DIMISSIÓ

El desastre dels trens a Catalunya i en particular la pèssima gestió que n'està fent els governs socialistes (l'espanyol i el català) han esgotat la paciència dels catalans, que s'ha demostrat enorme. Avui, el problema és colossal i els afectats són centenars de milers, això per no parlar de les conseqüències econòmiques.
Fa molts d'anys que esperem el TGV, fa molts anys que el primer govern que va proposar una línia de gran velocitat va ser la Generalitat dels anys vuitanta, governada per CiU. Aleshores, el govern socialista va planificar en contra de Catalunya i va primar el seu mercat electoral andalús. D'aquí plora la criatura.
D'aquella decisió política vénen tots els problemes que patim avui, incrementats per un govern rere l'altre Zapatero i els socialistes ja tenen el seu Prestige. El desgavell és tan gran, el caos és tan monumental, la incapacitat dels polítics al front de la gestió és tan notòria, que estem davant d'una crisi que deixa Catalunya en termes ferroviaris i de comunicació en una mena d'estat d'emergència.
Ho estan fent tan malament que ja tremolo per les obres que s'han d'iniciar a Girona. I el pitjor de tot és que tinc la sensació que de la missa en sabem només la meitat.
Però mentre Catalunya pateix aquest estat d'emergència, on és el nostre Govern? Per què no piula ni el president Montilla, ni el seu segon Carod-Rovira, ni el seu tercer Joan Saura? Què caram estan pensant a sortir a defensar els catalans, a donar la cara? Que no havíem quedat que tot el que passi a Catalunya no és aliè al Govern, tal com sovint recorda, encertadament, el mateix Montilla?
Espero que els ciutadans prenguin bona nota de qui defensa els seus interessos, i de qui se'ls passa pel folre perquè està tan tip de poder que es permet el luxe de menysprear els interessos de cadascun dels ciutadans de Catalunya.
Hem de dir prou, d'una vegada!