El govern de caverna i dels problemes de les persones

Cada dia que passa sento que hi ha menys coses que no van com haurien d’anar. De vegades són coses senzilles, de vegades coses que el temps ha fet que pensem que són normals i que no s’hi pot fer res, tanmateix, de tant en tant em surten unes gotes de mala llet (serà la mítica rauxa catalana?) que m’encenen i em fan veure que sí, realment les coses no van bé.
Quan s'ha parlat de la part cavernària del PSOE sempre s'ha mirat sobretot a José Bono i Juan Carlos Rodriguez Ibarra, amb permís del socialisme basc, gran generador de cavernaris hispànics, qui després, per sort, acaben devorats, com Nicolás Redondo Terreros o Rosa Díez

Hem de ser realistes. Aquest segon tripartit és un govern bàsica ment del PSOE amb un parell de partits absolutament submisos que donen la raó a l’amo i paren la mà a final de més per cobrar, anul·lats tant políticament i cada cop més territorial ment ICV i ERC (ara esquerra) es troben amb l’aigua al coll i no saben què fer, però d’això ara no en parlaré. ( no toca ¡¡)
No tinc cap mena de dubte que des de fa uns anys, des del Congrés de Sitges del PSC-PSOE, Catalunya és un altra referència clara del nacionalisme cavernari espanyol socialista.

Els Montilla, Chacón, Corbacho, Zaragoza... curiosament tots provinents de la mateixa comarca, són dignes representants a Catalunya d'aquesta espècie política hispànica. No qüestiono en cap cas la seva catalanitat, però sí la seva ideologia. La identificació que tenen amb Catalunya ve del fet d'haver nascut aquí, i de fer política aquí, i des de fa poc, de governar aquí, cap cosa més enllà. Són gent criada, feta i formada amb mentalitat absolutament espanyola, que han heretat de la part catalanista del PSC-PSOE icones ideològiques com federalisme i pluralisme d'estat, que repeteixen sense creure-hi, sense saber massa què són i a què es refereixen.
Crec que no cal posar masses exemples, en tot cas n'està ple.

Per parlar-ne d'alguns, tots recordem els salts del President de Catalunya amb els gols de la selecció espanyola, o la seva assistència a desfilades militars i altres a la capital de l'estat en clar acte de vergonyant submissió. També el recordem mirant d'impedir l'Estatut del 30 de setembre, o parlant de retallar-lo l'endemà, cridant Visca Espanya i votant José Bono al Congrés del PSOE on es va escollir Rodriguez Zapatero.
De Chacón recordem el recent Viva España, l'orgull com a espanyola de ser Ministra de Defensa, i el seu discurs polític buit. De Corbacho recordem que era la persona que va voler separar PSC del PSOE (evidentment ell es quedava al PSOE) en una de les crisis de Maragall President, i les recents declaracions on manifestava que la màxima il·lusió de tot espanyol era ser Ministre i que per això es mostrava tan orgullós de ser-ho.

José Zaragoza és simplement la maquinària i el cervell amagat de tots aquests.
Dir que aquestes persones són catalanistes és simplement un insult a la memòria de quantes persones han deixat la vida per la llibertat de Catalunya i tantes d'altres, personalitats o no, que han deixat bona part de la seva vida al servei del reconeixement nacional de Catalunya. Jo, com a catalanista, també em sento insultat per aquest fet. La trampa de la maquinària polític - medi àtica socialista consisteix en deixar sense contingut la paraula catalanista, i un cop buida, hi cap tothom a dintre, per tant també ells.

Per ells ser catalanista és simplement treballar per Catalunya, i llavors ja se senten catalanistes.

És evident que amb aquesta definició tothom és catalanista, perquè tothom, inclòs per exemple Aznar, alguna cosa haurà fet per Catalunya.
Parlaré del PSOE, el que governa a Catalunya, el que té el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya col·locat. Tots sabem que el PSOE no és un partit nacionalista, ho han dit sempre «nosaltres no som nacionalistes, som catalanistes» també han dit sempre «no ens interessen els debats identitaris si no els problemes de les persones» En tant en que ells diuen que prioritzen la solució «dels problemes de les persones» em fixaré en això, car l’únic nacionalisme que entén i defensa a capa i espasa el PSOE és l’espanyol.
Considero que quan hi havien les eleccions hi havia els següents «problemes de les persones», segurament me’n deixaré però n’hi havia uns quants (els de torn) que van ser aquells on van posar el dit a la llaga:
** Infraestructures / mobilitat
** Habitatge
** Millores socials
** Equilibri territorial (sí, a Lleida, Tarragona i Girona sempre omplen el cap de vent a la gent amb totes les meravelles que han fet i totes les que falta per fer)
Em deixo encara l’ensarronada de rodalies, les ajudes a la dependència i tantes altres coses que ni arriben ni saben ells si arribaran. Acabo amb una sola conclusió si el govern «dels problemes de les persones» no soluciona «dels problemes de les persones» entenc que no hauria de governar. Plegar i convocar eleccions anticipades. Al cap i a la fi, jo no vull cap govern que depengui de l’estratagema dels partits polítics amb seu a Madrid .Malgrat el que vulguin fer-nos creure, no és que no siguin catalanistes,es que en tant no solucionen els problemes de les persones i és que són la mateixa caverna, i la tenim aquí.
Reacciona Catalunya ¡¡¡.