26.3.08

No fem el préssec.

Què guanya Catalunya si CiU dóna suport al govern del PSOE? Què guanya Catalunya si CiU vota a Bono?
Jo no veig altre guany que el que personalment puguin obtenir els “agraciats” amb les vicepresidències del Congrés i del Senat.
Jo no veig cap altra cosa.
Catalunya no és el País Basc, ells tenen el concert i es poden permetre molts luxes.
Al govern espanyol no li calen gaire concessions. Catalunya no té res i donar el suport a algú que no compleix no serveix per a res.
El País basc té un problema, és diu ETA, però no té un problema de diners. El PSOE i el PNB estan d’acord, potser diferiran en detalls, però estan d’acord en que cal acabar amb el terrorisme. De diners no discutiran, almenys no discutiran massa.
El president en funcions Zapatero dóna per fet que els socialistes guanyen les generals a Catalunya però en canvi està especialment seduït per la novetat que també les han guanyat en els tres territoris de la Comunitat Autònoma Basca. Em sembla que va a consolidar aquest mapa. Com ho ha fet, hàbilment, amb el mapa català i amb la impagable col.laboració del tripartit – material humà i discursiu. La preferència basca voldrà dir l’aturada catalana .
La frenada del desplegament de l’Estatut de Catalunya, que és vigent des del 9 d’agost de 2006. Els dirigents socialistes volen esperar la Sentència del Tribunal Constitucional sobre els diferents recursos presentats contra el nostre text estatutari vigent – i referendat pel poble català.
Poc favor ens fan, doncs, per consolidar l’estat de les coses. Malament pels catalans. I mal paper pel tripartit. Arribaran competències, sí, és clar, amb molt de retard (rodalies, potser aeroports...) però la peça clau (finançament) quedarà encallada.
Mal negoci la “teoria dels governs amics”.
És sabut la voluntat dels socialistes de presentar la candidatura del socialista ultranacionalista espanyol, José Bono, a presidir el Congrés dels Diputats. És aquesta una mala notícia per tots aquells que creiem que l'Estat espanyol ha d'avançar en el reconeixement de la seva diversitat interna, de la seva pluralitat lingüística i cultural.
José Bono encarna els valors de l'Espanya rància, centralista i castellana.
Una Espanya allunyada dels valors suposadament federals de ZP, i més pròxima a l'Espanya autoritària dels Acebes, Aznar i companyia.
A Catalunya el problema és de diners i això afecta a altres territoris. El si a Rodríguez Zapatero no reportarà res. Quan posin sobre la taula lleis que afavoreixin els principis que defensa CiU, ja votaran a favor i sinó en contra, més comoditat sense pactes.
Per principis Convergència i Unió no pot donar suport, en cap cas, a la presidència de José Bono al Congrés.
Per favor, si us plau ,no fem el préssec.

9 comentaris:

rafael ha dit...

La España federal de zp, es otra de sus grandes mentiras; El dia que lo proponga, que nunca lo hara, por ser una mentira mas, ya veras los borbones lo que tardan en ponerlo de patitas en la calle.
En cuanto al apoyo de CIU, pienso que darselo, seria una torpeza mas; Los sociatas no lo necesitan, con PNV,los canarios y algun otro, a tomar porculo de nuevo Catalunya.
Si egggque somos, ¡Muy listos! asi nos va. Nuestra mision es trabajar mucho, para que sigamos pasandoles dos mil seiscientos €/año por habitante...y como somos muy generosos, cuando vuelvan a pasar cuatro años, le regalamos otra vez
un millon seiscientos cincuenta mil votos y una cañita de oro, para darnos por Estocolmo (culo).
Soñar con nacionalismos es gratis, aunque los sueños, sueños son...Besitos

Anònim ha dit...

Ja ens van repassar anys per fer pactes amb el PP, no tornem a caure en el mateix parany. No s’ha de donar suport al caspós d’en Bono.

Fins aviat

Anònim ha dit...

Clar i català, si senyor!
S’ha acabat això de donar suport per la governabilitat i que despres et tractin de xoriço i de xantagista.
Ara CiU no té responsabilitat de poder a Catalunya, ara CiU té les mans lliures per fer-se valdre i per fer valdre els drets del nostre poble.
Té les mans lliures i això li dóna una responsabilitat molt gran, els vots de CiU han de tenir com a contrapartida el reconeixement de Catalunya i els seus drets.
Tot això no ho faran els “catalanistes” d’altres partits, tot això hoha de fer CiU.

Anònim ha dit...

Totalment d’acord. Dubto que a molts electors els faci gràcia que el seu vot indirectament situï al senyor Bono de president del “Congrejo”.

tafaner ha dit...

Jo, penso que qualsevol partit que es digui que es nacionalista Català, ha de fer el que calgui perqué aquest senyor no sigui president.
Ja sabem que llavors hi anirà el PP, i li donarà suport, però, amb això ja no hi podem fer res. Una persona com ell, que ha desprecia't el nacionalisme Català en diverses ocasions, demanant que es modifiqui la llei electoral per deixar-nos fora del parlament, i ha utilitzat l'odi contra Catalunya per guanyar les eleccions cada vegada que s'ha presentat, no mereix el vot de cap Nacionalista Català.
Jo proposaria que el president fos del PSC, ja que si diuen que PSC i PSOE no es el mateix partit, doncs amb mes raó, perquè sempre que dos partits governen junts, un te la precidència del govern, i l'altre la del parlament, (al parlament de Catalunya, abans CDC i UDC, ara PSC i ERC). Amb vint-i-cinc diputats que tenen, segur que n'hi ha algún de vàlid. Jo apostaria per Joan Clos, no se si ho faria gaire be, però segur que ens divetiríem molt. ERC, no es gaire probable que hi doni suport, però jo demanaria als srs. Duran i Mas, que no cedeixin, i que aquest senyor no sigui president amb els seus vots, el que ha fet, no li pot sortir de franc.
I en general a tots, donin suport o no, que facin públic el que els han ofert, a que han renunciat, i si es dona suport, que diguin a canvi de que ha estat. No pot ser que totes aquestes dades s'ens intentin amagar. La gent que ham votat a aquests partits tenem dret a saber que es fa amb el nostre vot,no?.

Anònim ha dit...

Podem tenir per segur que el PSC hi votarà a favor. El PSC no existeix: és una ficció jurídica, PSOE pur i prou. Més pelut és el cas de CiU: no haurien de votar Bono - i els bascos que facin el que vulguin - però hores d'ara tendeixo a creure que hi votaran a favor amb qualsevol excusa. I 'nar-hi 'nant.

Anònim ha dit...

Si després del reguitzell de promeses incomplides pel senyor Rodríguez Zapatero, envers Catalunya, aquest ha aconseguit millorar els seus resultats i els del PSOE al nostre país, podem pensar sense por a equivocar-nos, que el PSOE ni la seva marca blanca a Catalunya el PSC, no tenen cap intenció d'afrontar, ara per ara, els temes que avui en dia són cabdals pel futur desenvolupament de Catalunya i dels catalans: desplegament de l'Estatut, nou sistema de finançament, la gestió de l'aeroport de Barcelona, la transferència dels de Girona, Reus i Sabadell a la Generalitat... o qualsevol altre. Per tant tampoc sembla que tingui sentit donar suport ni a la investidura de Rodríguez Zapatero com a president de govern ni, tampoc a la de Bono com a president del Congrés dels Diputats. A més en l'anterior legislatura les forces catalanistes a Madrid, ERC i CiU, han pogut comprovar quin és el valor real de les promeses del president del govern espanyol (cap) i fins quin punt és inútil donar-li suport per endavant.
Durant els darrers quatre anys Catalunya va patir un govern del PSOE, en termes econòmics diríem que el nostre país i tots els catalans vàrem fer un negoci ruinós. Però tampoc les coses han acabat de funcionar pels partits catalanistes, ERC i CiU, els resultats electorals són una bona mostra de que alguna cosa no s'ha fet prou bé.
Quan a Zapatero se li dóna un xec en blanc, el catalanisme surt perdent. A veure si aquesta vegada hem aprés la lliçó.

Anònim ha dit...

No hem aprés la lliço, la tornarem a cagar.

Anònim ha dit...

Tertulà, té pinta que l'escenari serà encara més vergonyós del que planteges... CiU es baixarà els pantalons i demanarà siusplau q sigui el troglodita d'en Bono el nou president del congrés, només perquè el PSOE pacti amb ells.
Hi ha res més patètic? Sí, que el PNB serà més ràpid en posar el cul en pompa i farem doblement el ridícul.
Dit això, i sent objectiu. No crec que sigui tan important el tema d'en Bono. El poder real del president del congrés és més aviat poca cosa, per tant, trobaria bastant raonable cedir amb el mamon aquest si a canvi s'obtenen contrapartides més ventatjoses per a nosaltres.
Crec que és un tema més estètic que altra cosa.