El diàleg i la dificultat de practicar-lo

Hi ha dies que la realitat viscuda et referma pensaments i opinions expressades (també n'hi ha que et fan veure que estaves equivocat). Avui és un d'aquests dies que pots constatar la importància del diàleg i la dificultat de practicar-lo.
Ser capaç de deliberar sobre un tema, sense posar-se nerviós ni reduir-ho a unes votacions, és la millor satisfacció que pots rebre. En política (la gent que hi vulgui veure bons i dolents que s'abstinguin. No va per ningú en concret sinó per a tothom una mica). Deia que en política, malauradament, les ocasions per deliberar tranquil·lament són escasses per no dir nul·les.
Els que han passat per algun ajuntament, m'imagino que coincidiran en aquesta afirmació, encara que no sigui ben igual a tot arreu. Passa el mateix com quan es planteja malament un procés participatiu. S'ha de fer entendre a la gent que la votació és l'últim recurs, i que prèviament hi ha tota una feina de formació, informació, debat, i anàlisi. Si ho planteges així, et trobes que una part dels participants s'esborren, és massa feina i vés a saber per què servirà. En això ens hem equivocat tots més d'una vegada i no hi ha cap seguretat que no ens torni a passar. S'ha d'intentar, perquè sempre hi ha un grup més o menys gran que s'adapta al nou sistema i en treu profit.

Tant de bo cada dia en siguin més.