La segona suspensió

La concessió de la gestió de l'aigua i el clavegueram de Torredembarra a l'empresa Aqualia, aprovada pel ple el 17 de gener, queda sense efecte. Així ho va decretar el jutge en una acta dictada dijous segons la qual, a la pràctica i fins que es dicti una sentència, Sorea continuarà prestant el servei d'aigua al municipi, tal com feia fins ara a través d'un contracte de gestió indirecta.
En la interlocutòria, el magistrat considera que la suspensió no suposa un perjudici a l'interès públic. Així, segons l'acta, l'interès de l'Ajuntament queda limitat a l'externalització del clavegueram (l'únic servei del concurs que ara no està gestionat per una empresa privada), fet que considera difícil de compatibilitzar amb el concepte d'interès públic, que inclou la satisfacció de les necessitats de la població en matèria d'aigua i clavegueram.D'altra banda, el jutge es basa en la jurisprudència del Tribunal Suprem per tal d'argumentar que l'execució de l'adjudicació crearia «situacions jurídiques irreversibles», ja que faria impossible complir una sentència que donés la raó a l'empresa demandant. El magistrat també recorda la llei 1/98 de drets i garanties dels contribuents, que considera que la suspensió d'un acte administratiu «no ha de ser una cosa excepcional, sinó un dret del ciutadà quan provi que si no se li acorda se li produeixen perjudicis indubtables».L'acta, però, no entra a valorar el fons de l'assumpte, que s'haurà de tractar en la sentència.
L'Ajuntament de Torredembarra va anunciar ahir que presentarà, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), un recurs d'apel·lació contra l'acta de suspensió cautelar. Tot i això, el consistori va valorar que la interlocutòria «no posa en dubte» la legalitat de l'adjudicació.
Amb aquesta suspensió cautelar, serà ja la segona vegada que el concurs per a la concessió del servei d'aigua i clavegueram queda paralitzat per via judicial. El 23 de maig del 2007, quan el ple es disposava a aprovar l'adjudicació a Aqualia, la sessió va quedar interrompuda per la suspensió cautelaríssima dictada per un jutge, també a petició d'un recurs contenciós administratiu de Sorea. Fins al mes de gener passat el govern local no va poder desencallar l'assumpte, que finalment es va aprovar amb els vots a favor del PSC, ERC (tots dos al govern), el PP i l'Agrupació Democràtica Torrenca. (text publicat al Punt)

*No es poden gastar tots els cartutxos de cop, perquè la vida és llarga i si no es racionen et pots quedar sense munició abans d'acabar la feina. Era previsible que passés, perquè era massa pólvora concentrada, jo penso que mal utilitzada, massa repetitiva i poc original.
A la llarga, doncs, s'acaben els recursos i es converteix en la cançó de l'enfadós, i tot aquell que ha estat enredat comença a obrir els ulls i s'adona de què ha estat víctima, i de qui. Però encara ha de passar més temps perquè caiguin més decorats. Alguns ja són força evidents i els veus puntualment cada trenta dies, d'altres han quedat més dissimulats, però ja es comencen a endevinar coses, sobretot per les interrelacions.
Lluny, però, del que podria semblar i en el fons agradar, no és tant una qüestió personal com de dignitat de qui la perd davant de persones, potser més indefenses o que estan menys preparades per aguantar calúmnies o enveges. I això s'aprèn de jove, sobretot si ve de família, si s'ha vist al pare actuar d'aquesta manera.
I a això s'hi suma l'exercir sobre el que un no està preparat, sense adonar-se que s'està cometent un greu error, no sé si d'imprudència o d'injustícia, quan s'aprofita per mofar-se dels altres i menystenir-los, pel simple fet de pensar diferent, o de sentir-se més autèntic.
Es pot pensar diferent, dir-ho i defensar-ho, però no és motiu d'insult o mofa. Seria bo reflexionar-hi, encara que qui ho dirigeix té clar que no busca opinió, sinó inculcar la seva i sortir a la primera pàgina amb posat de no haver trencat mai cap plat. Tard o d'hora, la veritat aflora i tot es posa al seu lloc. No en tinc cap mena de dubte.