Carta oberta al votant catalanista05.03.2008
Els dos partits d’àmbit estatal han pretés convertir aquestes properes eleccions a Corts en un joc exclusiu entre dos: PP i PSOE. A Catalunya, aquest plantejament ha comptat amb el suport entusiasta del PSC, fidel executor de l’estratègia del PSOE.
Tanmateix, hi ha una manera radicalment diferent d’enfocar el tema. Per als catalans, la dialèctica no hauria de ser entre populars i socialistes, sinó entre Catalunya i l’Estat espanyol.
El que ens juguem els catalans el proper dia 9 de març és si tenim força suficient per fer respectar el nostre país, on calgui i davant de qui calgui. Ens juguem, ras i curt, que a Espanya no es pugui governar contra Catalunya, sinó que s’hagi de governar comptant amb el vot decisiu dels catalanistes. És a dir, ens juguem que Catalunya sigui decisiva a través del vot catalanista. Aquesta manera de veure les coses és la que m’ha portat a repetir metafòricament, durant tota la campanya electoral, que hi ha dues urnes el dia de les eleccions: una diu Espanya, i l’altra diu Catalunya. Si els catalans votem a la urna d’Espanya, aleshores cal decidir entre populars i socialistes. És el que faran els ciutadans de gairebé tot l’Estat.
Ara bé, si votem a la urna de Catalunya, aleshores el Partit Popular i el Partit Socialista són una aposta contrària als nostres interessos com a poble i com a nació. A la urna de Catalunya, hi calen vots catalanistes, vots nacionalistes catalans. En el benentés que si els catalanistes tenim la força que ens cal la utilitzarem en benefici de tots els catalans.
Quin sentit té que els catalans ens dediquem a engreixar amb el nostres vots el poder polític espanyol, sigui dels populars o dels socialistes, quan sabem que aquest poder polític s’exercirà gairebé sempre en contra de les aspiracions nacionals de Catalunya?
Fins i tot sabem que qualsevol govern espanyol, independentment del seu color polític, intentarà limitar el legítim benestar de tots els catalans amb un repartiment desequilibrat i abusiu dels recursos que es generen a Catalunya però que després es distribueixen arreu en detriment dels propis catalans.
Que ningú s’equivoqui: l’única manera que Catalunya té per defensar el seu projecte nacional i la seva personalitat, és donant fortalesa al catalanisme. I en democràcia, la fortalesa política la donen els vots i els vots els atorga la gent.
No cal dir que d’opcions catalanistes, enteses com aquells partits que tenen estricta obediència catalana i perfil propi a tot arreu –també a Madrid- n’hi ha més d’una.
Nogensmenys, ara per ara solament n’hi ha una que mantingui una independència real respecte dels partits estatals: Convergència i Unió.
Tant ERC com IC, amb la seva reiterada aposta pels socialistes, han perdut perfil propi i marge de maniobra. Sobretot perquè s’han convertit en actors secundaris –tot i que sovint gesticulants- del partit socialista capitanejat per José Montilla i José Zaragoza. Els han donat tot el poder i s’han acabat convertint en hostatges seus.
Per això, en aquest momen, cal concentrar el vot catalanista en CiU. Per compensar el monopoli de poder socialista que es perfila per tot arreu. Però sobretot per fer respectar el nostre país, Catalunya.
Als catalans i als catalanistes, ens cal un cop de geni i una demostració de dignitat. Només així ens farem sentir i ens farem valer. Ens farem respectar. No ens convertim en espectadors passius del nostre afebliment com a poble i com a nació, sinó en protagonistes actius del nostre present i del nostre futur com a catalans. Recordem que el futur no és un regal, sinó una conquesta.
Artur Mas i Gavarró
President de CiU
1 comentari:
Un hombre camina por la calle de un pequeño pueblo, cuando de pronto se da cuenta que encima de él hay un globo aerostático flotando. De ese globo cuelga una canasta, y en esa canasta hay un señor, que le hace señas desesperado. Con curiosidad, se aproxima lo más que puede y escucha con atención. Por fin, el piloto del globo logra que el aparato descienda un poco y le grita:
Disculpe ¿podría ayudarme? Prometí a un amigo que me encontraría con él a las dos de la tarde, pero ya son las dos y media, y no sé donde estoy.
El transeúnte, con mucha cortesía le respondió:
-Claro que puedo ayudarle! Usted se encuentra en un globo de aire caliente, flotando a unos veinte metros encima de esta calle. Está a cuarenta grados de Latitud Norte y a cincuenta y ocho grados de Longitud Oeste.
El aeronauta escucha con atención, y después le pregunta con una sonrisa:
-¿Amigo, es usted del PSOE?
- Si señor, para servirle, pero ¿cómo lo supo?
- Porque todo lo que usted me ha dicho es técnicamente correcto, pero esa información no me sirve de nada, y sigo perdido.
El hombre del PSOE se queda callado a su vez, y al final le pregunta al del globo:
-¿Usted, no será por casualidad del PP?
- Si, soy del PP. ¿Cómo lo ha averiguado?
- ¡Ah! Muy fácil: mire, usted no sabe ni donde está, ni para donde va. Ha hecho una promesa que no tiene ni idea de como cumplirla, y espera que otro le resuelva el problema. Está exactamente tan perdido como antes de preguntarme. Pero ahora, por algún extraño motivo, resulta que la culpa es mía.
Publica un comentari a l'entrada