La setmana que es va iniciar dijous passat amb la nova traïció dels diputats del PSC-PSOE al Congrés dels diputats, votant a favor de la llei de modificació de la LOFCA (esquarterant definitivament l'Estatut català amb el suport dels "patriotes" d'esquerra i IC-V), que ha continuat amb noves evidències de la xarxa corrupta de Santa Coloma de Gramenet, les declaracions d'Antonio Bolaño acceptant que José Montilla sigui el número 2 d'Artur Mas en un hipotètic futur Govern català, i que ha acabat (de moment) amb la publicació dels 15 càrrecs polítics i institucionals d'Anna Hernàndez, l'esposa de José Montilla, ha estat la Setmana Tràgica del socialisme catalano-espanyol.I per reblar el clau, avui s'ha fet públic que 4.000 pisos de protecció oficial en mans de la Generalitat estan buïts per incompetència, excès de burocràcia i manca de recursos econòmics.
1- La votació dels diputats socialistes i els dels partits que donen suport al Tripartit, al Congrés dels Diputats, ha col.locat l'Estatut i el finançament que s'hi preveu sota els peus dels cavalls de la LOFCA.
El café per a tots s'ha tornat a imposar gràcies als vots de les esquerres catalanistes. Adéu a l'Estatut i a un finançament just.
L'Estatut havia de prevaldre per sobre de la LOFCA i ha acabat sodomitzat per la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes. Gràcies al socialisme i a l'independentisme palanganer.
2- La xarxa corrupta de Santa Coloma de Gramenet, que pressumptament girava al voltant de l'ex diputat socialista Luiggi, s'ha anat clarificant i ampliant el radi d'acció dels seus tentacles. El cost polític de l'Operació Pretòria per al PSC-PSOE serà, com a mínim, la pèrdua de la majoria absoluta a Santa Coloma de Gramenet, la pèrdua de posicions a Badalona, a la resta de municipis esquitxats per l'escàndol i la pèrdua de vots a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
3- Antonio Bolaño, ex responsable de Comunicació de la Presidència de la Generalitat, el que va amenaçar a Jordi Barbeta i home de la màxima confiança del President de la Generalitat, ha declarat a RAC1 que José Montilla acceptaria ser el vice president d'Artur Mas en un futur Govern de la Generalitat. Tot i ser ràpidament desmentit per José Zaragoza, les seves afirmacions denoten no solament una manca absoluta de principis i de coherència polítiques, sinò que a més són l'expressió, nítida i descarnada, de l'acceptació de la derrota electoral que els espera ben aviat i que assenyalen totes les enquestes.
4- La senyora Anna Hernández, esposa de José Montilla, acumula quinze (o més) càrrecs polítics i institucionals. Amb independència dels sous i les dietes que pugui percebre per tots ells -que seria bó conèixer-, i que segur que no és poca cosa, per sí mateix és un fet escandalós i intolerable. Es del tot impossible que pugui tenir la dedicació que reclama cadascuna de les seves responsabilitats. Tot això, al marge de les vinculacions d'alguna de les institucions de les que és responsable amb empreses com Gramepark, que figura a la interlocutòria del jutge Garzón. És normal que una persona concentri tant de poder?
L'Estatut havia de prevaldre per sobre de la LOFCA i ha acabat sodomitzat per la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes. Gràcies al socialisme i a l'independentisme palanganer.
2- La xarxa corrupta de Santa Coloma de Gramenet, que pressumptament girava al voltant de l'ex diputat socialista Luiggi, s'ha anat clarificant i ampliant el radi d'acció dels seus tentacles. El cost polític de l'Operació Pretòria per al PSC-PSOE serà, com a mínim, la pèrdua de la majoria absoluta a Santa Coloma de Gramenet, la pèrdua de posicions a Badalona, a la resta de municipis esquitxats per l'escàndol i la pèrdua de vots a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
3- Antonio Bolaño, ex responsable de Comunicació de la Presidència de la Generalitat, el que va amenaçar a Jordi Barbeta i home de la màxima confiança del President de la Generalitat, ha declarat a RAC1 que José Montilla acceptaria ser el vice president d'Artur Mas en un futur Govern de la Generalitat. Tot i ser ràpidament desmentit per José Zaragoza, les seves afirmacions denoten no solament una manca absoluta de principis i de coherència polítiques, sinò que a més són l'expressió, nítida i descarnada, de l'acceptació de la derrota electoral que els espera ben aviat i que assenyalen totes les enquestes.
4- La senyora Anna Hernández, esposa de José Montilla, acumula quinze (o més) càrrecs polítics i institucionals. Amb independència dels sous i les dietes que pugui percebre per tots ells -que seria bó conèixer-, i que segur que no és poca cosa, per sí mateix és un fet escandalós i intolerable. Es del tot impossible que pugui tenir la dedicació que reclama cadascuna de les seves responsabilitats. Tot això, al marge de les vinculacions d'alguna de les institucions de les que és responsable amb empreses com Gramepark, que figura a la interlocutòria del jutge Garzón. És normal que una persona concentri tant de poder?
La resposta del Psc-PSOE: que això no suposa "cap problema" perquè la persona en qüestió només cobra un sou. És clar, si la llei diu que els càrrecs públics NOMÉS PODEN COBRAR UN SOU! És que només faltaria! Ara bé, el que sí poden cobrar són sucoses DIETES PER LA SEVA ASSISTÈNCIA A COMISSIONS I PLENS. Alerta! És a dir, la situació de l'Ana Hernández no és il·legal; però és moral? Demanaran els socialistes que dimiteixi de la majoria de tots aquests càrrecs igual que demanen que la Trias Fargas torni els diners de la Fundació del Palau de la Música?
Per cert, al Telenotícies de TV3, d'això no n'han dit res...
5- Encara que el Departament de Medi Ambient i Habitatge és a les mans d'IC-V i dels companys del Conseller Francesc Baltasar, cal denunciar, amb tots els ets i uts, que la gestió que Govern Montilla en l'àmbit de l'habitatge és un desastre clamorós.
5- Encara que el Departament de Medi Ambient i Habitatge és a les mans d'IC-V i dels companys del Conseller Francesc Baltasar, cal denunciar, amb tots els ets i uts, que la gestió que Govern Montilla en l'àmbit de l'habitatge és un desastre clamorós.
Més de 4.000 pisos buïts per la seva manifesta incapacitat de posar-los a disposició dels milers de famílies que els necessiten. Com en el cas de la gestió nefasta de la Llei de Dependència, el discurs de les polítiques socials no passa per la ITV més condescendent. Un frau i una actuació negligents que haurien de fer caure, com a mínim, al conseller del ram.
Parlarem de la Convenció Municipal del PSC-PSOE. José Montilla, Jordi Hereu i el local power del socialisme catalano espanyol l'havien preparat amb carinyo amb l'objectiu de projectar la recuperació del lideratge de l'alcalde de Barcelona.
No cal que assisteixin el Ministre de l'atur ni la Ministra de l'èxit de la lluita contra els pirates somalís. No cal que intervinguin els consellers del Govern de la crisi ni els alcaldes i regidors de la trama Pretorial. Segurament serà la Convenció dels codis deontològics i de les bones pràctiques socialistes.
Molt preocupats estan a can socialista. Tant, que el propi José Montilla ha enviat un mail als seus afiliats demanant "confiança" en el projecte del seu partit. En aquesta frase, hi podem trobar dos errors. El primer, en la paraula "projecte". És que tenen (i han tingut mai) algun projecte? El segon rau en el terme "confiança".
No cal que assisteixin el Ministre de l'atur ni la Ministra de l'èxit de la lluita contra els pirates somalís. No cal que intervinguin els consellers del Govern de la crisi ni els alcaldes i regidors de la trama Pretorial. Segurament serà la Convenció dels codis deontològics i de les bones pràctiques socialistes.
Molt preocupats estan a can socialista. Tant, que el propi José Montilla ha enviat un mail als seus afiliats demanant "confiança" en el projecte del seu partit. En aquesta frase, hi podem trobar dos errors. El primer, en la paraula "projecte". És que tenen (i han tingut mai) algun projecte? El segon rau en el terme "confiança".
Com es pot confiar en algú que davant els problemes s'amaga?
Com es pot confiar en qui encara no ha donat la cara per a res, més lluny de llegir un trist paper que li ha redactat un altre? Com es pot confiar en qui ni tan sols s'atreveix a respondre les preguntes dels periodistes?
A més, parla de tirar endavant "noves iniciatives per a regenerar la política", però en canvi el seu partit ja ha anunciat que no està disposat a aprovar la llei electoral durant aquesta legislatura..
Menys paraules i més fets. I sobretot menys lliçons i més ètica. I més credibilitat. I tolerància ZERO de veritat amb qualsevol tipus de corrupció. Fets, no calen paraules.
P.D. Algú encara dubta que cal una regeneració democràtica radical en el nostre País ?
Menys paraules i més fets. I sobretot menys lliçons i més ètica. I més credibilitat. I tolerància ZERO de veritat amb qualsevol tipus de corrupció. Fets, no calen paraules.
P.D. Algú encara dubta que cal una regeneració democràtica radical en el nostre País ?
4 comentaris:
Querido tertulia...Hay algo en esto de la corrupcion, que yo no entiendo y que no lo consideran como tal. Si yo tengo un cargo publico importante y le encargo a mi mujer diez informes, que le cuestan a todos los ciudadanos cien mil € (un ejemplo)sobre si la Coca Cola tiene mas gas...que la Pepsi cola, no pasa nada! Manda huevos!!. besitos chichoneros
Es cert que no som més guapos ni més llestos i per tant podem cometre (i segur que ho fem i ho farem) errors. Per això, també admiro i trobo del tot encertat la critica que fas, amic Fantasma,sigui quin sigui el partit responsable de malgastar i no dic malversar, diners públics no té perdó.
Els informes oficials són el punt de trobada entre els que, en exercici del poder necessiten una crossa certificada per tal de justificar allò que volen fer, i els elaboradors d'informes certificats que necessiten els diners que cobraran per la crossa feta a mida, per tal d'anar tirant.
L'equilibri és inestable ja que els que elaboren els informes no es volen picar els dits, però han de dir alguna cosa que soni bé a qui els paga, i els qui els encarreguen necessiten una crossa ortopedicament homologada sobre la que carregar les culpes si no surt bé allò que han decidit que faran en base als informes.
Total, que molts "informes" són una massa informe de dades que serveixen per "guardar les formes". Governar (o decidir) a base d'informes "independents" és una manera de rentar-se la cara i simular una imparcialitat que de cap manera és real, que ens costa mes diners i no evita l'axioma de "qui paga mana".
Si publiquessin un per un qui i quants informes ha fet cada empresa o professional i els vincles que els entrellacen no quedaríem sorpresos, però sí encara mes escandalitzats, si és que encara ens queda capacitat d'escandalitzar-nos. Per tant, això de pagar els serveis prestats a 1.000 € la pàgina, pot semblar, i ho és, una barbaritat, però no deixa de ser el resultat d'una incapacitat política, més o menys interessada, per resoldre el finançament dels partits. O, una manera de pagar favors, o de viure de la menjadora.
Sigui el que sigui, els que viuen dels informes també tenen que donar explicacions.
I aclarir-ne el veritable destí, o principi, pel que s'els encomanen aquestes feines i s'els paguen amb diner públic.I encara més, els que fan informes sobre temes que semblen trets d'una comèdia surrealista. Carregar totes les culpes al polític de torn és el més fàcil, però no oblidem que també hi ha, en algun lloc, un professional que s'aprofita de la situació. Com diu la dita popular, "feta la llei feta la trampa"
I per acabar,a Ciu, ni som més guapos, ni som mes llestos ni som els que més en saben, però el que si hem d'intentar ser és els més honestos. Crec que amb això, podem encarar els errors que segurament cometrem i millorar.
Una abraçada.
Molt es parla del cas Millet i Santa Coloma... purs exercicis de distracció i aficionats.
El veritable saqueig que pateix el país està perpetrat des de dins mateix de les institucions. Han posat la ma a la cartera de tots els catalans, la ma al pressupost de la Generalitat.
Segons un estudi intern del Govern, la Generalitat s'ha gastat 70 (SETANTA) milions d'euros en "estudis" i "informes" innecessaris...
Si aquesta és la conclusió d'ells mateixos (l'informe l'han fet ells...) vol dir que la veritat deu rondar com a mínim el doble.
O sigui, els amics del Tripartit s'han repartit 150 milions d'euros com si res...
Qui vol una fundació si pots cobrar un informe?
I amb quina habilitat han distret a l'opinió pública... Són uns craks.
A veure si no remenem tanta merda, eh!!
Collons que sóm molts els que vivim de fer informes i se mus acabarà el xollu...COÑO !!
Publica un comentari a l'entrada