11.4.08

Oleee¡VA POR UZTEDES ¡!!¡:

El Sr. Zapatero, president del govern espanyol, ha donat una estocada amb aires de torero als republicans al manifestar que prefereix una sociovergència a tenir tractes amb ERC. Bé això té diferents lectures, una seria que creu que el fet de governar amb ERC li fa perdre molts vots a Espanya.
La sequera i les picabaralles sobre els transvasaments amaguen els treballs interns dels partits per posar ordre intern als diferents corrents o protagonismes. Diuen perquè són transparents o potser perquè són assemblearis, ERC s'emporta la palma amb quatre corrents que s'enfronten per dirigir el partit. No sé si es tracta de quatre programes diferents o més aviat és qüestió de noms i poders.
Una altra lectura seria que es torna a demostrar la grant pífia estrategica d’ERC al confiar en el PSOE-PSC, pacte que només els hi ha portat desgast polític. I així narinant narinant, res nou que ja no sàpiga tothom .
I ara què? Ara toca que ERC es baixi els pantalons i faci autocrítica. Amb l’actitud del Sr. Zapatero i la seva sinceritat al deixar entreveure que no vol ERC ni en pintura, els republicans hauran de començar a pensar en no donar més suport al govern socialista ni a Madrid ni a Catalunya.
El PSC continua fent equilibris sobre la maroma que li ha instal·lat el PSOE, amb un Zapatero expert en donar disgustos als seus, encara que siguin la clau del seu èxit, i especialista en les promeses ambigües i sense garantia de compliment. Mentre els moviments d'ERC es produeixen després de la derrota electoral, el PSC no ha tingut temps de festejar l'èxit electoral, i s'ha vist ràpidament abocat a l'atac de gelosia per les floretes enviades als seus adversaris de CIU.
Si ERC continua fent de gos d´ atura a les ordres del PSOE- PSC, amb aquesta línia d’atacs cap a CiU, evidentment l’esperança de treballar conjuntament pel país cada vegada estarà més llunyana i amb menys possibilitat d'èxit.
També hi ha moviments interns al PP; a Catalunya s'ha qüestionat la capacitat de Sirera per liderar el partit. Després de Piqué, Sirera ha volgut donar la imatge d'un partit molt convençut del seu posicionament dretà i espanyolista, però no ho sabut fer, i ja es parla de noms per substituir-lo. A nivell espanyol tampoc ho tenen més clar, sobretot observant els moviments de la senyora Aguirre per desplaçar el senyor Rajoy, segons ella per qüestió de programa i no de protagonisme. Al mig s'hi troba el senyor Gallardon, que de tant en tant hi fica cullerada.
Pensant en el nostre país, ens faltaria ICV i CIU per analitzar. Els primers també han anat a la baixa, sense que això sorprengués a ningú. Aquesta tendència a la baixa dóna més relleu a l'èxit assolit per ICV a les eleccions municipals, a Torredembarra, que va aconseguir el segon regidor, en aquest cas regidora, després de anys amb un sol representant.
No sé què en sortirà de tot plegat, i podríem dir allò de "ja s'ho faran", si no fos que ens afecta i pot condicionar el futur del nostre país. El posar en perill sobre tot pot venir d'un bloqueig espanyol al desenvolupament de l'Estatut, que encara que retallat, ens podem trobar que ens el retallin encara més.
Avui sentia preguntar en una tertúlia radiofònica si Zapatero premiaria el bon paper del PSC. La resposta ha estat sortir per petaneres, probablement perquè no es té gens clar. Sigui el que sigui, els demanaria que dediquessin esforços a solucionar els problemes que ens afecten en primer terme, però sobretot que aprenguessin a consensuar i a dialogar, a dins el partit, i amb els altres partits.Voldria que reflexionessin sobre si seguir aquesta manera de fer no els conduirà només al mateix que ja es va veure a les últimes eleccions generals : millors resultats pel PSOE- PSC i pitjors per ERC i per ICV. Ells sabran el que els convé més.
Avançar les eleccions catalanes seria una manera de poder fer un front de contenció a la sobèrvia socialista que viurem a partir d’ara, i sinó al temps.
A rel de l’anunci aquell que recorda la frase d'Albert Einstein "Hi ha dues coses infinites: D’univers i la estupidesa humana. I de la primera no n’estic del tot segur" (grans paraules del geni dels genis) m’ha vingut que fa molt temps que van caure a les meves mans les "Lleis fonamentals de l’estupidesa humana" de Carlo M. Cipolla que sempre em van semblar d’allò més encertades.
Aquí us les exposo: Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana
Primera Llei Fonamental: Sempre i de manera inevitable cadascun de nosaltres subestima el nombre d’individus estúpids que circulen pel món.
Segona Llei Fonamental: La probabilitat que una persona determinada sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica de la mateixa persona.
Tercera Llei Fonamental: Una persona estúpida és una persona que fa mal a una altra o a un grup de persones sense obtenir, a la vegada, cap profit per ell mateix, o fins i tot, obtenint-ne un perjudici.
Quarta Llei Fonamental: Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides. Els no estúpids, en especial, obliden constantment que en qualsevol moment i lloc, i sota qualsevol circumstància tractar i/o associar-se amb individus estúpids es manifesta infalíblement com un error caríssim.
Cinquena Llei Fonamental: La persona estúpida és el tipus de persona més perillós que existeix. L’estúpid és més perillós que el malvat. Apa! Amb aquestes reflexions tant filosòfiques us deixo rumiant perquè.
Si!Si!Si! Avui comença un nou cap de setmana.
De moment el Sr. Zapatero ja s’ha descobert el cap amb el barret taurí i ha saludat amb un to burleta als seus socis de govern a Catalunya amb un “va por uZtedes”……Ole¡¡¡¡Oleeeeee¡¡¡¡¡¡¡
Bon cap de Setmana!!!!!!!!!!!!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Avui s'escull al candidat a la Presidència (i President en funcions) José Luis Rodríguez Zapatero com a nou President del Govern Espanyol. En segona votació i per majoria relativa. I, per estrany que resulti, surt més reforçat que si aconseguís una majoria absoluta atorgada pels vots d'altres grups parlamentaris.
Coses de la política.
Mentrestant, la resta dels partits van de gresca en gresca (agafin l'accepció castellana del terme, sisplau, molt més adient):
El PP és en plena batalla, amb una Esperanza ja sense esperances (perdoneu el joc de paraules fàcil!) i uns barons "prietas las filas" al voltant de Rajoy, no tant perquè hi confien com per evitar que l'Espe es faci amb el poder del PP abans d'hora... Si ara no ho fa, potser en el proper Congrés popular el/la substitut/a de Rajoy no tindrà perquè ser l'Aguirre... Per tant, més que per convicció, els líders territorials fan costat al President del partit per conveniència.
ERC segueix en una batalla campal publicitada de la que esperem, pel bé del propi partit, de Catalunya i del Govern, que se'n surti sense fer-se massa mal.
IU en plena guerra interna, entre els de la caverna del PCE i la resta, que tampoc és que es posin d'acord del tot. Aferrats ara a canviar la llei electoral...
CiU té el seu conflicte permanent larvat, i seguirà així (pronòstic de Nostraramonus) in secula seculorum. Començo a creure que forma part de la seva manera de ser...
El PNB té en Urkullu un líder ferm, en la línia moderada, i que s'ha sabut imposar a Egibar en el pols intern a l'hora de decidir si fer fora la gent d'ANB dels municipis on governen o no.
Bé... que estarem entretingudets... A Catalunya, amb un tema dels importants: l'aigua... Esperem que es resolgui tot bé. Qüestions com aquesta són de les que obliguen a obviar el partidisme i l'electoralisme i centrar-se en "fer país".. Hi serem, tots plegats, a l'alçada?
Salut.

Anònim ha dit...

Cada dia que passa la credibilitat del govern de Catalunya és més baixa, el pacte amb PSC i ICV cada cop és més qüestionable i al pas que anem d'aqui a uns mesos podem estar encara molt pitjor.
És hora de trencar amb el PSC i amb els seus criats d'ICV, ERC no hi guanya res amb aquest pacte i Catalunya tampoc.
Cal recuperar la credibilitat perduda i això només s'aconseguirà allunyant-se de dos partits tan poc creibles i tan poc seriosos com elPSOE. PSC i ICV. L'episodi del transvassament del Segre és la gota que fa bessar el got,tenim un problema que ha estat generat per la incapacitat i per la incompetència dels actuals governants, els quals en lloc de resoldre problemes es dediquen a generar-los. Li passen la patata calenta a l'oposició, als pagesos, al govern central, a la societat civil, als consumidors, als periodistes i a qui sigui i no arreglen res de res.

Anònim ha dit...

Els efectes de la dura sequera s'han convertit per a Montilla, President de la Generalitat, en un malson, en un monstre de dos caps: el seu propi partit i el seu propi Govern.

El PSOE, per boca de Rodríguez Z. i per atraure CiU ha afirmat solemnement que el Govern espanyol estudiarà la possibilitat de cercar l'aigua del Roine; ha fet una finta per a evitar cops, un joc de cintura que Montilla no va saber fer en l'entrevista amb Mas. Ha estat un cop directe del President del PSOE al fetge del President Montilla. No m'agrada que es maltracti el Govern del meu país; no tenen aquest sentiment els 25 diputats socialistes catalans que al Congrés aplaudiren sorollosament i amb rostre alegre el discurs del seu veritable President.
Per acabar-ho d'adobar, ERC al Parlament ha afirmat amb contundència el seu total rebuig al transvasament d'aigua del Segre.
Un cop insolidari contra el seu cap de Govern.Olee¡ i Oleeeeeeee¡¡

Nova Via ha dit...

Avançar eleccions a Catalunya? Per què? Ah, si!! que el sr. Más està "de lo suyo".
No seria més fàcil demanar al sr. Zapatero que obligui a pactar amb convergència i donar per llei la presidència a convergència per els segles dels segles?
No podem demanar als ciutadans i ciutadanes de Catalunya , que vaguin a votar cada dos anys a veure si sona la flauta i guanya convergència.
El tripartit té problemes, i els
té per que són forces obertes i diferents. En cavi convergència, no tindria aquest problema, ja que podria pactar amb el seu germà de sang, el pp.

Anònim ha dit...

El conjunt de despropòsits del govern tripartit davant la sequera és monumental.
José Montilla i el PSC s'hi sumen a la proposta de transvasament del conseller Baltasar però no aconsegueixen una posició unitària com a govern, ja que ERC s'oposa al transvasament del Segre. Però no tan sols no hi ha unitat al sí del tripartit, sinó que tampoc el govern espanyol, en mans del PSOE, que es qui té la competència no hi dona suport.
Mentrestant, Convergència i Unió es manté contrària al transvasament d'aigua del Segre en la seva capçalera pel seu impacte ecològic però no es tanca a consensuar d'altres mesures d'urgència, sempre i quan hagi un postura unitària del govern tripartit -PSC, ERC i ICV-EUiA- que recordem-ho ara no existeix. I, a la vegada, proposa una solució a llarg termini: transvasament d'aigua provinent del Roine. Transvasament que rep la negativa del govern tripartit, argumentant que ells aposten per les desalanitzadores, que d'altra banda, consumeixen quantitats enormes d'energia elèctrica i tenen una esperança vida mitjana d'uns 15 anys, per tant no es poden considerar propostes definitives.
A més a més, no podem obviar que per fer-les funcionar necessitem portar energia de les centrals nuclears franceses.
Tot plegat, un debat ple d'hipocresies i despropòsits,El que tenen que fer el trispartir es plegar¡¡.

Tertulià ha dit...

Crec que la manera com comença la legislatura és tota una declaració d’intencions.
Hi ha dos fets que crec ens hem de fixar, ja que són els més importants (almenys jo ho veig així)
1) El PSOE vol estrènyer els llaços amb el PP (Que SI es el seu germà de sang i no pas CIU) això indica la direcció clara i unívoca que ha pres el PSOE-PSC)
2) Prefereixen ser escollits a la 2a que no «claudicar» amb els partits «disgregadors de l’estat» ni que aquests partits que poden «disgregar l’estat» sigui una convergència liderada al congeso espanyol per unió.
Pinten bastos, o ens espavilem,tots(CDC-ERC-CUP-PRC-etc,etc.. o quan ens n’adonarem tornarà a tenir més poder la diputació de Barcelona que la Generalitat.
L’estat que estan construint no ens té en compte i sembla que cada dia ens en tindrà menys.
Crec que hi hem de reflexionar tots i treballar, A PODER SER TOTS PLEGATS, per assolir el nostre objectiu.
Hi ha molta feina, crec que falta més gent per a continuar fent-la.

Anònim ha dit...

els socialistes catalans han vist que tot el seu esforç durant la campanya sols ha estat recompensat "a nivell personal" es a dir, cadires per a tres o quatre "ministros", de tots els temes que realment interessen a CATALUNYA "si te visto no me acuerdo", sols hem de veure que tornarà a ser ministra la margarita alvarez (NO VOLS CALDO, DONS DOS TASSES) es una manera que una altre cualsevol de dir-nos als catalans QUI MANA i qui obeeix.
Ara toca aguantar les consequencies d'anar a favor del partit i en contra dels interessos del propi país = CATALUNYA.
D'aixó els meus avis en deien: FER DE PUTA I POSAR EL LLIT i altres mes antics i mes savis: CADA POBLE TE EL GOVERN QUE ES MEREIX.