EXCUSES AMB ESTIL.

La darrera excusa d’Adif per justificar els endarreriments en el servei de rodalies a Catalunya ha estat el fred. Ja suposo que no els hi resten gaires d’excuses als responsables de la companyia pública per justificar aquest servei tan lamentable que patim i patirem.
Però que en un país mediterrani, amb unes temperatures a la major part del territori que en cap cas han estat menors als 4 graus –les mínimes i excloent el Pirineu- se’ls hi doni aquesta resposta als usuaris, és per a que sigui inclòs en algun reportatge d’algun d’aquests corresponsals de mitjans que diuen dir-se “prestigiosos” i fan una caricatura grotesca de la realitat.
Deuen viure de llegir El Mundo i l’ABC i no han trepitjat ni parlat amb absolutament ningú des de que estan a Espanya exercint la professió. I no saben res, per cert, d’inversions ni d’economia, perquè al capdavall, si un s’involucra una mica en les qüestions d’aquest estat, i s’ho mira des d’un punt de vista mínimament intel·ligent, s’adona ràpidament que la misèria d’Espanya, la misèria real d’Espanya, és que no s’ha realment descentralitzat ni ha aconseguit treure conclusions de l’única revolució tangible que hi ha hagut –el catalanisme- en els darrers segles, a l’estat.
L’èxit d’espanya és una entelèquia. L’OCDE preveu que la recessió serà en aquestes latituds de les pitjors del món avançat, preveu una taxa d’atur rècord –que encara seria molt superior si no fos perquè al sud es viu del funcionariat, que per això serveixen en part els impostos quadribarrats- i avisa que hem viscut massa temps d’inflar sectors de l’economia inestables i poc sòlids, com la construcció. Però repeteixo, espanya no aprèn, i encara busca l’escanyament per desídia del seu motor econòmic –la mitjana empresa catalana- les seves lamentables infraestructures, i l’apatia com a recepta. Aquesta és la realitat que demostren tots els estudis seriosos en inversions i el propi dèficit fiscal català reconegut per l’estat amb la boca petita, que, per cert, els britànics ni esmenten en els seus mitjans.
Suposo que era massa feina dedicar una estona a aquestes qüestions. La realitat d’Espanya és que a Andalusia hi ha un 20% de funcionaris, a Extremadura un 30%, i que el teixit productiu i l’empresa privada, l’emprenedor i el treballador, viu a la perifèria oblidat i maltractat.
I la patronal catalana és tan espanyolista com qualsevol altra, no tenim sindicats propis, els nostres partits estan venuts i es dediquen a la baralla de parvulari, i els mitjans de comunicació propis, tan privats com públics, estan en una eterna debilitat manifesta.
Tots en sabem el diagnòstic. Ara cal un altre estil de fer política. Jo espero a que algú, per fi, demostri que li interessa, encara que sigui una mica, que als catalans no els sigui tan fàcil insultar-los i deixar pel terra la seva dignitat.Pero,per ajudar a Fomento,a trovar excuses de malpagador per a referir-nos a eixos arguments inconsistents i pobres que pretenen justificar un incompliment. Tenint en compte el que ens costen la RENFE i l'ADIF, crec que ací hauríem de parlar d' excuses de massabenpagat. Ahir,com deiém, la xarxa de Rodalies de Barcelona tingué segons diuen retards a causa del fred.
Segons sembla, el sistema de senyalització de Sants fallà a causa de les baixes temperatures.
A Sants, com a la resta de l'Àrea Metropolitana, les temperatures oscil·laren entre els 10ºC i els 16ºC. Això és fred? Què passa, que les peces les fabriquen al Senegal i allà, amb 10ºC ja van amb abric i bufanda?
Com que sóc solidari i generós de mena, ací adjunte algunes excuses per a que els d'ADIF i RENFE puguen justificar retards, mancances i tota mena d'errades:
- Massa calor. Les peces les fabriquen a Lapònia, i allà no estan preparats per a temperatures superiors als 15ºC. S'ha fos la catenària en un infern de setze graus.
- Massa humitat. El cargols que aguanten els rails els fabriquen al Sàhara. Per culpa de l'humitat que hi ha, es rovella i es trenca tot.
- Massa sequedat. El condensador dels semàfors el porten directament de l'Illa de Pasqua (Rapa Nui) i amb la sequedat que hi ha, s'enyora i s'espatlla.
- Daltonisme. La política d'inclusió social i integració de minories marginades que practica la RENFE es basa en contractar daltònics per a conduir els trens. I és clar, no poden distingir si el semàfor està en verd o en vermell.
Provoca molèsties, sí, però els catalans hem de ser solidaris!
- Toponímia perversa. El centre de control de trànsit ferroviari es troba a Madrit (capital dels Països Castellans), i per culpa del nacionalisme excloent dels catalans, hi regna el caos. Per exemple, quan el cap de control diu "Tapón en Vic", l'operador entén que s'ha de posar el tap al boli Bic ; quan el cap de control diu "Salida Montgat", hi ha una administrativa que se sent ofesa i diu "No soy monJa, ni voy tan salia, joer". I això per no parlar de les dificultats per a pronunciar més de tres consonants en una sola síl·laba, com "Sants".
- Poc suport. Si els futbolistes i els cantants poden justificar una mala actuació per la fredor i la manca d'entrega del públic, els ferroviaris també ho poden dir. "Amb uns passatgers tan apàtics, que no animen ni donen caliu al tren, un no treballa motivat".
Si a algú ,se li acut alguna més, com: La politica de bona educacio de renfe fa que en l'estacio d'encreuament dels trens els maquinistas vagin cedint el pas a l'altre per dues hores per no semblar descortesos.
Que ho diga. Segur que els de Fomento ens ho agrairán !!.
Antes partía que doblà!