Dissabte a Catalunya hi va haver una concentració de catalans decidits a reivindicar la seva causa al món.
Sota el lema “som una nació i tenim el dret a decidir”, caminaven orgullosos trenant el camí de la sobirania pels carrers de Barcelona. La capital catalana va ennuvolar el cel amb les agulles de fer mitja dels manifestants de punta i la imatge sobiranista de la societat catalana va quedar capturada per tots els mitjans de comunicació de l’estat espanyol.
Al govern d’Espanya i al PSC (on era el Sr. Montilla?) els va quedar molt clar que Catalunya ja no els vol demanar més permís per gratar-se la cuixa cada vegada que en tingui necessitat. La declaració d’intencions separatistes ja no és només una insinuació sinó una sol·licitud amb data de caducitat.
El jersei gairebé està acabat i gaires més hiverns no hauran de passar abans de que el puguem lluir.
15 comentaris:
jo no hi vaig anar. No ho vaig fer pq sempre he pensat que les manifestacions viuen de l'esforç ciutadà per mobilitzar-se i després el seu missatge queda tergiversat per les lectures dels partits o la (mala) intenció dels mitjans a l'hora de parlar-ne o bé d'anorrear-les.
En el cas de la de dissabte, penso que era molt ambigua, ja que barrejava 'gimnàstica i magnèsia'. D'una banda un missatge clarament sobiranista i de l'altra el tema de rodalies. HI ha hagut gent que s'hagués manifestat com a protesta per lo dels trens i que no hi va anar pq no congrega amb la independència (quelcom respectable) i en la línia del que comentava abans.
Per la meva banda, jo me'n vaig alegrar al dia següent quan vaig veure les fotos amb tanta gent, tanta senyera, i tanta bandera estelada... però insisteixo en què s'hauria hagut de ser més clar amb l'objectiu de la moguda. En fi, tant de bo sigui com tu dius.
No podem permetre per més temps que Catalunya es trobi a la cua d'Espanya en quant a inversió. Som dels que més aportem i els més maltractats, i a més encara ens volen fer veure que això no és així.
Necessitem un nou sistema de finançament, més just i que reconegui la realitat del nostre país.
Convergència i Unió treballa per restablir els nostres drets, per aconseguir que d'una vegada per totes tohom tingui allò que es mereix. No demanem més, demanem el que ens pertany.
I per cert, on eren els socialistes catalans? després diran que no són un partit d'obediència espanyolista...
Era un gest personal. Un gest decidit. Un gest contra ningú. Un gest a favor de Catalunya.
És massa aviat encara per definir conclusions. La convocatòria no hi ha dubte que va ser un èxit, però més enllà de d`assenyalar l`èxit d`aquesta suma de forces que van fer milers de catalans, crec que la manifestació exigeix valoracions a llarg termini. La moguda del disapte, ha de tenir conseqüències, perquè sinó la frustració augmentarà.
No ha estat la manifestació del "català emprenyat", ha estat la manifestació del català que vol la llibertat del seu país, en un moment en què les conseqüències de la submissió nacional és fan més evidents i tangibles.
El fet de coincidir CDC i ERC ha estat un estímul per a moltes persones per assistir-hi
Quan caldrà esperar per tal que CDC i ERC tornin anar junts?
L'èxit d'assistència assolit el passat 1 de Desembre es té que traduí a les urnes,sinó haurà quedat com un dia molt maco per l'imaginari català però res més..
Es un ejemplo de las buenas maneras de hacer del pueblo catalan, lo malo es que como no pegamos tiros en la nuca, se seguiran riendo de nosotros; Yo que soy nacionalista de la pela y esta como es nuestra, la administramos nosotros, veria bien que muy acorto plazo...es decir YA¡¡nos dieran las mismas condiciones que tiene la Foral de Navarra o Pais Vasco.. Luego lo demas. Pero primero la pela. besitos
sou regionalistes, teniu totes les de perdre la batalla.
ERC més CIU igual a botiflers!
Ara ens cal política i cal que els polítics os hi poseu de debo, ara cal que ens adoneu de la importància d'anar plegats, de la força que feu tots junts.
En la clau de les primeres passes cap a l'èxit és la unitat .
De la capacitat que tingueu per treure'n conclusions positives en sorgirà la veritable oportunitat per guanyar el futur.
Amb el cap fred, amb constància i amb generositat de tots els qui hi esteu implicats.
Ens cal, doncs, una política nova, que posi els objectius davant de tot, que posi els interessos personals, els que siguin, al servei dels interessos de la Torre; prou intel·ligent per enfrontar-se amb possibilitats d'èxit amb una maquinària que lluitarà per ensorrar-vos, per dividir-vos.
Ara tenim esperança; ens cal política
La democracia funciona de mejor manera para todos cuando los individuos que eligen gobiernos y los presionan en un sentido u otro tienen bastante información, una cierta visión del beneficio común, una identificación clara de sus intereses y como estos se pueden adaptar mejor en el conjunto de intereses generales y estos se corresponsabilizan de lo que se realice en la esfera de la política.
La democràcia no serveix per posar governs sino per poder-lo treure si t'equivoques.
Anònim:
ERC més CIU igual a botiflers!
Qui pixa fora de test?,Avui x avui els sociatas del PSC sou faxendas igual que els del PP.
En aquests moments en què s'evidencia un considerable moviment en els sectors nacionalistes, amb una fita prou clara com la de poder exercir el Dret a decidir, ha sorgit un nou moviment des de l'àmbit municipalista. Un grup d'alcaldes i regidors de diverses formacions polítiques han signat un manifest que pot ser l'avançada per a crear un organisme similar a la Udalbitza del País Basc. Es tractaria d'un organisme transversal de càrrecs electes municipals favorables a treballar plegats per avançar cap a la plena sobirania.
La iniciativa ha sorgit de l'Entesa pel Progrés Municipal , una plataforma municipalista més o menys vinculada a IC-V. Però ja des dels inicis s'hi han sumat alcaldes i regidors de CiU, d'ERC i també uns pocs del PSC.
Entenc que en aquests moments ens calen propostes per a treballar unitàriament per a aquest objectiu que, a qualsevol país normal, en dirien un afer d'Estat. Els espanyols saben que es poden barallar entre ells per temes menors, sobretot per veure qui seu a la poltrona del poder, però que en qualsevol cas s'han de posar d'acord (i s'hi posen) per responsabilitat d'Estat en aquells temes essencials per al seu país.
Certament, hi ha dificultats perquè les cúpules dels partits assumeixin aquesta responsabilitat d'Estat (no perquè no tinguem Estat, sinó perquè els falta la responsabilitat), i es perden en picabaralles menors i en els càlculs de mirada curta, que no abasten més enllà del mes de març. Per això considero interessants aquestes iniciatives que sorgeixen des de la base, sempre que sàpiguen preservar-se de la voracitat dels estrategues de partit que ja deuen maniobrar per capitalitzar-les.
Com passa amb les Plataformes sobiranistes, en el moment en què deixessin de ser transversals per esdevenir el braç articulat d'una formació política concreta, perdrien tot el seu sentit i la seva eficàcia.
Cada dia tinc menys dubtes. La Constitució Espanyola necessita una modificació a fons. De fet, Espanya necessita una reflexió de cap a on vol anar. La "unitat d'Espanya" s'acabarà tard o d'hora, és evident. De fet, la "unitat d'Espanya" no existeix per enlloc. La unitat enfront del terrorisme, va durar cinc minuts, per exemple. La crispació general, en canvi, fa temps que dura i no crec que minvi l'any 2008.
De veritat, la Constitució necessita que es digui clarament quin model volem d'Espanya: Centralista, autonòmica, federalista... de fet, seria molt interessant reconèixer d'una vegada i per totes el dret a l'autodeterminació. Som una nació, d'això, els únics que ho neguen són els espanyolistes més rancis, aquells que encara pensen que la "unitat d'Espanya" és la única manera d'entendre-la.
Publica un comentari a l'entrada