Les eleccions espanyoles no m'emocionen, m'hi sento lluny, estrany, estranger.Els resultats d'ahir ni em sorprenen ni em preocupen, em preocupa el nostre futur col·lectiu.L'espanyolització de Catalunya és un fet , no ho han dit els resultats de les eleccions, no ho ha dit espanya, ho diem els catalans cada dia, en tot allò que veiem, llegim, escoltem, cantem o pensem. I aquí radica el problema. espanya no ens ha seduït, puix és tan sols la geografia propera. Ens sedueix la suposada esquerra socialista.
Ens hem acomodat, ens agrada jeure en un sofà davant de la pantalla com més gran millor, menjant fruits secs ecològics, veure programes espanyols (de producció catalana ens fan sentir millors) o riure'ns de nosaltres mateixos, dels nacionalistes catalans a "Polònia" i caure en la tendresa en veure un Montilla desvalgut i innocent maltractador de la llengua o somriure amb la resurrecció eqüestre del dictador que intentà anonerrar la nostra cultura i llengua. Això ens fa sentir "progressistes", d'"esquerres", catalans moderns. Discursegem d'esquerres i vivim de dretes. Som el retrat fidedigne del PSOE.
Però no només ha estat ERC la gran derrotada, sinó que el sobiranisme en general ha perdut pistonada.
CiU, ICV i ERC han estat incapaços de saber articular políticament el descontentament de la població, i han deixat escapar el vot cap a un partit que no té grup propi a Madrid..
Es diu que "tenim el que mereixem", però serà més adient dir que som el que acceptem ser.
En aquests últims quatre anys Catalunya ha estat enganyada, maltractada i segueix imperturbable, mesella.A les eleccions espanyoles els partits espanyols han crescut en vots , els nacionalistes han perdut força. I ni tan sols ens hi resignem, ho trobem natural. Hem oblidat que si no escrivim el nostre futur nacional ens l'inscriuran uns altres en una nació que no és la nostra?. Les eleccions espanyoles en són una prova.
Catalunya vota espanya. CiU, cultura de resistència. ERC i IC fagocitats pel PSOE. CiU i ERC despertaran?...
Despertarem tots?...
12 comentaris:
Els resultats electorals d’aquest 9 de març han constatat l’esgotament d’un cicle polític del catalanisme i la necessitat d'un canvi a ERC. Han certificat la defunció d’una etapa marcada pel pactisme a la baixa amb Espanya i el “peix el cove”, que va tenir com a màxim exponent les retallades a l’Estatut el 2006. Avui s’obre, irremeiablement, una nova etapa per afrontar els reptes nacionals, trobar les solucions i fer els canvis per enfortir i rellançar, entre totes i tots, l’independentisme.
L’altre objectiu de la direcció d'ERC, que ha justificat l’actual pacte d’Entesa, és el de prendre vots al PSC. Però el que s’ha acabat promovent és que el PSC creixi i nosaltres no parem de baixar. Es demostra del tot equivocada l’estratègia actual d’Esquerra Republicana. Voler fer bo al PSOE i reforçar el PSC a les institucions és alimentar una lògica centralista on els Països Catalans sempre hi sortirem perdent, i és una estratègia que no engresca cap sobiranista i aboca la nostra gent a l’abstenció.
Avui és dia 10, dilluns, i alló que tant temíem ha arribat.
ERC ha perdut cinc escons, i el que és pitjor, ha perdut la poca confiança que encara li mantenien els electors.
Ja se sap, del arbre caigut tothom en fa estelles.
Els resultats han estat per ERC molt més dolents del que algunes persones prevèiem des de fa temps. Quan van sonar les primeres alertes, la direcció va dir que anem molt bé, després que són uns enemics els que ho veuen així. Ahir, en la seva intervenció davant TV3, Puigcercós afirmava que era el bipartidisme qui havia afectat els resultats.
Amb aquesta argumentació tan banal -el bipartidisme de la campanya tan sols afecta a ERC, a CiU no els afecta- ha/han perdut tota credibilitat.
"La llibertat comença alliberant el propi pensament i deixant de pensar com ells, tant els uns com els altres, volen que pensem."
No sé si els 10 diputats de CiU seran decisius o no. Crec que amb els resultats d'ara (PSOE 169 diputats) hi ha altres combinacions que donarien al PSOE la majoria absoluta i per tant podríem quedar arraconats (el catalanisme polític) en els propers quatre anys; de totes maneres haurem d'esperar uns dies a veure com es desenvolupa l'estratègia de negociacions dels diferents partits. Particularment hagués preferit treure 12 0 13 diputats (la moral dels militants i simpatitzants també és molt important per la cohesió d'un partit) abans que ser decisius amb 9, 8 o 10 diputats.
No valoraré els resultats d'ERC, no em correspon a mi, però si que demanaria a la direcció del partit que en el procés de reflexió que haurà d'afrontar a partir de demà mateix, valorés si aquests resultats d'avui tenen relació amb el fet d'haver fet president de la Generalitat, amb els seus vots, a un membre de l'executiva del PSOE.
El catalanisme polític és, encara avui, majoria en el Parlament de Catalunya. No deixem passar aquesta oportunitat, potser no n'hi haurà un altra. Preparem el futur!
Juan.
ERC, IC-V i CiU han han caigut en el parany espanyolista del PP-PSOE, és a dir han jugat a salvar el PSOE del PP i ho han aconseguit.
Felicito a Jordi Jané i a tota la seva candidatura per tota la bona campanya electoral i per haver aguantat l'ascó a Madrid després del bipartidisme que l'estat està patint.
El bipartidisme ha afectat ICV i sobretot IU. Hauria pogut influir en el votant de CiU, molt més habituat a votar per l’interès directe, però a Esquerra no l’ha afectat gens. Vaja, gens ni mica. Si amb el bipartidisme i les ganes de fer fora el PP que hi havia a Catalunya a 2004 després d’un absolutisme voraç i un atemptat com el de l’11-M Esquerra va recollir 8 diputats, que no vinguin ara amb que els ha afectat el bipartidisme. És fals. Esquerra ha perdut pel flanc d’esquerres i pel flanc nacional. Per enlloc més.
El daltabaix era evident i del tot previssible. Fins i tot en Carretero ho va anunciar.
ERC ho podria haver impedit adoptant mesures internes, però la poltrona és molt temptadora i al final només els clatellots provoquen canvis. Massa interessos personals en joc. Pobre país nostre. Sempre estem igual.
Finalment, lamentar el boicot a la recollida de signatures pel Dret a Decidir per part de la policia. Trist, antidemocràtic i patètic. També molt indicatiu que avui cap mitjà en parli.
ERC i CiU s’han d’acostar en els temes de país. D’entrada, totes dues formacions han d’apostar sense complexos pel dret a l’autodeterminació, sense eufemismes estil “dret a decidir”, que no vol dir res.
Si CiU és nacionalista, que ho demostri. Amb iniciatives puntuals conjuntes, CiU i ERC sumades tenen una majoria còmoda al Parlament que els permet tirar endavant reformes, propostes i referèndums de tota mena en aquest sentit.
Cal una candidatura conjunta pel dret de Catalunya a l’autodeterminació.
La gran clatellada l’ha sofert ERC, és veia venir que la teranyina socialista on viu instal·lada la direcció del partit acabaria passant factura, i la pèrdua progressiva de vots ha arribat al declivi de mes de 300.000 vots respecte les anteriors eleccions, no valen excuses i crec que pel be i pel futur del sobiranisme cal un replantejament i canvi de cares urgents, tornant a aquell aire fresc d’abans del 2003 amb un full de ruta clar cap al dret a decidir sense hipoteques de quotes de poder de cap tipus, encara que això impliqui trencar el tripartit i passar a l’oposició però amb un projecte emergent que se’ns dubte engrescarà a la gent
Es veu que a partir d'ara els d'esquerra fan jornada intensiva...
Si, si... DE 8 A 3!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada