Ha arribat el dia en que els ciutadans hem de fer sentir la nostra veu. Malauradament, un dels principals dèficits del nostre sistema polític és la dificultat per fer efectiva la participació ciutadana en la pressa de decisions i en el control dels que tenim la representació de les seves voluntats, i un dels moments en que queda més clara la possibilitat d’exercir aquest dret bàsic, que és la participació, són les convocatòries electorals. Per això penso que és molt trist veure com en els darrers temps ha disminuït tant l’assistència a les urnes i s’ha fet de l’abstenció uns forma de protesta que en el fons té molt poca incidència en el dia a dia de la nostra societat i del nostre país. Sembla que les enquestes parlen de que diumenge anirà més gent a votar i això és bo, però no podem deixar de seguir treballant per aconseguir un primer objectiu, que no és altre que el resultats de diumenge reflecteixin àmpliament la voluntat dels nostres conciutadans.
Pels que ens sentim plenament sobiranistes i molt lligats a la defensa de la identitat cultural i lingüística de Catalunya i al seu reconeixement polític i institucional hi han altres objectius igualment prioritaris
.La bipolarització que se’ns ha venut insistentment des de molts àmbits porta associada la pèrdua de pes de totes les altres opcions, especialment de les que defensen opcions nacionalistes i no ens podem permetre que Catalunya passi a ser una comunitat autònoma més d’espanya.
Pels que ens sentim plenament sobiranistes i molt lligats a la defensa de la identitat cultural i lingüística de Catalunya i al seu reconeixement polític i institucional hi han altres objectius igualment prioritaris
.La bipolarització que se’ns ha venut insistentment des de molts àmbits porta associada la pèrdua de pes de totes les altres opcions, especialment de les que defensen opcions nacionalistes i no ens podem permetre que Catalunya passi a ser una comunitat autònoma més d’espanya.
No podem permetre que el "café para todos" acabi triomfant i jo estic absolutament convençut que aquest és un dels aspectes més importants que ens juguem diumenge.
Un altre aspecte que també em preocupa molt és que, sí es confirmen les previsions de victòria còmode dels socialistes, es produirà una acumulació de poder en una sola opció política, que crec que no beneficia en res al funcionament normal de les institucions. Per una bona salut democràtica convé que funcionin els contrapesos i, si no ens hi esforcem i anem a votar, i ho fem per opcions que fugin del blanc o negre, podeu estar ben segurs que acabarem amb governs del mateix color en la majoria d’institucions.
Podríem seguir posant sobre la taula raons i motius per anar a votar i per fer-ho per opcions nacionalistes i, més concretament per Convergència i Unió, però crec que el temps de parlar ja ha passat i que ara necessitem passar a l’acció. Tardarem molt temps en tornar a tenir opció de fer sentir la nostra veu i de deixar clar que el reconeixement nacional de Catalunya no pot quedar anorreat.
Un altre aspecte que també em preocupa molt és que, sí es confirmen les previsions de victòria còmode dels socialistes, es produirà una acumulació de poder en una sola opció política, que crec que no beneficia en res al funcionament normal de les institucions. Per una bona salut democràtica convé que funcionin els contrapesos i, si no ens hi esforcem i anem a votar, i ho fem per opcions que fugin del blanc o negre, podeu estar ben segurs que acabarem amb governs del mateix color en la majoria d’institucions.
Podríem seguir posant sobre la taula raons i motius per anar a votar i per fer-ho per opcions nacionalistes i, més concretament per Convergència i Unió, però crec que el temps de parlar ja ha passat i que ara necessitem passar a l’acció. Tardarem molt temps en tornar a tenir opció de fer sentir la nostra veu i de deixar clar que el reconeixement nacional de Catalunya no pot quedar anorreat.
Hi ha molts fets que han de servir per adonar-nos que estem davant un parany molt notori i que necessitem la participació i l’esforç de tothom per no caure-hi. Jo us demano un esforç de mobilització i compromís. Catalunya ho necessita!
Necessitem tenir a Madrid representants que tinguin com a primer objectiu que Catalunya torni a ser respectada!. Fem que Convergència i Unió sigui decisiva a Madrid i això ara passa per les nostres mans.
Que diumenge no es quedi cap votant sobiranista a casa..
22 comentaris:
Som l’únic grup del govern català que té grup propi a Madrid i que pot representar sense condicionaments els plantejaments del nostre govern, per una banda i, per l'altra, l’ascens d’una nova majoria sobiranista que ja comença a passar pel canal de part.
Per descomptat, amic tertulià, ni als grocs ni als vermells.
Jo tinc els meus que son els teus però, per l'interès general del país, donaré un consell més general: NOMÉS PARTITS D'AQUÍ i aclareixo: només aquells partits que no reben ordres de fora.
Ja n'hi ha prou d'asfíxia espanyolita i bipartidista: que no som tontos (o no n'hauríem de ser).
Fa uns dies el candidat socialista, el Sr. Rodriguez Zapatero, afirmava en unes declaracions a La Vanguardia que si tornava a ser escollit president del Govern espanyol procuraria, que Catalunya estigués còmoda dintre d'Espanya. Evidentment una afirmació d'aquests tipus deixa entreveure clarament que ell mateix i la majoria d'espanyols, copsen que Catalunya està incòmoda dintre d'Espanya.
Aquests últims dies diferents dirigents d'ERC (Carod, Lluís Aragonés) han començat a oferir un pacte nacionalista català per anar com un sol home, fent pinya a Madrid. Però només hem de fer pinya a Madrid? els catalanistes hem de estar units al Congrés dels diputats i separats a Catalunya? Està disposada ERC ha fet aquest mateix pacte a Catalunya a partir del dia 10 de març? ERC pot votar contra el PSOE a Madrid i fer president de la Generalitat a un membre de l'executiva del PSOE?.
Amics d'ERC, primer de tot coherència. Coherència a Madrid i coherència a Catalunya; amb aquest doble llenguatge tampoc és creïble la vostra aposta per la independència. Sembla, més aviat, una independència de calçotada, de cap de setmana. La independència l'hem d'aconseguir a Catalunya i per Catalunya, i amb un president de la Generalitat del PSOE la cosa és impossible.
És hora d'actuar i de prendre decissions en clau de país, en clau catalana, "vendre fum" o "fer volar coloms" només porta el desencant i el desanim dels ciutadans per la política i els polítics.
Jo crec que, ara per ara, el millor que podem desitjar és que els partits catalans obtinguin els millors resultats possibles i que hi hagi dos grups parlamentaris catalans a Madrid.
Cal de totes totes trencar l'asfíxia espanyolista i bipartidista existent. I qualsevol reculada dels partits catalans seria interpretada sense dubte com una reculada del catalanisme en general.
Per després de les eleccions jo propugno començar a tendir ponts per la qual cosa cal evitar retrets mutus en la mesura del possible (no es pot demanar a ERC que trenqui el govern de la Generlitat perquè segur que si ho fes la pròpia CIU els qualificaria d'immadurs i poc seriosos), que permetin unir forces de cara a les futures eleccions catalanes. A la vista de com està el país seria interessant una candidatura únic entre CIU, ERC i plataformes vàries, si cal encapçalades per independents amb prestigi, amb un programa de mínims: dret d'autodeterminació i finançament just.
Immersos en els darrers dies de campanya tots els partits criden al vot útil. Uns per evitar que Rajoy sigui president -PSC-, d'altres per evitar que ZP sigui president -PP-, d'altres per condicionar un govern amic d'esquerres -ERC i ICV-EUiA- i uns darrers per garantir que Catalunya serà respectada -CiU-.
Al meu parer el vot útil per Catalunya el representa Convergència i Unió, ja que és la única força política sobiranista catalana que no té cap dependència i té experiència en fer servir la clau de la governabilitat per assolir majors quotes de sobirania per Catalunya. La resta, ERC i ICV-EUiA, han tingut la seva oportunitat en la darrera legislatura i com ells reconeixen no han sapigut exercir la seva força per condicionar i fer complir la paraula donada per Zapatero. Massa sovint han adoptat una actitud submissa davant els socialistes, d'altra banda socis seus de govern a la Generalitat i de candidatura al Senat.
Sense anar més lluny, ahir Carod-Rovira en un míting electoral a Reus reconeixia que no havien sapigut fer servir la clau que amb tanta prepotència ell va exhibir i que els socialistes els havien enganyat. Deuen ser massoques aquesta gent d'esquerra!!! Proclamen als quatre vents que els enganyen, però segueixen governant a Catalunya amb ells i van junts al Senat.
Si ells volen ser cornuts i pagar el veure que ho siguin, però que no pretenguin que Catalunya els segueixi!!!
Al marge de la lectura –interessada- que puguin fer cadascun dels mitjans, el que sembla a grans trets és que el PSC (Espanya) guanya a l’alça a Catalunya. El PP (Espanya) és un valor que anirà cap amunt, també. I CiU i ERC, tot el contrari.
Em sembla que aquest panorama ha de fer pensar, en comptes de fer volar tants coloms.
Aquest desfici pel vot en blanc o l’abstenció en nom de la higiene política frega el suïcidi.
Hi ha una relació directa entre empetitir l’espai nacionalista català i eixamplar l’espanyol.
Hi ha una relació directa entre desentendre’s del que hom té sota la pròpia responsabilitat i acumular més maldecaps. Això és l’immediat: anar a votar, tenint present com són les coses ara mateix i no com voldríem que fossin. És vital deixar de fer volar coloms.
No tant immediat, però amb un horitzó proper, cal que la gent amb carnet comenci a pensar en clau de país. O que es tregui la màscara. El nacionalisme català ha passat de ser hegemònic a testimonial. A ser part d’un paisatge on se li atorga un paperet folklòric.
CiU va patir una miopia política per no saber preparar el relleu. No va començar establir ponts, per si mai arribava un cas d’extrema necessitat. I ERC ha demostrat tanta o més miopia. Aquí quan dic ERC em refereixo només a determinades persones de la direcció.
Aquests han conduit el partit cap a les escorrialles polítiques, a l’escarni, a la migradesa. A l’enfrontament entre nacionalistes. Han arrossegat al país sencer. Determinades decisions han anat molt més enllà de la clau interna, per instal·lar-se en un delirium tremens difícil d’interpretar. Com es pot criticar i enfotre’s del PSC mentre li atorgues tan de poder que fins i tot arriba a asfixiar-te?.
Auguro temps molts difícils. La nostra és una situació de clara feblesa davant molts –per no dir la gran majoria- de reptes que tenim plantejats a Catalunya, per la quantitat de coloms que hem arribat a fer volar.
Potser sí que en Pujol torna a tenir raó quan exclama que els blogaires “són el darrer exèrcit de Catalunya”. El que corre per la xarxa va molt per endavant del món real, interessat i tan migradet. La transversalitat blogaire aporta un valor afegit de país gairebé impossible de somiar fora d’aquest circuït.
La xarxa permet engabiar bastants més coloms. Serà que aquest exèrcit s’haurà de plantejar fer incursions més enllà d’internet?.
Jo espero que faci prou bon temps com per no quedar-me a casa, i poder anar a voltar pel meu estimat país. Que no m'esperin els de les urnes, sigui com sigui guanyaran els espanyols, i el millor favor que ens podem fer és no anar-hi. És una opinió (molt extesa però quan s'acosta el dia de votar, amb tanta intoxicació, es veu que a tothom li agafen urgències, vots útils, mals menors i peixos al cove).
Amic tafaner:Aquest TBO de la premsa escrita, vol eludir la legislació electoral vigent a l’estat espanyol publicant des d’Andorra uns sondejos per tal de donar un cop de mà als socialistes “espanyols”.
Tinc varies reflexions després d’haver llegit aquesta “notícia” i entrecomillo notícia perquè crec que més aviat és propaganda electoral socialista.
Ja se sap que entre germans Nadal s’han de donar un cop de mà!
La primera reflexió és el fet que des d’un mitjà de comunicació català furgui fins el límit el bipartidisme espanyolista oblidant-se que si és “El Periodico de Catalunya” el gruix dels seus lectors són catalans i a Catalunya la realitat política és una altra.
La segona reflexió és la poca credibilitat de l’enquesta, només cal llegir la fitxa tècnica i es pot veure que amb només 600 enquestats a tot l’estat espanyol no pot afirmar i donar els titulars que donen, recordem que el Racòmetre eren 1000 enquestats i només a Catalunya!
La tercera reflexió és que la manipulació informativa que pretenen fer amb la utilització dels gràfics pocs acurats i esbiaixats els hi serveixen per poder argumentar la seva GRAN MENTIDA.
Última Reflexió, la GRAN MENTIDA és aquest titular: “El PP es col•loca a només 2,5 punts del PSOE i empata en escons “
Vols saber la meva opinió d’aquesta GRAN MENTIDA? doncs el que busquen els socialistes i tot el seu entorn és fer creure als ciutadans que el PP encara pot guanyar, quan totes les dades que tenim ens diuen tot el contrari, i d'aquesta manera arribar a aconseguir una majoria amplia i si de rebot es pot arribar a la majoria absoluta millor, per no estar condicionats pels catalanisme polítics, i poder fer i desfer sense comptar amb Catalunya.
Davant d’aquesta situació, la ciutadania de Catalunya crec ha de reaccionar!
Cap majoria absoluta a Madrid ha afavorit ni afavorirà els interessos de Catalunya. Ja coneixem perfectament què ha suposat per al nostre país una majoria absoluta socialista (LOAPA, oposició a l’obertura de TV3, inversions en infraestructures gairebé inexistents, TGV a Sevilla en lloc de Barcelona, manca flagrant de finançament...), exactament el mateix que el que va suposar la majoria absoluta del PP.
Catalunya només ha estat respectada, ha pogut avançar, ha pogut obtenir més autogovern, més inversió, etc. quan el Govern espanyol no ha tingut majoria absoluta, i ha requerit el suport de Convergència i Unió.
Per exemple, quan Felipe Gonzàlez va perdre la majoria absoluta varem aconseguir un model policial propi amb el desplegament dels Mossos, i amb el PP sense majoria absoluta varem assolir un millor finançament, les competències de trànsit, la desaparició dels governadors civils, la cessió dels ports de Barcelona i Tarragona, la supressió del servei militar, etc,etc...
Sense necessitat de condicionants, el PSOE i el PSC ben integrat dins de la família socialista, demostrarà el seu espanyolisme plenament equiparat al del PP, es negarà a desenvolupar l’Estatut, no tindrà cap impediment per vulnerar les competències de la Generalitat, reduirà tant com pugui les inversions en infraestructures, es negarà a traspassar rodalies i regionals de Renfe, etc.
No és que ara tot això no hagi estat ja així –precisament perquè els socis del PSOE han donat un xec en blanc a Zapatero-, però amb majoria absoluta serà encara pitjor i a cara descoberta.
Un bon resultat de CiU serà garantia d’un PSOE condicionat, que no podrà fer el que vulgui amb Catalunya, sinó que haurà d’actuar a favor de Catalunya.
El Racòmetre del passat dilluns, la única enquesta feta en clau catalana, i per tant la que li podem donar una certa credibilitat a l’hora d’observar la projecció dels resultats del nostre país, es detecta la clara tendència de CiU a l’alça en vots i en escons.Si aquesta enquesta es confirmésen els resultats del proper 9 de març, CiU seria decisiva per condicionar un possible govern del PSOE.
Tal com pinta crec encertat assenyalar és que el vot útil catalanista només el representa Convergència i Unió.
Davant la bipolarització que intenten imposar PSOE i PP amb els dos cara a cara realitzats a Tv, només existeix una resposta possible per trencar aquest joc de dos i és CiU.
Si ens refiem de les enquestes i de les tendències que marquen podríem afirmar que guanyarà el PSOE, i per tant la por a una victòria del PP s’ha esvaït totalment. Ara, pels catalans, la prioritat és votar en clau catalana, votar perquè aquests quatre anys Catalunya estigui defensada, i això no ho faran els socialistes catalans, això només ho pot fer Convergència i Unió, com ha demostrat sempre que ha estat decisiva a Madrid.
El vot espanyolista a Catalunya, representat pel PSC-PSOE i el PP, està mobilitzat i amb el risc que sigui més fort que fa quatre anys. Per tant, el que no es pot permetre el nostre país és que el vot catalanista es divideixi o es quedi a casa: s’ha de mobilitzar, i expressar a les urnes l’exigència de respecte per Catalunya.
Per votar el PP i PSOE hi ha tot l’Estat. Per votar en clau catalanista, només hi ha els catalans.
Enhorabona ( ja saps..). Salut.
Un futur des de la perspectiva dels somnis, de les experiències, però també de les dialèctiques adequades dels sentiments retrobats, de les emocions ben gestionades, del sentit del deure, del sentit d’Estat, sigui quin sigui el lloc que s’ocupa en l’entramat social, conscients hores d’ara dels honors i els deures, de l’obligació en vers la ciutadania que és qui detenta la sobirania, la única i indivisible sobirania individual; depenent del vot de tots i cadascun de nosaltres, on el valor en democràcia ens iguala a tots plegats, des del més ric fins al més pobre, des del més saberut fins al més ignorant; sabent en definitiva que conformar, que configurar un govern respon a la sola voluntat del bé comú posat al servei d’uns ideals que és com ha de ser, no tothom ho veu així, no tothom hi creu, no tothom ho entén.
La pau siguè amb vosaltres.
Aquest bipartidisme acaba convertint-se en el retrat del país que alguns voldrien tenir: un país uniforme i unicolor. Sense nacionalismes. La simplificació que pretenen PP i PSOE dibuixa un panorama desolador, però no podem caure en la temptació de la resignació o el desànim. Sortim el 9 de març a combatre el bipartidisme amb el nostre vot. No ens podem deixar esclafar per la maquinària dels dos grans partits espanyolistes. Uns partits que no fan campanya amb les idees o els projectes, sinó amb la confrontació i la por. Amb la mentida. Uns partits que ofereixen un nivell democràtic cada cop més baix.
Aquests partits amb les seves diferències, desorientats, erràtics i fins i tot -si voleu- caïnites són i han estat també prou forts i ambiciosos per a mantenir viva la nació, conservar-ne els fonaments i fer germinar les llabors del nacionalisme d'avui. No seríem enlloc sense ells, ens sentiríem orfes de pàtria i exiliats de nosaltres mateixos.
Per això no malbarataré el meu vot, no enfortiré els partits espanyols amb la meva abstenció o amb un sobre buit, puix aquest no-res no castigarà els partits catalans sinó el nostre país. Votaré Catalunya, votaré un partit català. Votaré CiU.
Petons.
Osti tu, a mi em sembla un argument de collons, tenir un vot a la mà que saps que va contra tot això que tan abominem, tota aquesta comèdia autoritària, manipuladora i prohibicionista del tripartit.
Que votar CiU no m’aporta res i a més a més igual em donen pel cul a la primera i humiliant oportunitat que tinguin… cert, però m’és igual si he aconseguit esquerdar el tripartit.
Això és com en la presidència Gaspart del Barça. Osti tu, no vam ser pocs els barcelonistes que volíem que no es guanyés res per fer saltar aquella directiva infame que estava consumint el club! Com a mínim, si saltaven, teníem una oportunitat. I a fe de Déu que les coses van sortir bé, i la vam aprofitar, l’oportunitat.
Diumenge aniré a votar, peró aquesta vegada no serà el mateix. Aniré per responsabilitat i per respecte en els meus grans, els que van lluitar, anar a la presó, van patir tortures i en alguns casos van morir, per què jo pogues dir la meva, peró..
Hi vaig trist, saben el resultat, saben com aniran els pactes post-electorals, saben que els meus perdran escons per la seva por a ser senyalats com a radicals,ja ho diu la dita:"Tal faràs, tal trobaràs", saben que l'encarregat dels Senyors Esteve -pare i fill- es vendrà la mercaderia per poder obrir una botiga- Ministeri- a la "capital". Constatarè un any més, com Catalunya es la "terra de les promeses...electorals" però mai serà la "terra promesa per els catalans". Al deixar caure la papereta dins l'urna -amb el permís del president de la mesa-, reafirmarè la convicciò de que el Govern Montillesc, tornarà a la casa del PSOE, i serà rebut amb llàgrimes als ulls, com mereix el retorn d'un fill que ha recuperat el sentit de la sumisiò paterna. I saben, que en els catalans ens tornarànt a treure a passejar per les Espanyes les properes eleccions, per que ens tornin a estomacar com fan amb els Caps Grossos del meu poble, sinó no serien eleccions ni res.
Tots visualitzem ja el mapa .
Espanya tenyida del color vermell del PSOE amb algunes taques blaves a Madrid, a València, potser a Galícia...
Ni rastre dels altres colors que podríen configurar una Espanya pluricromàtica.
L'Espanya plurinacional no apareixerà ni en pintura el proper 9 de març.
Internacionalment es llegiran les eleccions espanyoles en clau dreta/esquerra. Blau/vermell, PP/PSOE...
Catalunya? Altres nacions a Espanya?
Res. Ni rastre.
Una intelèquia d'alguns.
Comunitats que volen la independència? On? Quines?
Deuen ser quatre gats!
I entretant, els partits catalans continuem sense sumar esforços i sense buscar mínims comuns denominadors -que hi són- per almenys, sortir al mapa!
No som més que una taca vermella del PSOE.
Del PSOE uninacional.
Del PSOE que ha estat incapaç de reforçar el missatge de l'Espanya plurinacional que ens va vendre fa quatre anys.
Del PSOE que, fracassat el diàleg amb ETA i esgotada la via catalana, tancarà en fals el debat territorial a Espanya.
Del PSOE que ens ha utilitzat. Com el PP.
Del PSOE dels decrets d'ensenyament en castellà, del PSOE del Castell de Montjuïc, dels papers de Salamanca, del tancament de TV3 a València ...
Del PSOE de les promeses incomplertes, de les poques i irrellevants inversions de l'Estat a Catalunya, de les poques obres executades, Del PSOE de l'aeroport, de les Rodalies, de l'AVE...Res.
Una taca vermella més.
El PSOE guanyarà.
Per què hauran de respectar Catalunya si, sense respectar-la, Catalunya li donarà una victòria extraodinària sense ni tan sols suar la samarreta?
Els catalans hem de fer auto-crítica.
Es clar que sí.
I, com bé sabeu, la meva primera auto-crítica que faig com a català és la que diu que no es pot donar tot el poder polític d'aquest país al PSOE.
No es pot donar la Presidència de la Generalitat al PSOE.
No es pot treballar per majories socials a favor de la independència donant el poder polític del país a aquells que no la volen, ni l'han volguda mai, i que a més, tenen vincles orgànics amb l'Estat del qual et vols independitzar...
Vet aquí la meva primera crítica...
Critica per no veure a temps la gravetat de la situació. Critica per no refer estratègies. Per no unir esforços davant una causa comú amenaçada.
Crítica per la incapacitat de reacció. Per la poca generositat política. Per la manca d'unes prioritats en clau de país...
Espanya , Europa i el món, llegiran diumenge que els nacionalismes van a la baixa.
Que les causes independentistes són testimonials. Que les nacions d'Espanya no són ja subjectes polítics. Que les nacions d'Espanya es dilueixen en l'Espanya de sempre...
Una taca vermella més... Com la d'Andalusia, com la d'Extremadura, com la de Castella, com la de Múrcia....
Fet diferencial català?
Res.Una utopia de quatre arreplegats!
Misèria!
L'organització terrista ETA a irromput en campanya de la única forma que ho sap fer-ho, matant. Malauradament, avui hem de lamentar la mort d'un ex-regidor socialista d'Arrasate-Mondragón. L'objectiu d'ETA amb el seu atemptat no és altre que contribuir i accentuar la bipolarització electoral entre socialistes i populars.
En aquests moments, cal no fer el joc a ETA i no deixar que l'atemptat pugui influenciar el nostre vot.
Únicament em quedo amb la idea del lehendakari Ibarretxe de no fer una lectura política de l'assassinat per no donar protagonisme polític a qui no el mereix.
En aquests moments només ens queda comprovar, espectants, quin serà el comportament dels votants el proper diumenge.
El dilluns posterior al diumenge electoral hi haurà algun dirigent/responsable polític que presenti la seva dimissió?.
Si els resultats d'un partit no són com a mínim iguals als obtinguts en les darreres eleccions, s'haurà perdut, malgrat que els seus polítics surtin als mitjans dient tot el contrari. Els seus dirigents haurien de donar explicacions, fer autocrítica davant dels seus electors, i dimitir, si s'escau.
Alguns partits ja han començat a justificar el seu possible fracàs anunciant que les seves aspiracions electorals són inferiors al resultats obtinguts anteriorment.
Malauradament, molt hem temo que el dilluns continuarem escoltant allò tan repetit en d’altres ocasions:
L’abstenció ens ha perjudicat!!!,
S’ha consolidat el bipartidisme espanyol, perjudicant Catalunya!!
Si no hi hagués hagut l’atemptat!!!
Els nivells d’abstenció no són preocupants, són semblants als d’un referèndum suís!!!!
Quan tots plegat reconeixeran que si mantenen aquesta falta d’iniciatives, aquesta distancia amb els electors, aquesta manca d’imaginació, aquesta manca d’autocrítica, mai recuperaran la confiança perduda?.
Perquè en lloc de tantes justificacions no comencen d’una vegada a escoltar els electors, i per tal d’evitar seguir amb la davallada no fan el petit pas de la nova llei electoral de Catalunya, malgrat que no sigui aquesta la única solució necessària?. Haurem d’esperar que les properes eleccions nacionals siguin les de més abstenció del món occidental?.
Com que els anonims no podem dimitir tu i jo no dimitirem.
Francament, vist el poc interés despertat en clau nacional -catalana- caldria fer una bona reflexió interna.
Mireu, colla de anonims, és molt senzill, votar partits nacionalistes és la única cosa que podem fer a favor de Catalunya.
Ja ho sabem que Esquerra ha fet president Montilla, ja ho sabem que el carallot del Duran s'aprofitarà dels nostres vots per fer-se un foradet a l'Enciclopèdia Catalana, ja ho sabem que el Mas no només es va vendre l'Estatut del 30 de setembre sinó que es va deixar enredar, ja ho sabem que el Carod diu això del referèndum i no sap ni com es fa.
Ara, tots aquests savis que diuen que no votis ningú, què dimonis proposen que fem? Que creem una eta catalana? Tancament de caixes? Desobediència civil? Barricades al Passeig de Gràcia? Víctimes del síndrome de Diògenes es tanquen calentonets a la seva habitació, davant l'ordinador, i reparteixen soflames internàutiques que fan morir de riure els polítics de debò i que els espanyolistes celebren, i es neguen a admetre la seva insignificància, és neguen a admetre que la única cosa que tenen és el seu solitari vot.
Convergència no és perfecta, Esquerra no és perfecta, però, de debò, seriosament, penseu-ho un moment, sóm capaços de dir que són iguals que el PP? Tenim el que ens mereixem, és ben be això.
El catalanisme té això: no sap cap on va i no sap el que vol.
I no és culpa dels polítics, no fotem, és culpa de la nostra indiferència i supèrbia.
Roc.
Quina és l'estratègia d'ETA?
A part de tenir clar que els fins no justifiquen els mitjans i que l'assassinat és contrari al principi llibertari de la no coacció i/o la no coerció, no entenc què busca ara ETA amb un atemptat a punt de celebrar-se unes eleccions generals? Algunes reflexions així de passada:
A ETA l'interessa accentuar el bipartidisme o bipolaritzar la força política a l'estat espanyol? No sembla plausible que tal cosa pugui entrar dins els interessos de la banda
A ETA l'interessa rebaixar el grau d'abstencionisme? Tampoc sembla massa lògic, però és ben possible que un atemptat faci que algunes persones que no pensaven votar ho facin, si més no per la mania dels partits d'esquerra de cridar a tothom a les urnes quan hi ha un atemptat, encara que també quan no l'hi ha (els interessos sempre són els interessos)
A ETA l'interessa que governi el PSOE i no pas el PP? Potser això sí però.El PSOE amb majoria absoluta li interessa a ETA? Tenint en compte que un atemptat contra un polític del PSOE pot despertar simpaties, si més no en aquelles persones que no tenen una "maduresa política" cap al partit agredit, podria donar-se el cas que el PSOE obtingués majoria absoluta (malgrat que ho dubto, però era jugar a no saber si...), la qual cosa ni convé a ETA ni a ningú, advertits com estem que les majories absolutes accentuen el caràcter ja per si de democràcia massa precària que tenen els nostres sistemes liberals
A ETA li convé més un PSOE feble al parlament amb una esquerra àmplia i forta que impedeixi pactes amb la dreta per intentar, com a mínim, un veritable procés de pau en un termini més o menys oportú de temps
O potser a ETA li faria més el pes un govern dur del PP per a tenir l'excusa de fotre bombes, una darrera l'altra, emparats en la idea que s'ha d'acabar amb els neofatxes globals? però en aquest cas li hagués convingut millor matar algú de l'extrema dreta del binomi PSOE-PP que no pas algú de l'extrem del "buen rollito colega"
En tot cas, matar no és de gent que vol un món millor, ni que preconitza la llibertat, ni és d'humans, i molt especialment quan es tracta d'un civil i que pressuposem que no és de la línia dura en un sistema, que si bé deixa molt que desitjar i que permet que un Pizarro pugui exhibir-se sense cap vergonya en el àgora, com a mínim també permet d'altres formes polítiques com l'acció directa, que si no és molt amb l'immobilisme patològic de la gent tampoc és no res. Sabem amb certesa i llarga experiència que la via de les urnes és més del mateix i prou, però això no justifica en aquests moments els mitjans a costa d'uns objectius els quals tampoc a hores d'ara sabem quins són, i que sí que coneixíem prou bé en la dictadura franquista.
En fi massa morts...
Penso en la seva parella i fills, quin dolor !
Sento indignaciò, més que fàstic, rebuig absolut .... a la merda amb ETA, a la presó, que els agafin, que ho paguin.... han assassinat com cobards a un home, un treballador, qualsevol, un més
això no son gudaris
son uns extorsionadors assassins
Publica un comentari a l'entrada