26.3.08

Josep Benet

Per nosaltres, en Josep Benet fou una peça cabdal de la nostra política unitària
En Benet, que acaba de morir fa poques hores, era un home pujat al monestir de Montserrat, d’ideologia democristiana, i membre actiu d’UDC.
Al cap dels anys, deixà el partit i s’acostà a la primera força de l’oposició antifranquista, el PSUC.
Allà se’n sentí a gust, escoltat, i respectat. Independent, fou el que llavors anomenàvem "company de viatge" o simpatitzant del partit dels comunistes catalans.
En les primeres eleccions autonòmiques, fou el candidat del PSUC a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Amb ell, el partit obtingué el seu màxim històric en sufragis i en percentatge de vots, constituint-se en un dels partits comunistes més importants i arrelats d’Europa.
Val a dir, que anys més tard, en Benet començà a col·laborar amb el pujolisme tot dirigent un centre d’estudis històrics vinculat a la Generalitat catalunyesa. Darrerament, i ja molt malalt, va autoritzar al candidat de CiU a les eleccions espanyoles, a què en fes publicitat d’una seva carta on demanava el vot a la coalició.
La coherència, el patriotisme, el teu intens amor per Catalunya i per la llibertat han teixit la teva vida de resistent polític y cultural, historiador, servidor fidel del nostre país.
Home bo, creient i crític. Historiador, investigador apassionat, lúcid, de memòria personal privilegiada, vas dirigir durant anys el Centre d'H¡stòria Contemporània, el teu Centre, on vas obrir noves anàlisis i espais intocats.
Ens has deixat una obra extensa, important on batega la teva força, intel·ligència i la teva passió per Catalunya, la nostra història, llengua i cultura i la nostra llibertat.
La teva alçada intel·lectual i la teva integritat moral t'han permès sempre de mirar directament els ulls de la gent amb mirada penetrant, inquisitiva que reclamava el gest, la resposta necessària.
Tu creies en les generacions joves, confiaves en elles per a donar continuïtat i força al fil roig de la llarga història de Catalunya i per tal que aquesta la nostra pàtria assolís la plenitud. Si tu els fas confiança, també jo, nosaltres ho farem, Benet, estimat mestre.
Home fort, dur i tendre alhora. Envoltat sempre per la tendresa de i vers la teva esposa. Els anys t'encorvaren un xic físicament però fins al final has estat la figura gegantina moral i intel·lectual admirada; la teva mirada s'endolcí i la paraula es tornà més càlida, amarada sempre d'exigent sinceritat.
Has mort aquesta matinada.
Gràcies per tot el que has fet, Josep Benet. Descansi en pau aquest home de sòlides conviccions nacionals i socials, tenaç i conseqüent..
Amb Déu!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

See please here

Anònim ha dit...

A casa el van votar, dues vegades. Il.lusió, canvi, noves perspectives. Així van veure els meus pares a en Josep Benet i Morell quan el van votar. Una sensació que segons em confessaven no van tornar a sentir fins la campanya "Carod President", el " + a prop" i el "Parlant la Gent s'entén", el missatge d'Esquerra el 2003 i el 2004. És curiós com els dos personatges, en Benet i en Carod s'han unit en la crònica periodística del dia.

Anònim ha dit...

Potser volia, abans de morir, que entenguéssim que és allò essencial per al nostre país. Qui ha de prendre nota que la prengui. Per mi està clar.

Anònim ha dit...

Josep Benet era també un home valent, que es va arromangar quan tocava lluitar per uns ideals en temps difícils, i que sempre va saber preservar una independència en la seva trajectòria personal, molt coherent.

Descansi en pau.