26.11.08

Enfortir Catalunya !

“Enfortir Catalunya”, diu el president Montilla en una conferència al Palau de la Generalitat on celebra, diuen, el segon aniversari de la constitució del Govern d’Entesa.
És realment admirable com s’escarrassa el PSC en esborrar els dos anys i mig de presidència de Pasqual Maragall. Com si l’Entesa no fos filla del Tinell, o el Tinell no hagués existit mai.
“Enfortir Catalunya” escriu la ploma de Miquel Iceta en un discurs que el president pronuncia en una nova entrega del procés de consolidació mediàtica ideat des de Nicaragua.
Enfortir Catalunya, és una feina noble, és un projecte que val la pena, i una necessitat imperiosa de cara al demà.
Però en els llavis de José Montilla, “enfortir Catalunya” no deixa de semblar un eslògan.
Com el “Som-hi” que ha adoptat la Generalitat per donar sensació de moviment i d’energia.
Com el “Govern com tu” pensat pels assessors del president Maragall i que anava acompanyat d’un logotip i tot. O com el “Visca Barcelona”, darrera campanya institucional de l’Ajuntament liderat per Jordi Hereu.
La sensació és que vivim en un món de missatges i columnes virtuals d’imatges construïdes amb suma delicadesa i que fan de la política un aparador de cosmètics.
Ahir, mentre el president parlava, un bon nombre d’estudiants universitaris seguien tancats a la Universitat de Barcelona, protestant pel Pla de Bolonya com si això fos el 1968 i estiguessin a la Sorbona. Milers de nens i nenes d’arreu del país aniran a estudiar avui en barracons. Els nostres centres d’atenció primària seguiran al límit del col·lapse i els metges tornaran a casa ofegats de tantes visites i tan poc temps per atendre-les. Els treballadors de la Nissan seguiran protestant per un model productiu que els ha fallat, i una manca de productivitat que no som capaços d’afrontar. L’article de The Economist seguirà fent mal a la imatge internacional de Catalunya. Nous concursos per entrar a treballar a l’Administració Pública s’organitzaran el proper cap de setmana a facultats de tot el país. Els sindicats del professorat seguiran empenyent cap a l’asfixia ideològica el nostre sistema educatiu.
I, probablement, no passaran gaires dies fins que el debat del finançament torni a donar a l’esquerra la ocasió de parlar de ‘política social’ i de com seguir fent coses tan prioritàries com donar dentistes gratuïts als nens de Catalunya, mentre la Llei de la Dependència roman tancada en el calaix de les bones intencions.
Eslògans governen Catalunya
. Grisor, mediocritat, anem enrera, diu Convergència i Unió. “La Catalunya que no va. L’empremta de Montilla” resa l’eslògan .
Hi ha una cosa que sí ha demostrat el PSC. Alhora de fer eslògans, ens guanyen.
Tenim tants motius per considerar que aquest Govern és nefast, que sembla que donem per fet que tothom ho veu i que, per tant, hem de rivalitzar en veure qui s’apunta la millor frase del dia. Catalunya la governen els eslògans, però no serà amb eslògans que caurà aquest Govern. “Enfortir Catalunya” no serà una conferència que faci història.
Però és part d’una línia traçada i certament eficaçment executada per uns dirigents que saben el que volen.
Amb eslògans no caurà aquest Govern.

18 comentaris:

Anònim ha dit...

La doble cara que utilitza el Montilla és increible, es fa el milhomes de cara als mitjans de comunicació per defensar Catalunya i en cara no explica que els "seus" diputats a Madrid voten un pressupost que no respecta l'Estatut ni el finançament . Això es diu cinisme del fi ........

Anònim ha dit...

Quina vergonya que el President Montilla ara vingui a dir que ell defensa més que mai ningú Catalunya, quan va ser elprimer que va presentar esmenes a l'Estatut de Catalunya. Tenen una gran capacitat els socialistes de manipular la realitat.

Anònim ha dit...

Ja ho dieun, qui dia passa any empeny i aquest van passant.

tafaner ha dit...

El president Montilla finalment
s' ha pronunciat i ho ha fet pel camí del mig, picant l´ullet a uns i altres , intentant aconseguir la complicitat de tots.
Les advertències a Rodríguez Zapatero sobre la qüestió del finançament, continuen semblant un autèntic brindis al sol i una fugida d´estudi , després de comprovar els reiterats incompliments del govern central. El president intenta novament guanyar temps , per adoptar el que ell considera la decissió correcta davant l' atac del Tribunal constitucional contra l' autonomia catalana.
Són els típics moviments de distracció que tant li agraden i que segons els seus assessors l' ajuden a enfortir la imatge presidencial "au dessus de la mélêè" del PSC.
Enfortir Catalunya, proclama un President que vol fer de Pujol sense aconseguir-ho, donant excuses a tort i a dret, confirmant així que durant dos anys entre tos han debilitat el país.
Un balanç políticament pobre d' un govern, que quedarà definitivament en entredit per la crisis, la frustació del finançament i la previsible sentència negativa a l' estatut. Montilla ha donat a conèixer el seu Pla B. Convocarà tots els partits per a trobar una resposta unitària, afegint que si la sentència es adversa, s' haurà
d' evitar el parany de proposar camins que no tenen sortida.
Reconeixent així paradoxalment, que es inviable un front unitari que proposi un nou referèndum, per obvies raons ideològiques i programàtiques.
Queda poc temps i no sembla que la crida a la unitat i la fermesa, que reclama el President, sigui suficient quan fa més de trenta anys que aquestes virtuts no es practiquen.
L´estabilitat del govern, encara que no ho sembli, perilla. De res li serviran els vint-i-cinc diputats del PSC a Madrid, els dos Ministres i les pressions a Zapatero. Si no hi ha una nova consulta als catalans, ni es convoquen eleccions avançades,
la solució que queda per a conèixer el joc de cada força parlamentària, és la moció de censura.
Salut.

Anònim ha dit...

Montilla cada dia més desmelenat i espanyolista
Costarà molt redreçar el pais, quan l´espanyolisme del PSOE entre a les institucions ja no surten ni am aigua calenta
Em pregunto que diran els de la ERC, quan Montilla utilitza els mateixos arguments que Aznar i el PP amb això de " la Constitució que ens hem donat tots" , frase mitica del constitucionalisme espanyolista.

Anònim ha dit...

Esquerra darrerament està molt satisfeta amb el règim constitucional, sobretot perquè dóna molts de privilegis a la classe política.
Potser fins i tot el constitucionalista Joan Ridao ha donat classes a Montilla sobre la sacrosanta Constitució espanyola.
Mans netes.....Som com tu.....

Anònim ha dit...

Quina hipocresia d'aquest impostor que no representa ni Catalunya ni els catalans, dimiteix i deixans en pau !

Anònim ha dit...

Cada dia CDC surt a fer declaracions i totes són de politiqueig entre partits. Si no baixen d'aquest ressentiment per no gobernar i no comencen a opinar i a oferir solucions sobre els problemes quotidians dels ciutadans, cada dia n'estan més lluny. Amb l'escusa del tot per la Catalunya ideal s'obliden del tot pels catalans d'ara i aquí i no es fan desitjar.

Anònim ha dit...

En Montilla no fa rés més que comedia, ens menteix com el seu amic en ZP.
No cal dir " El PSC t´estima, peró estima més Catalunya" Sencillament. . . . els 25 diputats del PSC que votin en contra d´uns pressupostos que s´obliden de Catalunya, com sempre. Menys teatre PSC i Sr. Montilla !!!!

Anònim ha dit...

Carod i ERc han triat anar cap al dependentisme, i fugir de l'indepentisme

Anònim ha dit...

Bé només hi han 2 opcions, o Dependentisme o Independentisme. CDC ielSº Mas cap on vol anar?

Anònim ha dit...

El pla del Montilla serà protestar "molt energicament" i au, continuar com aquell qui res.
I ERC ? Com sempre, muts i a la gàbia, i ben agafats a la cadira.
hu entès: així doncs, quina serà la resposta unitària?
Sí wuana?

Anònim ha dit...

Tu escoltes el discurs de Montilla dient que mai cap govern no havia treballat amb tant de sentit de país com el seu, i si ets ni que només sigui la meitat d’una persona decent, et surt un article sincer que no es pot publicar enlloc. El límit és l'article que he escrit a l'AVUI. Límit total. Perquè a Catalunya avui no es pot publicar en cap mitjà de comunicació convencional que és una vergonya, un escarni i una presa de pèl tenir un president sense cultura ni formació de cap mena, un funcionari vulgar i ordinari, que avergonyeix el càrrec amb el simple fet de ser-hi. Racaille. A Catalunya avui no es pot publicar enlloc, i enlloc vol dir en cap diari o tele o ràdio, la veritat evidentíssima que és un fracàs nacional que un home que porta 28 anys vivint de l’administració catalana, dels diners dels contribuents de Catalunya, tingui la barra infinita de parlar el català de merda que parla, aquest català que hauria d’avergonyir a qualsevol persona que no volgués passar per indocumentat o per taxista. Ja no per poc catalanista, sinó per ignornat. Per burro, per indocumentat. És un escàndol, és un escàndol! Avui, a Catalunya, no pot es pot dir enlloc que Montilla no suposa l’èxit de cap integració sinó l’èxit de Franco que va dir que ho deixava tot lligat i ben lligat, i que en dir-ho pensava en ell, o en algú com ell. En algú que rebaixés tant com Montilla les aspiracions de tot un poble, i que ho fes en nom d'Esapnya. Fins i tot a Franco li seria ben bé igual que Montilla fos un trist sociata. Sempre s’han entès bé, entre ells, els d’arrel totalitària. Em sento insultat, agredit, amenaçat per un president com Montilla. Em sento vigilat en un país que això no pot dir-se i trothom combrega amb les rodes de molí oficials quan tothom sap que la veritat és una altra. Som uns covards, som unes rates. Callem en nom d’una suposada bona educació que ens està matant. Li estem fallant a la nació. Estem homologant autèntics incapaços. Estem homologant el càncer i ens creiem que no reconèixer la malaltia és com no estar malalts. Montilla president és un escàndol. És una infàmia. Perquè és un enemic i perquè sempre ho ha estat, des de la fastigosa demagògia espanyolista de quan era alcalde de Cornellà. Perquè la seva prioritat és Espanya i el partit aquell que roba i mata i que li dóna de menjar. I també perquè és un trist analfabet, un cafre, un empleat de llapis a l’orella i bata blava, una vergonya nacional. M’avergonyeixo de tenir un president d’aquest nivell nul, d’aquesta trajectòria empleada, que ha perjudicat la nació sempre que ha pogut i que s’hi pixa a la cara, volent-ho o no, amb la seva actuació deplorable. Cap país normal del món es deixaria fer Montilla president sense cremar palaus i prendre les seus oficials. Som uns covards, som unes rates.
Sostres diu:AVUI.

Anònim ha dit...

hola tertulià. Aquesta tarda t'he llegit un post superinteressant sobre repsol i ara que tinc temps anava a comentar i no hi és....El tornaràs a posar? Ah i també et volia demanar si podies dir-me on puc ampliar les dades que expliques. Moltes gràcies i salut

Tertulià ha dit...

Arnau,el post,sobre repsol,el pots trovar a :http://blocs.esquerra.cat/davidpuig/bloc/cas-repsol-un-tema-molt-interessant-de-seguir.
a: el singular digital
a: el diari avui
Gràcies per el teu comentari i fins un altré.
Salut i Soberania.

Anònim ha dit...

lol,so nice

Anònim ha dit...

For the same things, the different experiences of people always give a different experience, very good article!
Personalized signatures:Personalized signatures:面对面视频斗地主,面对面视频游戏下载,淮安掼蛋,常州三打一,常州麻将

Anònim ha dit...

It seems my language skills need to be strengthened, because I totally can not read your information, but I think this is a good BLOG