EL PACTE DE HABITATGE NO ES NACIONAL

El Pacte de l’habitatge no és més que un acord sectorial amb agents econòmics i socials però no és un Pacte nacional en la mesura que la primera força política del país, que malgrat a algú no li pot agradar és Convergència i Unió, no l’ha signat.

Les raons per les quals CiU no ha signat aquest Acord rau al voltant del tema de l’expropiació forçosa de pisos perquè:

1.- es confon el dret de propietat amb el dret de l’habitatge.

2.- el volum d’habitatges buits amb lloguer forçós serà mínima en relació a la demanda d’habitatge existent.

3.- l’ocupació i desocupació d’un habitatge pot ser especialment dinàmica, dificultant una identificació eficaç que es perllongui en el temps i no sigui molt fàcil d’evitar.

4.- és una mesura que no elimina l’arbitrarietat a l’hora d’aplicar aquesta mesura a uns o altres casos.

5.- ara ja existeix la possibilitat, per exemple, d’expropiar i exercir drets de retracte sobre habitatges de protecció oficial i no es fa.

6.- es destinaran recursos i esforços públics a aquesta mesura quan molts Ajuntaments fan el contrari amb la venda en subhasta del sòl del que ja disposen,

7.- la mesura exigeix al ciutadà complir amb un suposat deure de posar el seu habitatge al mercat de lloguer com a una mesura per incentivar el mercat de l’habitatge, mentre que l’Administració encara no ha posat en marxa les seves pròpies mesures per incentivar-lo. Seria com a mínim lògic esperar que l’Administració complís amb els seus deures per exigir el compliment al ciutadà..