LA TRAGÈDIA DE TENIR DENTS

En aquest país tenim la gran sort de gaudir d'una seguretat social que dóna un servei molt bo. Si el comparem amb el d’altres països del món, on sinó et pagues els serveis mèdics ningú t’aten, podem pensar que estem de sort.Ara bé, quan tenim algun problema dental, la cosa fa un gir de 180º. Quan anem al dentista de la seguretat social, ens trobem un professional amb unes estenalles metàl·liques a la mà que van fent crack, crack, i amb una mirada i un somriure irònic, ens diu que: “ com no vulguis que t’arranqui un queixal vas bé cirerer”.Què passa tot seguit? doncs que acabem anant al dentista privat, ja que no ens queda cap més opció, el nostre problema dental ens demana una solució immediata que no podem obviar.Només entrar per la porta una simpàtica auxiliar de clínica dental i bata blanca ens ofereix la carta de preus. L’examinem amb gran deteniment mentre esgarrifats anem fent números per pensar com ens ho farem per poder pagar.El menú del dia ofereix a uns mòdics preus, el següent: neteja bucal--------60 €, empast--------100 €, - pensem:” fins aquí encara hi arribem”, però les sorpreses venen a continuació -, implantació de corona--------2500 €, -un arrrrrrrgggghh! ens surt de sobte de la gola i ja podria ser el dia més fred de l’any que no sabem com, suem com si fos un dels més calorosos d’agost.Pel cap ens comença a planejar una impotència immensa i ens plantegem que haurem de treballar 2 mesos sencers per poder costejar- nos l’implant.Em pregunto, per què el nostre apreciat sistema sanitari no considera prou important les nostres dents, penso que ens podria ajudar a costejar al menys el 50 % del cost.Des de l’administració no podran negar que els preus que demanen els odontòlegs són de sous milionaris i no per aquesta societat que viu ofegada pel cost de la vida i no aconsegueix estalviar un sol euro al mes .Bé, potser ens haurem d´acostumar a una nova tribu urbana que anomenarem els esdentegats. En formaran part tots aquells a qui els hagi estat impossible assumir aquestes desproporcionades despeses i a qui la seguretat social fent-se l’orni els diu: “ja us ho fareu” .