A Catalunya hem de tenir clara una cosa en aquestes eleccions generals, el vot en blanc és un greu error pels interessos del nostre país.Votar en blanc només suma poder als que acabin guanyant aquestes eleccions i en resta als que hagin de pactar amb ells perquè puguin manar.
Com més vots sobiranistes surtin de Catalunya, més podrem exigir a Madrid alhora de negociar els pactes amb el govern central. És de lògica pensar que a ells ja els està bé que els votants que no són de PSOE + PSC o del PP votin en blanc. És un parany, la saben molt llarga i no hi hem de caure, al contrari el que s’ha de fer és omplir les urnes dels col·legits electorals amb vots contraris a les dues formacions que poden governar a l'estat espanyol.
No tingueu dubte de segur que cada vot sobiranista que surti de Catalunya i no vagi a parar als seus interessos els tocarà el crostó.
7 comentaris:
1.- Si tu no hi vas, ells ( el PP i el PSOE ) hi continuen anant tots.
2.- Si tu votes en blanc, ells (PP i PSOE ) voten en rojigualdo.
3.- Si tu t'abstens, ningú no et reconeixerà el teu gest per Catalunya. Tindrà la mateixa consideració que el d'aquell que està de viatge, que el d'aquell que, senzillament, passa de Catalunya.
4.- Si tu votes en blanc, en un acte conscient, honest i fins i tot coherent, ningú no recollirà el teu gest sinó que seran els partits majoritaris ( PP i PSOE ) els que se'n beneficiaran.
5.- Si tu votes en blanc o t'abstens i els partits nacionalistes perden pes a Catalunya, ningú no sumarà el teu vot o el teu no-vot a aquells que creuen que Catalunya és la seva prioritat política.
En democràcia, hi ha vegades que has de votar per un projecte il·lusionant, per un programa de govern. Però altres vegades has de votar per donar testimoni del que ets. Per dignitat. Per existir
Mira noi sóc militant d'ERC, i el dia 9 ens fotrem una hòstia descomunal (nosaltres i vosaltres), tant de bo m'equivoqui.
Però, en 4 anys el país no ha canviat tant pel que fa a la seva fessomia humana com perquè els partits catalans s'enfossin d'aquesta manera, alguna cosa hem fotut tots plegats molt malament, jo tinc la meva visió però es faria llarg explicar-ho.
Una cosa, a partir del dia 10 caldrà un canvi de cultura política i de maneres de fer, hauria de ser com una reestructuració empresarial de tots els departaments d'una organització i de la seva cultura de fer les coses.
Si no ho fem així enfonsarem el país que ja hi està prou. I el que em preocupa és que no visualitzo autocrítica, ni en vosaltres, ni en nosaltres.
Pobra Catalunya.
Projecte il·lusionant? Em sembla que el personal està força desanimat, però si tu ho dius.... en fi.
L'únic que desitjo és que, sobreposant-se a l'asfíxia bipartidista i espanyolista (en què participen ai tants catalans), els partits catalans (aclareixo: els partits catalans que no reben ordres de fora de Catalunya) treguin els millors resultats possibles.
Després hem de començar d'una vegada per totes a canviar d'estratègia: deixar de criticar-nos i enfilar la ruta de la unitat en defensa d'un programa de mínims encapçalat pel dret d'autodetermincació i un finançament just, per afrontar els següents reptes electorals.
Unió entre partits, plataformes i si cal un independent al capdavant per plantar cara. No hi ha més cera que la que crema. Sinó la cosa pinta fotuda.
La campanya electoral està acabant, sobretot si considerem que va començar fa més d’un any. Realment, en quinze dies no es pot decidir massa, ni camviar radicalment tendències. Però, almenys, el votant pot decidir de quina manera empra el seu vot, si llançant-lo a la tassa del vot dels budells o d’exercir el seu dret emprant el cervell. Segurament la segona opció no farà guanyar eleccions, però almenys tindrà la seguretat de que el seu vot és considerat un acte de reflexió, i no una acció primària i sense raciocini
En democràcia la força més poderosa són els vots de la gent.
Donar un tomb a l'actual estat de les coses, trencar amb la resignació, la paràlisi i el derrotisme, demana que el nacionalisme català en surti enfortit del 9 de març.
La resta són anhels que el temps se'n du.
Com era d'esperar, Catalunya ha tornat a ser secundària en els debats entre Zapatero i Rajoy, que una vegada més han demostrat que no estan a l'alçada d'un cara a cara tan mediàticament futbolístic. El líder popular ha sortit viu perquè el candidat socialista no havia fet els deures en els tres grans reptes de la legislatura: l'evident davallada econòmica, l'abandonament del Nou Estatut i el trencament del diàleg amb ETA. Per tot això, Zapatero no podia convèncer els espectadors i, per tot això, Rajoy tenia l'oportunitat de sortir viu.
És lògic que la majoria de ciutadans catalans prefereixin Zapatero de president, però la mateixa lògica du a pensar que un espanyolista vol Rajoy a la Moncloa. I només per aquesta evidència, el líder del PP encara té més possibilitats de ser votat a la resta de l'Estat. I el debat d'anit va posar en evidència les mancances del talante i la rialla fictícia davant de la maquinària de la crispació que encara no ha pait la derrota del 2003. I davant de l'etern debat en qualsevol matèria, Catalunya va tornar a ser ignorada perquè no interessa que progressi més enllà de ser una comunitat més. Tots dos futurs presidents van demostrar que només el xip incorporat per poder discutir sobre el nostre país i cap d'ells té un projecte convincent per construir un estat que s'adapti a la nova Europa. Per tot això i més... on vas Catalunya?
El respecte entre patriotes és el primer pas imprescindible per fer possible algun dia no molt llunyà la necessària unitat d'acció de tots els que volem que la nostra pàtria sigui lliure.
Comencem, doncs, per aquí: pel respecte.
Publica un comentari a l'entrada