Josep Benet

Per nosaltres, en Josep Benet fou una peça cabdal de la nostra política unitària
En Benet, que acaba de morir fa poques hores, era un home pujat al monestir de Montserrat, d’ideologia democristiana, i membre actiu d’UDC.
Al cap dels anys, deixà el partit i s’acostà a la primera força de l’oposició antifranquista, el PSUC.
Allà se’n sentí a gust, escoltat, i respectat. Independent, fou el que llavors anomenàvem "company de viatge" o simpatitzant del partit dels comunistes catalans.
En les primeres eleccions autonòmiques, fou el candidat del PSUC a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Amb ell, el partit obtingué el seu màxim històric en sufragis i en percentatge de vots, constituint-se en un dels partits comunistes més importants i arrelats d’Europa.
Val a dir, que anys més tard, en Benet començà a col·laborar amb el pujolisme tot dirigent un centre d’estudis històrics vinculat a la Generalitat catalunyesa. Darrerament, i ja molt malalt, va autoritzar al candidat de CiU a les eleccions espanyoles, a què en fes publicitat d’una seva carta on demanava el vot a la coalició.
La coherència, el patriotisme, el teu intens amor per Catalunya i per la llibertat han teixit la teva vida de resistent polític y cultural, historiador, servidor fidel del nostre país.
Home bo, creient i crític. Historiador, investigador apassionat, lúcid, de memòria personal privilegiada, vas dirigir durant anys el Centre d'H¡stòria Contemporània, el teu Centre, on vas obrir noves anàlisis i espais intocats.
Ens has deixat una obra extensa, important on batega la teva força, intel·ligència i la teva passió per Catalunya, la nostra història, llengua i cultura i la nostra llibertat.
La teva alçada intel·lectual i la teva integritat moral t'han permès sempre de mirar directament els ulls de la gent amb mirada penetrant, inquisitiva que reclamava el gest, la resposta necessària.
Tu creies en les generacions joves, confiaves en elles per a donar continuïtat i força al fil roig de la llarga història de Catalunya i per tal que aquesta la nostra pàtria assolís la plenitud. Si tu els fas confiança, també jo, nosaltres ho farem, Benet, estimat mestre.
Home fort, dur i tendre alhora. Envoltat sempre per la tendresa de i vers la teva esposa. Els anys t'encorvaren un xic físicament però fins al final has estat la figura gegantina moral i intel·lectual admirada; la teva mirada s'endolcí i la paraula es tornà més càlida, amarada sempre d'exigent sinceritat.
Has mort aquesta matinada.
Gràcies per tot el que has fet, Josep Benet. Descansi en pau aquest home de sòlides conviccions nacionals i socials, tenaç i conseqüent..
Amb Déu!