27.11.09

La dignitat de Catalunya.

Arribo a casa, encenc el portàtil, obro internet i faig un repàs de la premsa, del correu, etc. M’atrau la portada d’un diari en versió digital: S’hi anuncia la publicació d’un editorial conjunt de la majoria de la premsa editada a Catalunya, a favor de l’Estatut que encara – després de tant de temps – continua sent motiu d’estudi pels magistrats del Tribunal Constitucional.
La Vanguardia, El Periódico, El Punt, l'Avui, el Diari de Girona, el Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa publiquen avui un editorial conjunt sota el títol "La dignitat de Catalunya".
L'editorial s'està difonent de manera piramidal també per la xarxa i com a mínim aconseguirà que sigui llegida, compartida i comentada. A veure si també serveix per destapar les vergonyes d'aquells que o bé per acció o bé per omissió estan consentint tot això.Aquesta és una iniciativa inèdita que vol posar de relleu el malestar per la que sembla que serà una imminent sentència molt desfavorable del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut actualment en vigor. (Què bonic , kà maku, que dirien alguns!. De l'emoció ja he gastat 30 paquets de mocadors i ara mateix estic escrivint amb una mà perquè amb l'altra encara m'estic mocant. Tots els partits auto-anomenats catalanistes sí, fins i tot la federació catalana del PSOE se'n defineix, malmetent irremediablement el nom d'aquesta ideologia i el govern s'han felicitat pel text.)
Avui tenim una nova oportunitat per creure en Catalunya. en què ras i curt es diu que Catalunya no acceptarà amb el cap cot totes les garrotades que hom vulgui clavar-li. Desprès de recordar en el texte conjunt que Pacta sunt servanda, em sap greu que els diaris catalans que s'han posat d'acord en explicar que això del Tribunal Constitucional en relació l'Estatut ja és una presa de pèl descarada, tornin a caure en aquell tó victimiste de que nosaltres tot ho fem bé, paguem els impostos (només faltaria!) i no tenim ni cap Fur Especial ni cap Concert Econòmic que ens afavoreixi com el Pais Basc o Navarra... I no podem deslliurar-nos de la queixa, quan es tractava de fer un acte de dignitat, d'orgull i d'auto-afirmació rebel.
Les pantomimes, al teatre senyors ¡ ¡. Què passarà quan el tribunal escapci l'Estatut? Què faran els diaris catalans? Quants dies hi duraran, les llagrimetes? Quantes plomes autosatisfetes faran encara més el ridícul ?
Els diaris catalans i els seus amos, es poden fotre la seva editorial allà on els càpiga. Quanta hipocresia. Periodistes i polítics varen perdre fa anys qualsevol engruna de legitimitat si mai l'havien tinguda. Com l'altre dia el nostre president Montilla, que ens adverteix, grotesc i risible com de costum, que ell serà el primer en agafar el trabuc... ells ,els unionistes, ja no compten, ni uns ni altres. I ho saben. Ells són a l'altre bàndol, pertanyen a la foscor, al problema. Volen encara figurar una mica més, remenar la cueta, i ara ens regalen un últim gran escarafall conjunt.No en teniu pas, de dignitat. Sou tots plegats una vergonya.
No vull dir que em sembli malament que la premsa uneixi esforços – deu ser molt dur haver d’escriure un diari sencer cada dia – però em sembla que tan en el fons com en la forma totes aquestes capçaleres fan tard. I ja se sap, quan les coses es fan tard i malament, el ridícul pot ser espantós.
L’hora de defensar la via estatutària, el tot està per fer i tot és possible per trobar una manera d’encaixar dins d’Espanya, fa temps que es va acabar, i defensar-la avui no té més sentit que intentar salvar la calaixera del naufragi. Podrien haver fet el mateix tot just aprovat l’Estatut al Parlament de Catalunya, amb un 90% dels parlamentaris a favor, quan el PSC va amenaçar amb esmenar el text al que acabada de donar el seu suport quan comencés el tràmit parlamentari.
Podrien haver-ho fet, també, durant el difícil tràmit parlamentari i en tot el seu erràtic desenvolupament. Podien haver-ho fet en el moment que fou aprovat i, de retruc, acusat d’inconstitucional pel PP. Però, avui dos anys i mig després, acostumats ja com estem al maltracte i al desconcert, no sé ben bé a que treu cap. I no vull pensar a qui beneficia, i a qui perjudica. I és que quan estem a les portes d’una jornada de referèndums per tot el País, amb una ebullició enorme dels sectors independentistes gairebé clandestina per la premsa; quan ja ningú creu que els nostres parlamentaris sàpiguen o puguin fer cap tipus de moviment de fermesa davant d’una sentència adversa, havent demostrat sobradament llur incapacitat durant tot aquest vodevil; quan ningú es mouria per salvar un Estatut que són molles d’un pa que volem sencer, aquest editorial conjunt em sembla poc més que el gol de l’honor. El gol de l’honor després d’un repàs dels que fan història, i evidentment això no mereix ni una gasetilla sinó va acompanya d’una profunda reacció i d’una remuntada èpica.
Calma, Señor Zapatero? Ja n'hi ha prou de calma! Si la voluntat dEspanya és seguir una via totalitària, la de Catalunya és prendre un altre camí ben diferent: el de la prosperitat separada. Ja comencem a estar cansats d'estirar de les arades com la mula que fuig de les fuetades de l'amo. Si la vostra voluntat és seccionar tot anhel i voluntat de convivència amb l'elegància sobreactuada i resclosida que a les espanyes s'anomena "talante", la nostra era la d'intentar una vía que no per creure'ns incòmode, improductiva, anacrònica i injusta vam intentar.
No som davant una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat. No hi ha desafecció que valgui davant un atac a tota una societat, davant tota una cultura. Catalunya no pot acceptar un darrer intent d'arrencar d'arrel el que malanomenen "problema català". Com diu l'editorial, la solidaritat catalana pot ressorgir en defensa de la supervivència de Catalunya. Catalunya parlarà, i quan ho faci serà Espanya la que haurà de tenir calma i rendir comptes amb els darrers tres segles d'història.
El meu projecte personal no passa ja per un projecte comú amb Espanya en el que l’únic que els interessa és la meva contribució i la dels altres catalans amb el 10% del PIB per a pagar-se les festes. No m’agrada tampoc que ens vulguin fer combregar amb rodes de molí titllant la iniciativa dels 12 rotatius amb l’editorial, com una pressió intolerable al constitucional, pressió serà si de cas, presentar recurs per un text que és calcat en molts aspectes als d’altres comunitats que no s’han recusat, organitzar recollides de signatures en contra, recusar a membres del tribunal o bloquejar la seva renovació, tot per a manipular, pervertir i pontejar la voluntatd’un Poble.
Fins i tot haig d’admetre que el rebuig del constitucional a l’estatut és la millor cosa que ens pot passar per adonar-nos-en que a Espanya els catalans no hi tenim cabuda, l’inici per engegar un procés desinhibit i col·lectiu que de la ma de la societat civil ens porti a l’avantsala d’un procés irreversible cap a la sobirania i a un plantejament valent com a societat moderna i compromesa. M’emprenya que em vulguin prendre per idiota i potser la millor forma de fer-ho evident és transmetre el missatge que fins aquí hem arribat, els sembli be o malament a Espanya, perquè la veritat, se me’n fot el que puguin pensar!
Ja som una Nació sense estat, no acceptem mai ser una nació sense dignitat.

19 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi tampoc m'agrada aquest Estatutet. És com si m'haguéssin regalat una bici, la hagués dut al mecànic i m'en volguéssin tornar només el quadre, un pedal, les llantes i les llums. Gràcies, però no.
Ja d'entrada per a mi l'Estatut que es va aprovar el Parlament tenia mancances, moltes. Però allò si que va ser un pacte entre partits catalanistes, partits espanyolistes i Iniciativa, que sempre juga a ser ambigua en aquest tema. Bé, i Convergència... En fi.
Però abans que arribés a Madrid ja li estàven fent un trajo a mida. A mida del modista, no de l'Estatut. Com que quan va arribar el trajo ja estava fet, el què es van dedicar és a retallar l'Estatut perquè hi capigués al trajo. Ni parlar-ne, de fer un trajo nou. El que sí que li estàn fent, a l'Estatutet, és una cara nova. Li han passta tan el ribot, que no s'assembla en rès al que va sortir de Catalunya. I mireu, a ningú li agrada que li donin gat per llebre. I crec de debò que acceptar aquest Estautet seria del tot inacceptable per orgull i per dignitat. De què serveix que el poble de Catalunya es pronuncíi si després vénen una gent a dir-nos que d'allò rès de rès i que aquí els únics amb potestat per decidir són ells? No. No, gràcies, però jo al joc d'haver de parar sempre, no hi jugo. Que l'assumpte fa tant de tuf a ranci que ni amb Detergent Demócrata Yo d'en ZP no marxarà la pudor a despotisme il·lustrat que fan Espanya, els seus polítics i el Tribunal Constitucional.

Juan

Anònim ha dit...

Hi ha moltes maneres de negar que un ànec és un ànec, però van totes contra l'essència de la realitat. I també dels somnis, és clar.

Anònim ha dit...

Estem cansats de veure com la unitat del Parlament es desfà com un terrós de sucre al Congrés dels diputats per la submissió del diputats i diputades catalans al PSOE.

Anònim ha dit...

Els catalans n'estem farts que des d'España ens diguin qui té la darrera paraula pel que fa a la nostra nació, a les nostres institucions i a les nostres lleis i de com ens hem d'administrar i governar.
Els catalans vàrem votar el text de l'Estatut, i la voluntat sobirana d'un poble no es pot esclafar com s'intenta fer-ho des del TC. Els catalans, a aquestes alçades, només tenim un camí que no és altre que la independència nacional i la plena sobirania. Els catalans volem ser una Nació-Estat de plè dret i amb la plena adhessió i integració a la Unió Europea sense dependre de ningú més que de nosaltres mateixos.

Anònim ha dit...

Cortina de fum - Em sembla que no passarà res de res. Aquest desembre 4 magistrats més acaben el seu mandat i Zapatero ja ha anunciat que la sentència no serà abans de Nadal.
Per tant, ens plantem al gener amb 8 magistrats fora de termini. Lògicament, es conclourà que un Tribunal així no pot dictar sentència sobre un tema "tant important".
Cal doncs renovar el Tribunal. Objectiu acomplert: com que això portarà uns mesos, serà impossible que hi hagi sentència abans de les eleccions al Parlament, que és l'objectiu de Montilla i el trispartit, atès que en unes eleccions amb clau nacional no hi tenen res a pelar.
L'editorail és un avís que la retallada s'ha de produir després de les eleccions, mai abans.
Salut.

Anònim ha dit...

¿Y qué esperaban los catalanes tras quemar Banderas, pitar el himno nacional y colgar al Rey en caricaturas?
¿Que les dieran las gracias?

Anònim ha dit...

No ens enganyem, la via autonòmica es el problema, i l’Estatut un simple fet que el referma, no hi ha solucions a mitges, i si una de molt clara:
LA DIGNITAT DE CATALUNYA, ES DIU INDEPENDÈNCIA

Anònim ha dit...

Per començar, el títol em sembla francament ampul•lós.Aquest editorial conjunt que es publica no em fa ni fred ni calor.M’agradaria saber d’on ha sortit la iniciativa, qui la impulsa i per què ara precisament, però com que tot això em sembla que no ho sabré pas deixem-ho estar tal com està. Hi haurà temps per saber-ne més coses i per comentar-ho.
Em sembla molt més interessant, si és que s’arriba a concretar, el fitxatge de l’alcalde d’Arenys de Munt pel Reagrupament de Joan Carretero.
Penso que l’enfortiment dels partits nacionals catalans és una bona notícia per a tots ells i per al País en conjunt.Només caldrà demanar que l’encertin en l’estratègia per acabar amb aquest desastre del tripartit i encarin el futur amb una visió que pugui superar la situació actual.

Anònim ha dit...

Espero que una bona estocada a l'Estatut per part del TC Español faci veure d'una puta vegada i totes als il•lusos que encara s'ho creuen que amb España no hi ha res a fer.

Anònim ha dit...

Estic plenament d'acord amb tu,anònim de la cortina de fum. Aquesta sentència serà la sentència "no-nata".. No veurem cap sentència abans de les eleccions al Parlament. Aquesta "pressió" exercida per la "totalitat" de la premsa del Pais i "al marge" dels politics m'acaba de convencer. El parany dels sociates és una autèntica obra mestra, cal admetre-ho. I ha colat, tu! Perquè tot déu s'hi apunta. Fins i tot la catosfera en va plena, i se'n felicita. Lamentable. No puc entendre que no vegin la gran trampa que suposa empassar-se això.

Anònim ha dit...

Els qui no ho vulguin entendre, que comencin a imaginar una nova Espanya sense Catalunya. Ja fa temps que ha quedat clar que Espanya no vol ser plurinacional - vol ser castellana - i potser s’apropa el moment de plantar-nos i dir que Catalunya tampoc hi creu en aquest fantasiós invent.
Pacta sunt servanda; els pactes s’han de complir i l’Estatut no ha de ser retallat per ningú. És la voluntat del poble català i el principi vertebrador del nostre sistema jurídic.

Anònim ha dit...

La dignitat d'uns diaris que tenen tots una molt clara tèndencia ideològica o que econòmicament depenen d'unes subvencions generoses per part del tripartit.
Aquesta és la seva dignitat. Repasseu les línies editorials de tots ells -inclosa la Vanguardia que vol fer-nos creure que és independent i veureu el pa que s'hi dóna.
És el pa dels Montilla, de la Madre, Iceta, Zaragoza, ... I del silenci dels Castells, Tura, Geli, Nadal,... I no sé que és pitjor: si els crits dels descerebrats o el silenci dels que podrien dir alguna cosa intel•ligent.

Anònim ha dit...

.Jo crec que és positiu mostrar una imatge comuna, ni que sigui per defensar la porqueria d'estatut aquest. Jo crec que allò que té de bo aquest manifest és veure el cabreig que agafa la caverna espanyola i les xorrades que arriben a dir.
Aquesta reacció absurda i fora de lloc crea més independentistes que molts meeting
Potser la idea és reforçar el tripartit? Pot ser. La realitat és que la resposta bàrbara espanyola acaba cabrejant aquells catalanistes conservadors, que cada cop veuen més que l'única solució és la independència.

Anònim ha dit...

El 30 de junio de 1982, las Cortes Generales aprobaron por amplísima mayoría la Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico (Loapa), pactada por los dos grandes partidos de entonces, UCD y PSOE. Los gobiernos catalán y vasco, CiU y el PNV presentaron sendos recursos de inconstitucionalidad por entender que algunos artículos no se ajustaban a la Carta Magna. Catorce meses después, en agosto de 1983, el Tribunal Constitucional anuló 14 de los 38 artículos porque invadían competencias de las comunidades autónomas. Todos acataron la sentencia porque una de las funciones del Tribunal Constitucional es impedir que una ley, por mucho respaldo que tenga, vulnere la Constitución.
El 10 de mayo de 2006, las Cortes Generales aprobaron por mayoría absoluta, con el voto en contra del PP y la abstención de ERC, el nuevo Estatut de Catalunya, refrendado por los catalanes el 18 de junio en un referéndum. El PP, el Gobierno de Aragón, el de Baleares y el Defensor del Pueblo presentaron sendos recursos de inconstitucionalidad por entender que algunos artículos no se ajustaban a la Carta Magna. Casi dos años y medio después, el Tribunal Constitucional aún no se ha pronunciado.
Cuando lo haga, todo el mundo acatará la sentencia, faltaría más, y de nuevo será la hora de la política, esperemos que de la alta política, de la que estamos huérfanos desde hace tiempo.

Anònim ha dit...

Mullar-se una mica per continuar sec, això és el que fa molta gent, manipulant i desviant l'atenció davant de fets i situacions que semblen irreversibles.
M'explico, avui una editorial conjunta, ahir unes declaracions més o menys compromeses, abans d'ahir uns sindicats respectant les consultes, etc, etc.....ai, ai ai, això em sona a por i preocupació. Ni estatut, ni T.C., ni recursos, del PP, ni del "defensor del pueblo" evidentment espanyol, ni govern d'Aragó, res de res aquí el que més fa trontollar tot, és, les consultes del dia 13 de desembre i les que vindran. No seré jo qui estigui en contra de les editorials conjuntes dels periòdics catalans. Però és la gent amb les seves iniciatives populars, les que fan que tot trontolli.
La unitat catalana, la de debó, és la que té clara amb quatre postulats la gent, el poble, si, sí aquest poble català tan i tan menystingut per tothom i que diuen que no pot decidir si no és dins les regles de joc, constitucionals.
Ara tots a corre i cuita per a salvar aquest tros de terra que està dins un estat, que no ens respecta i ens tracte indignament, i girar-li la decisió d'anar per lliure.
És tard, molt tard i hem d'anar per feina.
salut,-)

Anònim ha dit...

Es nota ke som prop de Nadal.12 apostols es conjuren i pareixen un editorial conjunt que brilla com l'estel de Natzaret.
Quan arribarà el Rei herodes ?
I ki serà el Judes de la història ??

Anònim ha dit...

Hi ha un tipus de boira, que no és física, és la mental, que també existeix i és més complexa, difícil d'entendre i percebre i que fa més por que l'altra.
S'explica l'anècdota del primer ministre britànic i el seu "chambelán" a les costes de Dover, intentant observar algun rastre de mar o de França en un dia d'intensa boira. "Sire" li diu el "chambelán", Europa està aïllada de Gran Bretanya per la boira.
És una manera de veure el món molt britànica quan encara no s'ha entès que ho has perdut tot i només ets la resta del no res de l'imperi perdut i extorsionat al límit, i instal•lat en la teva decadència et resisteixes a acceptar la realitat i veus la que et convé.
Doncs bé, més o menys la mateixa concepció de la visió de Catalunya és podria aplicar al Govern Espanyol, com el seu dia es podia aplicar al diari The Economist en la seva pintoresca visió de Catalunya.
No s’ho ha cregut mai Espanya aixó d'un Estat plurinacional, entre altres coses perquè no tinc clar que Espanya sàpiga que ella per si mateixa és un Estat, o s'ho cregui seriosament. De fet, el que en realitat segueix sent, és un regne feudal amb els seus serfs als qui procura esquilar-los tants delmes com pot, i la seva visió política no va gaire més enllà. De no ser així no es pot entendre la situació actual de L’Estatutet, que després de ser aprovat per dos Parlaments, el Català i l'Espanyol i referendat pel poble de Catalunya, estigui ara pendent d'onze inútils incompetents, que a sobre són uns quants d'ells Inconstitucionals i ja no haurien de ser al lloc on estan si tinguéssim dignitat i decència, qualitats de les que òbviament n’estan mancats, atès el primer error d'aquest Tribunal Inconstitucional, la primera fal•làcia va ser acceptar els recursos del PP, de l’Indenfensor del Poble i d'algun altre indocumentat com el “maño”, perquè tal i com s'havia desenvolupat el procés de l’Estatutet, ja estava dat, beneït i referendat i ells no hi tenen res a fer ni a dir en aquest assumpte.
Com no hi entenc de gran cosa i menys encara de lleis no se si es podria demanar empara a Brussel•les a propòsit d'aquest Tribunal Inconstitucional, de manera que se'l consideri invalidat per prendre decisions que afecten a la salut democràtica nostra i dels veïns.
Parlen avui tots els diaris de Catalunya que s'editen aquí de la dignitat de Catalunya amb relació a L'Estatutet i a la temuda resolució del TC. Doncs bé la dignitat comença per un mateix no sent mesell ni excessivament prudent amb l'altri i agafant el rave per les fulles o com més els hi agradaria dir-ho a Espanya "el toro por los cuernos", perquè la dignitat depèn de tu mateix i la llibertat, no et serà mai donada, com deia Maquiavel, s'ha de conquerir. I en el fons aquest Estatutet, és la nostra llibertat amb el pacte que hem fet amb Espanya, car de no aprovar-se de manera convenient voldria dir que aquest pacte s'ha trencat i les regles del joc que tan li agraden a Don Mariano s'hauràn trencat també....i aleshores, hom diria que ja sabem el que s'ha o hauria de fer.....o no ?

Anònim ha dit...

No era la premsa del Movimiento la que es posava d'acord amb publicar les mateixes notícies a la portada?

Anònim ha dit...

Diumenge davant el R.Madrid sería un bon moment per a que el públic i els jugadors mostréssin el seu rebuig a una retallada de l'estatut.