Un seguit d'entitats han acordat promoure el següent manifest amb motiu de la commemoració del trentè aniversari de la Constitució espanyola.
PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA
El 6 de desembre del 2008 és festa a l’Estat Espanyol. Celebren com cada any l’aprovació de la seva Constitució, una Constitució que nega l’existència de la nació catalana, nega els nostres drets històrics, legalitza l’espoliació econòmica que patim i consagra la divisió del nostre territori. Davant d’aquest esdeveniment assimilador, que ens hauria de recordar el règim colonial a què som sotmesos, no podem oblidar la tradició constitucional que ens caracteritza als catalans en aquesta matèria. Vam ser pioners a Europa i al món en establir un contracte entre el rei i el poble que va definir als catalans durant molt de temps com un poble gelós de les seves llibertats i reconegut arreu per la seva moderna estructura constitucional. Vàrem ser els primers d’Europa a organitzar la Pau i Treva per a mantenir la seguretat; els primers europeus a tenir Parlament (abans que el de Westminster). Els catalans, segons tots els autors, som els primers a aportar la llibertat a la civilització europea; som els primers d’Europa a organitzar un sindicat de pagesos; els catalans mai no vàrem tenir un rei absolut, era un príncep paccionat. Tots aquests principis s'incorporaren a les Constitucions de Catalunya que Castella abolí mitjançant el dret de conquesta després de la derrota militar del 1714.
Enguany, els catalans sí que hem de recordar una Constitució. Celebrem el vuitantè aniversari de la Constitució Catalana de l’Havana, inspirada i redactada pels anomenats separatistes catalans de Cuba. Avui i aquí, esperonem tots els catalans a fer seva la mateixa moral de victòria i gran visió política que van demostrar. Perquè ningú pot negar que una gent que volia donar carta de naturalesa a la futura independència a través de la redacció d’aquella Constitució havien de ser uns homes amb una fe insubornable en les possibilitats de Catalunya, i a més van demostrar un gran sentit polític de cara a la comunitat internacional al tenir a punt les grans línies legislatives que havien de regir el futur Estat Català.
Els que avui som aquí no podem defugir el nostre compromís amb la nostra història i amb la nostra pàtria i hem d’esdevenir els artífexs d’un procés que molts s’entesten en amagar i obstaculitzar, però que avança decididament cap a la nostra independència. Ara tenim les màximes possibilitats d’assolir l’èxit, i hem d’estar preparats davant els futurs esdeveniments que de ben segur s’acceleraran en el panorama polític català, i de quina millor manera, que renovant l’esperit, la visió i la moral de victòria d’aquells separatistes catalans de l’Havana, tot començant a redactar la nostra pròpia Constitució d’acord amb els nostres valors, principis i interessos. Prou constitucions espanyoles que lliguen i esborren la nació catalana! Ara més que mai, exigim una nova Constitució Catalana!
Catalunya, 5 de desembre del 2008
Catalunya Acord, Catalunya Acció, Club FNEC, Comissió de la Dignitat, Fòrum Català èl Dret a l'Autodeterminació, Federanció Nacional d'Estudiants de Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Fundació Randa, Germanies, Xarxa d'Entitats, Sobirania i Progrès, Som Deu milions, Xarxa de Blocs Sobiranistes, Tercer Congrés Catalanista.
28.11.08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Resten dies, per donar pas a la festa del 30è naixement de la martingala constitucional espanyola.
I és que el 1978 va néixer una carta magna aparentment immaculada. O més aviat ens han volgut inculcar que es tracta d’un referent modèlic?
Però realment el búnquer intocable té un teló d’Aquil•les: la negació de la seva reforma.
Quina casualitat, oi? La seva gran fortalesa, amb la qual s’escuda, és la vulnerabilitat que tant ometen alguns, a propòsit, és clar.
Els avatars del franquisme tenen segrestat aquest articulat perquè la preservació de la unitat de l’Estat s’anteposa, per exemple, per damunt de la intel•ligència democràtica d’altres països europeus: veure la Llei Fonamental de Bonn respecte Alemanya o les Constitucions d’Itàlia i França. Més enllà doncs del tenebrós article 2, el vuitè -sobre l’exèrcit- és el llast que arrossega el soroll de sabres dels capitosts que avalaren la Transició i que intentaren passar-la pel seu sedàs el 1981.
En definitiva, la millor manera per no donar crèdit a aquest silenci és que el poble independentista no s’engalipi amb les bondats d’un text que no està tan "atado y bien atado" com sembla.
La remor no es combat amb les píndoles d’anestèsia del federalisme. L’era glacial en què s’ha perpetuat té un final proper: la ruptura constitucional.
No obstant, aquesta transgressió sí que serà democràtica; no com d’altres que, sense consultar-nos, ens han furtat o s'han mostrat cínics quan des de Catalunya o Euskadi hem intentat obrir el meló.
Per tant, s’acaba l’era dels càndids. La impotència té remei: prohibit dissipar-se.
Mentre siguem vius,els catalans, no desapareixerem.
can u leave ur phone number to me???
I think if I read this BLOG after only say: very good, so you are not serious, but really very good!
You these things, I have read twice, for me, this is a relatively rare phenomenon!
Personalized Signature:常州麻将,常州三打一,常州攻主,常州斗地主,常州4人升级
Publica un comentari a l'entrada