Enfortir Catalunya !

“Enfortir Catalunya”, diu el president Montilla en una conferència al Palau de la Generalitat on celebra, diuen, el segon aniversari de la constitució del Govern d’Entesa.

És realment admirable com s’escarrassa el PSC en esborrar els dos anys i mig de presidència de Pasqual Maragall. Com si l’Entesa no fos filla del Tinell, o el Tinell no hagués existit mai.
“Enfortir Catalunya” escriu la ploma de Miquel Iceta en un discurs que el president pronuncia en una nova entrega del procés de consolidació mediàtica ideat des de Nicaragua.

Enfortir Catalunya, és una feina noble, és un projecte que val la pena, i una necessitat imperiosa de cara al demà.
Però en els llavis de José Montilla, “enfortir Catalunya” no deixa de semblar un eslògan.

Com el “Som-hi” que ha adoptat la Generalitat per donar sensació de moviment i d’energia.

Com el “Govern com tu” pensat pels assessors del president Maragall i que anava acompanyat d’un logotip i tot. O com el “Visca Barcelona”, darrera campanya institucional de l’Ajuntament liderat per Jordi Hereu.

La sensació és que vivim en un món de missatges i columnes virtuals d’imatges construïdes amb suma delicadesa i que fan de la política un aparador de cosmètics.
Ahir, mentre el president parlava, un bon nombre d’estudiants universitaris seguien tancats a la Universitat de Barcelona, protestant pel Pla de Bolonya com si això fos el 1968 i estiguessin a la Sorbona. Milers de nens i nenes d’arreu del país aniran a estudiar avui en barracons. Els nostres centres d’atenció primària seguiran al límit del col·lapse i els metges tornaran a casa ofegats de tantes visites i tan poc temps per atendre-les. Els treballadors de la Nissan seguiran protestant per un model productiu que els ha fallat, i una manca de productivitat que no som capaços d’afrontar. L’article de The Economist seguirà fent mal a la imatge internacional de Catalunya. Nous concursos per entrar a treballar a l’Administració Pública s’organitzaran el proper cap de setmana a facultats de tot el país. Els sindicats del professorat seguiran empenyent cap a l’asfixia ideològica el nostre sistema educatiu.

I, probablement, no passaran gaires dies fins que el debat del finançament torni a donar a l’esquerra la ocasió de parlar de ‘política social’ i de com seguir fent coses tan prioritàries com donar dentistes gratuïts als nens de Catalunya, mentre la Llei de la Dependència roman tancada en el calaix de les bones intencions.
Eslògans governen Catalunya. Grisor, mediocritat, anem enrera, diu Convergència i Unió. “La Catalunya que no va. L’empremta de Montilla” resa l’eslògan .
Hi ha una cosa que sí ha demostrat el PSC. Alhora de fer eslògans, ens guanyen.

Tenim tants motius per considerar que aquest Govern és nefast, que sembla que donem per fet que tothom ho veu i que, per tant, hem de rivalitzar en veure qui s’apunta la millor frase del dia. Catalunya la governen els eslògans, però no serà amb eslògans que caurà aquest Govern. “Enfortir Catalunya” no serà una conferència que faci història.

Però és part d’una línia traçada i certament eficaçment executada per uns dirigents que saben el que volen.

Amb eslògans no caurà aquest Govern.