Aquest cap de setmana la Convenció que el PP ha fet a Barcelona ha certificat la possibilitat d'una entesa parlamentària i de govern amb el PSOE a Catalunya.El mateix Mariano Rajoy, en l'entrevista que La Vanguardia publica diumenge ha posat sobre la taula la possibilitat real de governar amb el PSOE a Catalunya, els seus socis al País Basc. M'ha fet gràcia la manera que va tenir Rajoy, de demanar el vot castellanista a Catalunya. Va dir que ZP ja no era l'amic dels catalans, perquè no havia complit les promeses donades. En conseqüència, segons ell, el votant socialista castellano-cèntric havia de votar al PP com a càstig.
De tant estúpid que és l'argument segur que guanyarà vots a cabaços. El PP utilitzarà el teu vot contra Catalunya. Però com que el PSOE també l'utilitza contra Catalunya i a sobre pretén que no ho fa, cony, vota'ns a nosaltres, que com a mínim sóm sincers. Evidentment, l'argumetn és idiota perquè l'opció lògica és votar a una de les quatre altres formacions que no utilitzaran el teu vot en contra teva.
Però, es clar, per saber que aquestes formacions existeixen i que volen representar-te has de viure al país on vius. I molta gent viu a Telecinco i Antena 3. I aquests només entenen votar al PP o al PSOE.
A l'espera del desmentiment rotund del sanedríns del PSOE des del carrer Nicaragua, el PP intenta una ofensiva agosarada per deixar enrera els sagnants episodis de canibalisme que afecten els seus exèrcits a Madrid i València (i en menor mesura a Catalunya, amb la sortida per la porta falsa de l'ex diputa
da Nebrera -llibre inclòs- i de l'ex president Daniel Cirera, després d'escriure un sms amb una descripció escatològica sobre el seu propi partit).El Partit Popular sap que arribar a La Moncloa sense comptar amb un suport considerable a Catalunya és gaire bé missió impossible. Fins ara s'ha dedicat a esgarrapar vots a Espanya, a base de criminalitzar el catalanisme i de presentar recursos contra l'Estatut i la LEC davant el Tribunal Constitucional.
Ara pretèn que els catalans li agraïm els serveis prestats i votem per una força política que ens vol anorrear, de la mà dels seus cosins germans socialistes. A Catalunya un govern PSOE-PP només és possible de la mà d'una majoria parlamentària que avui no té i que difícilment pot arribar a tenir a pocs mesos de les eleccions al Parlament de Catalunya. Els actuals 37 escons socialistes i els 14 escons populars, segons totes les enquestes publicades darrerament, no sembla que puguin arribar a incrementar-se fins a fer possible el pacte de l'espanyolisme rubricat al país Basc.
En qualsevol cas els més de 50 escons que les enquestes atorguen a CiU són l'única garantia per impedir un hipotètic govern PSOE-PP a Catalunya. Però les declaracions de Rajoy aquest cap de setmana i les d'Alícia Sánchez Camacho el passat mes de setembre, en el sentit de no descartar un acord de govern espanyolista a Catalunya, haurien de servir per obrir els ulls a una Esquerra que continua in albis, tot insistint en la seva capacitat d'arrossegar els votants socialistes cap a posicions catalanistes i sobiranistes. No solament no ho han aconseguit en sis anys, sinò que a més, Esquerra es pot convertir, amb el seu previsible enfonsament electoral, en la causa que impossibiliti una alternativa catalanista, amb CiU, a altres possibles combinacions.
Cal no oblidar, en aquest sentit, que CiU i Esquerra sumen en l'actualitat 68 diputats a la Cambra catalana, una altra majoria absoluta alternativa a l'actual desgavell Tripartit. El fet que el PP desitgi, arribat el cas, pactar amb el PSOE, no una llei, sinò un govern, vol dir que comparteixen un projecte polític a Catalunya.
Es el projecte de la nostra incardinació definitiva a Espanya. Montilla i Sánchez Camacho, en les seves reunions i trobades secretes d'aquests darrers mesos ha
n aplanat el camí. Ara li ha tocat el torn a Mariano Rajoy. Lo primero es lo primero.Estan a punt d'enterrar l'Estatut d'Autonomia, socialistes i populars. Primer va ser Montilla presentant esmenes contra el projecte d'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, després va ser el PP presentant recurs davant del TC, i ara el mateix TC està a punt de deixar la carta magna catalana sense cos ni ànima.
Un govern PSOE-PP seria la millor solució final -en terminologia nacional socialista- per a una Catalunya jivaritzada i homologada a la resta de comunitats autònomes de règim comú.
Al Euskadi ja és poc justificable un pacte PP-PSOE per fer fora els nacionalistes del poder, però a Catalunya un pacte d'aquestes característiques seria una aberració política. És clar que també és responsabilitat dels nostres partits nacionalistes que això no succeeixi. S'entendran Esquerra i CiU davant de l'amenaça d'un front espanyolista?
16 comentaris:
No es pot descartar perquè ja ha passat al País Basc i, si ho fan allà per Espanya, ho poden fer aquí per Espanya.
I tampoc no es pot descartar precisament perquè a dotzenes d'ajuntaments, de manera sistemàtica, PP i PSC voten junts contra els altres quan és qüestió de consultes.
I perquè a l'Ajuntament de Barcelona ja han anat més enllà, fins i tot, i han fet valer la seua majoria espanyolista en casos ben significatius, com el del castell de Montjuïc.
Hereu fa temps que conrea aquesta possibilitat a la desesperada, tot i saber que, per al seu partit, segurament que el preu pot ser alt.
Salut.
Es normal, tots dos son espanyolistes.
Sense cap mena de dubte un pacte a la basca és cap on van el PSOE _C i el PP_C, per molt que el mentiders compulsius Iceta i Zaragoza diguin que no.
Al PSOE el catalanisme li sobra, ja ho va deixar ben clar en Joan Ferran.
El trist de tot això és que un partit independentista com ERC ha fet el llit perquè un pacte PSOE_C-PP sigui possible perquè ells han estat covant els ous de la serp posant un espanyol a la Generalitat.
Votar partits espanyolistes no ens portarà res de bo.
Tant el PSOE com el PP sempre es posaran d´acord alhora de retallar els nostres drets.
La Morcilla és mor de ganes de revolcar-se amb Alicia CaraCavall Camacho.
És que al final els espanyols ens ho hauran d'ensenyar tot!
Mira que n'estem de sonats i rucs!
Al Congreso de los Diputados, CiU va defensar una posició contrària a la LOFCA que, segons deia l’Il·lustre de torn, representava la mort de l’Estatut (s’entén que la part del finançament, la resta ja finarà amb el TC).
ICV, ERC i PSC(OE) van dir que això era una fal·làcia i que la LOFCA era el millor que li podria passar a Catalunya (s’entén el millor desprès de la constitució, ara fa 6 anys, dels governs tripartits, que, com tots sabem ens està anant de perles).
Si això és així: algú sap perquè els serveis jurídics de la Generalitat estan fent informes per demostrar que l’Estatut preval sobre la LOFCA?
I perquè, paral·lelament, els serveis jurídics de l’Estat estan fent informes per demostrar que la LOFCA preval sobre l’Estatut?
Algú ignora qui tindrà la raó?
La rao... els de sempre. Entretant, aquí anirem perdent punts i posicions respecte de les altres autonomies...
A aquestes altures cada cop està més clar que el vot útil és CIU.
Al PSC li tremola tot de pensar que el tripartit no tornarà a sumar, així com tampoc no sumaran PSC i PP, de manera que caldrà contemplar altres alternatives, segurament noves. I és que a un any vista de les eleccions, personalment sóc incapaç de predir cap resultat mínimament acostat a la realitat, amb l’aparició certa de Reagrupament, i les possibles de Joan Laporta o Montserrat Nebrera.
Tot és altament incert. Suposo que per això els partits convencionals estan tan nerviosos.
Sabem perfectament que si no és possible un gran pacte PP/PSOE a Catalunya és, simplement, perquè no sumen prou per controlar la Generalitat. Que una possible abstenció d’ERC els ho podria facilitar, és cert, encara que dubto que la “genteta d’Esquerra” puguin arribar a aquests extrems. Malgrat tot, de més verdes en maduren.
Això és la rePPera. Per pocs que siguem segur que ens trinxarem!
Salut._)
CiU i PSC, son les diferents cares de la mateixa moneda falsificada.
Una cosa..a mi el PP no em fa cap gracia, gens ni mica, pero es cert que quan CiU ha gobernat al nostre Pais, hem anat progressant de mica en mica, hem sigut capdavanters en economía, cultura, benestar social, les empresses mes grans tenien les seves seus aquí, i erem respectats allà on anavem...Desde que manen aquets borinots del PSC junt als seus comparses del tripartit tot s'hen ha anat en orris, som el "fer-riure" d'aspanya, tots ens prenen el pel, ens treuen els diners i ens titllen de insolidaris, han centralitzat les empreses a Madrit, ens enenvien tots els inmigrants indocumentats que tenen en les altres comunitats, i cada vegada anem mes de mal en pitjor...¿davant d'aixó, que volem?...jo estime Catalunya i per el be del nostre pais tant hem dona que pacten amb el PP com amb el dimoni.
La conclusió: o CiU guanya amb prou força les eleccions i pot governar o tots dos pactes (PP+PSOE o Tripartit) són possibles. Avui no hi ha altra garantia.
Tots els partits a Catalunya saben que un pacte amb el Partit Popular és un pecat polític que l'electorat castigarà amb les penes de l'infern. El PP no pot pactar aquí amb ningú perquè tothom creu que el remei seria mil vegades pitjor que la malaltia. La malaltia és no sumar per governar i el remei no pot ser Rajoy. Per això l'oferta del president popular al PSC per governar a la basca és un parany. O una idiotada.
Idiotada ??Batua a l'olla¡ ERC (també amb unes enquestes que apunten al desastre electoral i en Carod fregant-se les mans), per veu del seu secretari general Joan Puigcercós, recull el testimoni del PSOE i tornar a brandar els mateixos arguments, a veure si aconsegueixen que, igual que en les anteriors contesses electorals, el PP els hi faci la precampanya i la campanya sencera.
I aquest cop el gran argument (la gran hipocresia) es resumeix en la frase: "evitem els pactes contra natura¡" Pactes que ERC coneix perfectament perquè porta fent-los des de l'any 2004.
I el Montilla pot anar dient missa (mai no pactarem amb el PP, defensarem l’Estatut que surti del Parlament de Catalunya).
Però nosaltres ens hauríem de preparar per a rebre les hòsties.
Publica un comentari a l'entrada