Quina pregunta cal fer! Senzillament perquè no volen, i perquè volen continuar mantenint el “xollo”.
Així de clar, i així de trist.
La barretina no els deixa veure el poble, molt difícil d’explicar i fàcil de pensar, fa unes setmanes, que en uns moments concrets que penses sense donar ordres concretes -i menys orgàniques- al cervell, em va sortir aquesta frase -quan la barretina no els deixa veure el poble- com a conseqüència que en els darrers temps tothom s’ha de posicionar sempre i en tot moment entre el blanc i el negre, i principalment al costat d’aquell que té la raó tant del cor com del cap, perquè ara toca el cap, ara toca el cor i algú pot tenir la raó de les dues.
El que em diu el cor i el cap, és que un poble com Torredembarra, no farà un canvi verdader , esperant un miracle
Aquest miracle s’ha de construir dia a dia, i aquesta amplia majoria social no sortirà de la inspiració divina, cal anar més lluny i trepitjar terra cada dia, què vol dir trepitjar terra: no només parlar amb els reconvenguts i convençuts de cada partit i els emprenyats temporals, sinó amb tothom.
Però tampoc no cal oblidar que governar per governar senzillament porta a gestionar malament, missatge pels que diuen que governen avui i també pels que van governar durant molts mes anys.
A Torredembarra l’hem encallat en una rotonda sense sortida i anem donant voltes allà mateix esperant que després de moltes voltes més i de quasi mes derrapades trobem la direcció adequada, i no és tan simple el problema.
Cal valentia política, cal superar el passat i plantejar-nos des de les màximes aspiracions de tothom a on volem anar, i sobretot a on estem d’acord d’arribar cadascú, des de les cartes amagades i sabudes per tothom no anem enlloc, és com fer-se trampes al solitari.
El equip de govern de l’Ajuntament de Torredembarra s’ho hauria de fer mirar si tinguessin un mínim de sentit comú i de vergonya.
Veient la`` foto´´ del darrer Plenari, entre el “llefiscós” alcalde JimeneZ, el ``titella´´ del Ciuró,el ``pitagorin´´del Ardevól, el ``l´aprenent de Maquiavel´´ Ripoll, el`` insigne´´ Grangel,la ``ineficient´´Susana,``la invisible´´Pradera i com no la “Rec-pija” Gasull n’hi ha per córrer i no parar fins a terres millor administrades, més endreçades i més netes.
Fa temps que es queixen en “petit comitè”, que no poden governar, que no els deixen fer res, que tot són problemes, que així no es pot anar enlloc.
Això sí, en públic continuen com sempre, prepotens,xulos,treien pit, fen veure que estan governant, fent-ho bé i donant-se “autobombo”, malgrat que és veritat que se’ls veu com esmaperduts, com a estorats, com a vampiritzats, mancats de sang.
Aquests demòcrates de pacotilla, són els que estan intentant reformar el reglament orgànic municipal per tal d’evitar que les iniciatives que guanyi l’oposició o que tinguin majoria,i no els hi donen la raó, siguin no vinculants. Aquests demòcrates semblen ben bé partidaris d’aquell tipus de democràcia que sempre havia de portar un adjectiu, ja fos l’“orgànica” del franquisme, ja fos la “popular” dels règims comunistes.
Les ordenances fiscals que es van aprovar en el ple extraordinari són les que marquen el que haurem de pagar els vilatans ,durant el proper any. El més important per mi, de les ordenances fiscals, però, no és quan s’apugen ,massa per a mi, si no de quina forma s’apugen i, sobretot, l’ús que es fa dels diners que s’ingressen, i que es veurà reflectit en els pressupostos que es presentaran proper ament.
En casos com les ordenances fiscals i els pressupostos, que són molt amplis i que cal votar-los en el seu conjunt, un cop assumit que si els féssim uns o els altres, probablement serien ben diferents, els grups de l’oposició tenen dues opcions: o ser constructius i pactar esmenes que millorin la proposta de l’equip de govern o votar-los en contra sense poder introduir-hi cap esmena. En aquests “ seudo-funcionaris” els costa molt això ,d’haver parlar amb els grups de l’oposició, haver de negociar, haver de transaccionar, haver de pactar, haver de cedir. Els comprenc! Són anys de fer i desfer sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, amb una impunitat total.
La barretina no els deixa veure el poble, molt difícil d’explicar i fàcil de pensar, fa unes setmanes, que en uns moments concrets que penses sense donar ordres concretes -i menys orgàniques- al cervell, em va sortir aquesta frase -quan la barretina no els deixa veure el poble- com a conseqüència que en els darrers temps tothom s’ha de posicionar sempre i en tot moment entre el blanc i el negre, i principalment al costat d’aquell que té la raó tant del cor com del cap, perquè ara toca el cap, ara toca el cor i algú pot tenir la raó de les dues.
El que em diu el cor i el cap, és que un poble com Torredembarra, no farà un canvi verdader , esperant un miracle
Aquest miracle s’ha de construir dia a dia, i aquesta amplia majoria social no sortirà de la inspiració divina, cal anar més lluny i trepitjar terra cada dia, què vol dir trepitjar terra: no només parlar amb els reconvenguts i convençuts de cada partit i els emprenyats temporals, sinó amb tothom.
Però tampoc no cal oblidar que governar per governar senzillament porta a gestionar malament, missatge pels que diuen que governen avui i també pels que van governar durant molts mes anys.
A Torredembarra l’hem encallat en una rotonda sense sortida i anem donant voltes allà mateix esperant que després de moltes voltes més i de quasi mes derrapades trobem la direcció adequada, i no és tan simple el problema.
Cal valentia política, cal superar el passat i plantejar-nos des de les màximes aspiracions de tothom a on volem anar, i sobretot a on estem d’acord d’arribar cadascú, des de les cartes amagades i sabudes per tothom no anem enlloc, és com fer-se trampes al solitari.
El equip de govern de l’Ajuntament de Torredembarra s’ho hauria de fer mirar si tinguessin un mínim de sentit comú i de vergonya.
Veient la`` foto´´ del darrer Plenari, entre el “llefiscós” alcalde JimeneZ, el ``titella´´ del Ciuró,el ``pitagorin´´del Ardevól, el ``l´aprenent de Maquiavel´´ Ripoll, el`` insigne´´ Grangel,la ``ineficient´´Susana,``la invisible´´Pradera i com no la “Rec-pija” Gasull n’hi ha per córrer i no parar fins a terres millor administrades, més endreçades i més netes.
Fa temps que es queixen en “petit comitè”, que no poden governar, que no els deixen fer res, que tot són problemes, que així no es pot anar enlloc.
Això sí, en públic continuen com sempre, prepotens,xulos,treien pit, fen veure que estan governant, fent-ho bé i donant-se “autobombo”, malgrat que és veritat que se’ls veu com esmaperduts, com a estorats, com a vampiritzats, mancats de sang.
Aquests demòcrates de pacotilla, són els que estan intentant reformar el reglament orgànic municipal per tal d’evitar que les iniciatives que guanyi l’oposició o que tinguin majoria,i no els hi donen la raó, siguin no vinculants. Aquests demòcrates semblen ben bé partidaris d’aquell tipus de democràcia que sempre havia de portar un adjectiu, ja fos l’“orgànica” del franquisme, ja fos la “popular” dels règims comunistes.
Les ordenances fiscals que es van aprovar en el ple extraordinari són les que marquen el que haurem de pagar els vilatans ,durant el proper any. El més important per mi, de les ordenances fiscals, però, no és quan s’apugen ,massa per a mi, si no de quina forma s’apugen i, sobretot, l’ús que es fa dels diners que s’ingressen, i que es veurà reflectit en els pressupostos que es presentaran proper ament.
En casos com les ordenances fiscals i els pressupostos, que són molt amplis i que cal votar-los en el seu conjunt, un cop assumit que si els féssim uns o els altres, probablement serien ben diferents, els grups de l’oposició tenen dues opcions: o ser constructius i pactar esmenes que millorin la proposta de l’equip de govern o votar-los en contra sense poder introduir-hi cap esmena. En aquests “ seudo-funcionaris” els costa molt això ,d’haver parlar amb els grups de l’oposició, haver de negociar, haver de transaccionar, haver de pactar, haver de cedir. Els comprenc! Són anys de fer i desfer sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, amb una impunitat total.
Si no en saben que passin a l’oposició. Ara tan sols els i resta pensar ( si en saben) i sol- ventar el problema...
Ens veiem el proper dijous dia 15, al ple,es molt entretingut.
Ens veiem el proper dijous dia 15, al ple,es molt entretingut.
15 comentaris:
Ja fa temps que un dels debats existents a la nostre Torredembarra és la creixent desafecció dels ciutadans respecte els polítics i la política.
No és un debat senzill; són diverses les causes i els motius. I de ben segur no ens equivocaríem si al final acabem dient que les responsabilitats són compartides. I això implica reconèixer que els que practiquem política en un període de la seva vida també tenen responsabilitats; només faltaria. Ara bé, segur que uns més que altres.Oi¡
Ostres, feia temps que no passava i veig que el blog continua tan tendenciós com sempre :-) (de bon rotllo).Petons.
La llibertat d'expressió ha de ser utilitzada amb l'objectiu de dialogar, discutir, debatre, contraposar posicions amb més o menys èmfasi, però MAI, sota el concepte "llibertat d'expressió", s'ha d'utilitzar l'insult.
Para mi el tertúlia,se quedado muy pero muy corto.
Se t'ha vist el plumero, Jordi.
M'agradaria més parlar d'orgull que són molt presents en les nostres vides i en alguns casos marquen el tarannà de les persones.
erquè una cosa són atacs o rampells d'enveja o orgull, que fins i tot poden tenir la seva part positiva, i una altra és viure permanentment envejant-ho tot i a tothom, o bé comportant-se de manera prepotent, sense acceptar que els altres també poden tenir raó.
Normalment són persones que no reconeixen el fracàs i es rebel·len contra qui els posa en evidència; els insulten per aconseguir estar per sobre, perquè necessiten el reconeixement dels altres; han d'estar sempre al capdamunt i la feina de conjunt no els atrau; estan acostumats a fer sempre el que ells volen, i això d'haver de pactar i consensuar els resulta complicat i gens estimulant.
Segur que tots en coneixem d'aquests i els símptomes són bastant els mateixos.
Es te que ser mes obert i es cert,que al PSC, li coste molt,que i ferem.
Cal tornar a il·lusionar la ciutadania, cal tornar a creure amb al política i els polítics.
La "política" és necessària per a l'organització social, però és evident que cal reformular els conceptes "polítics" i "política" i tornar a donar-li el prestigi que mai haurien d'haver perdut. Potser és el moment d'afirmar que ens cal una gran formació, una nova formació, amb uns objectius clars de regeneració democràtica i de dignificació de la política, amb la finalitat de fer-ne partícip a tots els ciutadans sense excepció, que aglutini un ampli espectre de sensibilitats i que es dediqui a fer costat a les persones, als seus problemes i inquietuds.
S’ha posat molt de moda la paraula desafecte. La manca d’afecte, la pèrdua d’afecció. Però la veritat és que tots l’hem patit, o l’hem fet patir. Qui més qui menys ha deixat de sentir afecte per determinades persones o ha vist i patit com determinades persones deixaven de tenir-li l’afecte.
El desamor. N’hi ha en tots els ordres de la vida i ara ja no cerco conversa cultural, o intercanvi d’opinions estètiques, o complicitat de cap ordre.
I tant és que sigui de blasmes com de lloances. Pràcticament no cerco altra compenetració que la que pugui tenir amb la mare, per exemple.
Simple complaença, satisfacció inefable, no analitzable. De fet, així van ser en realitat les relacions amb el Sº M en les bones temporades.
Sortosament per a mi ja ha passat l’època de plànyer la manca d’afinitats amb les persones properes, de fer el ploramiques per la consegüent aparença de desafecte.
Les coses han anat així, i probablement és millor que hagin anat així. I amb la cautela del serpent cal aprendre a servir-se’n, o, si més no, no pretendre subvertir puerilment aquestes sàvies regles de joc de la natura.
El desafecte arriba fins i tot a la Casa Reial espanyola. Marichalar i Elena s’han separat. I aviat naltres tambè
.Es la vida,se intenta pero,no pot ser......
És el que té la natura.
La situació econòmica actual, on el cost de la vida està assumint quotes d'increment importants, on bona part del ciutadans de l´Torre es troba en una situació laboral cuassi precària, on l'accés a la vivenda s'està convertint en un luxe i no en un dret, entenc que la reducció de la pressió fiscal per la via de la reducció del tipus impositiu de l'IBI,era un bon instrument de política social, que aquest govern que s'anomena progressita i d'esquerres, podia assumir sense cap mena de dubte.
En definitiva, un dels primers esculls que ha hagut de fer front aquest govern de can tripartit torrenc, en minoria, com és l'aprovació de les ordenances fiscals, s'ha saldat amb un acord entre PSC,ERC,GIT i CIU.
El proper acte complicat serà l'aprovació dels pressupostos municipals..., en quin escenari ens trobarem aquest cop? Quina política de pactes hi haurà?.
Vull felicitar-te pel teu article , estic en total acord amb el que esmentes, però no deixa de sorprendrem (gratament)que algú que s'identifica com independent,dintre de Convergència, faci un article com aquest.
Poder es que no estem acostumats a veure aquesta mena d'actituds, més aviat tot el contrari.
Ens fan molta falta actualment actituds com la que mostres amb el teu article. Un cop més felicitats.
El govern i lóposició s'entenen com un xinès mut parlant amb un rus sord.
Esto que dices "estan intentant reformar el reglament orgànic municipal per tal d’evitar que les iniciatives que guanyi l’oposició o que tinguin majoria,i no els hi donen la raó, siguin no vinculants." es imposible. De adjetivos, eso sí, veo que entiendes mucho!
es molt difícil d’explicar,a l´practica es aixi,veritat com una casa,atonit,no mes falta estar al
lloro.
El articulo es muy bueno, Pero la Torre esta sin rumbo, ellos mismos no saben para donde tirar, nadie tiene, ni lo preguntan que futuro queremos.. La incompetencia es generalizada, su preparacion en algunos casos, es nula, su imaginacion..inexistente, su nivel democratico, nulo..No alces la voz,porque sino, te cuelgan, te hechan el brazo por encima, antes de votar, una vez han salido..si pueden ni te saludan, o te dicen que tienen mucha prisa. Tenemos gobernantes, de los que ya no estan activos..que se han adueñado de medio pueblo; Los hermanos Dalton ( los Segala), promotores y casualmente, los unicos que tenian un monton de terrenos, en la zona industrial, conjuntamente con otro muy importante constructor. Salort, de este ni te cuento, desde alquilar sus maquinas al Ayuntamiento, cuando era alcalde, hasta, adueñarse del otro medio pueblo, con chanchullos por todos lados, un autentico mafia. Esto demuestra, que unos se tapan a los otros, que vienen a servirse y que el pueblo les importa, una puta mierda, hablando mal y claro, el ultimo ejemplo que pongo; Hasta hace muy poco, gente importante del ayuntamiento..visitador de obras, trabajando por las tardes, para el Sr. Salort; Un aparejador del Ayuntamiento, trabajando por las tardes con un importante constructor de la Torre; Dibujante del ayuntamiento, trabajando por las tardes y en su casa, para otro despacho de aparejadores del pueblo. Esto que quiere decir??. besitos
I l’oposició, per cert, massa educada i tova.
Publica un comentari a l'entrada