Ahir vam tenir una nova entrega dels baròmetres del Centre d'Estudis i Opinió (CEO) del Govern català.L'enquesta conté els dos "errors" habituals:
- Mostra esbiaixada: Per entendre'ns gràficament, es fan més enquestes de les que tocaria per exemple a Cornellà de Llobregat i menys de les que tocaria per exemple a Vic. Així s'aconsegueix una sobrerepresentació en la mostra de votants del PSC-PSOE.
- Sense dades finals: L'enquesta només fa públiques les dades d'intenció de vot, però no la projecció de vot, dada final de qualsevol enquesta. Creant així una confusió de dades, i fent veure que el PSC-PSOE és qui guanyaria les eleccions (perque surt per davant en la intenció de vot) quan en realitat està a 9 punts percentuals de CiU.
Dit això, com és molt fàcil passar de la intenció de vot a la projecció final de vot, i no ho fan només perque no els dóna la gana, us passem aquestes dades de projecció de vot i d'escons de la pròpia enquesta del Govern:
CiU 34% - 52 diputatsPSC-PSOE 25'6% - 37 diputats PP 12'2% - 15-17 diputats
ERC 10'8% - 16-17 diputats ICV 8'9% - 12 diputats C's 1'9% - 0-2 escons
El tripartit sumaria doncs entre 65 i 66 diputats segons l'enquesta del Govern, a 2-3 de la majoria, que són 68.
Curiós, com a mínim doncs, que sent aquests els resultats de l'enquesta, els mitjans parlin d'empat tècnic, i fins i tot alguns de retrocés de CiU.
Som en un país democràtic?.
10 comentaris:
Què puc dir-ne? Podria limitar-me a reproduir un paràgraf de l’apartat ¿Quienes somos? de la pàgina web de l’empresa que ha fet l’enquesta. Diu textualment: “… uno de nuestros propósitos es trabajar de forma conjunta con el cliente, para poder conseguir la mejor aproximación y obtener el máximo rendimiento de los estudios que realizamos”.
El client és El Periódico de Catalunya, aquell diari independent que mai ha tingut cap amistat ni simpatia vers el PSC-PSOE, i que té com a director -casualitats de la vida- a un germà del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. La Directora de l’empresa que ha fet l’estudi (Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública, S.L.) és la senyora M. Àngels Pont i Domènech, qui fa constar en el seu perfil professional que, des de l’any 1996, va dirigir el Departament d’Estudis i Avaluació de l’Ajuntament de Barcelona. Amb totes aquestes dades sobre l’empresa que ha contractat l’enquesta, i veient el parentiu dels director del periòdic, i el currículum de la Directora demoscòpica, és indubtable que l’enquesta té una fiabilitat absoluta, i no seré pas jo qui la qüestioni ni li negui legitimitat.
És evident, i legítim -reitero-, que el PSC vulgui fer passar bou per bèstia grossa.
En resum, que ens vulgui fer empassar com a verídic el que simplement és un instrument més de la seva estratègia per intentar revalidar un tercer govern de la Generalitat.
Que tenen necessitat de demostrar als seus socis que l’actual tripartit és el millor “negoci” possible, doncs perfecte. Que pretenen aconseguir que a Convergència i Unió els nervis hi facin aparició i això els dugui a afeblir les seves opcions futures, doncs perfecte. Si hi ha diners, amics, influències i mitjans, cal demostrar que aquests instruments són útils i que estan al servei d’una “bona causa”. Ara bé, jo vull donar una primícia a la xarxa torrenca.
He tingut accès a un altre estudi -fet ad hoc- que indica tot el contrari, i els resultats que ofereix difereixen molt dels d’El Periódico dels germans Nadal.
No us ofereixo els resultats perquè em fa por publicar-los, atès que es podria produir un daltabaix de tals dimensions a la política catalana que difícilment ens podríem refer de l’ensurt. Bé, sabeu que, m’ho he repensat i m’és igual, us els ofereixo perquè els interpreteu tant bé o tant malament com pogueu i sàpigueu. El que no puc, no obstant, és dir-vos qui m’ha passat els resultats de l’enquesta, però us asseguro que l’estudi compleix els mateixos requisits tècnics i formals que els de l’enquesta d’El Periódico. Són aquests:
Ciutadans / 4 diputats
PSC- PSOE / 42 diputats
CDC / 39 diputats
UDC / 11 diputats
Esquerra (abans ERC) / 16 diputats
IC-EUiA / 10 diputats
CUP / 3 diputats
PP / 8 diputats
Unión Progreso y Democracia / 2 diputats
Si El Periódico té credibilitat, perquè no us haurieu de creure les dades de l’enquesta que us he ofert? No pretendreu fer-me creure que El Períodico té més credibilitat que les meves fonts, oi?
Au, Rafael Nadal, cuida’t molt, i sobretot cuida’t moltíssim més de ser fidel al teu “clan” i a les seves ambicions.
Per cert, l´enquesta del Periodico diu que les esquerres sumen però que també sumen els partits de matriu catalana.
Ho comento per si UDC us permet a CDC explorar aquesta via política per si l´estat retalla l´estatut, ofega econòmicament el país amb més expoli fiscal i poder construir una Solidaritat Catalana de cara a les eleccions europees, i poder construir un Govern català d´ambició sobiranista i europeista.
3 misteris són els de l'enquesta: 1) que ERC es mantingui 2) que ICV es mantingui 3) que Duran segueixi sent el més valorat.
Si aquests 3 misteris s’acompleixen (el darrer és gairebé impossible de comprovar atès el sistema electoral vigent) passarem del tripartit a la santíssima (i laica) trinitat amb caràcter perpetu.
algú es pot creure que si és fes ara una votació ERC no perdria vots ?..És impossible.
Es possible que ERC ara mateix no guanyi mes vots- Peró algú pot assegurar que CDC no en perd..?? i que els sociates es quedin a la meitat...i que IC desaparegui del mapa politic...i que PP pugui i molt..? au vinga...!! es nota la ma de la PSOEVERGENCIA d'un hora lluny..
DIRIGIT AL DEPARTAMENT DE JUSTICIA DE LA GENERALITAT O AL ORGANISME COMPETENT.
Benvolguts senyors/es DEMANO QUE EM TANQUIN A LA PRESO, SI ES QUE VAIG FER ALGUN DELICTE, LA JUSTICIA EN UN PAIS EUROPEO I DEMOCRATIC NO HA DE SER UN NEGOCI. EM DEMANEN 120.000 € DE FIANÇA PER ESBRINAR TOT EL MEU PATRIMONI I PODER DEMANAR MÉS EL DIA DEL JUDICI. AIXO ES DELICTE, ES ATENTAR CONTRA L’INTIMITAT I LA PRESUMCIO D’INOCIENCIA ARTICLES 18 I 24.2 CONSTITUCIO ESPANYOLA.
PELS MATEIXOS MOTIUS VOLEN REDUIR L’EDAT DE LA GERMANA….
EM DISCULPO PELS COMENTARIS EN LLOCS INAPROPIATS PERO HAIG DE FER SENTIR LA MEVA VEU. AQUESTA TIPA LA TENEN D’EDUCADORA SOCIAL A L’AJUNTAMENT DE CAMBRILS. I QUE EL CONTINGUT DE LES CARTES SUPOSADAMENT CALUMNIOSES PODRIA SER VERIDIC.
A MI CONTRA NATURA M’OBLIQUEN A DEMOSTRAR LA MEVA INOCENCIA, DONS ELLA O ELL QUE DEMOSTRI LA SEVA. JO NO SOC L’AUTOR D’AQUESTES CARTES I SI L’HAN PERJUDICAT NO ES PROBLEMA MEU I NO TINC PQ PAGAR ELS PLATS TRENCATS, NI AGUANTAR INSULTS DE GENT QUE TE INFLUENCIES. NO TINC RES A PERDRE SI M’ATAQUEN EM DEFENSARE.
En dic Ferran Miquel R. G. , apel•lant al articles 2,4,5,9,11,12,17,18,19 de la “Carta de drets dels ciutadans davant de la justícia”, a la Constitució Espanyola articles(15,17,20,24), els escric per demanar protecció i ampara de l’administració i el departament de justícia per la violació dels drets fonamentals i humans (presumpció d’innocència, intimitat, a no ser acusat amb suposicions i conjetures, inviolabilitat del domicili i d’altres, a tenir un procés just sense dilacions innecessàries) que estic sent víctima en un procediment penal seguit al jutjat d’instrucció nº 5 de Tarragona a les diligencies prèvies 3922/2003 ara P.A 172/07 i un assetjament encobert que estic patint per part de Nieves Lalinde Prado, treballadora de l’ajuntament de Cambrils, que indiciàriament sospito i tot apunta que fa servir el seu càrrec per perjudicar i obtenir diners simulant ser una víctima i simulant delictes públics per que l’ajuntament de Cambrils li pagui l’advocat i poder litigar gratuïtament .Concretament esta aconseguit que el jutge instructor m’imposi una fiança 120.000 €. Per unes cartes i correus electrònics calumniosos (o no) que segons els denunciants, imputen a Nieves Lalinde Prado, pederàstia, que el seu pare abusava sexualment de Nieves, que va ser tractada per malalties sexuals i altres despropòsits i barbaritats també m’acusen de “DELITOS DE DESCUBRIMIENTO Y REVELACION DE SECRETOS 197.1 CODIGO PENAL”. Jo no soc l’autor d’aquestes cartes i nego categòricament els fets :
1. En cap moment vaig publicar continguts semblants a internet. Que es vergonyós que en un estat Europeo i de dret, admetin una acusació cito textualment -por el uso del verbo recibir y la palabra monstruo-. I nomes busquin excuses per com diuen ells “conectar el autor con los hechos”, en un procés penal hi ha d’haver uns límits .D’una persona que ja ha mentit en altres denuncies.
2. Els correus electrònics segons informe de l’ajuntament de Cambrils ( aportat pels propis denunciants), provenen de uns cibercafe/es de Barcelona o Madrid. En aquests llocs NO HI HE ESTAT MAI.
3. Que els denunciants van aportar unes 16 cartes físiques demanant proves d’ADN a les quals em vaig sotmetre a costa de la meva intimitat i de d’indignitat de fer, un acte humiliant, per ordre, caprici i ànim de lucre d’un altre. Fer constar que abans de fer la prova vaig rebre amenaces de que avien posat l’ADN d’un clinex i de restes d’orina meva, cosa que vaig comunicar a la meva advocada i vaig denunciar als jutjats de Tarragona. Que els informes pericials del Institut de Toxicologia i la policia (tots de Barcelona) no van trobar el meu ADN a les cartes, però que de totes formes hi ha moltes dubtes en la seva realització, i com vaig comunicar, per escrit, a la advocada que em representa m’hauria agradat que s’haguessin fet en un altre lloc. Ja que la policia de Barcelona des de la detenció no hi confio. Que a les cartes no es van trobar –huellas dactilares- meves, ja que jo no vaig confeccionar-les. També fer constar que al notificar-me l’auto demanant el ADN vaig rebre tracte groller per part de dues empleades d’aquest jutjat. Ja que abans de firmar els vaig demanar per consultar al meu advocat i si van negar. En aquest moment toca donar 120.000 € per la fiança.
4. Que al fòrum de Stargate a l’any 2003 hi havia molta altre gent implicada com un tal dracserp@hotmail.com que consta a les denuncies, i en principi tot era com un joc. Que per conveniència de la policia i dels jutges que volen un cap de turc no s’ investigat. Recordant que “si ha transcurrido el tiempo para averiguar la IP de origen” que de l’any 2002 hi una llei que obliga a guardar les IP d’origen cito textualment, 12 mesos, i des que denunciants van aportar els texts hi havia temps de sobra. Que això m’ha generat indefensió i per tant demano la nul•litat de la instrucció.
5. Que la direcció de Nieves Lalinde Prado estava a les pagines blanques, i la matricula del cotxe de Clara Casaponsa estava en BOP per una multa de transit. Que Gloria Ambros Rabasa, - segons els denunciants-, es AMIGA intima de Niebes Lalinde Prado. Que tot això no es cap –secreto que es pugui usurpar i revelar- però altres coses potser si que ho son. Però això no es problema meu sinó de Nieves Lalinde Prado i l’ – amiga - Gloria Ambros Rabassa. Que amb Gloria Ambros Rabassa ni persones relacionades amb ella no hi va haber cap tipus de contacte ni telefonic ni atraves del messenger. Que telefonicament NO VAIG MANTINDRE CAP CONVERSA AMB NEUS LALIENDE.PRADO Totes les comunicacions amb Neus Lalinde Prado van ser atraves del messenger i al sopar a Reus i el cafe a Tarragona.
6. Que les expressions i la manera d’escriure es poden copiar. Ejemple: ”i respetuosamente digo, que no ha lugar a las acusaciones y que no es de j(J)usticia y no ha lugar que me imputen los hechos de forma dolosa, amedrentando y con animo de lucro, que la falta de respeto y falsedades en los escritos del abogado de los denunciantes el Prieto es macabro ”. Aquestes son expressions arcaiques d’un grup de pillos, vivales i un carcamal pedant que volen treure diners sense treballar.
7. El proxy cache de Telefónica 80.58.52.170 ubicat a la ciutat de Tarragona, que s’investigui si a l’any 2003 donava servei a usuàries de Reus i si Neus Lalinde Prado tenia ADSL amb telefònica l’any 2003
8. Últimament els denunciants i el carcamal pedant -adixcte- a certes herbes clandestines, que les representa, amb ànim de lucre han aportat uns missatges del fòrum de CCRTVI que denominen “hechos del 13.08.2004 á 26.enero.2005”, els quals no soc l’autor, ni tenen res a veure amb Neus Lalinde, ni el nom de les denununciants apareix en cap lloc. En definitiva que es dediquen a buscar certes paraules per internet de l’any 2005, perquè saben que no es pot investigar l’IP d’origen, i dir que els he injuriat i calumniat, per poder demanar diners i els missatges sospito i tot apunta que potser els podria haver posat la mateixa Neus Lalinde, per treure diners. Aquí teniu la proba amb la que –intentan valerse–. Si aixo es justica en democracia com deu ser la justicia en una dictadura o en una inquisio, quina diferencia hi ha.
http://forums.ccrtvi.com/viewtopic.php?t=16022
http://forums.ccrtvi.com/viewtopic.php?t=16711
http://forums.ccrtvi.com/viewtopic.php?t=16024
Que en aquest procediment m’imputen altres fets que no vaig fer ni vaig reconèixer. Es cert 19/08/2003 hi va haver una detenció i que vaig reconèixer haver fet unes bromes al juny de 2003 (trucar i dir que era Anibal Lecter), que els denunciants diuen amenaces. Que fa 5 anys hagués tingut aquesta equivocació no dona dret als denunciants ni a l’administració de justícia d’assajar-me d’aquesta manera, que indiciàriament em puguin imputar el que vulguin. Fer constar que els denunciats, concretament Nieves Lalinde Prado i un grup de gent del seu entorn, i del fòrum de Stargate, també m’amenaçaven i insultaven denominant-me xarnego de merda i amenaçant-me de tallar-me els testicles lentament amb una navalla oxidada i que m’induïen al suïcidi (que em tires del balco del mediterrani) que no puc aportar proves ja que jo no anava de mala fe, guardant els missatges, ja que no creia que em pugues costar 120.000 € a més la policia de Barcelona em va prendre els ordinadors, parlant clar més indefensió . Que per aquest motiu vaig fer les bromes. També vull fer constar que a l’any 2002 vaig quedar en dos ocasions amb Nieves Lalinde un a Reus i un altre a Tarragona, i que vaig intercanviar objectes, això consta a la declaració policial i al jutjat. Poso links de la publicació de la detenció a internet, també si busqueu a les hemeroteques el 21/08/2003 trobareu la noticia als principals diaris.
http://axc.cat/?p=82
http://internet.hispavista.es/internet/20030821095307/Detenido-un-joven-internauta-en-Tarragona–que-atemorizaba-a-chicas-a-traves-de-Internet/
http://www.elmundo.es/papel/2003/08/21/catalunya/1461374.html
http://www.diariocordoba.com/noticias/noticia.asp?pkid=74925
Com es pot comprovar va ser un assumpte entre particulars i no justifica que l’ajuntament de Cambrils pagui l’advocat de la Nieves, Gloria Ambros, Clara Casaponsa, etc
Sent la Justícia una competència transferida a la Generalitat de Catalunya, demano :
1. PROTECCIO I AMPARA, de la meva persona i els meus bens, demanant un control en aquest procés per part del departament de justícia i l’administració, ja que em sento indefens, desprotegit i que la meva vida esta en mans dels denunciants i que amb trampes legals estan vulnerant els meus drets fonamentals, per unes bromes que no he estat jutjat ni hagut sentencia les fan servir d’excusa (antecedentes) per imputar-me fets sense límit. Que tergiversen els fets segons els convé i que han assumit el paper de jutge instructor. En definitiva estan vestint el sant per aconseguir una condemna penal sense probes.
2. Denunciar un assetjament encobert i la prepotència, que per part del jutjat d’instrucció numero 5, va alentir el procés amb l’excusa de que tenien feina, només per perjudicar, i deixat passar el temps perquè no es pugues investigar l’origen(IP) d’alguns missatges que es volen fer servir com indicis en contra meu, que això em genera indefensió. Que aquestos missatges els podrien haver introduït els mateixos denunciants.
3. Fer constar que qualsevol podria anar a un lloc públic , autoenviarse correus tant físics com electrònics i demanar diners, parlant clar fabricar indicis en un procés penal per obtenir una condemna, perjudicar i obtenir diners. Que sospito i tot apunta que la denunciant no actua per honor i dignitat sinó per perjudicar, obtenir diners i humiliar-me, que es val del seu càrrec a l’ajuntament de Cambrils i les seves dots d’actriu per aconseguir-ho, fins i tot es val de la seva mare per donar més pena. La simple admissió de l’aquesta acusació obrirà una porta al frau i gent (que treballi en un ajuntament) que vulgui perjudicar a un altre, fent servir la justícia com eina.
4. Fer constar que la dona del l’advocat de la part denunciant Javier Ignacio Prieto Rodriguez es jutgessa de lo Penal a Tarragona, sobre això no faig cap comentari, ja us ho podeu imaginar (alcalde + jutjessa = arbitrariedad + libre albedrío). Que hi ha texts com el d’una tal Nelia que indiciàriament sospito i tot apunta que el podrien haver creat els propis denunciants amb un processador de texts. També diuen que vaig amenaçar a Clara Casaponsa des de gener del 2003, això es fals a més només hi ha denuncies des de juliol del 2003. Que un text que denominen el del -putaco-, no el vaig fer i que lògicament no aporten l’IP d’origen, ja que no els convé, es pot comprovar a la pericial de la policia, materialitzen l’amenaza que em van fer de que “la policia aniria per mi”. Un text de una tal noaveiga que tampoc soc l’autor, convenientment no aporten l’IP d’origen. També fer constar que no em vaig personar a domicili de la denunciant, ni vaig deixar cap missatge al buzon de voz de Nieves i moltes altres coses que no poso. També fer constar que van portar a la mare a declarar per donar més pena i demanar més.
5. Que durant la detenció 19/08/2003 no vaig estar en condicions ja que em van tancar a una mazmorra, que no em van donar menjar adequat per les malalties cròniques que pateixo i que durant tota l’estança a la mazmorra vaig patir asfixia i falta de respiració. A les 17 h (crec) mareixat, atordit i atemorit em van portar a declarar, abans de la declaració vaig rebre amenaces del policia que tenia més edat, de prolongar la detenció i em condicionava la devolució dels ordinadors al que digues en la declaració cito textualment “tiene que haber algo”.
6. Que es demani al jutge el motiu de la fiança tant desproporcionada, i que justifiquin degudament totes les violacions dels meus drets que hi ha hagut en aquest procediment amb els corresponents RATIOS DE PROPORCIONALITAT.
7. Que els denunciants aportin proves de tot el que denuncien i han denunciat.
8. Fer constar que no tinc res en contra de l’ajuntament de Cambrils i el partit que el governa, i agrairia que aquesta institució es mantingues al marge d’aquest procés. Que no tinc res contra els jutges, fiscals i policia però no vull que m’imputin fets que no he fet,em prenguin diners i ordinadors, m’amenacin i m’imposin penes desproporcionades, si es que hi ha delicte en el que vaig fer. Que això no es legal, Nieves Lalinde Prado no es cap víctima i que abans de conèixer-la no havia tingut cap problema amb la justícia i que també tindria que estar processada, i que si vaig fer les bromes va ser per alguna cosa no per caprici. Que fa servir la seva condició de dona amenaçada i víctima per treure profit de la situació. Que aquest procés es una vergonya i un malbaratament de fons públics, més quan hi ha dones que son maltractades i moren, que ningú els hi fa cas perquè no treballen a un ajuntament i no hi ha recursos per protegir-les. Que veig malament que una dona pugui insultar i enfortres d’ un home i per política l’home no pugui defensar-se i tingui que aguantar-ho tot i simplement per fer unes bromes a l’any 2003, reconec que van ser grolleres i inapropiades em demanin 120.000 € de fiança en un judici. Però Nieves Lalinde no es cap santa, ni molt menys una víctima.
9. També sospito i tot apunta que hi ha un acord entre - alguns - jutges, fiscals i advocats de no tancar-me a la presó però, traurem (fer-me saltar) els màxims diners possibles. Segons ells “creiem que has sigut tu”, “no tenim proves”,”pobre noia”, “d’una manera o d’un altre t’ho farem pagar”, “justícia, justícia…”. Això no hi estic d’acord ja que la majoria de fets que m’imputen no els vaig fer, i que tot es un muntatge per treure profit econòmic i humiliar-me i que em sento maneixat, se que no em tanquen a la presó, ja que saben que soc un malalt crònic i potser moriria abans de dictar sentencia i aquesta gentussa no trauria profit econòmic, que es l’únic que els motiva (rectifico si que em volen tancar a la presó per haver fet aquest escrit, per TAPARME LA BOCA, com estem en un –Estado Social y Democrático de Derecho–, despres amb tota l’hipocresia i el cinisme tenen collons de criticar altres èpoques de l’historia i fan el mateix “corregido y aumentado”, potser el faran un –auto o una providencia– demanan l’afusellament i que pagui la bala). Pensava que estava en un estat de dret democràtic, que per acusar algú s’han d’aportar proves, i que en un procés penal hi ha un control sobre la producció indicis. Que el jutjat d’instrucció numero 5 no ha buscat trobar la veritat i als veritables autors, sinó la manera t’imputa’m els fets sigui com sigui.
10. Sobre les imputacions em remeto a les noticies publicades el 21/08/2003 on m’imputaven fets que no he comes i la declaració policial 19/08/2003 on només vaig reconèixer haver fet unes bromes que ells diuen amenaces. Que em van acusar d’uns danys informàtics no acreditats.
11. Si la denunciant, que treballa a l’ajuntament de Cambrils amb un sou que molts no tenen, i que segons les cartes que sospito i tot apunta es va autoenviar, te un pis a Barcelona, diu que no te recursos per pagar les costes, dons jo menys que son un aturat i no tinc perquè pagar per coses que no he fet. També fer constar que l’any 2003 i 2004 hi hagut falses denuncies. Que el que vaig fer ho vaig reconèixer i de sobres i que l’instrucció era innecessària.
Que tinc dret a tenir una vida plena sense ser assetjat d’aquesta manera, que encobertament l’administració de justícia al dictat de Nieves Lalinde Prado m’ho estant impedint. Agrairia que el departament de justícia de la generalitat intervingués en el procés que es posi fi a tot això que fa massa anys que dura, o com a mínim que exerceixi un control, i que es posi fi aquestes humiliacions i aquest assetjament encobert a les que em veig sotmès, recordant el dret a la presumpció d’innocència i que fins que no hi hagi sentencia he de ser tractat, com el que soc, una persona innocent, que imposar-me fiances desproporcionades no es tractar-me com a tal.
Se que aquesta escrit no arribarà en lloc, se que estic lluitant contra gent amb contactes a tots els nivells i corrupció, tràfic d’influències en alguns estaments, però sempre he cregut en la democràcia i la llibertat d’expressió, i al igual que els denunciats també tinc dret a sospitar i a exposar la meva versió dels fets. Si la administració no intervé almenys que consti la meva versió dels fets.
Tarragona 28 d’abril 2008
how can you write a so cool blog,i am watting your new post in the future!
SEÑOR AGENTE, ¿QUIÉN DA LA VEZ?
Los habitantes de Fago son llamados para demostrar su inocencia con las pruebas de ADN.
20/01/2007 EMILIO Cortés
comentarios enviar imprimir valorar añade a tu blog
A tenor de la información periodística que se nos ofrece, los agentes de la Policía Judicial encargados de aclarar la muerte del alcalde de la ya famosa localidad de Fago están invitando a los vecinos de esta localidad a colaborar con la investigación sometiéndose a las pruebas de ADN. Probablemente, los profanos en derecho pensarán que esta diligencia trae causa de alguna disposición legal que lo autoriza, y que es normal, y hasta aconsejable, que un ciudadano se constituya en sospechoso por el mero hecho de que un convecino haya aparecido muerto con signos de violencia. La instalación en la conciencia colectiva de este pensamiento me resulta especialmente peligrosa, por cuanto la verdad en el proceso penal no debiera obtenerse a cualquier precio –magistral frase del desaparecido Enrique Ruiz Vadillo–, ni menos comprometiendo de una forma tan simplista el derecho fundamental a la intimidad de esos sospechosos postizos.
En este sentido, observamos como en la práctica diaria se siguen lesionando derechos fundamentales de los justiciables como consecuencia de un entendimiento manifiestamente funcionalista del proceso penal, sobre todo durante la instrucción de las causas. Resulta sorprendente que a estas alturas todavía se acaben declarando nulas las pruebas obtenidas a través de unas escuchas telefónicas o de un registro domiciliario, pero la realidad judicial es tozuda y, según acabamos de comprobar con el suceso de Fago, la falta de garantías procesales para los investigados no encuentra límite. Ahora, los habitantes de una pequeña localidad subvierten el orden lógico de las cosas en un Estado de Derecho y demuestran su inocencia uno a uno; el que no lo haga, es el culpable. Como en el Cluedo, la Policía Judicial cree saber que el homicida, con seguridad, está en el tablero.
EN NUESTRA jurisdicción penal la inocencia, como regla general, no se demuestra; es la culpabilidad la que exige probanza. Y, desde luego, si alguien se quiere someter a una prueba como la de ADN que compromete su intimidad personal, lo hará sobre la base de que existen unos mínimos indicios que le convierten transitoriamente en sospechoso de haber cometido la infracción penal. Vivir en el mismo pueblo que el fallecido no puede suponer, sin más, indicio de esa clase, y la práctica es materialmente posible por el escaso número de habitantes; esperemos que la sorprendente pesquisa no se extienda a poblaciones más ricas en habitantes para no colapsar ni los cuarteles ni los juzgados. De todos modos, no lo descarto.
Vivimos la época de un Derecho penal expansivo, que comienza a impregnar la vida de las personas y convierte a los especialistas de esta disciplina en los administradores del maniqueísmo. La seguridad sigue anexionando terreno a la libertad, y cada vez nos sorprenden más controles, más cámaras y más intervención estatal en lo cotidiano. No conviene someterse a esta regla. Que la investigación de los delitos tenga límites anudados al ejercicio de los derechos fundamentales y las libertades públicas es una saludable servidumbre que las democracias deben aceptar sin estridencias; la violación de estas garantías para el descubrimiento a toda costa del culpable es privativa de los estados autoritarios. Y, admitámoslo, ostentar con tanta ligereza la condición de sospechoso de un delito grave, hasta el punto de tener que consentir una ingerencia tan gruesa en la intimidad, es un método de esclarecimiento tan burdo como carente de un mínimo pedigrí democrático. La inconsistente posición procesal de sospechoso no debiera satisfacerse, en suma, con la convecinidad, sino que exige la comprobación de la existencia de algún indicio añadido.
FALTA MENOS para encontrar al culpable. O quizá no se le arreste nunca. La sociedad demanda una detención inmediata, y los encargados de la investigación no quieren soportar el estigma de la falta de sagacidad.
Causaría tranquilidad, en efecto, verle recluido en prisión; pero también que los responsables de la cadena de custodia de los datos obtenidos con las pruebas de ADN practicadas los escondan como merecen, sin ingerencias de terceros. Un homicida anda suelto, pero mucha información íntima también. En una democracia, todo lo relacionado con los derechos fundamentales es importante. El homicida, que se revele; la información, que se esconda. Y la investigación de los delitos, de una vez por todas, que no se improvise, sino que se someta a las reglas constitucionales que reconocemos como válidas.
Decano de la Facultad de Derecho de la Universidad de Extremadura
I think I need to think in order to fully understand the contents of your description!
Personalized signatures:我爱棋牌
Although we have differences in culture, but do not want is that this view is the same and I like that!
Publica un comentari a l'entrada