La plaça era plena de vida i una llarga cua davant del "Relais Gourmand" esperava els afamats clients que ignoraven els estralls que la crisi fa al consum. Tot queda allà fora si encara pots gaudir d'un bon restaurant. A i B seien a la millor taula. La que gaudeix de millor disposició. Amb vistes a la Plaça i ubicats fora del pas de clients i cambrers.Tant lluny del soroll com aprop del servei. Amb espai per a moure's i un comfort adequat a les necessitats més bàsiques. Suficientment centrats perquè tothom els vegi, però prou desplaçats perquè ningú els molesti...A i B escullen plat. Els serveixen. Devoren. Beuen. Miren. Tornen a beure. Tornen a mirar. S'aixeca ell. Torna. S'aixeca ella. Torna. Demanen el compte, només amb un gest. Amb una mirada. El repassen. Paguen. S'aixequen tots . Marxen.
La vetllada perfecte sobre paper. La ciutat. El restaurant. La gent. L'àpat. Només ha faltat una cosa. Aquell fil invisible, intermitent, vital que fa possible la comunió compartida espai-temps. No s'han dirigit una sola paraula. Ni tan sols s'han mirat. Incomunicació. Silenci. Dues vides viscudes aïlladament. Dos fantasmes consumint i exhibint solitud. Marxen a casa tal i com n'han sortit. I fora, una realitat, la de la resignació. La d'enveja de qui sap que dins aquell restaurant s'hi concentren els ingredients de la felicitat, el diner i la distinció.
Una metàfora pertinent pels temps que corren. També en política. En política exterior. La cimera del G-20 ha generat espectació. Soroll. Exhibicionisme polític i mediàtic, perquè, efectivament, el que s'hi ha de discutir és important. Vital ¡.
El G-20 és el restaurant cotitzat i la cadira en aquella taula tant acollidora un valor preuat que cap dels estats està disposat a renunciar, excepte aquest nou Robin Hood de les relacions internacionals en que s'ha convertit Sarkozy i que capitaneja com ningú l'escenari del show bussiness polític. Però, cadira, per a què?
Ens movem molt. Escenifiquem que les coses van bé. Molt bé. Com sempre. Però no ens parlem. Els de dalt creuen que la crisi és una qüestió de xifres -vermelles o verdes- mostrades en aquells plafons electrònics exhibits a la seu de la moqueta financera, mentrestant els de sota, pateixen, renuncien i s'avergonyeixen del seu destí perquè, segons diuen, tot va bé i aviat tornarà a sortir el sol.
No ens unim per aquell delicat fil que és la paraula. Si ets l'afortunat que es delectarà amb la millor cuina de la plaça, que sigui per a bé. Trasllada a dins i amb valentia, allò que avui, es viu fora. No convertim l'instrument -cimera- en l'objectiu -reformar el sistema-. No deixem que l'àpat substitueixi allò que fa inoblidable la vetllada: la conversa, la companyia.
Esperem que, a Washington, seu del punt G de la política, no tornem a presenciar la vetllada romàntica d'una parella aparentment "feliç" que no té res a dir-se i per tant, res a canviar. Al final si, ho ha aconseguit!. Ell també hi serà al aplec fotoieconòmic.
Ell també tindrà la seva foto internacional, com el del bigoti. Aixó si, ell hi va gracies a un bon francès.
No es molt habitual tenir que recórrer a un francès, però aquests son els grans, sacrificis de la política. I no ho va anunciar-ho ell, no s'ho acabava d'empassar, va ser e comensal, francès Nicolas Sarkozy, que a última hora de la nit, va sortir tot satisfet - fins i tot m'atreviria a dir que els seus ulls brillaven més del que és habitual- anunciant el que espanya sencera esperava: "Espanya anirà.
Gracies al esforços personals i a la bona feina realitzada per els seu President Zapatero".
Si l'esforç que ha fet el ZP per sortir a una foto d'una cimera caríssima i alhora inútil. L'hagués fet per resoldre el tema del Finançament, ja ho tindríem arreglat des d
el 9 d'agost de 2007.Peró, pel que es veu no es el mateix un bon francès, que un mal català.
En Saura s'estarà estirant dels cabells veient que es va equivocar de partenaire per el seu petit flirt. Ara sap, que en política no s'ha de ser de tenir tants escrúpols ni ser tant primmirat…..,frances,grec,cubá…….
Ara, s'ha comprovat que quan Zapatero vol, pot. Que prenguin nota i vaiguen fer practiques, el negociadors del Finançament català.
3 comentaris:
Finalment desprès de molts dies de pidolar per tot el mon, en Zapatero ha aconseguit una cadira per assistir a la festa de Washington amb els màxims mandataris mundials.El president espanyol treu pit aquests dies desprès d’aconseguir d’una manera força vergonyosa, que finalment el president francès Sarkozy li cedeixi una cadira per estar present a la cimera dels països mes importants del mon, per parlar de la reforma del capitalisme Per molt que l’aparell socialista vulgui donar una imatge de triomf en les relacions internacionals espanyoles, amb la cançoneta de la vuitena economia mundial, cosa que per cert s’ha demostrat falsa en diversos estudis econòmics i agafant diverses variables, i la política internacional espanyola de prestigi, cosa que no lliga amb la gira mundial que ha hagut de fer el primer mandatari espanyol, primer per Sudamerica amb una espècie de recollida de signatures per avalar-lo, i desprès per Europa on finalment l’estat francès li ha cedit una cadira per estar present sense saber-ne a canvi de que, però ja sabem que Pinotxo Zapatero nomes explicarà la primera part de l’assumpte.
De moment les credencials econòmiques del govern espanyol no son cap garantia, ja que van estar enganyant la població inventant una nova nomenclatura per no anomenar la paraula crisi, quan a la resta d’Europa ja hi posaven fil a l’agulla, finalment quan ho han hagut d’acceptar per pura vergonya les mesures que han pres son mes demagògia estèril, com els 400 euros a la nomina, o la reducció d’hipoteca als aturats durant 2 anys que al final han hagut d’admetre que la lletra petita no l’havien llegida, i dependrà del banc de torn fer aquesta mesura.
Per no parlar del finançament autonòmic, on nomes esperen la sentencia del TC, incomplint les lleis orgàniques a la seva voluntat, i amb la sola idea de continuar amb l’espoli català, que viu amb ofec la situació, i on veu que les grans empreses aprofiten el moment per liquidar part de la seva plantilla sense cap tipus d’intervenció del govern estatal.
Per acabar-ho d’adobar revistes especialitzades en matèria econòmica europea posant en dubte la fortalesa financera espanyola, que viu una crisi de dimensions molt considerables. Amb totes aquestes dades l’aportació d’en Zapatero a la reunió segurament serà testimonial, i el seu objectiu com en altres èpoques Aznar a les Açores, serà sortir a la foto de família per treure pit davant l’electorat, però com ens te acostumats aquest demagog especialitzat darrere la foto no hi quedarà res. Pel que fa a Catalunya, la dada que ens ha de portar esperança es la poca influencia mundial de l’Estat Espanyol, i que al contrari del que ens volen vendre ens pot venir molt be alhora de crear el nostre estat propi i buscar aliats en el mon.
A mi em fa vergonya i encara me’n faria més si fos espanyola, veure que el president del meu país està tan desesperat per assistir a una reunió que no el volen que s’ha passat les dues darreres setmanes pidolant a veure que li volia deixar un lloc.
Crec que ha fet el ridícul i que ha sigut lamentable que en lloc de preocupar-se de problemes més importants com, per exemple, la crisi que afecta més que a cap altre estat europeu l’Estat espanyol o del consum de drogues on sembla que també Espanya està al capdavant d’Europa.
Doncs no, s’ha passat els últims 15 dies trucant i pidolant un lloc a la cimera, aquesta ha estat la seva màxima preocupació i la de tola la diplomàcia espanyola.
Ara, com que ja ho ha aconseguit, està com un nen amb sabates noves, els sona? Ja pot descansar tranquil. Senzillament vergonyós.
Els principals diaris mundials, europeus, nacionals i locals demostren en el seus titulars dia a dia que el món globalitzat de principis de segle XXI, viu una flagrant crisi econòmica. Als Estats Units, el parquet bursàtil trontolla al ritme de l’acord entre republicans i demòcrates pel rescat financer. A Europa, la cancellera Merkel, ha hagut d’intervenir la segona empresa hipotecària del país, el Hipo Real State davant la seva imminent fallida i el govern islandès, ha optat per nacionalitzar el principal banc de la illa, com a resposta a la crisi. A Espanya , dilluns, dia en que t´escric l’IBEX-35 s’ha desplomat un 6,06 %, la segona caiguda més accentuada en tot el què portem d’any...
Per contra, els governs estatal i autonòmic no acaben de tenir ben clar, quina és la estratègia a seguir, o almenys això és el que escenifiquen, generant en contrapartida una situació d'inseguretat que ben poc beneficia al sistema. De fet, reconeguts catedràtics aboguen pel prinicipi de confiança, rigor i estabilitat com a millor recurs per prendre el timó amb pas ferm i segur, d'aquest terrabastall sobre el sistema capitalista i evitar d'aquesta manera un gran nombre d'efectes nocius sobre contribuents i estalviadors.
No sembla que vagin encaminades cap aquest desig de plena estabilitat les decisions contraposades que ha près el govern estatal, afirmant avui que l'economia espanyola és una de les més sòlides, i assegurant l'endemà que augmenta la garantia dels dipòsits per sobre del tall acordat a nivell europeu.
Pel que fa a Catalunya, el nostre govern no sembla tenir cap pla d'actuació prefixat que ajudi a mitigar d'una vegada per totes aquesta deibilitat financera que estem patint, de fet llegeixo que la Generalitat ha decidit adquirir als pisos sense comprador i treure'ls al mercat, a un preu més reduït. No sé sincerament, si aquesta decisió contribuirà, de forma aillada, a garantir una major estabilitat econòmica, vist l'envergadura del daltabaix capitalista.
Malgrat això, escolto al Secretari General Adjunt de Convergència, Felip Puig, com anuncia una col•laboració pròfuga amb els governs català i espanyol, com a resposta a la crisi econòmica que estem vivint.
Comparteixo plenament aquesta opinió i crec que ara és el moment d’anar tots a la una.
Qualsevol oposició té el dret d'exercir un control seriós sobre la gestió governamental, però la vegada el deure de contribuir conjuntament amb l'equip de govern, a trobar solucions que facilitin el dia a dia dels nostres conciutadans, en moments difícils.
Esperem doncs que aquestes notícies que sacsegen mig món i que avui ocupen les primeres planes de tots els diaris, serveixin per conscienciar als governs socialistes d’Espanya i Catalunya , que cal que acceptin, sense contencions, condicions ni gelosies de cap mena, d’una vegada per totes les modestes propostes de CiU, com a mostra de col•laboració en els temps que corren !
Publica un comentari a l'entrada