El Constitucional, amb el dit al gallet i Catalunya al punt de miraPerquè segons publica avui La Vanguardia, el Tribunal Constitucional espanyol ja ha revisat un 80% dels articles recorreguts del vigent Estatut d'autonomia i es troba ultimant una sentència que retallaria aspectes claus com ara el Dret a una negociació bilateral Catalunya-espanya pel nou finançament (quina casualitat! just el que volia el govern espanyol!) o -atenció- el deure de catalans i catalanes de conèixer la llengua pròpia del país.
Es coneix que el Tribunal Constitucional ja ha deliberat el 80% dels articles recorreguts de l’Estatut
El què s’ha filtrat no deixa de ser una informació previsible des del dia que es va redactar aquest text però provoca el mateix grau d’astorament i perplexitat saber d’un bon principi, abans que surti la sentència que la part essencial del que recollia el nou catàleg de drets lingüístics més les pretensions del finançament seran amb bastant certesa modificats. La pervivència del terme “nació” al preàmbul sembla que està assegurada però igualment al trobar-se en aquesta part del text no provoca cap efecte legal, fet que segurament facilita l’acceptació del vot més conservador que ja s’assegurarà en la Sentència que es reflecteixi que la nació és única i indivisible tal com marca la Constitució.
Sincerament, poc em preocupa el que digui o deixi de dir un Tribunal tan polititzat i/o una Constitució tan arcaica. És més, sabem que tenim la massa social necessària per a engegar espanya i el seu llast constitucional a pastar fang.
La qüestió era quan despertaria tota la ciutadania que encara tenia fe en la via autonomista i/o federalista i jo, en aquesta sentència del Constitucional, hi veig un bon despertador i un gran agilitzador del nostre procés sobiranista.
Però malgrat conèixer totes aquestes informacions, la sentència pot fer-nos esperar bastant, més tenint en compte que del govern central depèn que es faci efectiu el canvi dels 5 jutges del Tribunal Constitucional que proposa el Consell General del Poder Judicial recentment escollit o bé es doni un prerrogativa a aquests que hi ha ara fins que emetin la sentència.
Passi el que passi sembla que la decisió que tothom es temia es cada vegada un fet més consumat i que les adversitats per els catalans s’acumularan en els pròxims dies. Seran dies on caldrà demostrar la força unida del poble exigint les demandes que se’ns neguen. Dies èpics on l’actuació dels nostres líders polítics no podrà ser decebedora i on no valdrà l’ambigüitat en la que viuen alguns.
Malauradament el PSOE ja no té la pressió electoral, ha salvat l’escull de les eleccions i amb una llarga legislatura per davant es pot permetre desprendre’s de la força electoral que li va suposar Catalunya en els passats comicis.
Quines són les opcions que tindríem si finalment es confirma aquest atac frontal a Catalunya? Doncs primerament, acatar -com sempre- la sentència; callar i abaixar-nos els pantalons per a que espanya acabi d'esborrar del tot la nostra identitat.
Segonament, intentar un dificilíssim procés de modificació constitucional; cosa força inviable com ja comentà no fa gaire en López Tena. I per últim, el camí que ha d'ésser l'escollit: obrir els ulls i establir l'Estat propi com a objectiu principal de totes aquelles organitzacions polítiques i socials interessades a defensar els Drets de la ciutadania catalana.
Segurament aquest Estatut no era en un sentit global un text ambiciós, si ho era dins el marca estretíssim de la Constitució, i tot i així no passarà la Santa Inquisició i es convertirà en un text heretge relegat a impulsar un nou esforç legislatiu que modificarà prèviament el que faci falta per donar cabuda a les aspiracions legítimes d’un poble.
Tanmateix, és precisament per l'efecte despertador que podria produir aquesta sentència tan dura, que dubto seriosament que acabi essent dictada. Estic segur que a espanya saben que amb el foc no s'hi juga perquè hom hi pot sortir socarrimat. De tota manera, es dicti o no, el procés sobiranista ja camina tot sol i assolir la meta és tan sols qüestió de temps.
Si ens provoquen, posarem la directa; si no, a poc a poc i bona lletra.
16 comentaris:
Caldrà veure si aquesta informació es confirma o no, però que ja comencin a parlar d'unes retallades tan significatives, que deixen el nou Estatut com a una eina completament inútil per la recerca del ple reconeixement nacional de Catalunya.
I que també consoliden, amb fermesa i contundència, l'Estat espanyol com una sola unitat nacional. No dona per mantenir gaires esperances en un futur nacional millor del que tenim avui.
Si ens deixen la nostra llengua a un nivell merament folklòric, i a sobre també ens deixen sense calers, consolidant-nos en un sentit totalment igualitari com la resta dels territoris de l'Estat, el catalanisme, nacionalisme o com es digui, ja no tindrà cap raó de ser i de continuar amb els mateixos plantejaments de les darreres dècades.
Catalunya i el catalans tindrem que triar, o estem amb Espanya, o estem en conflicte amb Espanya.
Els nostres polítics, ara aplegats en una unitat catalana, ara arranjats en una disbauxa partidista i oportunista.
Mala època per anar a negociar un pastís, que ara és ben escàs, enlloc d’haver-ho deixat tancat en el moment de negociar l’estatut.
Queda alguna altra opció apart d'encaminar la independència? Si d'un lloc no et volen, el millor és marxar. És clar que Espanya no ens vol. Manca veure que dirà ara el PSC. . .
L'estatut ha passat pel sedàs de dos parlaments i d'una consulta popula, que és on resideix la sobirania. Per a aquest cas, no tinc clara la legitimitat ètica d'un tribunal que tampoc està al marge del joc de les majories polítiques. Crec que la retallada anunciada pot caure com una gerra d'aigua freda a Catalunya i marcar un abans i un després.
Salut.
El que caldria fer és una bona campanya de divulgació dels avantatges de la independència, contraposats als "avantatges" de continuar sota l'estat castellà (dit "Espanya"). Una campanya adreçada, sobretot, a la població immigrada castellana dels anys 60 i 70 i llurs descendents, votants eterns del PSOE i manipulats diàriament pels mitjans PSOE. Això és el que, a la llarga, donarà resultat. Que la independència ens interessa a tots, TAMBÉ A ELLS.
Això vol dir que el que sospitavem tots és veritat: els polítics catalans han fet el ridícul. Espanya és la que és. Ni autonomista, ni federal, ni plural. És la de sempre, i els nostres mateixos representants ens han volgut enganyar. Llàstima que tenim els pitjors polítics en 300 anys.
Dissortadament el TC es un tribunal espanyol format indirectament per afins del PP i del PSOE-PSC, amb seu a Madriz i reglat per lleis i reglaments espanyols.
Que voleu que fagin? defensar Catalunya?
Impossible!! .
Si tot el que es publica és cert, em sembla molt bé la manera de treballar del TC. És el que faria qualsevol Tribunal Constitucional a qualsevol país normal i democràtic del món. La redacció de l'Estatut que va sortir del parlament és abstrusa, caòtica i impresentable. Sembla d'un nano de 1r d'ESO.
Apa siau ¡
Si, si, si, molt Catalunya, molta identitat, molta Llengua Catalana, molta Nació, etc. . . . pero al final els ciutatans catalans voten el Montilla i el PSC-PSOE.
I jo amb aquest companys de viatge no puc defensar el meu pais, perque per ells primer es espanya i els espanyols.
Acceptarien els castellans que a Madrid fos obligatori el català i el basc i el castellà fos només optatiu? DE CAP MANERA, TRACTARIEN ELS CATALANS I BASCOS D'INVASORS CRIMINALS I S'AIXECARIEN EN ARMES PER DEFENSAR L'IDIOMA I LA CULTURA CASTELLANES, COM FEREN CONTRA NAPOLEÓ. És que els castellans són més persones que nosaltres? Si ells no ho acceptarien TAMPOC HO HEM D'ACCEPTAR NOSALTRES. ENS HI VA LA DIGNITAT!!!
I com coi ho saben ja si no hi ha sentencia encara ? Filtracions ? Desinformació ?
Ho tant sols preparen a la gent per algo que ja volien fer abans
d´aprobar-lo ?.
Vam ser capaços d'aprovar un estatut de mínims, i a sobre ara ens el retallen. Més val que ens replantegem accions comunes i més ambicioses o Catalunya ja és història.
Si es confirma això que avui ha sortit publicat, continuarem sent ciutadans de segona pagant impostos de primera. Potser ja serà hora de deixar de banda individualismes estèrils i apel·lar a la unitat d'acció, m'agradaria que per una vegada deixéssim d'ajupir el llom...
Efectivament, ja hi ha molts esborranys de la resolució emplenats, i aviat podria veure la llum la sentencia final on desprès del discussió article per article es vol arribar a un consens ampli entre els magistrats, i on la presidenta ja ha dit que no utilitzarà els seu vot pel desempat. La renovació del tribunal esta aturada, i per tant sembla ser que la composició actual acabarà les deliberacions i donarà el veredicte.
Diuen que el finançament quedarà ferit de mort, ja que Catalunya no podrà determinar cap sistema propi, es garantirà la solidaritat entre les comunitats, i l’acord global no serà bilateral sinó en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera, lluny del concert del País Basc i Navarra.
El deure de conèixer el català quedarà eliminat amb el pretext d’assegurar el bilingüisme a Catalunya, i amb l’aval de la Constitució que determina que la llengua oficial de l’Estat es el Castellà. A la practica voldrà dir que en àmbits com el judicial, els jutges no tindran cap obligació de conèixer la llengua pròpia de Catalunya arraconant-la cada cop mes en benefici de la oficial.
El terme nació podria mantenir-se en el preàmbul, deixant clar que només existeix una nació que es Espanya, i que alhora es titular de la sobirania única de tot l’estat.
En resum, res que no esperéssim i que demostra en una decisió única en qualsevol estat democràtic, que la llei orgànica ja retallada i votada pel poble patirà una segona retallada definitiva que escapçarà els pocs punts beneficiosos que encara quedaven en peu, i marcarà els límits del autonomisme, que entrarà en una via morta sense cap esperança.
Serà la prova del cotó definitiva pels partits catalans, i de la societat civil en general que ha de reaccionar definitivament, i desterrar la idea de qualsevol entesa amb l’estat, que sense cap garantia per la llengua i amb un finançament conjunt amb totes les comunitats no tindria cap sentit, sinó fos que es vol la desaparició definitiva del que avui entenem com a nació catalana.
Crec que arribats en aquest punt, i amb les accions civils que calgui, s’ha de rebutjar la resolució solemnement, retirar els parlamentaris de Madrid, i fer una consulta a la ciutadania per autoritzar a la Generalitat a proposar una nova forma de relació amb l’estat basada en la creació d’un estat propi, això evidentment serà rebutjat per l’Estat, com ho va ser la consulta basca, però arribats en aquest cas la seva legalitat ja no tindrà cap validesa, i be per la via de Referèndum directe, o be per la via de la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions, on els partits catalans proposin la Independència com a principal promesa a realitzar en cas de majoria parlamentaria, tot amb la benedicció d’Europa com ja ha marcat en altres territoris com Montenegro.
Crec que l’espanyolisme ranci dependent del PP, Ciudadanos, i bona part del PSOE- PSC i UDC no tindrien massa arguments per defensar seguir en un estat que ens condemna a la misèria de per vida, i a la desaparició progressiva de la nostra cultura mil·lenària, si així fos haurien de quedar reduïts a una rèmora del passat que l’únic que vol es la nostra desaparició a qualsevol preu.
Ara faltarà per veure la reacció de l’ambigüitat de CDC en aquest tema, de la desapareguda ERC i d’ICV sobre les quals ha de recaure aquesta responsabilitat de fer-nos grans un altra cop i deixar aquesta etapa adolescent agafats de la maneta d’un adult que ha demostrat mil cops que no ens vol.
Una abraçada.
Jo crec que cada cop mes gent enten que la única opció que li queda a Catalunya es independitzarse d'Espanya. Fent un recull de tots els comentaris del blog s'arriva a la mateixa conclusió gairebé tots estem d'acord en que no queda altre cami. Quan mori el dictador molts esperavem que Catalunya podrìa per fí ser reconeguda dins Espanya però ha quedat evidenciat desde llavors i històricament que aquest es un estat hostil amb Catalunya.
No podem, no es digne continuar patint aquestes humiliacions, els politics independentistes han de posar-se al front, nosaltres recolzar-los, cal un lideratge fort per comandar el viatge cap a l'independencia, serà dur, patirem, la llibertat no la regalan s'ha de conquerir, amb fermesa, amb decisió, amb valentia, units ho aconseguirem, segur.
Suposo que, seguint en la línia, ens limitarem a fer allò que ens surt millor: el ridícul.Primer fotrem una supermani de 100 milions de catalans emprenyats per desfogar-nos. Tot seguit, els partits catalans començaran a fotre's els plats pel cap entre ells. Després, el PSOE traurà a passejar l'artilleria mediàtica (Periódico & Co.) perquè veiem que no n'hi ha per tant, i en quinze dies, de la retallada no se'n cantarà ni gall ni gallina.
Trencament del tripartit i eleccions anticipades?
És una possibilitat, però no crec que en aquests moments hi hagi cap partit capaç d'aglutinar el català emprenyat, el que se sent estafat, l'independentista de tota la vida... més aviat, la tendència dels grans partits catalanistes a les últimes eleccions ha estat la caiguda en barrena.
Govern d'unitat? Només és possible si el PSC no se subordina al PSOE, cosa metafísicament impossible (si no, ja veurem amb els pressupostos). Amb el PSC, és com tenir el llop vigilant el corral.
A mi m'encantaria que per una vegada els partits "nacionalistes" catalans tinguessin visió de País, rebutgessin la retallada, trenquessin el govern i es presentessin a les properes eleccions al Parlament com un Front Sobiranista, si cal, els amb independents d'altres formacions, parlamentàries o no (des d'Unió fins a les CUP, per què no?).
Salut.
Publica un comentari a l'entrada