14.3.08

No val a badar !

Desprès de l'eufòria relativa, no ens podem permetre el luxe de seure i recrear-nos en la contemplació de tota la feina que s'ha fet per començar a retrobar la confiança perduda de la gent amb CDC; hem de mantenir l'esperit de treball les vint-i-quatre hores del dia amb tots els moviments, paraules i accions que fem durant el dia.
Que CDC sempre ha estat un partit que voldria una Catalunya independent hi ho sap tothom, però el que marca la diferència amb partits com ERC o d’altres similars, és la ideologia econòmica i de formes.
En canvi sí compartim la il.lusió de veure algun dia la nostra terra lliure del feudalisme espanyol a la que està lligada des de fa tan de temps.
Des de CDC donem la ma i una abraçada al germà petit, comencem doncs a treballar plegats per el bé i el futur del nostre país. Des de convergència hi ha la ferma voluntat de tornar la identitat a Catalunya que en els últims anys sembla haver desaparegut del marc polític Català..Les corrents sobiranistes de CDC han d’acabar portant el partit a ser un referent per la independència del nostre poble.No s’ha de tocar res del tarannà propi de la política de centre que ha caracteritzat al nostre partit però sí incorporar un compromís amb el desig de recuperar un estat que ens van manllevar i que no ens han tornat.
Que l’esquerra nacionalista espanyola es quedi sola, i sàpiga que el seu engany s’ha acabat i que els partits catalanistes faran pinya per tal de millorar Catalunya, sense tenir que demanar permís a Madrid cada vegada que s’ha d’anar a orinar En el món de la política, que és el nostre dia a dia, no es pas necessari ser un professional dedicat per defensar uns ideals, aquell qui millor els pot donar a conèixer és el militant o simpatitzant que hi creu i tant a casa, com al carrer, està sempre al dia amb arguments, bons arguments, per debatre i convèncer als desconfiats, que la política no es pas un món on tant sol hi ha aprofitats, que sempre resta un esperit de lluita que fa diferenciar i ressaltar entre els pèssims als bons polítics amb els seus ben aplicats ideals.
Tots en formem part, no deixem aquesta responsabilitat sol amb els representants "que guanyen diners", tots som prou conscients que no pas sempre es pot dur a terme allò que és desitjat, sempre hi ha altres factors o raons de més pes que ens frenen o ens posen traves als projectes o promeses electorals, però, resta en la responsabilitat de tots els que ens sentim de cor convergent el mantenir i augmentar aquesta confiança que el poble ens dona.
Assimilats ja els resultat electorals que li donen la victòria al PSOE, i ens deixen a nosaltres tal com erem amb 10 diputats, ara cal fer autocrítica.
Treure a la llum el sentiment de convergent orgullós i expressar les conclusions per mi de la jornada: Cal re-fundar Convergència Democràtica de Catalunya. El passat 27 de Maig, el projecte actual de CDC va morir a les urnes d'unes eleccions municipals. Ara ha estat enterrat definitivament. Si seguim per la via de la CDC dels últims 30 anys, tenim la fi de la nostra vida política a tombar de la cantonada.
Som un partit que tot ho tenia i tot ho ha perdut. Per tant si tenim en compte els resultats de les ultimes comptesses electorals, els nivell d'abstenció de les mateixes (sobretot a les del Parlament) i l'entusiasme que va provocar el nostre breu contacte amb el "Dret a Decidir" ja podem començar a veure por on passa el nostre futur polític. Convergència Democràtica de Catalunya ha de Renàixer. Fer-ho com a una força política catalana, democràtica i plural. Amb prou empenta com per aportar solucions als problemes dels catalans del S.XXI.
Peró sobretot, el canvi ha de venir marcat en el capítol de les ambicions nacionals. Cal que sortim de l'armari d'una vegada per totes.
Cal que manifestem obertament al mon que som un partit amb clares aspiracions sobiranistes. Convergència Democràtica de Catalunya ha de ésser capaç d'arreplegar el vot d'aquelles forces sobiranistes que no tenen representació al parlament de Catalunya tals com la CUP o el PRC. A més dels vots de l'electorat descontent d'ERC.
Ara s’ha d’arribar a un acord total de país, ERC ha d’entendre que separats som més febles i junts som més forts. Si fos per mi proposaria fer una moció de censura i fer acords a nivell de municipis, diputacions i províncies. Governar la política de la nació de forma sobiranista i sense fissures Si realment l’objectiu d’ERC és la sobirania ara és el moment de demostra-ho.
El projecte no passa per ésser la Casa Gran del Catalanisme. Això ja ho hem estat durant 30 anys. El projecte passa per a ésser la Casa Gran dels Sobiranistes Catalans.El punt de trobada d'aquells que voles fer de Catalunya una nació lliure al mon.
Altra cosa a considerar seria l'opcio de deixar de criticar el tripartit per el sol fet d'exisitir. En un régim parlamentari governa qui te majoria per a fer-ho. El tripartir te majoria. Per tant es legal i legítim. El que des de CDC i CiU hem de fer es treballar per a obtenir una majoria prou amplia com per que no sigui possible un tripartit.
Només així tornarem al govern. Recordo que l'honorable President Pujol va estar 23 anys al poder i mai va ser possible fer tripartits. Per tant deixem de queixar-nos i posem-nos a treballar. Per tant aquesta es la meva conclusió. Com aquesta es també la meva humil opinió sobre com ha de ser la Convergència dels nous temps.
Sóc optimista per naturalesa i tot i que sóc conscient que escric sota els efectes d’uns resultats que m’han decebut, més pels aspectes nacionals que pels del meu partit, crec que no tardarem en veure un retorn a la situació en que la defensa de la identitat nacional serà una prioritat en la decisió del vot per part dels ciutadans.
Ara més que mai... Visca Catalunya!

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Pel bé del país, ens cal recuperar l' eix nacional. El Tripartit ha suposat dividir la societat catalana entre dretes-esquerres i situar Catalunya en l' eix postnacional i autonòmic.
Mai Catalunya havia estat tan allunyada de la seves aspiracions nacionals com ara. Però paradoxalment, tan en el primer Tripartit com en l' actual hi ha una majoria nacionalista al Parlament de Catalunya.
Molt trist! D' aquí a 50 anys serà digne d' estudiar els annals de la Història de Catalunya i veure com dos partits que inicialment aspiren a portar la Pàtria a
l' alliberament nacional es dediquin a separar-se i allunyar-se.
Certament però, en l'era Mas s'ha invitat a ERC a sumar majoria nacionalista, a fer un front nacional però l' actual direcció d' ERC ha preferit abraçar-se a
l'ós socialista pensant que
l'estratègia era menjar-se CiU. Avui podem afirmar que l' ós socialista s'ha menjat el partit que els va col.locar al poder.
ERC ha situat el PSC-PSOE allà on és avui. Mai Catalunya havia estat tan socialista com ho és avui i això ho ha provocat la direcció
d'un partit independentista.
CiU i ERC són partits totalment complementaris i no partits rivals.
És evident que avui s'estimen poc o almenys aquesta és la percepció de les bases dels dos partits.
CiU i ERC no s'han de casar perquè en política, els casaments no són per amor sinó per interès però tampoc s' han de veure com rivals perquè ideològicament i per naturalesa no ho són.

Anònim ha dit...

Les coses han de fer-se bé, perquè a hores d'ara totes i tots estem a la corda fluixa; a disposició dels votants, del poble; esperant que es valorin tantes i tantes propostes, tants i tants missatges electorals.
La recomposició interna dels partits, a través dels diferents congressos, ens donarà prou pistes per a seguir indagant en el rumb de cada formació,... ja sigui a la deriva... o bé arribant a bon port.
-Ara toca maduresa!!!

Anònim ha dit...

com sempre qui hi surt perdent es catalunya , com deia en William Wallace a Braveheart : com voleu guanyar als anglesos si us paseu el teps discutin entre vosaltres...

Anònim ha dit...

Hi va haver una època en que ser Conseller de la Generalitat era un honor. La persona donava prestigi al càrrec i el càrrec era honorable, respectat arreu de Catalunya i més enllà de les fronteres. Malauradament aquest temps ha passat. I ara resulta que un Conseller de la Generalitat decideix, com a conseqüència d’uns resultats electorals, deixar la feina i anar-se’n a fer partit i preparar un congrés. Com si ser conseller d’un govern fos com ser cambrer d’un xiringuito de platja i “ara marxo i ara m’hi poso”.
Ara resulta que el President de la Generalitat ho accepta i calla i l’endemà en nomenem una altre i a “Rey muerto Rey puesto”. I visca la Generalitat, que avui és una associació fallera de tant ninot penjim penjam. I ara l’indulto i ara la cremà.
Però algú em pot dir a quin nivell d’indigència, de desvergonyiment, de deixadesa ha arribat aquesta institució que es diu Generalitat? Es pot humiliar més un país que amb la befa, l’escarni, la burla i l’ultratge que practiquen aquesta colla de sàtrapes?

Anònim ha dit...

Mentre tant a CIU estem a l’espera dels esdeveniments , perquè d’ençà que han hagut les eleccions han dimitit en Llamazares, Puigcercós, la Imma Mayol. En Zaplana anuncia que no serà portaveu, i en Acebes diu que no optarà a la secretaria general del PP. I després ens diuen que qui està nerviosa es CIU, tothom parla en boca de CIU, i precisament CIU encara no ha dit rés.
El millor que pot fer CIU en aquests moments es això, el que està fent, deixar passar els dies, perquè sabedors com som de que podem ésser decisius, ja arribarà el moment en que ens trucaran a la porta i direm quines son les nostres condicions per arribar a algun acord.
Però el que si està clar es que alguna cosa passarà, i jo estic segur que des de les eleccions generals del 9 de març. Malgrat l’èxit aclaparador del PSOE a Catalunya, el tripartit trontolla, temps al temps...

Anònim ha dit...

ESTADO DE SITIO EN TORREDEMBARRA

Torredembarra parece haber sido tomada desde hace varias semanas por las fuerzas del orden publico.

es la 1h30 de la noche, voy a sacar dinero del cajero en el centro del pueblo ... Rayos!!!! la plaza está tomada por varios coches de la policia y guardia civil con traje de batalla ..... Me lo pienso mejor y paso de largo, no vaya a ser que nos tengan una hora pidiendo documentación y registrando el coche para nada, y al final pasemos la noche del viernes enseñando DNI's.

Decidimos ir al puerto a tomar algo, al llegar el vigilante del puerto nos pide la documentación, COÑO!!! aqui tambien, pasamos el control, y entramos a tomar algo en uno de los locales mientras vienen unos amigos y amigas de Salou.

Al rato nos llaman, que no les dejan entrar al Puerto porque uno de ellos no lleva documentación. ¿?¿???? JODER!!! que pasa??? No entendemos nada. Se puede prohibir la entrada a un Puerto por no llevar una persona el DNI? (Deciamos de Pinochet ....)

En fin, acabamos la copa y nos vamos, nuestros amigos se han vuelto para Salou.

Que hacemos? ...
Me han dicho que hay una discoteca nueva en el Poligono.
Pues venga, vamos para allá.

Llegamos al poligono y al girar, el escuadron. !Paren el coche!!! a soplar!!!

Joder, pues bueno a soplar, no hemos bebido...

Al final, decidimos tampoco ir a la discoteca, nos volvemos para Salou.

La ultima vez que venimos a Torredembarra!!

Que os vaya bien, que pena, torrenses, habeis convertido el pueblo en un fortin tomado por el ejercito.

Un exvisitante ...

No tengo nada que ocultar, pero tampoco me gusta que me anden parando cada dos por tres, pidiendo documentacion y haciendo soplar en cada esquina. Trabajo toda la semana en un despacho de abogados y el viernes salgo a charlar con los amigos y tomar algo. NO A QUE ME TRATEN COMO A UN DELICUENTE.

NO SE COMO LOS QUE VIVEN ALLI PERMITEN ESTO.

Anònim ha dit...

This comment has been removed because it linked to malicious content. Learn more.

Anònim ha dit...

CDC arreplegar el vot de la CUP???? i el del PRC, pensant-ho una mica tampoc ho creu...

si home, ara arreplegareu el vot d'Estat Català---

esteu de broma? qui ha escrit això sincerament s'ho creu?

sou el partit més espanyolista al mateix nivell que el PSOE. aneu fins!