No és per tocar els nassos però creia que havíem quedat que la decisió sobre el transvasament, el mini – transvasament o la cessió d’aigües entre les conques del país per abastir de petroli transparent la zona metropolitana hauria de ser cosa nostra. Creia també que un dia seríem grans per a prendre decisions i assumir les conseqüències com creia que per a ser sobirans havíem de tallar les dependències de Madrid. És clar que segurament el desequilibri fiscal ens condiciona i no tenim la butxaca prou plena per a pagar-nos les infraestructures locals degut als diners que volen a Madrid i no tornen però potser un dia haurem de plantejar-nos créixer i convèncer-nos que qualsevol trencament és traumàtic al principi i que totes dues parts hi perdrem diners.
És per això que quan Castells i Mas clamen a Madrid per a que les obres que han de dur l’aigua de l’Ebre a Barcelona no es paguin amb diners previstos per a l’Estatut i les assumeixi l'estat com una obra extraordinària es veu que Catalunya encara no ha deixat de ser aquell adolescent que vol emancipar-se per sortir de festa però encara depèn dels pares per anar vestit i menjat.
És per això que quan Castells i Mas clamen a Madrid per a que les obres que han de dur l’aigua de l’Ebre a Barcelona no es paguin amb diners previstos per a l’Estatut i les assumeixi l'estat com una obra extraordinària es veu que Catalunya encara no ha deixat de ser aquell adolescent que vol emancipar-se per sortir de festa però encara depèn dels pares per anar vestit i menjat.
Pitjor encara, Catalunya és la senyora que es fa un fart de treballar, que té un marit que no li fa cas, que la fa anar mal vestida i que li administra els calés i que en comptes de fer el cop de porta i anar justa els primers dies abans de cobrar la següent mensualitat prefereix humiliar-se i demanar una mica més de diners per a canviar-se els calçotets i les calces.
Falta maduració en tots els aspectes. Falta créixer i creure que podem ser adults sense estar pendents de préstecs i cessions, almoines i regals. I aquesta mancança és general, és una mancança en l’actitud de tots i cadascun dels partits del Parlament i de tots i cadascun dels ciutadans d’aquest País.
Falta maduració en tots els aspectes. Falta créixer i creure que podem ser adults sense estar pendents de préstecs i cessions, almoines i regals. I aquesta mancança és general, és una mancança en l’actitud de tots i cadascun dels partits del Parlament i de tots i cadascun dels ciutadans d’aquest País.
Els que demanen a Madrid perquè actuen sota la síndrome de la dona subjugada i els que no demanen perquè creuen que ja anem bé amb els calçotets i les calces brutes.
6 comentaris:
La capacitat de fer jocs de malabars de la direcció d'Esquerra és sorprenent. L'executiva d'Esquerra, reunida ahir -dilluns, 21 d'abril-, va decidir participar en la manifestació en contra del transvasament de l'Ebre a Barcelona convocada pel proper 18 de maig per la Plataforma en Defensa de l'Ebre. El fet és sorprenent perquè Esquerra com a integrant del govern tripartit, o hauríem de dir trist-i-partit, ha recolzat la iniciativa des del govern estant.
Com diu la dita popular, no es pot està a missa i repicant!.
Actituds com la d'Esquerra erosionen la credibilitat de la classe política, però per damunt de tot del partit que les adopta i del govern del que hi formen part.
Pels comentaris que fan alguns líders polítics, sembla que es dona per fet que el T.C., retallarà l'Estatut, o si es prefereix l'adequara als continguts de la Constitució Espanyola de 1978.
De moment tots i diuen la seva, però la incertesa i el desconeixement del que realment farà el T.C és la realitat.
Doncs tothom sembla pensar que la retallada és inevitable, però també es podria donar que no fos així. I una validació de l'Estatut sería el segell definitiu de l'Estat de les Autonomies.
Caldrà esperar, i segons faci el T.C. fer. Davant d'una retallada la resposta és difícil.
Amb el nivell de participació del referèndum no sembla que una contundent resposta ciutadana sigui possible.
I la classe política tampoc se la veu gaire disposada a fer més fressa del compte.
Una validació de l'Estatut tampoc sembla entusiasmar gaire als polítics. Doncs suposaria la validació de l'actual encaix de Catalunya dins Espanya per molts anys, de forma pràcticament irreversible.
Així, digui el que digui el T.C. sobre l'Estatut no sembla pas que l'encerti. En tot cas els que ho tindran més bé per encaixar el resultat, sigui el que sigui, són els que volen tancar per sempre les portes al nacionalisme català
Ahí tus huevos¡¡¡. Això és el que deuen estar pensant a ERC aquests dies. Sobre la sequera, han passat de la tàctica de callar-se com uns putes a anunciar que participaran a la manifestació de Tortosa contra el transvassament de l’Ebre cap a Barcelona. De fet no seria la primera vegada que aquest partit de fireta es manifesta en contra d’una decisió presa pel propi govern de la Generalitat, del qual, en formen part.
Sort que Marina Llansana, la portaveu d’ERC, ens ha deixat ben clara la postura del partit. Diu Llansana, sense caure-li la cara de vergonya, “Aquest suport no suposa un impediment per reconèixer que Catalunya pateix una situació d’emergència amb la sequera, la qual cosa obliga a adoptar mesures excepcionals sobre les quals ERC reclama garanties molt estrictes de temporalitat i excepcionalitat”. Vale.
Tot plegat promet a esdevindre el culebrón de l’any. Temps al temps. I l’estiu vindrà calent i no només a causa del canvi climàtic.
Jo per si un cas, no aniria massa lluny de vacances, no fos el cas. Hi ha qui diu que de les reunions Mas-Montilla va sortir el pacte de convocar eleccions anticipades a la tardor .
De vegades no saps explicar prou bé per què les balances fiscals que s’han publicat fins ara –les del BBVA, per exemple, una de les moltes empreses plantades a Madrid que no mossegaran mai la mà de l’amo– asseguren que qui fa més esforços fiscals és Madrid, i sols després, en efecte, Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià.
Bé, com que de vegades m’he entrebancat a l’hora d’explicar que això és mentida, ho copio de qui s’explica més bé que jo: «És de preveure que a les balances aparegui Madrid com la comunitat més solidària, però això és degut a una metodologia que en sobreestima molt l’esforç fiscal, degut a l’efecte seu.
Per entendre’ns, malgrat que Endesa no té cap client a Madrid, l’impost de societats que paga aquesta empresa computa com a esforç fiscal de la comunitat de Madrid. La metodologia també subestima molt la despesa que s’hi realitza. Per exemple, els sous dels funcionaris localitzats a Madrid, on gasten aquests sous i generen riquesa, es reparteixen com a despesa a tot el territori estatal. I té la seva lògica. Tothom sap que, per exemple, els funcionaris del ministeri de Foment porten un segle desvivint-se per mantenir les catenàries dels nostres trens.
El Sr. Zapatero diu que vol frenar la crisi que ha de venir- jo diria que ja ha arribat - però bé.
Una de les mesures que ha proposat “l’erudit” socialista és deixar de cobrar (que no és el mateix que donar ) de les nòmines dels treballadors fins a 400 €. Bé moltes gràcies Sr. president, hi ara que? hem d’invertir aquests euros en fons del tresor? o en borsa? o potser en muntar una paradeta de roses al carrer ara que bé Sant Jordi?
Està clar que això no frenarà res i que només ha estat un acte de popularisme per unes eleccions, al igual que feien els Cèsars romans llançant pans al públic del coliseu que es fotia de fam perquè aclamessin la seva magnificència . La crisi vindrà per molts motius: la bicoca immobiliària s’ha acabat i molta gent quedarà a l’atur, moltes famílies no arriben a cap de mes perquè només treballen per poder pagar una hipoteca abusiva, el preu de l’alimentació i productes bàsics està pels núvols i els salaris són els mateixos de quan la moneda de curs legal era la pesseta. I el més curiós de tot plegat és que el govern que ha provocat i ha permès tot això és un partit que diu ser d’esquerres. Ah! i tots sabem que un cafè no baixa d’1 euro, tot plegat molt esperançador, sí senyor!
Si no és per l'aigua és per l'Estatut, quan no és per l'Estatut és per la bandera, quan no és per la bandera és per la llengua que s'utilitza a l'ensenyament, quan no és per la llengua que s'utilitza a l'ensenyament és per una pel•lícula d'en Woody Allen, quan no és per una pel•lícula d'en Woody Allen és per l'himne que sona en un partit de futbol, quan no és per l'himne que sona en un partit de futbol és pel finançament, quan no és pel finançament és pels papers de Salamanca, quan no és pels papers de Salamanca és per les infraestructures ferroviàries, quan no és per les infraestructures ferroviàries és pel catalanisme, quan no és pel catalanisme és per la gestió de l'aeroport, quan no és per la gestió de l'aeroport és per la Fira de Frankfurt, quan no és per....
Amics, no us cansa que *sempre* ens estiguin foten canya des d'Espanya per qualsevol cosa ? pel sòl fet de ser catalans ? per dir qualsevol cosa ? per parlar una altra llengua, tenir altres costums i veure el món d'una altra forma ? No n'esteu tips que a la mínima salti la fraseta dels nassos "los catalanes esto...", "los catalanes aquello..." ? Què us tatxin de feixistes per defensar la nostra cultura i la nostra llengua quan a la nostra terra viu moltíssima gent de fora que no ha renunciat pas a la seva i, moltes vegades, no n'ha assimilat pas la nostra ? Què us diguin allò de "para ser catalán eres simpático" ? No us cansa estar amb gent que no para de ficar-se amb vosaltres mentre t'espolien tot el que poden, provant de retallar-te cada vegada més drets mentre et van dient que encara n'has d'estar content ?
I a sobre és queixen de que no ens sentim espanyols !! "Manda güevos" com diria "el hondureño"...
Salut,tertulià.Bon blog.:-)
Publica un comentari a l'entrada