HIVERNACIÓ

El nou Portaveu del Grup Parlamentari de CiU, l'Oriol Pujol, va definir l'altre dia Catalunya com un ós que hiverna. Crec que és una definició prou encertada, o vull creure que és encertada, ja que l'alternativa és que estigui morta.
Amb tot el que està passant: Rodalies, TGV, Estatut, aeroport, inversió de l'estat... i la societat civil segueix dormitant. On són les organitzacions socials de Catalunya?, on és la gent?, com es manifesta la protesta?. No puc creure que les persones que s'han de llevar 2 i 3 hores abans del normal i arribar a casa tardíssim amb totes les molèsties en els trasllats, estiguin tan tranquils, arribin a casa tranquils com sempre, arribin les eleccions espanyoles, votin i a més votin PSC-PSOE de manera majoritària.
No puc creure que l'esquema de la gent sigui aquest.
La qüestió és que amb la que està caient, en unes condicions on seria fàcil portar més d'un milió de persones al carrer, Catalunya només és capaç de canalitzar les seves protestes amb una manifestació surrealista de 1.200 persones a la Plaça Sant Jaume, composada per unes 15 faccions diferents, completament enfrontades entre elles, incapaces inclús de cridar res tots junts alhora, i que no va acabar arribant a les mans de miracle.
No sé què ens està passant. Confio amb la teoria de la hivernació.
De fet la reacció catalana sempre ha estat peculiar, mai és una reacció immediata, sinó latent i que acaba trobant el seu moment per sortir. Confio que surti.
En aquest sentit crec que el meu partit hauria de tenir més en compte el component societat civil. Opino que sovint ens basem excessivament en l'estratègia comunicativa en sentit estricte, o sigui faristol, notes i rodes de premsa, i deixem massa de banda el treball amb la societat civil.