Mas planteja que "el dret a decidir" passi a ser una de les bases del catalanisme de futur, i convida a "repensar, actualitzar i posar al dia el catalanisme", i fer-ho amb carácter obert i integrador.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 comentaris:
I ho saps tu i ho sé jo i ho sap tothom. Qui sinó? Esquerra? Ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha. Tu votaràs Duran. Jo votaré Ridao. Que no se’n parli més. Vergonya ens hauria de fer.
Pel que fa a la conferència, doncs què vols que et digui, això del dret a decidir no m’ha semblat que sigui res de gaire nou, la veritat. Fins i tot Duran va dir fa un parell de setmanes que malgrat no voler l’autodeterminació a títol personal, ell estava a favor del dret a decidir.
Aquest és el meu president! Intel•lectualment fort, emocionalment equilibrat, personalment íntegre. De visió clara i d’estratègia definida. I de capacitat infinita de no avorrir ni un segon dels 107 minuts que va durar la ponència. Llàstima només que tinc la sensació que considera que els catalans som una minoria en el nostre propi país o, com a mínim, els catalans que desitgem la independència.
O coneix massa bé els enemics i s’imposa a sí mateix una enorme prudència? En tot cas, torna a demostrar que és summament proactiu i gens reactiu, així que torna a posar tots els altres partits en la situació d’anar al remolc de les seves idees i actuacions.
Molt bé, Artur i gràcies per assegurar que continues amb el projecte i que tornaràs a presentar-te!
A la tercera, la vençuda!
el problema és que si votes en clau catalana i no votes CiU que votaràs, els destralers de la Esquerra, quina vergonya, o el noi aquell defensor de la marihuana que fa dos dies encara s’entrebancava amb les paraules, encara més vergonyós, o la “senyoreta” aquella de les vivendes, quin insult pels que ens estimen la estètica, la bellesa i la intel•ligència.
I si no votes, que passarà? doncs que faràs més forts els pitjors presidents democràtics de l’historia (el d´Espanya i el de Catalunya) o acabaràs posant Catalunya en mans de gent que, com deia aquell, només han vingut a servir-se però no a servir-nos.
“mentre Mas assumia riscos i feia propostes de país, Montilla es treia les puces de sobre esquivant preguntes sobre temes essencials pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya”
“es tracta de dues maneres diferents d’entendre el país”.
Només diu això perquè s'acosten eleccions... no em direu ara que el creieu, no? Si que en sou d'innocents...
Mas va presentar el seu diagnòstic del catalanisme,i a la conclusió que va arribar es que pateix una fimosi severa,quant la majoria pensem que te un càncer de collons...
Artur Mas ha pronunciat oficialment el que molts militants de Convergència diuen de fa temps: que s'ha acabat el bròquil.
PARA SUS HIJOS, MONTILLLA EXIGE VALORES CRISTIANOS, DISCIPLINA EN LAS AULAS, MERITOCRACIA, DURAS EVALUACIONES (LO QUE PEDÍA EL PP PARA LA PÚBLICA);
PARA LOS HIJOS DE LOS OBREROS VOTA Y APRUEBA EDUCACIÓN PARA LA CIUDADANÍA, MEDIOCRIDAD, APROBADO AUTOMÁTICO Y FALTA DE AUTORIDAD DEL PROFESORADO.
Lo dejo porque sólo pensarlo me pongo de mal humor…
Tot i l’espectacular escenografia, les esforçades expectatives i els intents de l’endemà per part de CiU de vendre-ho com si s’hagués demostrat l’existència del monstre del Llac Ness, la famosa conferència d’Artur Mas per refundar el catalanisme no sembla haver creat l’efecte desitjat sobre la ciutadania. Una bona prova és que durant tot el dia posterior, la notícia de l’edició digital d’El Periódico de Catalunya sobre l’acte s’havia de conformar amb l’última posició de les més visitades, mentre que el “Tinc una pregunta per a vostè” de Montilla figurava en el segon lloc del rànquing del més llegit de la jornada. Això demostra que, tots i els focs artificials, la que es ven com a notícia del dia no és necessàriament la que més interessa a la gent.
Per "atzar", potser, sengles actes públics de Montilla i Mas se solaparen el dimarts proppassat. Els redactors i directors dels diaris, ràdios i televisió havien de publicar-ne la notícia, calia decidir quina de les dues, la del President de la Generalitat o la del cap de l'oposició n'ocupava la primera plana . Mas presentà la proposta de "refundació del catalanisme" davant d'un públic nombrós i interessat; Montilla fou el sofridor protagonista invitat del nou programa de TVE "tinc una pregunta per a vostè", que passà sense pena ni glòria. A l'endemà la conferència d'Artur Mas ocupà les primeres planes dels diaris.
Quan ERC i CiU es mantinguin unides en els projectes de país, Catalunya serà el que ella vulgui ser.
Però mentre cadascuna d’aquestes formacions vagi per la seva banda i tracti de guanyar vots a costa del país, com es va veure amb el cas de l’Estatut, no hi ha res a pelar.
Totalmen d´acort,amb l´ultim comentari.
El candidat a les eleccions generals per CiU, Josep Antoni Duran i Lleida,si que té un problema. Com a candidat se li presenta una campanya ben complicada. Mentre ell fa un discurs reclamant la “centralitat” - una centralitat que ell mateix defineix com actuar sempre amb la convicció que cal fugir dels extrems i apartar-los, com més millor, dels centres de decisió – els seus companys de coalició, els de Convergència, els que li han de donar tot el suport i posar tot el dispositiu electoral a la seva disposició, no paren de jugar a veure qui és més sobiranista o independentista. Artur Mas, Oriol Pujol, Felip Puig, Francesc Homs, Antoni Vives i tants d’altres, viuen totalment desorientats i immersos en una deriva cap a la radicalització política.
Mentrestant, Duran està sol. Per combatre aquesta imatge de soledat, ha presentat el que ha anomenat la “plataforma del sentit comú” (fixeu-vos en les sigles: PSC?).
Això em fa venir a la memòria un acudit que hi havia a la premsa la setmana passada en el que es podia veure Mas i Duran, Mas penjant un cartell de “la casa gran del catalanisme” i Duran un altre de la “plataforma del sentit comú”, increpant-se l’un a l’altre: “I tu què fas?”
El partit del sentit comú és UDC i no només per una qüestió de sigles, sinó perquè som els únics que davant de tanta disbauxa procurem posar seny i pragmatisme, a la vegada que ambició nacional, a la política catalana.
Perquè mentre hi ha qui es baralla per saber qui és més nacionalista,soberanista o, fins i tot, més independentista, els de UDC, estem plenament immersos en una acció política i de govern amb uns objectius ben clars, sense perdre’ns en debats identitaris i simbòlics, treballant per assolir un millor i més gran benestar per a tots els ciutadans de Catalunya, deixant enrere lamentacions inútils i esforçant-nos en resoldre problemes que venen de lluny.
SENTIT COMU. ni mes ni menys.
Y esto, como en todo, es una visión y elección personal...
Publica un comentari a l'entrada