L'empremta MontillaAvui al matí en el marc incomparable de la Pedrera s'ha fet la roda de premsa de valoració dels cinc anys de tripartit i els dos anys de Montilla.
A banda dels arguments que són molts, sobretot en aquest aniversari cal fer-se una pregunta i respondre-se-la cadascú amb sinceritat.
Catalunya està millor o pitjor després de dos anys de govern Montilla i cinc anys de tripartit?.
Perquè alhora de fer balanços i donar dades tothom pot mostrar allò que li interessa però les sensacions i impressions, l'ànim col·lectiu són difícilment maquillables.
De totes formes i per als amèsics aquí va un resum en vídeo del que han representat aquest dos anys de govern Montilla, dos anys "d'empremta Montilla":
Perquè alhora de fer balanços i donar dades tothom pot mostrar allò que li interessa però les sensacions i impressions, l'ànim col·lectiu són difícilment maquillables.
De totes formes i per als amèsics aquí va un resum en vídeo del que han representat aquest dos anys de govern Montilla, dos anys "d'empremta Montilla":
NO HO HA ACONSEGUIT:
En aquests 2 anys Catalunya està pitjor del que estava abans i, en conjunt, durant els 5 anys del tripartit Catalunya no ha millorat.
El govern Montilla pateix els mateixos problemes que tenia el primer tripartit: desavinences entre els socis de govern, mala gestió, manca d’ambició nacional, manca de lideratge, descuit de les polítiques socials, sotmetiment a les directrius del PSOE i d’en Zapatero, sectarisme, intervencionisme i voluntat de control de la societat, manca de transparència i opacitat,.. etc. Totes aquestes característiques estan a la base dels diferents governs tripartits. Es constata una clara voluntat d’ocupació i manteniment del poder i una incapacitat per tirar endavant un projecte comú i sense lideratge.
EN CONCLUSIÓ:
Els 2 anys de govern Montilla són una clara continuïtat del primer tripartit, no han estat positius per a Catalunya i no es preveu cap millora de cara el futur.
Els elements de crítica a l’acció de govern del Tripartit 2 de Montilla són necessàriament una continuïtat de les mancances que va exhibir el tripartit de Maragall:
Mala gestió de l’obra de govern.
Un govern poc social.
Un govern que no sap liderar la lluita contra la crisi econòmica.
Un govern amb nul·la ambició nacional, supeditat als interessos del govern del PSOE i amb renúncies evidents en l’àmbit nacional.
Una gestió caracteritzada per l’intervencionisme, les amenaces i la manca de transparència.
15 comentaris:
En la conferencia de balanç dels dos primers anys del govern tripartit protagonitzada pel President José Montilla, la demagògia i les paraules buides van ser un arma, què per força no provocarà cap acostament del poble a la política.
El seu discurs portava per títol “Enfortir Catalunya”, i a part de parlar de la crisi i la manera d’afrontar-la amb unitat política, cohesió social i la influencia de Catalunya, veig el malalt cada cop mes debilitat.
Va destacar la obra de govern on ja s’ha realitzat mes de la meitat d’objectius, i es va declarar favorable a revisar el pacte per actualitzar-lo en les noves condicions en que ens trobem. Respecte als dos temes cabdals, el finançament, va dir que Espanya no es pot permetre que Catalunya no se’n surti, i "advertia" al govern de Madrid que el temps s’esgota, i que la ciutadania pot contar amb el rigor i solidesa d’aquest govern.
Encara deuen tremolar,per no dir pixarse, ara els seus amics de Madrid, amb Zapatero al capdavant, i les amenaces d’un president que no es creu ningú, i què a mes sap com acabarà el tema monetari, ja que el cafè per tothom serà el plat del dia tard o d’hora. De totes maneres la fermesa de que parla te una gran oportunitat si volgués fer servir els 25 diputats del PSC a Madrid per tombar el pressupost de l’estat, i posar amb un mal de cap al govern estatal, i alhora mantenir ferm l’orgull dels catalans i dir prou a tanta presa de pel, però malauradament tots sabem que no ho farà ja què la seva prioritat no es Catalunya, i molts dels seus votants esperem es treguin la bena dels ulls.
El tema estrella va ser el pla B si la sentencia del TC es adversa amb l’Estatut, i on va dir que preveu una resposta serena, unitària i constructiva que concretarà amb una cimera amb els líders politics, on vol allunyar-se d’horitzons improbables i camins inviables.
El govern actuarà amb fermesa institucional i realisme polític.
En resum, el que ens proposa el President de tots els catalans es que davant una anomalia democràtica sense precedents, i a la practica la fi de l’etapa autonòmica ja que el límit estatutari i financer serà clarament insuficient per Catalunya, i sense cap perspectiva de futur que seguir sent el graner dels camps de l’Estat amb uns serveis de segona a canvi, es una resposta serena, no cal immutar-se, unitària, una paraula en boca de tots els partits, i què no caldria dir-la mes, sinó fer-la realitat simplement si es que hi ha voluntat de fer-ho, i constructiva, ja em dirà amb quines eines serem capaços de fer-hi front sense recursos, i sense poder polític per fer prosperar el benestar de la ciutadania.
El realisme polític de que parla, suposo el lliga a no fer anar les coses cap a camins inviables, entenc què cap al dret a decidir i la creació d’un estat propi com a sortida a aquest atzucac.
La seva miopia política i demagògia barata el fa indigne del càrrec que ocupa, ja que voler convèncer a la gent de la inviabilitat d’un projecte pel simple fet que no el vol ni vostè ni el seu partit, ni molt menys Madrid, es cinisme del gran.
Aquest procés es perfectament viable si hi ha la valentia per tirar-lo endavant i la voluntat de dur-lo a terme, i a mes es un horitzó factible si la població hi dona la seva conformitat com qualsevol altre pla, no el menyspreí pels seus interessos ja què sap que les enquestes, i la societat cada cop avança mes en aquest sentit, i a pesar de que no es reflexa en els partits politics bàsicament per la seva covardia i mediocritat, es l’alternativa mes il·lusionant i captivadora per salvar aquest territori d’una agonia lenta i sense marxa enrere. Deixi que el poble parli, no cal aguantar mes humiliacions i preses de pel, senzillament no ens volen, ho han demostrat des de fa 300 anys, nomes volen els nostres diners i res mes, què mes hauran de fer per enterrar campanyes tant cíniques com la Catalunya optimista.
La població ha de tenir la ultima paraula, i el president de tots no pot ser un fre, sinó una ajuda per fer-ho possible, han anat massa lluny, i te la opció de passar a la història del país, o ser un president mes, esclau de les ordres del que dicta l’Estat.
El PSC ha treballat, treballa i treballarà per destruir Catalunya, per tant, per enfortir Espanya. Aquest és el seu sentit de país.
Sobretot cal posar en evidència no nomès la espanyolització de la Generalitat, sinó la incompetència, l'amiguisme, la corrupció i la mentida de la máquinaria socialista en primer lloc i desprès refregar-lo per la cara als militants d'Esquerra i d'iniciativa, que encara dubten que el tripartit no és bo.
Crec què el problema és què amb el tripartit la política no és gens avorrida, però s'esdevé incomprensible.
Quelcom a tall d'exemple partits que tenen tan poc en comú en temes cabdals de país governen junts en fricció constant.
I el lema què justifica sovint els iversemblants canvis de postura és "Un vaig dir dic dic Didac.
Em truca el balanç de dos anys de tripartit i em diu: “Bé, suposo que parlaràs de mi, oi?”. I jo, pobre de mi, surto del pas com puc: “Sí, sí. Un dia d’aquests ho faré, no et preocupis”. I és que, sap què em passa, que per molt que hi dono voltes, a aquest tripartit no li trobo cap balanç.
I ara vostès em diràn: però si ha fet no-sé-quantes escoles, ha obert vés-a-saber-quantes “ambaixades”, ha acabat el desplegament dels Mossos (i de les Mosses), que si el pla de museus... Sí, sí. Tot això i dos ous durs, però el Tripartit II té un problema gravíssim: serà jutjat per uns fets que, dos anys després del seu naixement, encara no han succeït i que tothom està pendent que passin, el Tripartit II els primers. Vaja, que per moltes escoles, per moltes ambaixades, per molts Mossos (i Mosses) i per molts museus que facin, la història jutjarà Montilla i els seus per:
1.L’Estatut que ens quedi.
2.El finançament que s’aconsegueixi.
3. Els traspassos com Rodalies o l’aeroport.
4. La resolució de la crisi.
A l’hora del balanç, la resta de projectes i de polítiques seran cacauets per matar la gana i dels quals ningú no es recordarà.
Montilla és molt conscient d’aquesta situació.
Per això manté aquest enfrontament amb en ZP (Zapatero Pinotxo). Sap que uns encenalls d’Estatut, un finançament de la senyoreta Pepis, unes Rodalies model Bombai i un aeroport com el dels Clicks de Famobil significaria deixar-li el govern en safata a CiU(situació que, d’altra banda, no disgustaria gens a Mister Apoyaré).
Però és que, a més, els pròxims mesos la plaça Sant Jaume es convertirà en un manifestòdrom diari, on la base electoral sociata demanarà solucions al tancament de tota mena d’empreses.
I l’única resposta que els podrà donar el president de la Generalitat serà:
" No, si jo, ja us entenc, però el govern català no pot fer gaire davant la gran crisi econòmica global...i aquestus de erc i aquestus de icv,no m´entenen... ".
Tot el discurs i la gestió de govern del Montilla ha consistit en dir "hem de. . . " "hauriem de. . . " "farem. . . ". Encara estic esperant els fets i no tantes paraules. Per mi que no hauria de remodela el govern, haurien de cambiar el president tot i que només fos per un que no fos tan inutil
La burocràcia del senyor Montilla, gestor de la Generalitat a compte de l'estat, anestesia Catalunya. Necessitem una mentalitat catalana, arrelada i emprenedora, que generi confiança, i catalanocèntrica. Primer això. La sobirania ens arribarà, serà la conseqüència. Ai Esquerra, per quin pedregar us heu posat, quanta il·lusió malmesa, quants de vots a la guardiola dels socialistes!
Senyors de CDC,fins que no trenqueu amb Unió, tot això és paper mullat i fum.
NO costaria tant, i, a més, després de les eleccions, segons la conjuntura, sempre podeu aliar-vos en temes puntuals
Fets i no paraules, i el tio Monti, no para de vomitar paraules falses mentre encara no hem vist cap fet, cap!
Espanyolista i mentider.
Això sí que són fets, i no paraules!
El President Montilla ho ha deixat clar, l'acció conjunta de les forces polítiques catalanes, per actuar contra la retallada del nou Estatut passa per no agafar camins inviables. Un plantejament, que fet per Montilla, no deixa d'entrar dintre la coherència del seu ideari polític, que no és altre que el del PSOE.
El sorprenent seria que el President crides a la revolta contra Espanya.
Més sorprenent però, és l'acceptació d'aquest plantejament per part de les forces nacionalistes. Les del Govern i les de l'oposició.
Catalunya s'agonellarà novament davant les institucions Castellanes i abaixara el cap i arronsara les espatlles, en senyal d'acatament i renúncia.
Una actitud del tot indigne per uns dirigents que han fet de la lluita per aconseguir el reconeixement dels drets nacionals de Catalunya, la seva bandera.
Senyor President, l'únic camí inviable per Catalunya, és continuar en el mateix que estem ara.
els nostres líders polítics han trobat el filó per entretenir el personal un temps mes, i defugir la seva principal obligació que es portar propostes per tirar endavant aquest país, la seva nova joguina es diu refundació.
Primer va ser en Mas i la seva refundació del catalanisme, Iniciativa també vol refundar la seva ideologia, i ara Carod vol refundar Esquerra.
S'ha creat aquesta web www.eltripartit.cat amb el vídeo dels dos anys de Montilla i un dossier de balanç.
Very good!
Saw your work, my feeling is that if everyone can be more exchanges, we should be more than is now the world like this!
Good article, good things, good feelings, good BLOG!
Publica un comentari a l'entrada