El nostre és un país estrany. Mireu, si no: mentre els de Torredembarra han hagut de fer tots els papers de l’auca i esmerçar una bona pila d’anys per poder disposar d’un simple projecte mal fet i per acabar de una nova estacío de tren, a El Prat de Llobregat, sense ni tant sols haver-ho demanat, els hi ha aparegut com un bolet una estació sencera de l’AVE.
Coses de la Magdalena... Però, el més curiós de tot, és que no passa res.
Perquè ? doncs, probablement, perquè tant la dimensió, com la freqüència dels despropòsits és tal, que ens ha fet perdre la mesura real de les coses. Són tants els esvorancs, les falles, les catenàries que fan figa o les esquerdes que apareixen i desapareixen, que hem acabat perdent perspectiva i visió de conjunt. I, quan això passa, pot passar de tot: estacions que es fan i es desfan, traçats que venen i van, alteracions diàries de calendaris i compromisos, etc.
Una confusió que, més enllà de dilapidar d’esvoranc en esvoranc la credibilitat dels polítics, permet la supervivència política de personatges com la inefable Sra. Margdalena, això sí: convenientment apimparada i compinchada pel tarannà i del ``talante´´ del seu cap de files.
D’aquell que escriu el nom amb “Z”. Amb "Z" de Zero. De Zero a l’esquerra, naturalment...
Fins el mes que ve,.Adeusiau¡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada