"Aquells que cedirien la llibertat essencial per adquirir una petita seguretat temporal, no mereixen ni llibertat ni seguretat"
Una notícia d'avui m'ha posat "los pelos como escarpias". El congrés dels diputats espanyol ha aprovat una llei que obliga a identificar-se a tots els ciutadans que van optar per un mòbil prepagament. A tot l'estat son més de vint milions de mòbils. L'excusa és la de sempre. Protegir-nos del "terrorisme", i la solució també és la de sempre, considerar que tothom és un terrorista.
Podeu llegir la notícia del diari El País aquí.
Jo tinc un mòbil d'aquests. I el tinc per una raó molt senzilla. No vull entregar la meva ànima, la meva persona, les meves dades, a una companyia que farà amb elles el que vulgui. També el tinc precisament perquè garanteix el meu anonimat. Fins ara tenia dret a comunicar-me amb qui volgués lliurement. Ara ja no.
El càncer lliberticida, que s'estén com un mantell negre pel món des de fa uns anys sembla que ha esquitxat a tots els partits polítics.
Han votat a favor d'aquest atemptat flagrant contra la línia de flotació dels drets civils, que malauradament, ha estat aprovat per unanimitat. Ni una sola veu s'ha alçat al congrés a favor de les llibertats individuals. Cap vot en contra d'aquesta aberració.
Jo no em penso identificar. D'aquí dos anys, quan em desactivin el telèfon que he pagat; quan em robin el saldo que em quedi; quan em furtin el meu dret a comunicar-me amb llibertat usant la tecnologia; no hi haurà recanvi: s'haurà acabat el telèfon mòbil per a mi.
Tot aquest despropòsit, aquesta agonia de les llibertats civils que tant ens havia costat aconseguir, durarà fins que sorgeixi de les cavernes d'aquesta era fosca en la que vivim una generació de polítics que valorin el valor suprem de la llibertat i llencin a l'abisme de l'ignomínia i l'estranyament, amb el suport del poble, a tots aquells que han traït a la humanitat despullant-la dels seus valors fonamentals, dels valors que l'han fet progressar. La lluita continua, i de moment, tots perdem.
Jo no em penso identificar. D'aquí dos anys, quan em desactivin el telèfon que he pagat; quan em robin el saldo que em quedi; quan em furtin el meu dret a comunicar-me amb llibertat usant la tecnologia; no hi haurà recanvi: s'haurà acabat el telèfon mòbil per a mi.
Tot aquest despropòsit, aquesta agonia de les llibertats civils que tant ens havia costat aconseguir, durarà fins que sorgeixi de les cavernes d'aquesta era fosca en la que vivim una generació de polítics que valorin el valor suprem de la llibertat i llencin a l'abisme de l'ignomínia i l'estranyament, amb el suport del poble, a tots aquells que han traït a la humanitat despullant-la dels seus valors fonamentals, dels valors que l'han fet progressar. La lluita continua, i de moment, tots perdem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada