4.4.08

Politica de doble fons.

Les caixes de doble fons són les que fan servir els prestidigitadors per fer els seus trucs de màgia. A la política catalana hi ha molta prestidigitació, en forma de programes que no mai no arriben a ser duts a terme, promeses que no s'acompleixen i conceptes que mai no defineixen la realitat. És el que jo anomeno "política de doble fons" que, lògicament, requereix polítics de doble fons.
Especular és jugar amb els bens i serveis, manipulant el seu valor i en conseqüència encarint-los de manera artificial. Això és el que ha passat amb tots els components que incideixen en la construcció de vivendes, sol, materials i ma d’obra, i el que ens ha portat en aquest País de trillers a l’esfondrament mes espectacular del sector immobiliari, la tan temuda bombolla immobiliària s’ha produit per l’ànsia del benefici fàcil i el poc interès de les administracions en controlar-ho.
Catalunya ha de desempallegar-se d'aquestes polítiques i d'aquests polítics.
No s'hi val a jugar amb els conceptes; no s'hi val a jugar amb les expectatives. Cal que tornem a la política, a la seriositat. I ho hem de fer per una triple exigència: una exigència ètica, una exigència moral i una exigència democràtica.
Amagat entre les batzegades que li estem fotent al conseller Balatsar per la “magnífica” gestió que està duent a terme amb el problema de l’escassetat de l’aigua, han aparegut aquest dies notícies sobre sancions proposades per la CNC (Comissió Nacional de la Competència) a patronals alimentàries, per haver justificat els importantíssims encariments de preus dels productes de primera necessitat, des de la falsedat. Ens han estat apujant el preu dels ous, la llet, el pa i la carn de pollastre a nivells quasi be de caviar, fent servir les mateixes tècniques que amb els immobles, immoral.
És important jutjar els polítics per les intencions, però sobretot per les realitats. I sembla que avui encara hi ha polítics en aquest país que juguen a fer veure que el que expliquen que volen ja val com si fos una realitat. Més doble fons, més trucs, més desafecció democràtica, més problemes quotidians, menys qualitat de vida. Aquest és l'efecte final de la política de doble fons!
Sembla com si per a fer negocis en aquest país de pillos, s’hagués de fer un màster en males pràctiques i extorsió al consumidor final perquè d’altra manera un servidor no entén l’ètica dels negocis que fem servir, a la resta d’Europa passa el mateix que aquí?.
Si a això hi afegim també la segona part, l’habilitat que tots aquests que s’enriqueixen amb mala praxis tenen per a defraudar a l’hora de pagar impostos, haurem de concloure que per sobreviure dins el mon dels negocis a espanya s’ha d’acabar robant, és trist.
I el mes fotut de tot és concloure que si això ha passat en la construcció i ara s’albira que està passant també en l’alimentari, com podem estar segurs els consumidors que la resta de sectors estan fent les coses com calen?. Després ens parlaran de la crisi de confiança i de les subprimes nord americanes dels collons, però el que està passant aquí és de jutjat de guàrdia, no ho creieu vosaltres?
És clar que per tenir un èxit total els mags necessiten un públic disposat a empassar-se els trucs com si fossin realitat...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

El PP i el PSOE tenen un seriós problema i Espanya dos, Zapatero i Rajoy. La nostra petita i fràgil democràcia, mai havia vist candidats a la presidència tan mediocres, antiestètics, sense gràcia i poc preparats. Des que AP va presentar a l’amic Antonio Hdez. Mancha com successor de Don Manuel o el PSOE a Joaquín Almúnia per Felipe Gonzàlez, la cosa no ha fet sinó empitjorar.

Anònim ha dit...

A Espanya, si ets empresari o polític i et dediques al “mangoneo”, no només no vas a la presó, et fas ric i vius com un rei, com ara Zaplana.
Però si cremes una foto del rei d’Espanya, la justícia espanyola (que és un fer la mà perquè ni és justícia ni es nà) s’afanya a embargar-te el cotxe i el sou. Això és l’Espanya “democràtica” de Zapatero.
És a dir, és l’Espanya de sempre, eterna, inalterable des de Felip V, passant per Franco, Felipe González, Aznar i el sacre de Zapatero.

Anònim ha dit...

La reflexió final a tot plegat? Apretem-nos el cinturó! No només pel drama econòmic (que per cert, ara no es diu “crisi”.. es veu que hem de parlar de “desaccelaració econòmica”), sinó perquè, políticament, un té dubtes raonables sobre la solvència en aigua, economia i projectes de futur dels nostres governants (d’aquí i d’allà). Però, a més a més, s’evidencia que la crisi ja no és només econòmica, sinó també del propi sistema institucional i els seus valors.
En tot cas, però, lligat amb allò que deia que ja no estem de crisi, sinó de desacceleració econòmica, m'han passat unes quantes reformulacions del Trispartit interessants:
- Crisi = Desacceleració econòmica
- Transvassament = Captació temporal d'aigua
- Barracons = Aules prefabricades
- Pobresa = inclusió social
es veu que toca modernitzar el llenguatge !

Anònim ha dit...

SECURITY CENTER: See Please Here

tafaner ha dit...

Mentre tothom ens parla de crisi, han sortit el beneficis empresarials de les empreses que cotitzen al IBEX 35, podríem dir aquestes són les empreses líders, les 35 empreses més importants, i que de la seva millor o pitjor activitat i les seves comptes d’explotació ens podrien indicar si estem en una situació de recessió o fins i tot de crisi.
Doncs la sorpresa, malgrat el pessimisme instal·lat, és que les empreses de l’IBEX 35 van guanyar el 2007 un 15,7 més de beneficis 49200 milions d’euros, i de volum de negoci 305333 un 18,1 % més. Amb aquesta dades difícilment podem parlar de crisis real, psicològica potser si, que el sector immobiliari si, que el de construcció està patint també, que el futur és incert i molta gent diu que no pinta bé, pot passar o no.
Davant d’aquesta percepció catastròfica, que algunes dades de moment no confirmen, caldria canviar l’actitud com a mínim d’aquells que creen opinió i d’aquells que tenen o poden tenir influencia en la situació econòmica, caldria una estratègia positiva per part del poder econòmic i el poder polític, tot actuant perquè si és cert que la situació pot anar a pitjor, no sigui així, la construcció encara no està malament, el sector immobiliari si, per tant una bona injecció d’obra pública –infraestructures, habitatge protegit,..- segur podria tenir un efecte balsàmic i positiu en crear activitat econòmica i no destruir ocupació. El poder econòmic hauria de mirar més el tipus d’interès des del punt vista de la gent i les empreses i no només com un instrument per controla la inflació, que és el que esta fent el BCE. Si es vol encara hi som a temps.
Entre les empreses de l’IBEX 35, hi ha empreses del sector bancari i del sector immobiliari i de la construcció i també han tingut importants beneficis, per tant les empreses líders les coses els hi van bé, pot ser ens trobem que les que no van bé, són les que han abusat de l’especulació i dels crèdits, i no han tingut la previsió de mirar cap demà passat i només han buscat el pelotazo permanent.
Salut.