L’AVE ? - Mirada miop i vol de gallina ¡

Des de fa uns anys Catalunya ha anat perdent la perspectiva, s'ha vist curta d'estatura com si hagués minvat amb el temps, tant que per a sentir-se confortable es compara amb regions espanyoles, inclús de manera grotesca amb ciutats.
Treu de polleguera el tuteig cultural Catalunya-Madrid, situant al mateix raser la nació i una ciutat, la movida madrilenya amb la cultura catalana, l'efervescència museística de la ciutat de Madrid comparada amb una suposada decadència catalana. Hom diu que les comparacions són odioses, ho són més quan es comparen dues entitats de magnituds diferents.
Bé,a ningú li va estranyar quan el 1991 es començà a construir el Gran Belt i els Països Bàltics quedaren lligats amb Europa a través d’un túnel i un magnífic pont. Es podria viatjar des de París quasi fins al Cercle Polar.
A les acaballes d’un cicle econòmic com l’actual, està clar que cal plantar les bases per un futur més eficaç.Un dels pilars generadors de creixement sempre han estat les infraestructures.En el projecte de connexió d’Europa sud enllà, tant a la costa mediterrània com a tota la resta del continent Africà, és on s’ha d’encaixar l’Arc Mediterrani.
El transport ferroviari és avui el més sostenible de tots. Està guanyant la partida als avions de mitja distància i al transport de mercaderies per carretera. Barcelona a través d’aquest Arc Mediterrani es comunicarà amb la resta d’Europa ja organitzada, però des de Barcelona també cal potenciar l’Arc Mediterrani d’espanya per connectar-lo amb Àfrica.Un dels projectes Europeus ha de ser doncs, una connexió per l’Estret de Gibraltar i dissenyar les infraestructures viàries i ferroviàries que uneixin tota Europa pel mediterrani fins al Caire i també dissenyar les infraestructures viàries i ferroviàries que assegurin en un futur la unió d’Europa amb Lagos, i arribar fins Ciutat del Cap, idees que per altra banda els francesos ja projectaven els anys trenta a través d’Argèlia amb el ferrocarril Nemours-Ciutat del Cap.
Aquí teniu una proposta i esquema de la proposta de Barcelona com a ciutat capital europea del Mediterrani: Aquests projectes d’infraestructures són les autèntiques idees d’estat que s’han de desenvolupar, potenciar i comunicar. Són els projectes europeus que hauria de proposar espanya per a realment contribuir a la potencialitat i credibilitat d’Europa al món.
Mentre espanya s’ha estat mirant el melic, és a dir Madrid, Europa ha anat creixent cap al Nord i sobretot cap a l’Est.Es curiós com espanya s’ha conformat a veure’s com el cul de sac d’Europa.Segurament un lloc vàlid per a construir moltes casetes i hotels per a que els avis europeus vinguin a passar-hi una estona. Mentrestant Barcelona, sent ja la capital europea del Mediterrani, assisteix tristament a la inoperància de l’estat espanyol, incapaç de comportar-se amb mentalitat d’estat europeu.
Madrid encara no ha estat capaç de connectar Portugal amb Europa per unir esforços i reclamar la connexió de l’alta velocitat transpirinenca d’una manera més ràpida. Tot resulta lent i molt car quan es parla de potenciar les infraestructures de Catalunya.
Ho hem vist amb l’aeroport, amb l’alta velocitat interna i ho patirem els propers anys pagant la línia nou del metro, una de les obres més útils i més interessants a nivell tècnic per la nostra capital de.Catalunya, de moment han fet ús de l’alta velocitat per a baralles locals.Podríem imaginar-nos Barcelona com a capital important en aquest gran recorregut, generant un barri ple de consolats amics del mediterrani, on a més d’arribar-hi la gent alegre dels creuers, hi arribessin noves oportunitats i nous negocis del sud ?.
Europa necessita una capital que no tingui fred i no li espanti les ganes de treballar per fer-se conèixer i reconèixer al món.Les identitats concèntriques és la manera contemporània d'adaptació social a la globalització, fruit de la confiança en el cosmopolitisme i la desconfiança menyspreadora en l'arrelament profund.
Un emmirallament que a corre cuita es refugià en el "gobalocalisme" i que a Catalunya es reflecteix en la idea dominant dels intel·lectuals afins a la política dels partits d'obediència nacionalista espanyola, la suposada identitat doble, híbrida, catalano-espanyola que se sintetitza en una de sola, l'espanyola i amb un sol idioma el espanyol.
Mal anem si situem en el mateix pla Catalunya i Madrid i Govern de Catalunya amb Govern d'Andalusia i no creiem que l'única comparació pedagògica socialment i política és Catalunya-Espanya, França, Itàlia, Irlanda, Dinamarca, Holanda ... i Barcelona-Madrid, París Roma,Dublín,...
Potser comença a ser hora de reclamar per a Catalunya idees i projectes d’estat a nivell Europeu que facilitin resoldre els problemes actuals i dissenyar noves estructures i infraestructures per a països del sud enllà, on la gent encara no és ni més rica, ni més lliure ni tampoc més feliç
Però què podem esperar de espanya ? ..