No val a badar !

Desprès de l'eufòria relativa, no ens podem permetre el luxe de seure i recrear-nos en la contemplació de tota la feina que s'ha fet per començar a retrobar la confiança perduda de la gent amb CDC; hem de mantenir l'esperit de treball les vint-i-quatre hores del dia amb tots els moviments, paraules i accions que fem durant el dia.
Que CDC sempre ha estat un partit que voldria una Catalunya independent hi ho sap tothom, però el que marca la diferència amb partits com ERC o d’altres similars, és la ideologia econòmica i de formes.
En canvi sí compartim la il.lusió de veure algun dia la nostra terra lliure del feudalisme espanyol a la que està lligada des de fa tan de temps.
Des de CDC donem la ma i una abraçada al germà petit, comencem doncs a treballar plegats per el bé i el futur del nostre país. Des de convergència hi ha la ferma voluntat de tornar la identitat a Catalunya que en els últims anys sembla haver desaparegut del marc polític Català..Les corrents sobiranistes de CDC han d’acabar portant el partit a ser un referent per la independència del nostre poble.No s’ha de tocar res del tarannà propi de la política de centre que ha caracteritzat al nostre partit però sí incorporar un compromís amb el desig de recuperar un estat que ens van manllevar i que no ens han tornat.
Que l’esquerra nacionalista espanyola es quedi sola, i sàpiga que el seu engany s’ha acabat i que els partits catalanistes faran pinya per tal de millorar Catalunya, sense tenir que demanar permís a Madrid cada vegada que s’ha d’anar a orinar En el món de la política, que és el nostre dia a dia, no es pas necessari ser un professional dedicat per defensar uns ideals, aquell qui millor els pot donar a conèixer és el militant o simpatitzant que hi creu i tant a casa, com al carrer, està sempre al dia amb arguments, bons arguments, per debatre i convèncer als desconfiats, que la política no es pas un món on tant sol hi ha aprofitats, que sempre resta un esperit de lluita que fa diferenciar i ressaltar entre els pèssims als bons polítics amb els seus ben aplicats ideals.
Tots en formem part, no deixem aquesta responsabilitat sol amb els representants "que guanyen diners", tots som prou conscients que no pas sempre es pot dur a terme allò que és desitjat, sempre hi ha altres factors o raons de més pes que ens frenen o ens posen traves als projectes o promeses electorals, però, resta en la responsabilitat de tots els que ens sentim de cor convergent el mantenir i augmentar aquesta confiança que el poble ens dona.
Assimilats ja els resultat electorals que li donen la victòria al PSOE, i ens deixen a nosaltres tal com erem amb 10 diputats, ara cal fer autocrítica.
Treure a la llum el sentiment de convergent orgullós i expressar les conclusions per mi de la jornada: Cal re-fundar Convergència Democràtica de Catalunya. El passat 27 de Maig, el projecte actual de CDC va morir a les urnes d'unes eleccions municipals. Ara ha estat enterrat definitivament. Si seguim per la via de la CDC dels últims 30 anys, tenim la fi de la nostra vida política a tombar de la cantonada.
Som un partit que tot ho tenia i tot ho ha perdut. Per tant si tenim en compte els resultats de les ultimes comptesses electorals, els nivell d'abstenció de les mateixes (sobretot a les del Parlament) i l'entusiasme que va provocar el nostre breu contacte amb el "Dret a Decidir" ja podem començar a veure por on passa el nostre futur polític. Convergència Democràtica de Catalunya ha de Renàixer. Fer-ho com a una força política catalana, democràtica i plural. Amb prou empenta com per aportar solucions als problemes dels catalans del S.XXI.
Peró sobretot, el canvi ha de venir marcat en el capítol de les ambicions nacionals. Cal que sortim de l'armari d'una vegada per totes.
Cal que manifestem obertament al mon que som un partit amb clares aspiracions sobiranistes. Convergència Democràtica de Catalunya ha de ésser capaç d'arreplegar el vot d'aquelles forces sobiranistes que no tenen representació al parlament de Catalunya tals com la CUP o el PRC. A més dels vots de l'electorat descontent d'ERC.
Ara s’ha d’arribar a un acord total de país, ERC ha d’entendre que separats som més febles i junts som més forts. Si fos per mi proposaria fer una moció de censura i fer acords a nivell de municipis, diputacions i províncies. Governar la política de la nació de forma sobiranista i sense fissures Si realment l’objectiu d’ERC és la sobirania ara és el moment de demostra-ho.
El projecte no passa per ésser la Casa Gran del Catalanisme. Això ja ho hem estat durant 30 anys. El projecte passa per a ésser la Casa Gran dels Sobiranistes Catalans.El punt de trobada d'aquells que voles fer de Catalunya una nació lliure al mon.
Altra cosa a considerar seria l'opcio de deixar de criticar el tripartit per el sol fet d'exisitir. En un régim parlamentari governa qui te majoria per a fer-ho. El tripartir te majoria. Per tant es legal i legítim. El que des de CDC i CiU hem de fer es treballar per a obtenir una majoria prou amplia com per que no sigui possible un tripartit.
Només així tornarem al govern. Recordo que l'honorable President Pujol va estar 23 anys al poder i mai va ser possible fer tripartits. Per tant deixem de queixar-nos i posem-nos a treballar. Per tant aquesta es la meva conclusió. Com aquesta es també la meva humil opinió sobre com ha de ser la Convergència dels nous temps.
Sóc optimista per naturalesa i tot i que sóc conscient que escric sota els efectes d’uns resultats que m’han decebut, més pels aspectes nacionals que pels del meu partit, crec que no tardarem en veure un retorn a la situació en que la defensa de la identitat nacional serà una prioritat en la decisió del vot per part dels ciutadans.
Ara més que mai... Visca Catalunya!