6.3.08

EL SENTIT COMÚ!


JOSEP BENET, EL SENTIT COMÚ!

En aquesta carta publicada per l'AVUI podem llegir part del text, on Josep Benet ex-senador del PSUC dona suport a la Candidatura de CiU per aquestes eleccions, degut al bipartidisme enganyós espanyol, que vulnera el dret de les minories, reconegut en la Constitució Espanyola del 1978.
Llegiu-lo no té desperdici.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Punt final de la campanya, dos punts més d’expectació fins diumenge entrada la mitjanit. Dilluns és possible despertar amb l’esperança al cor. Esperança de tenir la certesa que ens els pròxims 4 anys Catalunya no serà trepitjada; ni en els pròxims 4 anys ni mai més, perquè s’adonaran que mentir i agredir la nostra terra són fets que no queden amb impunitat. L’altra possibilitat és que despertem amb l’assot de la vergonya per haver legitimat la victòria dels tirans i espoliadors. Haver-la legitimat no havent anat a votar, però també havent renovat la confiança a algú que ens ha mentit, i a algú que ens vol fer creure que l’independentisme s’assumeix entre calçot i calçot i que ha cedit el govern de la generalitat al president més dependent sense cap contrapartida per Catalunya; només pel mer fet de governar.
Les majories absolutes no són bones. Tots hem vist les majories d’uns i altres; i preguem a Déu perquè no es doni aquest cas. L’olfacte diu que la diferència de punts entre Populars i Socialistes té tendència a l’increment, una desmarcació que contempla la possibilitat de la majoria socialista. Ells continuen amb el missatge alarmista, continuen inculcant la por avisant de llops que fa dies que ja no mosseguen. El Partit Popular ha quedat fora. Han sabut molt bé com bipol·laritzar el debat polític, marginant les altres forces en un exercici de menyspreu democràtic. Han canviat les nostres paraules perquè la por proliferés. I jo els dic senyors socialistes, que el vot es fa des de la il·lusió i l’esperança de futur d’una nació i no des del catastrofisme i la coacció.
Nosaltres hem exposat les condicions a un pacte de govern. Passa per la publicació de les balances fiscals, ningú es creu Sra. Chacón que vostè doni suport a aquesta mesura de justícia social, una demanda que el grup de CiU porta exigint des de fa anys, i permeti’m que li digui que han tingut 4 anys i en matèria d’Economia el SR. Solbes ja ha deixat prou clar el seu posicionament. Als landes alemanys la pressió fiscal pel concepte de solidaritat no pot ser superior al 4% mentre que aquí paguem al voltant d’un 11% . Un vot no val 400€, un vot sí que val però la dignitat d’un país. Ja en tenim prou de tril·lers i estafadors. El seu gran triomf la Llei de Dependència està resultant ser una trampa burocràtica, un joc dantesc un cop més proclamat amb somriure i cella arquejada.
Hem reclamat també l’Estatut, i parlar de l’estatut vol dir parlar de finançament, s’ha de pactar un nou finançament i s’ha de fer amb les garanties d’una posició de força. És inconcebible que l’únic en que es posa d’acord el Consell de Poder Judicial és en no resoldre sobre el recurs d’inconstitucionalitat de l’estatut fins passades les eleccions per no condicionar el vot! Si amb 30 anys el PSC no ha votat mai en contra del PSOE a Madrid, a aquestes altures algú creu que són una cosa diferent? La Maleni, la Chacón, l’Ibarra, el Bono, el Montilla... són tots del mateix sac.
Ben aviat podrem el dir el mateix dels dirigents d’ERC. Hi ha dos expresidents de dos partits que han demanat el vot en blanc i no ho han fet per les seves formacions. Un Pasqual Maragall, l’altre Heribert Barrera. L’antic dirigent republicà ha demanat el vot en blanc, El Sr. Ridao en l’incipient intent d’aspirar al lideratge del seu partit s’ha convertit en una peça més de la submissió al socialista. Els líders d’ERC han de pagar el menyspreu que han tingut als seus militants mateixos i al poble de Catalunya. El 2n Tripartit és fruit de la submissió a canvi de poder, sense contrapartides. De fet a les llistes del Senat les seves sigles acompanyen a la dels socialistes, però el més graciós és que en els actes de campanya només reparteixen les del congrés, no donen mai les del senat, pretenen seguir mentint la seva militància i al poble català.
Senyors, condicionar el govern espanyol, evitar una majoria absoluta socialista és possible, ens ho diuen les enquestes, si la gent no es queda a casa, si confiem amb qui té les mans deslligades per fer que aquesta societat nostra recuperi els valors com el respecte, el treball, l’esforç. I és que ara mateix estem en forma, sabem que si aconseguim transmetre la il·lusió de poder girar les tornes i recuperar el que hem perdut, la victòria és possible. Hi ha un diputat penjant a les 4 circumscripcions, necessitem més per recuperar l’orgull com a poble. Si som condicionants no pactarem amb la llista perdedora, per coherència. El nas ens diu que serà el senyor Zapatero, que traurà un ampli suport: de quina manera i gràcies a qui governi en depèn el crèdit de Catalunya.
Ens despertarem el dia 10 sabent que el tren seguirà arribant tard, o anirem a l’estació i quedarem perplexos perquè novament arriba puntual.
El teu vot farà respectar Catalunya.

Anònim ha dit...

Aquests són els cinc motius del president de Convergència i Unió:
1. Prioritat: Catalunya.
Convergència i Unió té una prioritat i només una: Catalunya i els catalans. No tenim cap lligam amb formacions polítiques espanyoles ni de cap altre lloc.
2. Per un país ple d'oportunitats.
CiU és una força política que vol progrés i oportunitats per a la gent. No vol un país ensopit, ni mort ni en decadència, sinó un país viu i que crea oportunitats.
3. Un territori, un país.
Perquè CiU és una formació que lluita per un projecte d'un sol país on tothom tingui les mateixes oportunitats visqui on visqui.
4. Per un país cohesionat.
Perquè lluitem per un sol poble. No només un país geogràfic, sinó una sola societat. Un país compacte. Un país on encara que hi hagi gent que vingui d'altres llocs, que no ha nascut aquí, que això formi una sola nació.
5. Perquè es respecti Catalunya.
A Catalunya se li ha perdut el respecte. Catalunya no se sap fer respectar amb tots els ets i uts, i això requereix un cop de timó.
Avelino.