Oleee¡VA POR UZTEDES ¡!!¡:

El Sr. Zapatero, president del govern espanyol, ha donat una estocada amb aires de torero als republicans al manifestar que prefereix una sociovergència a tenir tractes amb ERC. Bé això té diferents lectures, una seria que creu que el fet de governar amb ERC li fa perdre molts vots a Espanya.
La sequera i les picabaralles sobre els transvasaments amaguen els treballs interns dels partits per posar ordre intern als diferents corrents o protagonismes. Diuen perquè són transparents o potser perquè són assemblearis, ERC s'emporta la palma amb quatre corrents que s'enfronten per dirigir el partit. No sé si es tracta de quatre programes diferents o més aviat és qüestió de noms i poders.
Una altra lectura seria que es torna a demostrar la grant pífia estrategica d’ERC al confiar en el PSOE-PSC, pacte que només els hi ha portat desgast polític. I així narinant narinant, res nou que ja no sàpiga tothom .
I ara què? Ara toca que ERC es baixi els pantalons i faci autocrítica. Amb l’actitud del Sr. Zapatero i la seva sinceritat al deixar entreveure que no vol ERC ni en pintura, els republicans hauran de començar a pensar en no donar més suport al govern socialista ni a Madrid ni a Catalunya.
El PSC continua fent equilibris sobre la maroma que li ha instal·lat el PSOE, amb un Zapatero expert en donar disgustos als seus, encara que siguin la clau del seu èxit, i especialista en les promeses ambigües i sense garantia de compliment. Mentre els moviments d'ERC es produeixen després de la derrota electoral, el PSC no ha tingut temps de festejar l'èxit electoral, i s'ha vist ràpidament abocat a l'atac de gelosia per les floretes enviades als seus adversaris de CIU.
Si ERC continua fent de gos d´ atura a les ordres del PSOE- PSC, amb aquesta línia d’atacs cap a CiU, evidentment l’esperança de treballar conjuntament pel país cada vegada estarà més llunyana i amb menys possibilitat d'èxit.
També hi ha moviments interns al PP; a Catalunya s'ha qüestionat la capacitat de Sirera per liderar el partit. Després de Piqué, Sirera ha volgut donar la imatge d'un partit molt convençut del seu posicionament dretà i espanyolista, però no ho sabut fer, i ja es parla de noms per substituir-lo. A nivell espanyol tampoc ho tenen més clar, sobretot observant els moviments de la senyora Aguirre per desplaçar el senyor Rajoy, segons ella per qüestió de programa i no de protagonisme. Al mig s'hi troba el senyor Gallardon, que de tant en tant hi fica cullerada.
Pensant en el nostre país, ens faltaria ICV i CIU per analitzar. Els primers també han anat a la baixa, sense que això sorprengués a ningú. Aquesta tendència a la baixa dóna més relleu a l'èxit assolit per ICV a les eleccions municipals, a Torredembarra, que va aconseguir el segon regidor, en aquest cas regidora, després de anys amb un sol representant.
No sé què en sortirà de tot plegat, i podríem dir allò de "ja s'ho faran", si no fos que ens afecta i pot condicionar el futur del nostre país. El posar en perill sobre tot pot venir d'un bloqueig espanyol al desenvolupament de l'Estatut, que encara que retallat, ens podem trobar que ens el retallin encara més.
Avui sentia preguntar en una tertúlia radiofònica si Zapatero premiaria el bon paper del PSC. La resposta ha estat sortir per petaneres, probablement perquè no es té gens clar. Sigui el que sigui, els demanaria que dediquessin esforços a solucionar els problemes que ens afecten en primer terme, però sobretot que aprenguessin a consensuar i a dialogar, a dins el partit, i amb els altres partits.Voldria que reflexionessin sobre si seguir aquesta manera de fer no els conduirà només al mateix que ja es va veure a les últimes eleccions generals : millors resultats pel PSOE- PSC i pitjors per ERC i per ICV. Ells sabran el que els convé més.
Avançar les eleccions catalanes seria una manera de poder fer un front de contenció a la sobèrvia socialista que viurem a partir d’ara, i sinó al temps.
A rel de l’anunci aquell que recorda la frase d'Albert Einstein "Hi ha dues coses infinites: D’univers i la estupidesa humana. I de la primera no n’estic del tot segur" (grans paraules del geni dels genis) m’ha vingut que fa molt temps que van caure a les meves mans les "Lleis fonamentals de l’estupidesa humana" de Carlo M. Cipolla que sempre em van semblar d’allò més encertades.
Aquí us les exposo: Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana
Primera Llei Fonamental: Sempre i de manera inevitable cadascun de nosaltres subestima el nombre d’individus estúpids que circulen pel món.
Segona Llei Fonamental: La probabilitat que una persona determinada sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica de la mateixa persona.
Tercera Llei Fonamental: Una persona estúpida és una persona que fa mal a una altra o a un grup de persones sense obtenir, a la vegada, cap profit per ell mateix, o fins i tot, obtenint-ne un perjudici.
Quarta Llei Fonamental: Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides. Els no estúpids, en especial, obliden constantment que en qualsevol moment i lloc, i sota qualsevol circumstància tractar i/o associar-se amb individus estúpids es manifesta infalíblement com un error caríssim.
Cinquena Llei Fonamental: La persona estúpida és el tipus de persona més perillós que existeix. L’estúpid és més perillós que el malvat. Apa! Amb aquestes reflexions tant filosòfiques us deixo rumiant perquè.
Si!Si!Si! Avui comença un nou cap de setmana.
De moment el Sr. Zapatero ja s’ha descobert el cap amb el barret taurí i ha saludat amb un to burleta als seus socis de govern a Catalunya amb un “va por uZtedes”……Ole¡¡¡¡Oleeeeee¡¡¡¡¡¡¡

Bon cap de Setmana!!!!!!!!!!!!