Queden pocs dies per acabar la campanya i sembla que tots els indicadors apunten a una victòria del PSOE. En la segona part del debat d'aquest dilluns la gran perdedora va ser, de nou, Catalunya. El nostre país i la nostra llengua només van ser utilitzades pel PP com argument per aconseguir vots a Espanya, i Zapatero no va defensar en cap cas a Catalunya, només va defensar la política del seu partit.
Está claríssim que PP i PSOE són diferents, tenen projectes diferents, en quan a Espanya, però pel que fa Catalunya, són el mateix. Aquí van deu exemples:
Está claríssim que PP i PSOE són diferents, tenen projectes diferents, en quan a Espanya, però pel que fa Catalunya, són el mateix. Aquí van deu exemples:
1.El PP ha recorregut al Tribunal constitucional l'Estatut. El PSOE-PSC ha demostrat la seva nul.la voluntat de desenvolupar-lo.
2.El PP va envair les competències de la Generalitat. El PSOE-PSC també ho ha fet en la llei d'horaris comercials, dependència, ajudes habitatge...
3.El PP està en contra de les seleccions nacionals catalanes. El PSOE-PSC també.
4.El PP no vol que les institucions catalanes tinguin majoria determinant en la gestió de l'aeroport del Prat. El PSOE-PSC també hi està en contra.
5.El PP vo va invertir el que li tocava a Catalunya. El PSOE-PSC tampoc. El Govern espanyol encara ens deu 700 M€ dels anys 2007 i 2008.
6. Per el PP que el TGV arribés a Catalunya no va ser una prioritat. Pel PSOE-PSC, encara menys, si no, no hagués arribat 16 anys després de que el fessin arribar a Sevilla.
7.El PP està en contra del retorn dels arxius de Salamanca. El PSOE-PSC , sembla que hi està a favor, però en quatre anys han esta incapaços de complir les seves promeses.
8.El PP no va fer res pel català. En l'ùltima legislatura del PSOE-PSC, el català no s'ha pogut utilitzar al Congrés, i Bono adverteix que tampoc es podrà utilitzar en els propers quatre anys.
9.El PPs'oposa a la independència de Kosovo. El PSOE-PSC també.
10.El PP té a Manuel Pizarro i Esperanza Aguirrre. El PSOE-PSC tés a José Bono i Maleni Álvarez.
El que està en joc, a Catalunya, és si guanya el catalanisme o guanya l'espanyolisme; si el PSOE-PSC pot governar d'esquena o contra els interessos del nostre país, o el catalanisme té prou força per garantir que serem respectats.Aquells nacionalistes catalans que tinguin la temptació de votar en blanc o no votar, han de saber que estaran ajudant a que el vot espanyolista de PSOE-PSC i PP sigui més fort.
Ara és el moment de votar en clau de país, d'exercir un vot patriotic si el que volem els catalans és, com ve a dir Vicenç Villatoro en el seu llibre, Reacciona, Catalunya: "Si creus que s'ha de lluitar per la continuïtat de la llengua i la cultura catalana, s'ha de trobar el sistema econòmic i polític que millor garanteixi el benestar i la prosperitat del conjunt dels catalans, i és bo que els catalans puguin decidir els aspectes essencials del seu futur(...), si compatim aquest objectius, aquesta vegada més que mai, o tant com sempre, convé que votem Catalunya."
I això en aquests moments és votar Convergència i Unió.
15 comentaris:
Segurament la gent d'Espanya prefereix aquest pacte perquè en realitat els veu iguals, cosa que no passa a Catalunya, que sabem, perquè ho hem patit constantment, que són iguals de dolents per el nostre país.
Catalunya no ha estat mai ben tractada, per cap govern Espanyol, però hem estat menys maltractats quan CiU ha estat una força decisiva en la política espanyola. I Catalunya només ha estat decisiva en la política espanyola quan CiU ha estat decisiva. Aquest darrers quatre anys, Catalunya més que ser decisiva ha estat en el centre del debat polític, un debat polític en clau negativa fomentat tant per PP com per PSOE.
CIU,es la salvación de Cataluña?.
Primero se tiene que respetar a ella misma,con el Sr.Duran nunca llegareis a nada.
RESPECTAR CATALUNYA. SON COMPROMISOS PER ANAR A VOTAR,Amic anonim,el nostre país viu una crisi de confiança en el sistema polític i en les institucions que després es tradueix en alts nivells d'abstenció.
A l'Estat espanyol encara és pitjor degut a l'enfrontament i la crispació habitual, com eina de desgast polític, que utilitzen tant PP com PSOE.
Per tant des de CiU proposem un compromis que no ho és ni amb els uns ni amb els altres, sinó amb Catalunya. Catalunya com a centre de les nostres prioritats que és concreta en deu punts.
1- Respectar Catalunya és assolir un acord per a la qualitat democràtica. En aquest sentit, és fonamental el respecte escrupolós a la llista més votada.
2- Respectar Catalunya és publicar les balances fiscals abans del debat d'investidura. Aquest serà la condició sine qua noo per a qualsevol negociació.
3- Respectar Catalunya és concretar el calendari de desplegament del nou Estatut. S'ha d'establir un calendari detallat, coherent i conegut de desplegament que permeti superar la feblesa, subordinació i dependència de l'actual Govern de la Generalitat.
4- Respectar Catalunya és establir un model de finançament propi per a Catalunya basat en la relació bilateral amb l'Estat. CiU en compliment dels principis establerts a l'Estatut, no acceptarà supedita el nou model de finançament al Consejo de Política Fiscal y Financiera.
5- Respectar Catalunya és assolir un acord marc en matèria d'educació. Per aquesta raó entenem com a prioritat l'assoliment d'un Pacte d'Estat en matèria d'educació que respecti les nostres competències, recuperi els valors de l'esforç, el respecte i l'autoritat, estabilitzi el sistema educatiu de les properes dècades i que ens permeti a Catalunya establir la seva pr`pia llei d'educació.
6- Respectar Catalunya és crear riquesa, ocupació i dignificar les pensions més baixes. CiU condicionarà qualsevol tipus de suport polític a una rebaixa fiscal que ajudi a dinamitzar l'activitat econòmica, a crear riquesa necessària i a crear ocupació.
7- Respectar Catalunya és fer una política decidida de suport a la família. La família ha de ser objecte d'atenció prioritària per part dels poders públics. CiU emprarà la seva força pel desplegament d'una política familiar similar a la dels països europeus.
8- Respectar Catalunya és poder decidir respecte a les nostres infraestructures. Ciu exigirà el compliment de la Disposició Addicional 3a de l'Estatut que garanteix una inversió mínima de 35.000 milions d'euros en infraestructures en els propers set anys.Així com la participació de Catalunya en el govern de les infraestructures bàsiques com els nostres ports, aeroports. També exigirem el traspàs immediat del servei de rodalies i de mitja distància de RENFE.
9- Respectar Catalunya és assolir un pacte d'Estat sobre immigració i garantir la cohesió social. Preservar la cohesió social ha esta i continuarà essent una prioritat de CiU. Per aquesta raó, reclamarem a les forces polítiques d'abast estatal la capacitat d'assolir entre elles i amb CiU un consens de mínims, com el que han assolit alguns païssos del nostre entorn europeu.
10- Respectar Catalunya és lluitar contra el canvi climàtic promoure les energies netes i garantir l'aigua. CiU aposta per les energies renovables com a principal element de lluita contra el canvi climàtic. El nostre compromís passa per l'increment d'aquestes energies, així com garantir l'abastament d'aigua de qualitat arreu del país sense posar en risc ni els nostres rius ni els nostres aqüífers.
Una abraçada i VOTA CIU.
Cada vegada que veig la Sra. Chacon en alguna de les tanques del PSC, apropiant-se de l’optimisme dels catalans amb el seu generós somriure, recordo aquella dita que defineix un pessimista com un optimista ben informat.
En tot cas, la contraposició a l’optimisme socialista no és el pessimisme, sinó l’emprenyamenta. Els catalans no som pessimistes, els catalans estem escarmentats de les promeses del Sr. Zapatero ara fa quatre anys i cansats de la manca de respecte del govern central amb l’afer de Rodalies i les obres del TGV.
La pinça PP-PSOE ha aconseguit fer taula rasa amb tota la resta.
De fet, després de l’anunci de quatre hores que les teles han regalat a Rajoy i Zapatero, serà un miracle que CiU, ERC o ICV treguin un escó.
Caldrà molta força de voluntat per anar a votar i no agafar la papereta socialista, per tal que no guanyi Rajoy. Anava a dir “que Déu ens agafi confessats”. Però si l’interlocutor ha de ser Rouco Varela, és clar que ve menys de gust. Ves per on, aquest dels bisbes és un altre episodi en què el punt de vista català ha tornat a sortir derrotat.
Ves que això no sigui el presagi d’una mala setmana que acaba diumenge amb les eleccions.
Es que la politica es veu que es com el comerç, cuanta mes propaganda, mes vots.
Molt propi del concepte de 'politica' actual.
Tal i com deia aquell: "La democracia es quelcom mes que votar un dictador cada quatre anys"
Pero clar, per al comerciant de vots, deu ser mes haviat allo de que: "Pagant Sant Pere canta".
I no entrem en el tema de paraules com 'honestitat' o 'vergonya'.
Tornem a ser en temps de tortura electoral i ja feia dies que em rondava pel cap fer el mateix. No tinc l'esperança que cap polític llegeixi aquestes ratlles però, si ho fa, sabrà per què he decidit abstenir-me.
1. Com a ciutadans tenim uns drets més o menys importants. Un d'ells és el de no rebre propaganda a casa que no desitgem, de manera que puc evitar trobar-me a la bústia propaganda del Lidl i el Carrefour (per exemple). En canvi hi ha una mena de propaganda que estem obligats a rebre en sobres tancats i amb totes les nostres dades: la propaganda electoral, uns paperots on els polítics ens expliquen les seves mentides. Sabíeu que cada partit rep 0,21€ per cada elector a qui fan arribar la tramesa? És ben bé una manera de fer algun dineret amb l'excusa d'informar-nos. Fixeu-vos que no hi ha cap partit que t'informi a la mateixa carta què has de fer si no t'interessa rebre aquesta propaganda, quan canvi els polítics van fer una llei per la qual s'obliga a posar en tots els mailings aquelles lletres petites on et diuen què has de fer si no vols que t'atabalin més amb papers inútils. La llei no és la mateixa per tots.
2. Tinc el ferm convenciment que la majoria de polítics són una colla de vividors. L'altre dia van passar per la televisió unes imatges del Parlament i en enfocar les butaques, sorpresa! La majoria eren buides! I la meva pregunta és: on eren tota aquella gent? Oi que cobren per fer la seva feina? Van faltar perquè estaven fent una altra feina que els reportava uns ingressos extres? Vosaltres podeu faltar a la vostra feina com si res perquè esteu fent una altra cosa? Sabíeu que cada partit rep 21.167,64€ per cada diputat i senador electe, encara que aquest després no es presenti a la feina?
3. Els partits ens insisteixen molt que ara és l'hora d'anar a votar, que hem de demostrar el nostre esperit democràtic. Ara nosaltres els hem d'escoltar i creure'ls quan ells, en canvi, no ens volen escoltar si pensem que no necessitem la M.A.T., quan ells no ens volen escoltar quan els diem que volem seleccions catalanes (no s'ha de barrejar esport i política, diuen, però no hi ha cap polític que es perdés la final de la Champions a París...), quan ells no ens volen escoltar quan els diem que volem un estatut digne... I així podríem anar seguint. Però és clar, la seva por a l'abstenció és una altra. Sabíeu que cada partit rep 0,79€ per vot al Congrés del Diputats i 0,32€ per vot al Senat? Tenint en compte que en les eleccions del 2004 es van abstenir un total de 7.628.756 electors (fixeu-vos que els polítics mai diuen "persones"), i si cada una d'aquestes persones hagués votat al Congrés i al Senat, l'operació és senzilla: 7.628.756 x 1,11€ = 8.467.919,16€ que els partits es deixen de repartir i que haurien sortit de les nostres butxaques. Mirem-ho, però, des de l'altra banda, tenint en compte que el total de gent que va anar a votar va ser de 24.662.146 x 1,11€ = 27.374.982,06€ que es van repartir els nostres polítics. Quantes coses podríem arreglar amb aquests diners? I quantes es deixarien d'espatllar si no estéssim mantenint els polítics entre tots? És clar que ens volen fer anar a votar!!!
Per acabar fem un petit càlcul del què guanyarien els partits gràcies a les eleccions si es repetissin els resultats de 2004:
1. 27.374.982,06€ en concepte de vots.
2. 7.408.674,00€ en concepte de diputats (350 diputats x 21,167,64€ cada un).
3. 5.482.418,76€ en concepte de senadors (259 senadors, 208 electes+51 designats, x 21.167,64€ cada un).
4. Deixo de banda la propaganda electoral perquè ja no m'hi vull emprenyar més.
TOTAL: pel cap baix aquestes eleccions ens costen 40.266.074,82€. Calen comentaris?
Doncs aquest cop he decidit que ja n'hi ha prou. No penso anar a votar perquè, en primer lloc, penso que aquestes eleccions no són les meves. I en segon lloc perquè com a mínim tindré la satisfacció de tocar-los l'única cosa que a ells realment els interessa: la butxaca. Perquè 1,11€ no són res però si ells ens els pidolen per alguna cosa deu ser...
Tans sols a la plaça de la Font per el DRET a DECIDIR i ademes pagant.
Algú s'hi apunta?
Alguns diran que això és somiar despert i segurament tindran raó. Alguns diran que estic sonat pensant en un pacte entre CiU i ERC coneixent els precedents.
I sí: ja sé que ERC està en un govern presidit per Montilla i que es presenta conjuntament amb ICV i PSC al Senat.
I també sé que Duran i Lleida es presenta de cap de llista de CiU. Tot això ja ho sé. Massa que ho sé. Però ja em direu que hem de fer? No anar a votar o votar en blanc i demostrar a PP i a PSOE que es poden pixar en Catalunya i aquí no passa res?
La reacció als insults, mentides, apagades elèctriques, retards en els trens de rodalies, espoli fiscal, tancament de repetidors de televisió i falses promeses hauria de ser votar en blanc o no anar a votar?Jo votaré a ICV,pero votaré.
El vot en blanc o no anar a votar es una equivocació.
El pitjor que ens podria passar és que la nostra deixadesa possibiliti una majoria absoluta del PSOE.
Un PSOE que és un llop amb pell de xai però, al cap a la fi, un llop espanyol i jacobí com ho és el PP.
PP-Ideas Claras... suposo que tots poden dir que les seves son clares i les dels demes espesses. En tot cas ideas claras pot voler dir expulsar tots els immigrants, o obrir totes les fronteres... o pot voler dir privatitzar les escoles públiques o fer públiques totes les privades... buf les seves estaran clares, però desprès d’això les meves sobre ells no gaire!
PSOE-PSC-Si tu no vas ells venen o la Catalunya optimista... si no hi vaig qui ve, tornarà Franco o Gonzalez? Vindran els comunistes o els falangistes? Vindrà Eta o el Gal? En tot cas és una “perogrullada” que a sobre puc entendre-la a la meva manera!
I La Catalunya optimista era també la del barça fa tres dies (abans de perdre amb l’atletico...) o no?
ERC-Objectiu: un país de 1a (per això volem la independència)... però quin país? Ens ho diu el PP o el PSOE sobre l’estat espanyol? Ens ho diuen des del PSPV o del PPV reclamant més diferències com la de la llengua catalana i valenciana? I en tot cas suposo que si tots es presenten és per fer un país de primera, o és que he de pensar que alguns es presenten per altres interès que el treball comunitari? Sort que entre parèntesis ens ho aclareixen... però la independència a qualsevol preu?
I sobretot un país de primera sobre quin model de País el del centre dreta català o un model progressista... buf masses dubtes, va miraré l’espot de TV a veure si m’aclareixen quin perfil polític tenen, quin model...
ICV-Solucions justes, lògiques i valentes.... + transport públic – canvi climàtic, o salari mínim 1000 euros, o més impostos als rics per més serveis. En un primer moment el lema general també es poc concret, segurament des d’un punt de vista subjectiu tots creuen que les seves solucions son justes, lògiques i valentes... i segur que per a alguns ho son més que d’altres! Però la concreció que aporta el sublema em deixa les coses més clares... treballaran per l’ecologia, pels drets dels treballadors i per la redistribució de la riquesa... vaja aquests cartells no generen dubte,per fi veuen alguna cosa clara, propera, que connecta i que fa fàcil d’entendre el procés electoral.
Ara només falta que connecti amb més gent!
El nostre compromís passa per l'increment del respecte a Catalunya.
VOTA CIU.
Fa un parell de dies que li estic donant voltes a unes paraules que el President Pujol va dir l’altre dia a un acte És una reflexió que jo, a més, fa anys que em faig i que em va agradar molt que el President l’exterioritzés. Va dir: “(…) en la mesura en què per ser espanyol s’hagi de ser castellà, jo no vull ser espanyol.
Sóc català i sóc un gran admirador de la cultura castellana, però no sóc castellà. La gent diu que els catalans volem ser diferents, és que ja ho som: som catalans”. Penso que aquestes paraules són del tot encertades perquè reflecteixen amb molta naturalitat la nostra manera de ser. No “volem ser” sinó que “som”.
Aquest matí he llegit en un diari digital un article, del qual us copio el final perquè em sembla rotund: “Allò que sí que em molesta és la mentida, la màscara, la simulació, el cinisme, l’intent de fer-se passar per allò que no s’és. En altres paraules, allò que fan sistemàticament els votants del PP i del PSC-PSOE: titllar els sobiranistes catalans de nacionalistes i definir-se ells com a no nacionalistes.
Em sorprèn, però, que no s’adonin de la flagrant contradicció en què cauen: si no hi ha més nació que la seva, perquè la nostra no existeix, com s’explica que els nacionalistes siguem nosaltres i no pas ells?”. Té nassos la cosa!
Fixa't en un detall: dins el sobre de propaganda electoral que ERC ha enviat a tots els domicilis no hi han posat la papereta salmó del Senat...
La dissolució d'ERC com un tarrós de sucre dins el socialisme espanyolista és un fet ja al Senat.
MES MOTIUS PER VOTAR CiU
És la única força política que no va de la mà de cap partit a Madrid. No ens hem venut a ningú ni ho farem a canvi de res. Si algú vol el suport de CiU haurà d'acceptar el programa que presentem.
El bitllet d'AVE Tarragona - Barcelona costa 30,05€, en canvi, el bitllet Toledo - Madrid, costa 9€. Prou de centralisme. Els catalans no podem ser els rucs d'Espanya. Volem ser respectats i les mateixes condicions que la resta d'Espanya.
Volem que es publiquin les Balançes Fiscals. No pot ser que Catlaunya no sàpigui quants diners rebem i quants donem.
Perquè volem que es repecti i s'apliqui l'estatut que està aprovat. Prou. Ja n'hi ha prou
Papers de salamanca. Moltes fotos de 4 furgonetes venint desde allà i al final res, fum. Com sempre. El 90% dels papers de Salamanca segueixen a Salamanca.
Perquè tenim uns candidats sòlids, amb experiència i molt ben preparats per defensar els interessos de Catalunya
Perquè ja n'hi ha prou del menyspreu que patim per part dels partits espanyols (exmeples: antes partía que doblá, l'estatut al tribunal constitucional, etc.)
Perquè no creiem en el bipartidisme PP - PSOE
Perquè cap partit pot defensar millor els interessos de Catalunya
Perquè no entrem al joc dels retrets.
Nosaltres fem propostes, No comprem vots.
"Un diputat més o menys de CiU, ERC o ICV no significa res, però un diputat més o menys del PP i del PSOE pot significar que el pròxim president es digui Mariano Rajoy o José Luís Rodríguez Zapatero.' Aquesta proclama, feta ahir per la candidata socialista Carme Chacón en un míting a Reus, il·lustra prou l'esforç que fan, tant el PSOE com el PP, per polaritzar la campanya electoral, sobretot a Catalunya, on l'espectre polític és més ampli."
Amic Esteve aquest és el gran protagoniste de la campanya electoral, de fet ja en fa unes quantes que el vot útil és el que els nostres polítics ens acaben demanant.
Però del que no s'adonen és que amb el vot útil, han aparcat la política i es dediquen al mercadeix.
Aquest vot només s'ens demana per evitar que un altre guanyi.
El vot útil, no pot ser mai, només per fer que un altre tingui les responsabilitats de govern condicionades. En tot cas un vot útil serà pel que pugui portar el meu País al ple reconeixement nacional i a exercir els seus drets nacionals com a poble.
El vot útil, no pot ser mai, només per evitar que una formació política guanyi, encara que s'anomení PP. El vot útil serà per anar més lluny en la construcció nacional del nostre País. Mai per anar a Madrid a pidolar com fins ara, ni per evitar que el PP o el PSOE, guanyin unes eleccions Espanyoles.
No cal tenir por del PP ni del PSOE, només dels nostres polítics que volen el nostre vot per evitar que un altre mani, per res més. Incapaços ells, d'oferir quelcom més engrescador que un simple i senzill argument del " o estàs amb mi o contra mi" o per practicar el canibalisme polític. Aquest és el seu actual sentit del vot útil, que nacionalment és del tot inútil.
Quan algú vulgui un vot per cercar el ple reconeixement nacional de Catalunya i res més, peti qui peti, el tindrà.
El vot mes util és CiU.
Publica un comentari a l'entrada