És tema de portada, però sobretot és el tema del dia a la Vall d'Aran, com també al departament de la Haute Garonne a França.
De fet l'ós eslovè va ser introduït per França. Recordo l'enrenou, les manifestacions, la preocupació dels habitants de Bahneres de Luishon, Oô, Saint Aventin, Cazaux de Larboust. També recordo com una ministra (+/- l´any 2006) va viatjar a la zona des de el seu despatx a Paris , ( mai ho fan els ministres francesos) i no es va estar de titllar a la gent dels pirineus com 'curts de mida, camperols sense cultura' per no voler l'ós als Pirineus.
L'emprenyamenta dels habitants més que justificada. Els ancians m'han explicat que l'ós autòcton dels Pirineus, ara desaparegut, sempre vivia lluny dels pobles i el bosc , a dalt de les muntanyes a més de 2.500 metres, i mai els veien.
Si de cas a l'estiu, quan els ramaders portàven les ovelles i vaques a les pastures, alguna vegada havíen estat atacats per l'ós. En aquells moments és quan els pastors o la gent dels Pirineus s'organitzava per anar a la caça de l´ós que havia matat un bon nombre dels seus animals, és a dir, la font dels seus ingressos.
Certament l'ós eslovè baixa molt sovint, o viu, a cotes més baixes, prop de les poblacions.
Han matat més d'alguna ovella que pasturava tranquil.lament en les pastures prop dels pobles. Bé, les discrepàncies hi són. Penso que aquests animals poden viure al Pirineu, i potser cal informar millor a la gent i sobretot als caçadors
Em sembla increïble que l'experiència de la reintroducció de l'ós bru al Pirineu acabi per un atac a un caçador...No dic que protegir les persones de l'atac de l'ós no sigui prioritari, però els óssos, en general, són animals tranquils si no se'ls destorba. Em sembla injust que es vulguin fer fora tots els exemplars per aquest atac rebut. No entenc perquè el caçador en comptes de marxar cap a l'altra banda, cridà a l'óssa i dispararli (per a espantar-la) Els animals,, no entenen el que nosaltres fem, ells actuen per instint pur i duri, i és quan passen aquestes coses, i aquesta, en una conducta poc habitual, el va atacar, potser es va sentir amenaçada.
Tots els incidents recents amb els óssos del Pirineu - dos d'ells acabaren amb la mort de les ósses, la Melba i la Canelle - s'han produït en el marc de caceres.
Potser l'error és, doncs, en com s'organitzen les caceres i no en la reintroducció de l'ós. Els equips de seguiment haurien de ser capaços de saber les zones en que es mouen els óssos amb una certa precisió, i les societats de caçadors coordinar-se amb els responsables de Medi Ambient per evitar situacions com la viscuda aquesta setmana. Sé que aquest és un tema complicat i ple de matisos, però qualsevol decisió que es prengui sota la pressió mediàtica i social posterior a un incident com aquest anirà - m'hi jugaria un pèsol - en contra de les polítiques de reintroducció.
L'experiència de la reintroducció de l'ós bru al Pirineu és seguida per Depana. En una de les explicacions diu: "L’ós bru del Pirineu és un animal extremadament tímid i solitari que fuig de l’home quan l’intueix. Aquest fet i el seu comportament nocturn fan que sigui molt difícil de veure."
Veurem com acaba tot plegat amb ecologistes per una banda i Consell d'Aran per una altra.,referent al tema dels ossos, avui ja m’he quedat més tranquil, quant he sentit que crearan un cós especial dels agents rurals per poder tenir vigilats les vint-i-quatre hores del dia als ossos per a que no tornin atacar cap més caçador.
Això és un país i el demés son tonteries!!.
29.10.08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
A qui caldria eradicar i controlar amb urgència, són els caçadors!
Bah! Un caçador que devia fer un àpat fort i va beure més del compte. És volia fer el milhomes. Els animals són millors que els humans !.
Ara per quatre caçadors, tots a còrrer i liquidar aquest animal, quan els vertaders animals son els caçadors que no miren si poden haver persones al seu entorn.
Quant costarà, tota la moguda?
Quant costa aquesta collonada de l'óssa, són més o menys de €9000,com Benach?
Que ho paguin en Saura i els pijoprogres ecologistes.
Pel dret a decidir d'era Val d'Aran, que els urbanites s'abstinguin¡¡.
VOTEU L´OSSA.
Me alegro, que toques este tema y me parece una barbaridad, la que se esta liando en torno a esta osa. Depredador es el ser humano; Violentos somos los seres humanos; En cualquier pueblo o ciudad, tienes mas riesgos, que en esas montañas que viven ellos(los Osos).
¡¡Que la dejen en paz ¡¡ y los cazadores, que disparen, en una caseta de feria. besitos y una abrazada
Una óssa que se sent amenaçada (en una batuda de porcs senglars) fereix el caçador en un braç. Jo... no sé si em salto algun raonament lògic, però no hi veig re d'estrany. Capturar-la? Vingavahome!
Mire el debat de tot això de l'ossa Hvala (un nom que pareix txec - vol dir "gràcies" en eslovè) amb certa curiositat i perplexitat. Els boscos dels Pirineus, domesticats al llarg del segle XX, tornen a ser perillosos, pel que sembla.
A mi, de fet, no em cal anar tan lluny per a trobar boscos perillosos:. Sota qualsevol pedra, al costat del rimall més inesperat ens pot eixir un sacre o un aleacrà (escorpí).
No és el mateix una ossa que un aleacrà, ho sé. Els ossos són més grans, i tenen més força; corren més i s'alimenten de borreguets. Però els aleacrans no estan exempts de perill, són verinosos i precisament és el fet de no veure'ls -amagats entre el fullar de pins del sotabosc- el que més m'alarma. Però per això ja sé que hi ha certs llocs on no puc anar, i altres on he d'anar en compte. I això ho sabem els caçadors de bolets, i els caçadors de pardalets.
Ací, els caçadors -de bolets i pardalets- són la gent més sostenible que conec.
Per raons pràctiques, d'acord: si no hi ha aviram, no hi ha caça. Però són responsables del manteniment de les sendes, són uns molt bons coneixedors de les muntanyes, i els primers que detecten canvis en la fauna d'un ecosistema.
En tot aquest enrenou de l'ossa txeca el que crida l'atenció és percisament que un caçador haja donat el toc d'alarma. Entenc que els ramaders de la muntanya n'estiguen fins als testets; i en reintroduir l'ós al pirineu, això s'havia de tindre en compte.
Però un caçador ha de ser conscient que els boscos impliquen un perill, i que qui no vol pols, senzillament no va a l'era.
Diuen que l'ós és perillós si es troba amb l'home, i que per això cal exterminar-los. I el porc senglar? Algú ha vist de prop un porc senglar sense sentir com l'adrenalina que assenyala perill es comença a disparar? Un porc senglar és capaç de matar-te, d'estripar-te amb els seus ullals, talment com un ós.
I no és llegenda urbana, els casos són registrats i publicats. Fins i tot un cérvol, animal mitificat com a afable per molts contes infantils, et pot fer la feina en pocs minuts.
Així doncs, perquè l'ós sí, i en canvi els porcs senglars no? Per què els morts per porc senglar no ocupen una setmana seguida els mitjans de comunicació? Potser les respostes són múltiples i variades. Potser perquè el porc senglar es pot caçar (que és el que estava fent el caçador atacat per l'ós) però l'ós no. Potser perquè la reintroducció de l'ós implica un major control mediambiental, i aixó coarta l'expansió de certes activitats, legals o il·legals, com la construcció immobiliària, la caça furtiva i el contraban.
En aquests moments, 16 , companys i companyes de militància política, estan sent jutjades a l'Audiència Nazional espanyola. Aquell tribunal d'excepció hereu de l'antic TOP franquista. Doncs bé, m'he intentat informar sobre la situació que s'està vivint a Madrid a través dels mitjans de comunicació públics del Principat de Catalunya. L'única conclusió que he tret és que Pilar Rahola és una experta en un tema molt concret: l'ós del Pirineu. Si, així de clar i català, així de trist i lamentable. El programa que ocupa tota la graella televisiva dels matins de TV3 no ha dedicat ni 30 segons a la notícia del judici polític de Madrid. Sembla ser que el periodisme independent del senyor Cuní i la seua profeta Rahola no tenen interès per aquest tema. No consideren que un judici polític a 16 catalans i catalanes en l'any 2008 siga cap tipus de notícia per als televidents del Principat.
Crec que episodis periodístics tan lamentables com el que han mostrat avui els mitjans de comunicació d'aquest país ens haurien de fer reflexionar sobre la premsa que patim. Sobretot sobre el caràcter autonomista, manipulador i carregat d'interessos concrets que té a sobre aquest model de periodisme. Evidentment que la notícia de l'ós del Pirineu pot ser important per a una part de la població catalana, sobretot per a la que hi viu en les zones de muntanya afectades. Però, realment, algú creu que les aventures del Yogui pirinenc són més importants que un judici polític contra 16 catalans? Això és el que el senyor Cuní ensenya en les seues magistrals classes de periodisme? Això és el que els seus alumnes aprenen. El senyor Cuní, i per extensió tots els de la crosta, pateixen també la malaltia del periodisme oficial contemporani: només es parla d'allò que interessa als seus amos polítics del PSC i, sobretot, econòmics.” No siga que molestem al poder”.
Què el senyor nos agafe confessats!
Publica un comentari a l'entrada