Les notícies ens expliquen que políticament a Bèlgica les coses s’estan complicant.En aquell país hi ha un sidral d’especial consideració, semblant al que tenim aquí, amb la diferència de que allà no tenen govern de fa mesos. En canvi a casa nostra hi ha un cert sarau, però amb govern, o això sembla.
De fet, per governs aquí que no quedi. Tothom governa. Hi ha un grapat d’administracions públiques que governen sobre els temes que toquen i els que no toquen també.
Un ciutadà qualsevol té almenys –que jo sàpiga, amb el risc de descomptar-me- sis nivells competencials (en aquest cas no vol pas dir que siguin competents). A part de l’Ajuntament que un l’hi toca tenir, també té un Consell Comarcal que és una administració, -més o menys recent- que encara està una mica en abstracte. Existeix la provincial, més surrealista, que teòricament ha de ser suprimida i substituïda per això que se’n diran vegueries i que encara no sabem massa que acabaran essent.
Després la catalana que ha de deixar algunes competències a totes aquelles que estan per sota, però per fer-ho vol agafar-ne de les que estan a sobre. I també l’ espanyola, estatal com diuen alguns, que ja no té competències, però ara resulta que encara en té massa.
I per acabar, la més utòpica, la més necessària no obstant, ja que els bitllets d’euro porten la bandera d’aquesta cosa que se’n diu Europa.
Els diners que saben poc de competències, almenys ja han decidit sota quin pavelló treballen.Sis sostres administratius és el que hi ha, el que tenim. Invertim molts diners i discussions sobre el dibuix dels nostres mapes. I quan, per exemple ens fem una senzilla pregunta com ara: qui diantre paga aquí els bastons per poder caminar? -Doncs, molt fàcil: Ningú. Si vols caminar, compra-te’ls tu.
A Bèlgica en canvi no tenen govern i sembla ser que podrien estar liquidant el seu estat, central, federal, centrifugat o com en vulguin dir, però tenim veritable constància que els discapacitats d’allà quan necessiten una ajuda tècnica, (bastons, cadires de rodes, coses d’aquestes...) tenen algun nivell competencial que curiosament funciona, sense problemes.
Segurament a casa nostra deu haver-hi alguna semblança política amb la situació belga, però encara estem molt lluny de que les coses serioses, les que realment valen la pena s’hi assemblin una mica. Per tant aquí, per caminar una mica m’he de qüestionar si vull un govern sense bastons o en canvi prefereixo uns bastons sense govern.
Lamentablement això vol dir que tots, d’alguna manera o altre anem una mica a peu coix, i aquest és el problema real que sense donar-li importància arrosseguem de fa temps.
De fet ara entenc que els belgues tinguin un caminar més sòlid que el nostre.
2 comentaris:
Los politicos belgas,serán como el Sr.Jimenez,buscando mayoria o por lo menos sulucionar bien los problemas cotidianos sin trapicheos.
Y a la oposición de nuestro querido pueblo, Torredembarra que son todos,TODOS,tanto ellos como el equipo de gobierno son totalmente incompetentes,sin ningun tipo de escrupulo,xanchulleros,falsantes,solo estan operativos,para las elecciones,para conservar el sillon y sus intereses colaterales,sin importarles un puto huevo,la ciudadania,el pueblo y nada de nada.
De verdad,nos merecemos eso?.
Tan dificil es, ponerse en una mesa TODOS,poner los proyectos,programas electorales... iguales,y los que hay diferencias ponerse minimamente de acuerdo?.
CLARO,ESTO SERA LO ULTIMO,PRIMERO ES VER QUIEN TIENE............
n' hi ha coses que no canvien mai, ens podem deixar trepitjar o resistir. És una cosa que sempre es presenta en la vida d'una persona, no importa l'època per la qual li hagi tocat transitar.
A qui accepta el pacte a la primera sol fer-se-li més senzill acceptar el que segueix. Qui es nega ha d'assumir les conseqüències i preparar-se per a la següent escaramussa. Hi ha gent summament heroica que defensa els seus principis en les més difícils condicions; i molts que no l'hi poden permetre, però que les hi apanyen per a donar suport a qui podrien aconseguir-lo.
Publica un comentari a l'entrada