No es pot estar només fent bullir l'olla, sinó que cal ser atrevit, que no imprudent, i innovar, crear i avançar. Governar és prendre decisions i en els moments difícils sembla que tothom amaga el cap sota l'ala. Què fas quan et trobes amb el pa amb tomàquet d'un servei de rodalies afectat per les obres de l'AVE?Que dius quan et cauen uns edificis arran de l'obres del metro? Com soluciones els problemes d'accés en un barri en obres?Hi ha moltes preguntes que es presenten en situacions difícils i que s'han de respondre amb coherència, valor i lideratge. Què va millor, fer poc i assegurar resultats, o bé fer molt, amb el risc d'errar?
Quan el partit de l'oposició critica errors comesos en la gestió pública, què el motiva, els problemes sorgits, o afeblir el govern? Quan s'han de demanar responsabilitats, quan s'actua malament o quan no s'actua? de qui és culpa tot l'enrenou al voltant de l'AVE i Rodalies, de la ministra del govern, o del govern sencer, o de l'anterior govern per no haver invertit suficientment...?
Quina part de culpa té la companyia constructora?Per què el PSC no ha demanat la dimissió de la ministra del govern? Perquè és del PSOE? Perquè no voldria que li fessin a ell, com a govern?
Faria i diria el mateix si el govern d'Espanya fos en mans del PP?Aquestes preguntes són les que els ciutadans demanen respostes clares i verdaderes. Les evasions deceben i originen desconfiança, apatia i abstenció en les votacions. Governar vol dir prendre decisions, assumir responsabilitats i donar la cara, encara que hi hagi el perill d'haver d'agafar les maletes i anar-se'n a casa.
No es tracta de tapar-se mútuament, sinó de fer una crítica constructiva, i admetre els errors.
Cal una nova manera de fer política.
6 comentaris:
El que a mi em resulta més preocupant, no és el res de res del PSOE, ni l'ànima autoritària i antidemocràtica del PP, sinó la manca de coratge dels líders catalans,TOTS i la seva miopia.
Cada cop que veia el President Montilla, se m'apareixia en Sergi Mas i, automàticament, em pixava de riure. De fet, fins ahir em passava, m'he curat.
Després de veure l'actuació del nostre President al Parlament, homenatjant l'ex-president Maragall, Vostés tenen un problema i es diu José Montilla, on semblava que enlloc de dirigir-se a l'oposició, es dirigís al conjunt dels catalans, i tant que ens representa un problema, ja no vaig riure.
No fotem, s'estava imitant a ell mateix? Una extranya sensació de tristor em va envair i mireu que per un moment vaig pensar que alguna cosa havia canviat, fa uns dies, quan va anar a Madrid a advertir-los que la desafecció dels catalans envers l'estat Espanyol és creixent i pràcticament ireversible, res, ni cas, em sembla que fins i tot ell mateix es va "matisar" a les poques hores.
El pitjor de tot és que es va agradar, fixeu-vos la cara de tòtil que posa mentre ho està dien, i quan acaba la frase, se li queda un mig sonriure com dient "Ara he estat bé".
No hi ha dret, això són ganes de posar-li difícil al Mas, al Sergi Mas vull dir, a l'Artur li posa més aviat facilet.
És evident que potser esperem d'un President de la Generalitat estar més a l'alçada de les circumstàncies, i com bé apuntes, no és el millor moment per fer la gracieta del "vostès tenen un problema", principalment, perquè el problema que té Catalunya (i no només en Mas - a qui anava dirigit el comentari -) es diu RENFE, Aeroport, Estatut... en fi, que com deia l'antic president, això no toca.
Sembla la frase d'un anunci de cafè, però la va pronunciar en un debat parlamentari el President. Ostres! Quina angoixa que fa aquesta frase, i més si l'escoltes en un context com el que tenim actualment amb tots els problemes que està patint. la gent. Si és un acudit massa gràcia no té. Suposo que és d'aquelles frases que li apunta qui fa els discursos al marge del full per si la pot col.locar. En aquest cas, qui va tenir l'ocurrència va oblidar que la cara del president no és de les de fer bromes. M'agrada més el Montilla del Polònia que el de veritat. Com a mínim em fa riure amb allò dels "àdhucs". Suposo que el guionista és molt millor. Però el debat d'ahir no era per riure, i veure aquest senyor parlant en tercera persona d'ell mateix em va produir una sensació estranya. En fi, entre aquesta enginyosa frase, i el discurs de Madrid que ningú es creu -ni ell- es pot dir que hem passat de la maragallada a la montillada. Això si, sense cap mena de gràcia. Tampoc fa gràcia la resta de la frase: "potser no em coneixen prou. Ja ho aniran fent. No els faltarà temps". En això potser té raó. Tenim Montilla per temps. Llàstima que sigui per res de bo.
El “discursista” de Montilla, veient l’efecte de l’infortuni del rei, pretenia buscar quelcom semblant com una popularitat immerescuda i al·ludint alhora la seva responsabilitat de respondre el Cap de l’Oposició, el representant electe del poble de Catalunya. Respondre’l a ell i al poble quan s’estava posant a la llum uns informes gravíssims de Ferrocarrils de la Generalitat on es demostrava el coneixement d’esvorancs; informes que posaven de manifest la poca seguretat de l’obra!
Aquests informes daten de 15 i 20 d’octubre, abans de tallar la circulació ferroviària.
I mentrestant els passatgers continuaven viatjant per unes rodalies que els hi podien haver costat la vida. Per què es continuava viatjant? La resposta: fins electorals. Zapatero pretenia inaugurar 21, 22 i 23 de desembre els AVE’s de Barcelona, Valladolid i Màlaga.
I per si el pompis de ZP no conegués prou les papil·les gustatives de Montilla, el cordovès no va dubtar en sumar-se un altre punt a la llista de positius de ZP; no fos cas que li fessin la mateixa jugada que ell va fer a Maragall.
I així és el nostre president: el defensor dels interessos del PSOE per sobre de la seguretat de la ciutadania catalana, vides humanes.
No vull ni pensar en el bo deu ser el pressupost si ha depès de Zapatero...
Nosaltres tenim una altra manera d’actuar. Sovint se’ns recrimina que la falta d’inversió és culpa dels anteriors governs, (qui diu inversió diu qualsevol cosa que no puguin resoldre)... jo només els hi puc dir que ja porten vora 6 anys de Tripartit, Catalunya en aquells 23 anys no havia estat mai ni la meitat d’enfonsada com fins quan van entrar al govern.
Els socialistes estan obsessionats en mirar cap el passat, nosaltres mirem cap al futur.
Menys paraules, menys retòrica, menys demagògia i més fets. Catalunya si que te un problema, i aquest problema son els seus polítics tots plegats.
No tenen la credibilitat, ni la confiança, ni la........
classe, ni la preparació, ni......,els manquen moltes coses Srs.Politics. Nosaltres si que tenim un problema.
I aquest problema l'han creat vostès, per manca d'ambició, de seriositat, de professionalitat. Els sobre prepotència, egocentrisme, vanitat.....
Més seriositat, volem veritats no mentides o mitges veritats. Horitzons clars, siguin els que siguin, però almenys que tots sapiguem on volen anar a parar.
La retòrica Parlamentaria ja no serveix, hem canviat i vostès, els polítics, no ho han fet. Aquest és el problema.
Avui volem i n'esperem molt més dels nostres representants i això ho han d'entendre.
Els seus discursos i els seus comportaments, avui son motiu de burla i escarni constant per part dels mitjans, això no els fa reflexionar??.
Els catalans tenim un problema, i aquest problema cada dia ens fa ser més "polacs" , governats pels que surten al Polònia.
Publica un comentari a l'entrada