No penso parlar cada dia de la crisi i contribuir a fer-la més grossa. Aquest cop parlo de Catalunya.Tenim el risc que, en les circumstàncies actuals, passi desapercebut el menyspreu espanyol envers Catalunya.Primer va ser la retallada de l'Estatut, després ens deixaran sense un euro al finançament i, per rematar, diran que l'estatutet no havia estat prou retallat i encara l'escurçaran més.
El perill de la crisi pot ser més gran a Catalunya, car ens volen fer veure que, davant les dificultats econòmiques, defensar Catalunya és quelcom folclòric, extemporani, fora de lloc.
Si un Govern és sòlid, i té projecte i rumb clar o no, es posa en evidència en situacions complicades, en crisis polítiques que inevitablement, aviat o tard, surten d'una o altra forma.
En aquest cas, la crisi econòmica i la seva gestió, posen en evidència que ni el Govern català de José Montilla, ni l'espanyol de Jose Luís Rodriguez Zapatero, responen a aquestes característiques.
L’aspecte que menys em preocupa d’aquesta crisi és potser la que està centrant tot el debat, el terrabastall financer no passa de ser una mera anècdota, gegantina si voleu, que obligarà a fer un pas endavant i modificar unes estructures obsoletes que havien estat campant sense cap ordre ni control i que han acabat esmorrant-se per l’afany desmesurat de uns quants.
Presentar-se a unes eleccions amb l'únic missatge de la por al PP, o sigui no haver-se treballat, ni presentar, cap projecte clar, té unes conseqüències, i les està patint ara mateix el Govern del President Zapatero.
Primer negant la crisi per interessos electorals, després negant-la per desconeixement absolut, després assumint-la sense fer res, i acabant a remolc dels esdeveniments europeus.,el problema més gran per a nosaltres vindrà en el precís instant que els bancs i les financeres ens diran de quants milions estem parlant, en l’inici de la recuperació real ja que espanya no té sector industrial capaç d’estirar del carro, aquí tot s’ha aixecat amb el totxo, la intermediació immobiliària i una especulació brutal, la riada passarà, en els paisos com Alemanya, França, Itàlia o GB s’arremangaràn, agafaran la manguera i treuran totes les runes, nosaltres no tenim ni tant sols un drap per a treure la pols.
En els darrers vint anys, socialistes i populars, han estat vivint de les rendes de l’entrada en la UE, del treball en precari i de la immigració bestial que ha representat “de facto” la reducció salarial més important que mai s’havia vist en el món Occidental i fonamentant la nostra riquesa en el mateix que en Franco fa 70 anys, en el totxo i en el turisme dos pilars de fang, incapaços d’aguantar ara la nostra economia. I ara qui ens netejarà la merda?. I més enllà d’aquests dos sectors, que cony hi ha?, poca cosa més..
Pel que fa al Govern català, ja posat en evidència en totes i cadascuna de les crisis hagudes i per haver (aeroport, Carmel, RENFE, apagada de llum...), doncs ja en suma una més. Simplement desconec per complet qualsevol declaració, iniciativa o mesura del Govern català al respecte, més enllà d'avisar-nos als catalans que ens preparem per patir.
No és d'extranyar doncs, que ens les enquestes a Catalunya el tripartit ja no sumi si ara hi haguessin eleccions.
Els fets i les actituds dels estaments espanyols (govern, jutges, premsa,...) cada cop ens animen més a ser independentistes. Semblen encaparrats en fer-nos veure que no tenim futur dins l'Estat espanyol.
Tot indica que el TC tombarà l'Estatut. Ara ja no podrem ser més constitucionalistes.
No ens vol diferents, Espanya.
No hi ha pacte Catalunya-Estat Espanyol.
No acepten que la nostra llengua sigui igual que la seva.
No volen que ens diguem Nació.
No volen que administrem els nostres diners.
No hi cabrem dins la Constitució Espanyola.
I quan hom no és benvingut, què és el millor que pot fer? Marxar? Doncs tampoc no ens deixen.
Amb la que està caient a nivell econòmic, a sobre ens vindrà una humiliació més.
Però els catalans rondinaires ens mantindrem ferms.
Ens estem veient abocats a fem campanya per tal que els independentistes siguem majoria al nostre país..
La crisi pot anihilar Catalunya com a país, però també pot ser l'inici de la llibertat com a País.
Ens cal veure una oportunitat en aquestes circumstàncies de perill. !
.
9 comentaris:
Quan es va filtrar a La Vanguardia la intenció del TC retallar l’Estatut (català, finançament, nació), l’Artur Mas va dir que el govern català no té un pla B en cas que s’acabi confirmant aquesta humiliació.
I Convergència, que en té algun? Es veu que sí; però tal com diuen al web de CiU, no volen explicar quin és aquest pla B perquè "encara no tenim la sentència del Constitucional".
Home !!, jo preferiria saber-ho ara, així tindria més clar si em puc fiar de CiU. És com els programes electorals: si guanyo (dic que) faré això. Almenys en queda constància.
M’agradaria saber què faria CiU, però es veu que hi ha altres factors que ho condicionen.
Al mateix web llegeixo que la posició de CiU dependrà de si "és molt forta a Madrid" i si és la garantia "d’un govern fort i cohesionat a Catalunya".
Doncs jo, no ho entenc. Hi ha un pla B o n’hi ha més d’un segons els resultats electorals? ¿I si la sentència del TC té lloc abans de les eleccions catalanes i la força de CiU a Madrit és la mateixa que té ara (o sigui, minsa)?
El que hauria de fer CiU, per mi, és deixar ben clar què farà si la retallada es fa efectiva.
Ja sé que els espanyols menyspreen les amenaces dels catalans, però la nostra dignitat és el que està en joc. L’Artur Mas hauria de fer una declaració fidel al que predica últimament, però més precisa que les típiques frases: "No s’hi valdrà fer veure que aquí no ha passat res"; "aquest país necessita tenir una sortida"; "de cap manera podem renunciar a governar-nos nosaltres mateixos" i a "augmentar la pròpia capacitat de presa de decisions".
El Mas hauria de plantejar quina és la seva sortida. Si el que decideixin deu membres del TC té més pes democràtic que el que van decidir milers de catalans quan van votar l’Estatut; si l’Estatut és inconstitucional segons els espanyols; si no ens volen tal com volem ser, o canviem la Constitució, o ens en fem una a la nostra mida.
Sense por, amb tota la legitimitat del món i, per descomptat, amb el suport de moltíssims catalans que no volem que ens trepitgin més.
Fa molts anys que vaig llegir “La granja dels animals” de George Orwell per primera vegada. La vaig tornar a llegir i rellegir amb tant de gust que quan la varen fer a TV3, amb dibuixos, la vaig gravar i la vaig passar una i altra vegada a la meva mainada fins que tots se la sabien de memòria..
Ara jo no estic pas per explicar tota la història, d’allò de la granja on tots els animals es revolten contra el amos humans i acaben fent amos els porcs que eren més iguals que els altres animals i acaben sent pitjors que els humans, que quan van caure eren més porcs que els porcs.
No l’explicaré pas tota, perquè la història de voler girar la truita és més vella que anar a peu i les revoltes menades pels xais, els burros, les gallines, els ànecs i d’altres bestioles sense gaire enteniment o massa fam acaben posant porcs al poder.
Sembla estrany que per anys que passin la història sempre és la mateixa, però no és pas perquè els porcs es puguin tornar homes, és que els homes sempre s’estimen més convertir-se en porcs.
Querido tertulia, yo creo que tenemos algo mas, que turismo y construccion; Yo pertenezco al mundo de la automocion y conozco industrias muy importantes en catalunya y pais vasco ( pequeñas medianas y grandes) muy bien preparadas tecnologicamente; En su tiempo existio un ramo muy importante, que dejaron caer...El textil. Ahora el sector de la automocion, lo terminaran de hundir, arrastrado por la crisis del tocho y el bajo consumo; De echo hace una decada, que este sector esta en caida libre, mientras nuestros politicos ..NO HACEN NADA. Estos permiten polizas de credido o descuento de un 10% de interes y un cobro en el mejor de los casos a 90 días( gran negocio para la banca)cuando en Alemania cobran a 30 dias y hay gran seguridad y muy pocos impagados. En España te dejan sin pagar y no pasa nada. Con lo que te quiero decir, que nuestros politicos, viven a espalda de los problemas reales de las empresa y particulares. Estos permiten que las empresas les adelantemos el IVA, de un dinero que no hemos cobrado y el cual debemos al banco. Estos permiten sueldos miserables y unas pensiones de mierda, para nuestros mayores...les suda un candado todo. Estos mierda de politicos ( todos) tienen a mas de tres millones de personas y a los familiares de estos, sin proteccion alguna( AUTONOMOS )en caso que tengan que plegar, por falta de trabajo. No te quepa duda, que todo el tejido industrial de catalunya, es el mas perjudicado y nos quedaremos sin nada. Para Madrid, ellos montan la ciudad de telefonica, con mas de 12.000 puestos de trabajo...hay varias de estas junto a grandes minesterios, que le dan vidilla.
Hace mucho tiempo, que yo he perdido la fe, en los politicos...ellos van a lo que van.
Un politico de ERC, se compra un pisito en REUS de 1.5 millones de € y se queda tan pancho. A ellos les quedan buenas pensiones, con dos legislaturas tan solo...mientras uno, con cuarenta años trabajados, sin en los ultimos quince, tienes la desgracia de ir al paro, ni te quiere nadie, ni te queda una pension digna, que cubra tus necesidades minimas. Vivimos en una mierda de pais, deseñado para intermediarios, mafiosos y gente sin escrupulos, donde se castiga la productividad a base de inspecciones y se ignoran y no se ponen medidas para controlar, los de las profesiones liberales.
Yo creo, que se tiene que hablar y denunciar, desde cualquier medio de comunicacion esta falsa, de los politicos; Me importa un huevo...que cierren un campo de futbol; No quiero que me distraigan, ni que me oculten los problemas reales de las personas, ni cegarme por nadie en concreto. Yo si, hablare de la crisis. besitos
Cronologia aproximada per superar la crisi:
- juliol del 2008: rebenta la bombolla immobiliària.
- setembre - octubre del 2008: baixada generalitzada de les borses mundials.
- octubre del 2008: fallida d'importants bancs i asseguradores.
- 15 d'octubre del 2008: premi planeta per a l'inaguantable fatxa d'en Fernando Savater.
- novembre del 2008 - febrer del 2009: intoxicació informativa anticatalanista sense precedents des dels programes de sobretaula, amb les entrevistes a Savater.
- principis de març del 2009: revolta general a Catalunya.
- 9 de març del 2009: Montilla declara la independència de Catalunya.
- 10 de març del 2009: Espanya bombardeja Barcelona. La ciutat es rendeix hores més tard a la fúria de Chacón.
- finals de març del 2009: Barcelona esdevé, després de la basta destrucció dels bombardejos, la meca dels constructors.
Que hi ha crisi és evident, tanquen fàbriques, despatxen treballadors i s'enfonsen les cotitzacions borsàries. Però em sembla que no és per tothom igual. El treballador que es queda sense feina està en plena crisi; quan no s'arriba a final de mes, també. Però. per exemple, quan vas a comprar i les mateixes coses cada dia et costen més cares, qui pateix la crisi?
Constructores, immobiliàries, etc. diuen que no venen pisos i que hauran de plegar, però demaneu pressupost per a fer una obra o proveu de compar un pis: caureu d'esquena al saber el preu. Qui pateix la crisi?
Els materials bàsics (formigó, ferro, etc.) cada dia són més cars, es queixen que no venen, però no serà que venent la meitat volen gauanyar-hi els mateixos calés?
El petroli és a meitat de preu del que havia arribat: s'ha abaixat la benzina en la mateixa proporció? Que l'euro ara val menys és una excusa de mal pagador, perquè abans quan pujava el petroli no deien que es pogués mantenir el preu de la benzina perquè la pujada la compensava el dòlar més barat.
Les borses s'han enfonsat, però l'endemà d'un daltabaix hi ha hagut una forta pujada, perquè els especuladors han aprofitat per comprar a preus baixos i tornar a vendre quan es recuperava la borsa. Pels petits accionistes tot són maldecaps, però per alguns un gran negoci.
Els especuladors, siguin del ram que siguin, ara tots demanen ajuda i subvencions, però quan guanyaven diners a cor que vols no s'oferien pas a pagar més impostos, ara que el papa estat els ajudi!
Jo ho trobo vergonyós.
De tot se n’aprèn, d’aquesta crisi també. Doble paradoxa: calen solucions globals, però és necessari alhora actuacions locals.
En molts temes en general, en els mercats financers també.
Quan tot semblava que s’enfonsava era necessari una actuació coordinada de tots els estats de la Unió Europea.
Com sempre que Europa ha de prendre decisions importants els estats no es van posar d’acord, i així els diferents governs van anar proposant i implantant unilateralment les seves solucions individuals: Irlanda, Regne Unit, els Països Baixos... Fins arribar al punt que es va prendre una decisió global... que passa per una aplicació diferenciada a cada estat! Conclusió: genial la Unió Europea, però encara millor tenir un estat (dins la Unió Europea) per poder reaccionar ràpid i amb solucions a mida davant les emergències. La solució espanyola pot estar bé, però una solució catalana adaptada i enfocada al sistema financer i al teixit industrial d’aquí segur que hauria estat millor.
No patiu, però: ZP i Solbes incompleixen amb Catalunya en els temes econòmics (en altres àrees també), saltant-se el finançament de l’Estatut(et), perpetuant l’espoli fiscal, no invertint en infraestructures clau pel desenvolupament del país... però en la seva proposta segur que han pensat i prioritzat Catalunya.
En fi, quan es decideixen coses importants convindria que els catalans tinguéssim veu pròpia, sense intermediaris.
En clau sobiranista, interessant també altres lliçons apreses: tenir un sistema financer sa i amb un regulador independent i exigent (com l’espanyol, tot sigui dit); estar sota el paraigües de la Unió Europea i el Banc Central Europeu; i tenir gent competent en òrgans públics de gestió clau (en tenim, però en caldran més).
Per cert, ZP i Solbes, quan s’hi posen, s’hi posen. Voluntat política també li diuen: 100.000 milions d'euros d’injecció de capital al sector financer decidit en uns pocs dies. Perfecte. Donem-los uns dies (potser setmanes?) de marge, i després que actuïn amb la mateixa diligència amb altres temes crítics: dotació pressupostària per la Llei de Dependència i execució de les inversions compromeses a Catalunya, per exemple. No en unes setmanes, però sí en uns mesos, que resolguin el col•lapse de la justícia, les traves administratives i burocràtiques a l’activitat econòmica, o l’excés de funcionaris i despesa pública. Ah, i el nou sistema de finançament, és clar. Amb això ja van molt tard. Doncs que s’hi posin.
Salut.
Si fos una operació matemàtica, el senyor Zapatero seria ara mateix un error. No descarto que ho sigui igualment (d’error, no d’operació matemàtica), perquè la mentida condueix sovint a l’equivocació malgrat els rèdits a curt termini que sol proporcionar.
D'entrada fantasma t´he de dir que les opinons de la majoria de dirigents d'UGT i CC.OO. no em mereixen cap respecte, actuen en el món sindical amb una prepotència i un menyspreu a la resta de formacions sindicals que fa feredat, i ho fan per tot arreu: sabeu que aquests dos sindicats, perquè són majoritaris a totes les autonomies d'Espanya, tenen el dret de ficar cullarada o bloquejar tots els convenis que no els agradin?; sí que suposo que sabeu que estan àmpliament subvencionats per l'Estat, és a dir, uns representants dels treballadors, que s'atorguen la seva representetivitat i que estan financiats per tothom, com es pot defensar així als treballadors?, com es pot ser independent?, una realitat bastant surrealista aquesta
Al senyor Álvarez, i als de CC.OO. igual, els diria que ells també són responsables de la crisi, ells han col·laborat a aquest consumisme desenfrenat, ells no han fet cap pedagogia entre els treballadors sobre les conseqüències d'aquesta bogeria immobiliària, ells no han avisat dels perills de viure de crèdit.
Però potser ja han fet el què havien de fer la gent de CC.OO. i UGT, adaptats com estan al sistema capitalista i amb el suport de les finances de l'Estat espanyol per mantenir la seva estructura, la seva funció bàsica l'estan complint: defensar els interessos dels funcionaris i dels treballadors de les grans empreses, i a sobre, dir que ho fan en nom de la classe obrera
Hi ha moviments socials, econòmics i polítics que plantegen alternatives a l'actual sistema, és possible que mai triomfin, és possible que obliguin als poders de veritat a replantejar-se alternatives, no sé que passarà; ara bé, una cosa és evident, no busqueu idees i alternatives en els dos grans sindicats espanyols i les seves sucursals catalanes, no n'hi trobareu, senzillament s'han convertit en defensors de l'aristocràcia dels treballadors, funcionaris i persones que treballen a les grans empreses
Igual que els partits polítics, aquests grans sindicats, sota una patina d'esquerranisme, són un exemple del conservadorisme, la mediocritat i l'immobilisme, és a dir, senzillament, són un fre per a qualsevol canvi social i econòmic i uns defensors dels privilegis de l'aristocràcia laboral.
Publica un comentari a l'entrada