M'admira, però no em sorprèn, la quantitat de discrepància que ha generat la notícia esbombada, o amplificada, fa pocs dies per l'ABC, aquest diari que sembla que existeix només per bordar al pas dels catalans (i això que ara caminem a poc a poc i mirant de fer el mínim soroll i feina possible...!).La notícia bomba que va treure a la llum el rotatiu alfabètic és la factura de 9.000 € dels extres que es va fer instal.lar a l'Audi-A 8, oficial el president del Parlament.
Home, veient la factura desglossada -una tele, una tauleta i un reposapeus-, sí que sembla cara, caríssima, fins i tot. Però a què ve aquesta esquinçada tan unànime de vestidures?, com és que tanta gent s'ha apuntat a fer de correveidile d'aquest escàndol estúpid, farisaic i per a més inri importat de la Meseta Castellana, de les manies eternes?
"Quan un país cau de quatre grapes a debatre sobre el cotxe oficial de la presidència del Parlament (del Parlament propi) és símptoma que la confiança d'aquest país en si mateix està sota mínims", però fent esforços per no deprimir-me I tornant al cotxe famós. Per a cotxes tunejats, els de James Bond el agent -007. Ningú s’estranya que un simple agent secret al servei de sa majestat britànica, tingui cotxes equipats amb tota mena de gadgets caríssims i d’un sol ús. Déu salvi la Reina!.
Ningú discuteix que els caps de govern disposin d’avions propis o que les cases reials disposin de forfaits de per vida que recorden l’estil de viatjar dels ministres espanyols aquells del “gratis total”. Que Saura, un conseller “ecosocialista” es gasti 40.000 € en decoració feng-shui de la seva nova seu, o que un antic conseller seu, S.Milà, s’emportés la familia a fer viatges amb helicòpter pagat per mi i per valtrus, només va donar de si algun acudit que ja s’ha oblidat
Sense sortir d'Espanya, que és d'on va venir, i només per posar l'exemple de l'homòleg del president Benach al Congrés de diputats espanyol: ¿a quant puja la partida destinada a les despeses derivades del càrrec de José Bono? I no caldria pas que gratéssim fins a les partides amb despeses de representació reservades de l'Estat; i passem també un estúpid vel sobre els "fons reservats" (tristament famosos en determinats episodis de la història recent del país veí )...
"Els altres, els que creuen que Catalunya no és una Nació, ni un País, ni res que se li assembli més enllà d'un component més d'una pluralitat exterior, no poden consentir que la presidència del Parlament sembli que és el que és, una presidència de Parlament .Estic totalment en contra de la decisió d’Ernest Benach: No hauria d’haver fet desmuntar ni un sol dels elements que fan que el seu cotxe oficial sigui una eina més per a la feina, a l’alçada de la segona autoritat del país. Del meu país.
Per a ells, no és el preu del cotxe del president allò que els molesta, sinó que hi hagi president i que n'exerceixi". Una dependència que no és sols fàctica, sinó també mental. I és que són massa els que aquí veuen la realitat amb els mateixos ulls que la veu la majoria dels espanyols. Com els lectors assidus de l'Abc, troben ofensiu i intolerable que les institucions catalanes realitzin certes despeses sumptuàries que, per bé o per mal, són corrents en tots els Estats del món. Alguns dels quals, per cert, fins i tot es permeten el luxe de mantenir monarquies.Però el que m'ha fet flipar de debò ha sigut en Juan Saura amb la seva sortida reclamant al molt honorable president Benach que s'excusés públicament pels 9.000 € gastats tan impúdicament en temps de crisi. Al conseller eco socialista 9.000 € malgastats li deuen semblar massa honor, per al president del Parlament del seu País.
Però s'oblida -com li han hagut de recordar aquests dies- que ell es va gastar fa poc (potser encara no havia començat la crisi?...), i oblidant, l'amic Joan, que ell forma part de l'entramat governamental, com a membre del tripartit, on és soci amb ERC.
D'això se'n deu dir solidaritat entre socis del govern, oi honorable conseller d'Interior?
Lo més acollonant d'aquest lamentable sainet encara estava per venir, però. Un és el sermó sobre la amoralitat de l'abús benaquià, si fa no fa del mateix to que el de l'inefable líder (per ara) d'ICV, que ha pronunciat... Joan Ridao, company (per dir-ho així) de partit del president Benach! I l'altre, que ja es veia venir, és que aquest, després d'escudar la seva decisió tan i tan errada en un acord de consens pres fa uns mesos per tots els partits amb representació a la Mesa de la Cambra catalana, se l'ha embeinat, i ha fet retirar els extres de marres del seu cotxe oficial,torno a repetir que estic en contra de aquesta decisió.. A Madrid deuen riure i riuran a mandíbula batent... No és sorprenent que l'Abc, d'acreditada trajectòria anticatalana, hagi dedicat uns quants titulars a esbombar un fet que, des de la seva òptica, és escandalós.. Perquè a Espanya hi ha moltes persones que pensen que és una aberració que a Catalunya s'hi parli una llengua oficial diferent de l'espanyola (i, si no, demaneu-ho al magistrat que ahir es va mofar dels joves acusats d'injuriar la monarquia que s'expressaven en català).
O que és un disbarat que tinguem institucions pròpies, com ara la Generalitat, amb govern i Parlament. I que se senten ofeses quan se'ls explica que els polítics electes que presideixen les institucions catalanes es desplacen amb cotxes oficials d'un cert nivell, equipats fins i tot amb una tauleta plegable perquè hi puguin teclejar el portàtil. I ara!, què s'han cregut, aquests catalans malgastadors, que no paren de demanar més diners i més competències. Un cop vista aquesta opereta de vergonya aliena, la sensació, per no dir la convicció, que a un li queda és que la volada dels nostres polítics no és pas de gallina, sinó de pollet, i encara gràciesAra bé mentre tan,el socis ( per ara),de aquest pollets, el partit socialista, que no es creu el País, demana fets però només té paraules, ho ha tornat a fer. Novament ha menystingut Catalunya i a premiat de manera obscena bascos i gallecs per tal de superar el tràmit d’aprovació dels pressupostos generals. Zapatero ha preferit regalar competències i milions d’euros al PNB a no haver-se d’enfrontar a la incomoditat catalana que li reclamava un pressupost que contemplés el nou finançament per Catalunya i alhora fos un pressupost pensat en clau de crisi.
Això significa que ens hem convertit en el pitjor estigma del president del govern, el flanc per on pot perdre les pròximes eleccions; i això li fa por. De moment pot respirar perquè novament i per no trencar la tradició els 25 diputats que el PSC-PSOE va obtenir a Catalunya han votat novament a favor del seu veritable partit el PSOE i en contra dels interessos de la gent que els va escollir.
Aquí s’acaba la unitat pel finançament que tant predicava en Montilla, vull fer-vos avinent un àudio entranyable i bonic de poder que avui he pogut sentir a RAC1. El secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, sociata de professió i ecspanyol per vocació, ha estat entrevistat per Jordi Basté a "El món a RAC1". Quan se li ha preguntat si el front comú pel finançament, que encapçala el PSC, li treu la son, l'Ocaña ha hagut de fer esforços per no cagar-se i pixar-se de riure.
A nosaltres no ens descobreix res que no sabessin: que el PSC no li fa ni pessigolles al PSOE, i que el front comú aquest fa més aviat mes pena que gloria. Però la rialleta que se li escapa diu molt i paga la pena sentir-la..
El que està clar és que la nostra força d’influència al govern central s’ha vist minvada amb l’aprovació d’aquests pressupostos, s’ha vist que tot i que els socialistes hagin temptat al senyor Duran amb la governabilitat d’Espanya, la nostra resposta ha estat clara i contundent. Mai podrem formar part d’un govern que assetja sistemàticament el nostre poble català i n’abusa fins a extrems denigrants.
Un govern, el president del qual ha d’anar ploriquejant perquè el deixin assentar-se a la taula dels grans mandataris, havent estat un dels líders que fins a última hora no va reconèixer la crisi financera. Fins i tot el capitalisme sembla que s’haurà de revisar i re. fundar, això no deixa de ser un bri d’esperança per aquells tan acostumats a caminar lligats, que dubten que puguem caminar sols,sense duptar-ho algún dia
Tot i així sempre hi ha una llum en la foscor, un dels últims reductes d’esperança. I és que al ritme que van les coses l’amenaça d’eleccions anticipades a Catalunya és ara mateix un fet real. Esperem que no sigui massa tard.
10 comentaris:
Mira aquests dies en ZP fent mans i mànigues perquè algú l’inviti a la reunió aquesta que diu que han de fer per refundar el capitalisme. I el P.P. en pes, excepció feta de l’Aznar i el seu canvi climàtic, donant-li suport. Adhuc el rei, sempre preocupat per les seves qüestions econòmiques, ha dit alguna cosa al respecte. No se’n pot demanar més. Es un clam patriòtic. Sembla que l’orgull d’Espanya està en joc. La Brunete i la Kope borroka també hi col·laboren, tot i insultant en ZP, per dir la veritat. Els Terços de Flandes, l’Armada Invencible, la Guàrdia Mora, Manolo el del Bombo i la Selección Campeona, tot s’ha posat en marxa . Però no sé si ho tenen molt fàcil. Com que en ZP és un tipus llest, això ja ho demostrat moltes vegades, vol donar-li a la seva presència un caire ideològic, vol anar de líder d’Iberoamèrica. Toca’t els peus. El portaveu de “l’economia més sòlida de tot el món” ara, de pas, donarà un parell de lliçons sobre com portar endavant el tema de la crisi. Potser, una de les mesures per redreçar l’economia sigui aquella de donar 400 euros a tot el món conegut, o passar una pensió a totes les persones dependents. Estic segur que prometrà recolzar l’estatut que surti de les converses que tinguin. Es molt capaç. Aquest igual es pensa que pot anar pel món fent-se el fatxenda i dient mentides per la gola. Potser no ha vist que això només ho pot fer a Catalunya. I és estrany que no ho hagi vist, perquè mira que d’assessors en té. Moratinos, per exemple.
No obstant, el que sí que és un error polític és un cop efectuada la despesa, i veient la polèmica suscitada demanar la retirada dels extres.
És un error polític per dos motius: primer perquè la despesa ja ha estat efectuada i no suposa cap estalvi i, segon perquè amb la seva retirada accepta que els complements no eren necessaris i per tant eren fruït del caprici.
I no voldria deixar de censurar al Sr.Saura per la seva hipocresia. Una hipocresia que el porta a criticar al Sr. Benach, recordem-ho membre d'un partit amb qui governen conjuntament a la Generalitat, per unes despeses que ell considera excessives i supèrflues, quan ell mateix va encarregar i aprovar.
El Sr. Mingote del ABC, fa demagogia barroera en aquesta portada i el que més fot és que tant ell com l'ABC ho saben, però els hi és igual.
Contra el "tontolcul" tothom s'hi veu amb cor.
Salut.
Realment, a vegades fotem riure, perquè,Catalunya és un País que es deixa presidir per algú com Benach -i Montilla!- i després s'enfada si, per fí, exerceix de president i demana un cotxe que cobreixi les necessitats del càrrec que ostenta.
Estic d´acort amb tu tertúlia, les eleccions que s’acosten, que seran l’any vinent, no d’aquí dos anys, un cop ERC faci les mil-i-unes per prorrogar l’agonia del governm, el que els desgastarà més encara… doncs en aquestes eleccions els votants tindrem un gran dilema: no sabrem a qui votar, perquè totes les opcions seran dolentes, totes. Llavors haurem de decidir el menys dolent, els que vulguin votar, esclar.
Aquesta és l’estratègia de tots els partits, semblar menys dolent que els damés, o fer sortir les coses dolentes dels demés.
I seguirem una nova legislatura així. Fins que no hi hagi un partit que faci les coses en positiu.
Quan CIU i ERC es renovin, quan en Lopez Tena i en Carretero liderin aquests partits, d’aquí 2 o 3 anys? llavors veurem la llum al final del túnel, llavors.
Fins llavors, anar fent cap a pitjor.
Fiixeu-vos, però, en què l'Ocaña no se'n riu del PSC, sinó que en el fons se'n fot del front comú pel finançament de Catalunya que inclou tots els partits.
Pensem-hi, perquè el ridícul que estem fotent per les espanyes és -aquest sí- espantós.
Joan Saura sap que es troba al final de la seva vida política i vol morir fent tant de mal com pugui a aquells que intueix que el sobreviuran perquè l'han superat. Frustrat i ressentit, Saura és el viu retrat del fracàs.
És l'home ebri d'ambició que volia menjar-se el món i inscriure el seu nom amb lletres d'or en la història i que, finalment, ha esdevingut un llast insuportable fins i tot per a ICV. Atrapat en un racó del seu despatx, Saura veu com són precisament els seus els qui, encerclant-lo, li lliuren arsènic en un gotet de menta –l'estètica del verd és tot un detall– i li diuen: "O te'l prens o fem que te'l prenguis".
Abans, però, ha demanat una cosa com a última voluntat. Ha demanat que el deixin guanyar-se la glòria mediàtica que la història li ha negat. Ho intenta convertint-se en el noi dels encàrrecs de María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del govern espanyol, i ho torna a intentar entabanant Maria Lluïsa Gally, néta de Lluís Companys.
Amb la primera traeix la resta de forces polítiques catalanes i amb la segona humilia Catalunya pidolant que Madrid "repari" el nom del president Companys, com si fos una cafetera.
Però, com que no se'n surt, ho torna a provar mirant de fer mal a Ernest Benach, en particular, i a Esquerra Republicana, en general.
Saura és així, com tots els àvids de renom, no té escrúpols.
Apa,nois,salut i a cascarla, i cuan avans millor!
Quan el jutge Honrubia es burlava de la llei que reconeix els drets dels ciutadans a utilitzar la seva llengua, dient allò de “ah, sí, claro, que ustedes necesitan intérprete”, l’única resposta lògica era dir-li que l’únic que necessita intèrpret és ell, un individu incompetent per exercir el càrrec.
Anem passant els dies com si res, entre les bagatel·les del cotxe del President del Parlament, atrapat pel parany organitzat per l’ ABC amb l’ ajuda del Conseller Saura i la persecució a la Val d’Aran contra una óssa, utilitzant sentiments tribals i primaris per a defensar interessos espuris. Per si no n’ hi havia prou, amb la presentació del projecte de pressupostos per l’ any 2009, tornem a la realitat del que és una derrota sense precedents del govern català, no pels atacs de l’ oposició sinó per la simple submissió al que han decidit els poders de l’ estat: No fer-nos cas. Com que tenim l’orgull sota mínims, ens dediquem a fuetejar- nos amb el cost dels extres del cotxe oficial, convençuts de ser davant l’ exemple més acurat de la maledicència de la classe política catalana i quedem callats, “ entenen” que s’ insulti a la segona autoritat del país o justificant la persecució d’una ossa, espècie protegida pel Codi Penal. Ni la trajectòria d’en Benach, ni l’ óssa Hvala, ni els limitats pressupostos, tenen massa a veure amb la taula, el reposa peus o el monitor del cotxe presidencial. Les relliscades – més per una precipitada resposta que pel fet -, les esgarrapades al caçador o la falta de liquides pressupostari són l'excusa perfecta per aconseguir convertir-nos en un país perplex, emmordassat i acovardit. Si l’ ossa espantada, surt corrents esgarrapant a qui troba davant. Alguns polítics catalans, massa sovint marxen amb la cua entre cames, davant qualsevol atac de la caverna, demanant perdó si per precipitació han donat alguna empenta. Curiosa defensa, quan l’ imperi contra ataca.Aquesta es defensa a la catalana ??,jugem sense fixes,ni negres,ni osties,tenim que cambiar de joc,els "escacs",no funcianan.
Aquesta vegada Artur Mas no anirà a Madrid a salvar els mobles del tripartit.Aquesta vegada s'ho hauran de fer sols.
Montilla ho haurà de liderar.
El termini de la pròrroga del Sº Saura expira d'aquí a 10 dies...
Però ja sabem que després de la pròrroga venen els penals no?
I per curar-se en salut, el bo de la pel.lícula, el conseller Castells, ha el.laborat els pressupostos de la Generalitat pel 2009 sense comptar amb cap increment addicional producte de l'acord de finançament.
Si hi ha acord, ja veurem com ens els gastem!
Si senyor! això és un govern seriós!
A Madrid diuen que estiguem tranquils. Que l'acord de finançament arribarà quan arribarà i que no ens preocupem, que en tot cas serà amb efectes retroactius des de gener de 2009.
Gràcies!
Posats a demanar, no podria pas ser amb efectes retroactius des de setembre de 1714?
Però ens avisen que amb la crisi, tampoc ens esperem gran cosa!
A l'hora de buscar diners per solucionar la liquiditat del bancs bé que els han trobat a sota d'alguna rajola... I n'ha trobat bastants més dels que Catalunya reclama -perquè són nostres!.
Però està clar que per complir amb una llei, amb un pacte entre Parlaments, no hi ha diners ara per ara i per tant, ja ho trobarem...Montilla va dir al seu moment que entre Zapatero i Catalunya, ell triaria Catalunya.
Mentida podrida !!.
Montilla ha triat Zapatero perquè, segons diuen, votar en contra dels pressupostos de l'Estat podria provocar la caiguda del govern espanyol...
Pobre govern espanyol!
Deu tenir la autoestima molt avall el sr.Zapatero. Per uns miserables 2.000 o 3.000 milions d'€ ha posat en perill la continuïtat del seu govern...
Si que es valora poc!
O potser és que sabia que Montilla no s'atreviria a jugar les seves cartes?
Quina por deu tenir Zapatero de la unitat catalana oi?.
Publica un comentari a l'entrada