Si no vaig errat, avui a les dues acabava el plaç per a la presentació d'esmenes als pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2009.Curiosament, el grup del PSC no ha presentat cap esmena a la totalitat..No és cap novetat, però a Can exPSC cada dia es van identificant més com els grans valedors i realitzadors, del procés de desnacionalització de Catalunya. Amb l'ajuda incomprensible d'ERC, i la més evident dels de ICV.
Fins aquí podíem arribar senyors socialistes.
Tot i el control mediàtic sobre els mitjans, la manca d'interés pels problemes nacionals de Catalunya que sempre han tingut, i que a sobre continuen donant les culpes de les seves accions als altres, és una actitud que no pot passar per alt, ni tolerar per més temps el món soberanista.
El final d'aquesta comèdia s'acosta per tots plegats. El resultat del finançament i del nou Estatut, si és el temut i no desitjat, marcarà el final de una etapa política a Catalunya.
El PSC ara és un problema nacional, després ja no ho serà, simplement serà el PSOE.
Deu voler dir, per tant, que els pressupostos, sense ningú saber-ho, ja deuen incloure el rendiment íntegre, ai perdó, complet, de la famosa cistella d'impostos que fixa el nostre Estatut i que, gràcies a la resolució del nostre Parlament, serà d'obligat compliment ja per a l'exercici 2009.
Dic que no ho sap massa ningú, perquè CiU, ERC i Iniciativa han presentat esmenes a la totalitat. No se'n deuen haver adonat, clar ¡.
Perquè, no pot pas ser oi! que, una vegada més, el PSC es desmarqui de la resolució del Parlament i a Madrid actuin de per lliure, no? No pot pas ser oi! que el PSC hagi començat a trencar avui la unitat dels partits catalans Home segur que no. Aquí hi deu haver un malentès!
Ho dic perquè fa només unes setmanetes, semblava que aquell partit que trenqués la unitat dels partits catalans estava condemnat al pitjor dels inferns...
I jo avui no sento cap mena de sensació de trencadissa. Segur que si fos el cas, tots els periodistes, tertulians, columnistes i intel.lectuals que predicaven grans catàstrofes a CiU si aquesta federació es desmarcava de l'acord del Parlament, ara s'estarien estirant els cabells i pujant per les parets.
Res d'això no passa.
Des ser jo que ho tinc mal entès...Perquè tan Montilla com Castells ens van arribar a fer creure que, si no hi havia acord de finançament, el PSC podria arribar a votar en contra dels pressupostos del PSOE !Avui els pressupostos comencen el seu perible per a ser aprovats. Els grups parlamentaris han tingut opció a presentar-hi esmenes. És cert que no presentar-hi esmenes no t'obliga a votar-hi a favor. Com és cert també que, presentar una esmena a la totalitat , tampoc t'obliga a votar-hi en contra.
La partida s'ha obert avui i això no ha fet més que començar. Els negociadors són lliures de fer servir les estratègies que els sembli. Però, des d'una òptica catalana, molt malament comencen les coses, estratègicament parlant, si uns partits catalans presenten esmenes a la totalitat i altres no. On és avui la unitat? On és avui l'acord del Parlament? Voleu dir que entre uns i altres no comencem ja altre cop a fer el ridícul?
I els bascos (PNB)? a la seva.........I els gallecs(BNG)? a la seva.
Pels que creiem profundament en el Galeuscat, avui no és un bon dia , ni la negociació d'aquests pressupostos de Zapatero haurà estat una època brillant del Galeuscat...
A mi no em val que se'm digui que no podem demanar solidaritat a bascos i gallecs si no som capaços de convèncer ni als "nostres" del PSC.
Per a mi, els 25 diputats del PSC estan perduts. Sempre ho han estat. No són diputats per defensar els interessos de Catalunya i menys encara per defensar una Espanya plurinacional autèntica.
En canvi, bascos, gallecs i catalans sí que tenim un objectiu comú que ens hauria de permetre d'actuar conjuntament... …Però res, deixo aquesta reflexió per un altre dia...
Prou pena tenim avui de constatar que el PSC no piula, no planta cara, no va de les paraules als fets... i per a més INRI, a Catalunya ningú, absolutament ningú, parla del trencament de la unitat catalana...
L'època de la pedagogia, de les pluges fines, de la responsabilitat política, pels catalans s'haura acabat.
O estem amb Espanya o amb Catalunya.
8 comentaris:
Avui, no obstant, és de justícia dedicar-li un BRAVO a CiU i al regal que ens ha fet estampant-li al Gran Farsant una esmena a la totalitat dels seus pressupostos per irreals i anticatalans.
Amb dos collons.
Què han de dir el PSC? Són PSOE, per tant espanyolistes, per tant que no ens vinguin amb fronts comuns ni punyetes.
Absolutament previsible,tertulia. No em treu el son. El que és important no és que faran els bascos o els gallecs, sino que faran els partits catalans.
Inclós PSC. Especialment PSC. Aquest suposat partit català té 25 diputats. Si no els fa anar sols pot ser o perque no són seus o no són catalans.
Estem a punt de presenciar un altre típic i vergoñós espectacle socialista.
Mira que s'ha de ser ruc per votar aquesta gent..
Som i sempre serem un país de perdedors. El problema es que no tenim pebrots de exigir tot el que ens pertoca i que ens guanyem. Ja no queden partits a Catalunya que tinguin cap essència realment catalanista. Som una pena de nació amb una pena de polítics. Que en podem esperar?
Paraules d’un ridícul antològic que va adreçar públicament no fa pas tant al President basc.
Si aleshores ja feien sentir vergonya aliena, en el context actual no sé quin dring poden provocar. I tants i tants catalanets que miren com a perfectes babaus cap a la política d’Euskadi sense garbellar mínimament la informació que d’allí ens arriba. L’emmirallament basc és una de les coses més ridícules i catalanetes que conec.
Perquè es fa prescindint del context i donant màxim valor a la literalitat, ja siguin paraules o simples gestos.
Algun d’aquests reiets de la perpètua basquitis m’hauria d’explicar com es menja aquest recolzament als pressupostos del govern espanyol, tenint el concert econòmic sota el braç i la humiliació reiterada cada cop que hi ha un pla Ibarretxe a la vista.
Encara és ben calenta la darrera i sonada afaitada nacional.
El galleguisme del BNG és molt més discret que el nacionalisme a Euskadi o a Catalunya.. Això sí, el PSOE fent-los l’abraçada de l’ós. Caldrà veure, doncs, la resistència en el temps d’aquest projecte.
En moments com els presents m’agradaria saber la vida que cal dedicar a un invent com Galeusca. Clínicament mort, des del punt de vista polític.
Potser és una eina molt útil per organitzar congressos lletraferits, jornades folklòriques o reunions transnacionals de tuperware.
Però poca cosa més. El resultat és què espanya pot dormir tranquil•la.
Lluny queden els temps en que a un president espanyol un invent semblant podia treure-li la son. Lluny haurien de quedar, també, els emmirallaments de tants catalanas.A la fi :
T'hi Cagues; i més!
Querido tertulia...tienes un grave problema;Te crees todo lo que te dicen, esa purria de vividores. besitos
seguint aquella dita que si et prenen el pèl per segona vegada la culpa és teva, definitivament sí, la culpa és nostra i abastament. No tenim excusa, ens hem deixat trepitjar innombrables vegades i si ho tornen a fer és que ens ho mereixem. Ningú estima qui no s'estima, ni ningú respecta qui no es respecta.
Vaja, que, per mi, ha arribat l'hora de girar full i decidir-se a ser grandets. Els infantilismes dels "nostres" partits "polítics" ja no van enlloc.
Publica un comentari a l'entrada