El govern socialista de José Luís Rodríguez Zapatero finalment ha pogut salvar avui els pressupostos generals de l’Estat amb l’ajuda dels vots del PNB i del BNG. Els 177 vots dels diputats d’aquestes tres formacions han tombat les cinc esmenes a la totalitat presentades per la resta de grups de la cambra baixa, el PP, CiU, IU, ERC, ICV, UPyD i CC, que agrupen 170 diputats.La única sorpresa de la jornada ha vingut per part del diputats d’UPN, Carlos Salvador, que s’ha abstingut. Lecció magistral d'estratègia la del PSOE en l'affaire PP-UPN.
D'una derrota en tota regla, en poden treure una victòria aclaparadora. Després de les darreres eleccions autonòmiques, el Partit Socialista de Navarra va acabar essent la tercera força política a la comunitat foral, per darrera d'UPN i de Nafarroa Bai.
Aquest resultat va ser tota una humiliació per un partit de govern com el PSN. Finalment, per por als resultats a les eleccions generals i -espero- per la dignitat de no governar una autonomia on ets la tercera força política, el PSN va optar per no presidir la comunitat i recolzar el govern de Miguel Sanz.
Quan aquest recolzament es va produïr, la majoria de veus van donar poques opcions de futur al PSN i auguràven la continuïtat de Sanz. Però res més lluny de la realitat.
Pocs mesos després de les eleccions, el PSOE ha exigit a UPN l'astenció d'aquesta força a la votació dels pressupostos d'enguany, a canvi, de que continuï el recolzament del PSN al govern d'UPN.
El PSOE ha tingut una visió estratègica important. De les difcultats n'ha fet avantatges i ha aconseguit el que ningú es pensava: posicionar-se favorablement a Navarra i aprovar els pressupostos. L'estratègia del PSOE ha estat la preferida per l'imperi romà: Divideix i venceràs. Divideix a l'enemic.
Com sabeu, el PP i l'UPN tenen un pacte des d'el 1991 pel qual el PP no es presenta a les eleccions autonòmiques i UPN no es presenta a les eleccions generals, d'aquesta manera aconsegueixen aglutinar tot el vot de centre-dreta sota unes úniques sigles.
Aquest pacte els ha donat durant aquests anys, rèdits molt favorables. Però el trencament d'aquest pacte és perjudicial per ambdues parts, però sobretot, per Unión del Pueblo Navarro.Si el PP es presenta a unes eleccions autonòmiques a Navarra independentment d'UPN, és impossible que aquesta arribi a la majoria absoluta i fins i tot, és molt difícil que pugui guanyar les eleccions.
Avui s'ha produït aquest trencament, el PP ha "congelat" les relacions amb UPN, després que aquest partit votés diferent al PP en el debat dels pressupostos generals de l'estat.
I doncs, com és que Sanz ha forçat la màquina i s'arrisca a que el PP es presenti a Navarra si pot perdre les properes eleccions? Doncs, per què a l'hora d'elavorar l'estratègia, tant important com aquesta, és el coneixement de l'adversari i el domini de la psicologia dels personatges que hi intervenen. En el PSOE, coneixen a Miguel Sanz i li ha ofert un pacte que difícilment podia rebutjar: tranquilitat durant tres anys. A Miguel Sanz, no crec que li interessi gaire el futur d'UPN, el que li interessava era el seu present, acabar el seu mandat. I això és el que li ha ofert el PSOE: garantir-li el govern a canvi de que UPN difícilment el torni a tenir. Amb la votació d’aquest matí al Congrés dels Diputats, que tanca una jornada de dos dies, els pressupostos superen el primer pas parlamentari. Ara, els dies 5 i 6 de novembre, es discutiran a la Comissió d’Economia i Hisenda, on es presentaran les esmenes parcials al projecte, per finalment tornar a ser presentats, discutits i votats definitivament al Congrés els dies 11, 12 i 13 d’aquest mateix mes.Durant aquest primer debat, el vicepresident econòmic, Pedro Solbes ha assegurat que el Pressupostos Generals de l’Estat elaborats pel govern són “els millors possibles” per fer front a la crisis econòmica en què es troba immers el país, mentre que el cap de l’oposició i líder del PP, Mariano Rajoy, ha assegurat que no es poden recolzar per “responsabilitat política
Per si no ho veieu clar, el mateix Miguel Sanz us ho explica en aquest vídeo
11 comentaris:
PP, CiU, ERC, IU-ICV, CC i UPD suman SEIS grupos, SEIS enmiendas. No 5.
Si no sabes contar, qualquiera se lee el resto!
BURRO !! Lee,que son 5 enmiendas,no partidos.
( al papel y a la mujer,hasta el culo debes ver! )
si dels nostres representants polítics (alguns em representen més que d'altres...) conviuen ja tots llunys a Madrid en una autèntica casa de barrets! NO, NO... no se'ls ha enganxat en ple anant a fer unes copes a determinats llocs nocturns. NO, NO...tampoc vull dir que el Congreso de los diputados sigui un caos..que si.
Em refereixo a que determinats grups polítics fan accions determinades a canvi de diners. M'explicaré...
Quan el partit que està el govern presenta els pressupostos per l'any següent, tots els partits polítics (o quasi tots) es posen les mans al cap negant-se, de totes, totes a donar suport a aquella barrabassada.
Ara, quan se'ls dóna uns centimets o milers o milions de euros... canvien de sobte la seva postura !
SI hi ha diners, per tant voto, o actuo, o mantinc certes relacions. Blanc i en ampolla: LLET.
D'això que fan alguns polítics, se'n diu també .
"l'ofici més antic del món".
Com una notícia més surt que "el amigo Pepe", no el del bar sinò el grant presi de la Cheneralitá, q vé a ser algo similar ara, retreu a CiU no votar a favor de ZP, en cejita.
I per altra banda el brontosaure Puchi d'erC que surt a la palestra a xulejar de les imposicions que foteria a CiU per futurs (jajajaja!) pactes.
Si més no fa gràcia les limitacions que té en Pepe, limitacions extraordinàries que mai aportaran res en especial a cap català, donades les circumstàncies.
Un dia surt al diari dient que lluitarà per Catalunya, que els diputats socialistes catalans (de debò que n'hi han, on són?) votarien separats dels col.legues castellans (jajajaja!) i que primer és Catalunya per sobre de ZP "Sosoman" (juasjuasjuas!); i després gira la cara i quan veu uns altres periodistes els hi diu que el seu amic de la Moncloa és el no va más, que el seu govern sociata (Clar!) és super mega hiper xulo (ei! que potser encara no estem en crisi), i que votar en contra d'uns pressupostos anuals és molt lleig i de molt mal minyó, que els bascos i els gallecs són millors compis que els catalans!
Hem descobert que l'amic Pepe no és un polític qualsevol, és el Rei de la Comèdia i no necessita cap tipus d'imitador!
Per extralimitacions tenim un paio que va de sobrat per la vida, un armari gros i pesat i amb el cap alçat com si fos el gran rei del Mambo. Que ningú es pensi que parlo de l'Artur Mas, parlo de'n Puigcercós, en Puchi d'erC!
Aquest home és inigualable!
No fa gràcia com en Pepe però té molts seguidors i fans! De tant en tant ha de dir la gran parida del dia i ahir va tocar!
Ens va obsequiar amb que imposarà condicions a CiU per futurs pactes! Jajajajajajjajajajajajaja! i.... jajajajajajajajjajajajajaja!
És un bromista de "cuidado" aquest Puchi! Que bo!
Però si tots sabem el peu que calcen! Jajajajaja!
I després diem que els polítics són nefastos?
Però si són la conya amb patinet! Enlloc més del mon, tenen uns representants tant catxondos i trileros!
TRANQUILS NOIS QUE EL CAPITÀ MONTILLA I ELS SEUS 25 DIPUTATS DE MADRID ENS SALVARAN EL PAÍS JAJAJAJAJAJAJA.
En votar en contra dels pressupostos, CiU ha recuperat molta de la dignitat perduda. Aquest és el camí.
Salut.
El que sí hem de dir ben fort i alt és que el PSC, amb el seus 25 vots “catalans”, no ha fet res per mirar per als interessos de Catalunya.
I aquí sí que ens n’hem de lamentar. Com molt encertadament ha declarat l’Artur Mas: ““Mai un president de la Generalitat ha tingut tants diputats catalans a Madrid, el suport del Parlament català, el suport dels expresidents de la Generalitat i del Parlament... i fa tan poca cosa”.
El "BURRO" pregunta: ¿Que partido de los seis no presentó enmienda?
Vist el procés de negociació sobre els pressupostos de l'estat he extret un parell de conclusions.
Primera: El PSC no és més que una titella del PSOE i tot el que ens pugui dir el Montilla que li fan la murga a en ZP no és més que pantomima barata.
Una frase feta diu que el moviment es demostra caminant i el PSC està molt ben assegut a la seva poltrona. Perquè si aproves uns pressupostos talles de socarrel poder maniobrar amb el finançament de l'Estatut.
Que no ens vinguin amb altres històries perquè hi ha els Euros que hi ha i si els pressupostes per una cosa, no els podràs pressupostar per una altra.
És una evidència com una casa.
Ni per casualitat el PSC votará en contra dels pressupostos. A hores d'ara no sabem quina xifra és la que es demana a Madrid pel finançament. I això perquè? Esquerra prima la unitat Catalana per fer un front nacional i visualitzar el concepte de país. PSC no vol sentir a parlar de números perquè sap que el seu llistó és tant baix que té por que les galtes se li posin més vermelles encara. i Convergència sap que no pot demanar una xifra molt alta perquè no té la valentia de posicionar-se fermament, i a més a més els amants del BNG i PNV se'n van al llit amb PSOE que ho fan millor que el Duran.
En definitiva, quin preu li posem a la unitat? 1.000, 2.000,3.000 .... els 17.000 del dèficit fiscal?
No m'agrada parlar dels Navarresos,Gallecs,i menys Bascos quan comparo el que ells han aconseguit en aquest darrers trenta anys, i el que hem aconseguit nosaltres?; no hi ha color. Em direu que en els darrers anys a costa nostra, i es cuassi, del tot cert. Però, també es del tot cert que si nosaltres pugéssim, perdó en sabéssim, faríem el mateix.
Cada any per aquestes dates,aprobació dels pressupostos gracies als bascos, em ve al cap, quan veig l'estratégia del PNB, i m'imagino la conversa dels seus dirigents:
- ¿No creieu que en tot l'arc parlamentari espanyol, ha de haver algún o alguns partits que sense cap possibilitat d'exit, arribada l'hora de la veritat votaran en contra dels pressupostos?
Doncs aprofitem-nos!.
En aquesta pel•licula els tontos son els partits catalans, i dic tontos per que si tinguessin un mínim de memória histórica, s'adonarien que cada vegada que voten, en minoria, contra quelcom -digues-li dimissió de la Maleni, digues-li pressupostos- els bascos, que saben que dos més dos fan quatre, s'aprofiten de la situació per anar aconseguint cosetes.
I en aquests trenta anys, aquestes "cosetes", s'han convertit en els fonaments en el que s'ha d'assentar una possible independència: Concert ecónomic, telefonia pròpia, industrià própia, banca pròpia, etc...
En canvi nosaltres només tenim les paraules, les sardanes, els castellers i un dèficit descomunal, aixó si del tot nostre.
Publica un comentari a l'entrada