Demanem a Rodríguez Zapatero i a Solbes que en el proper consell de ministres rebaixi un 9% l’IVA aplicat a la factura de gas i electricitat i un 5% les retencions de l’IRPF per a treballadors i pensionistes.El secretari general de CiU, Josep A. Duran i Lleida, ha afegit que “el que hauríem de fer tots els grups parlamentaris quan es constitueixi el nou govern és modificar la tarifa de l’IRPF per donar una resposta, no catastrofista, sinó realista a la situació actual.
El cap de llista de CiU per a les properes eleccions generals, Josep A. Duran i Lleida, que aquest matí s’ha reunit avui amb representants del tercer sector social (entitats sense ànim de lucre) ha manifestat en la roda de premsa posterior “la preocupació per la situació econòmica” i ha subratllat “que CiU ha demanat al govern de l’Estat que prengui decisions per esmorteir l’impacte, real i psicològic, de la desacceleració econòmica que hi ha a l’Estat i arreu del món”. Duran ha dit que “creiem que el govern s’ha equivocat greument per no haver pres mesures però creiem que encara es pot fer.
El govern espanyol no es pot creuar de braços, no pot ser que els responsables de l’economia espanyola facin veure que no passa res. Per això, demanem al president del govern i al vicepresident Solbes que prenguin una decisió en els propers Consells de Ministres, si pot ser demà, millor que la setmana vinent. Demanem que el govern prengui decisions, que convoqui una diputació permanent perquè el Congrés convalidi les propostes de CiU: que el tipus d’interès que s’aplica a la factura energètica baixi del 16 al 7% i disminuir un 5% les retencions que l’Estat fa als ciutadans que cobren un salari i als que cobren una pensió. Amb això aconseguim ajudar una mica a que la inflació no es dispari tant, i sobretot, aconseguim que el ciutadà tingui a la seva butxaca més diners dels que té ara, que tingui més seguretat i s’eviti així una caiguda del consum”.
A mes, el candidat de CiU ha subratllat que “el que hauríem de fer tots els grups parlamentaris quan es constitueixi el nou govern és modificar la tarifa de l’IRPF per donar una resposta, no catastrofista, sinó realista a la situació actual.”En relació al tercer sector, entitats socials sense ànim de lucre,
Duran ha assegurat que “CiU ha estat sempre una formació política amb una gran sensibilitat social i, per aquest motiu, plantegem un conjunt de propostes”:
1. Cal que els fons que l’Estat recapta via IRPF quan els ciutadans lliurement assenyalen amb una creu que volen que el percentatge de la seva declaració de la renta vagin destinats a fins socials “es territorialitzin, és a dir, que sigui la Generalitat qui pugui distribuir-los. A Catalunya es recapta un 54% mentre que la mitjana espanyola d’un 44%. Això ens indica que a Catalunya hi ha més participació i més desig de la ciutadania de contribuir a través d’aquestes entitats a l’aportació als fins socials.”.
2. Petició de recursos per fer més efectiva la llei de dependència
3. Compromís de CiU per aconseguir la reforma de la llei de subvencions.
4. CiU proposarà i defensarà que en el Consell Econòmic i Social hi hagi una representació del tercer sector social, “un sector que té un paper significatiu en l’economia social”- com ha destacat Duran.
5. Compromís de “millor el tracte fiscal, especialment el de l’IVA”.
La darrera proposta presentada per Duran i Lleida és la creació “d’un pla integral de suport per al Tercer Sector Social de l’Estat”. Duran i Lleida ha explicat que “creiem que el proper govern de l’Estat s’haurà de seure amb representants d’aquest Tercer Sector Social per elaborar un pla de suport específic per aquest tipus d’entitats”. En el primer semestre de 2006 i en el marc de la reforma de l’IRPF, el grup CiU va aconseguir l’elevació del percentatge corresponent al 0’52 % destinat a finalitats d’interès social fins al 0’7%.
3 comentaris:
Aquest escrit pretén anar més enllà del fet evident que som del mateix partit, o Federació, ell és el Secretari General de la meva Federació, compartim projecte polític, i òbviament votaré Convergència i Unió a les properes eleccions espanyoles.
No tenim el mateix horitzó polític, jo crec que l'única sortida a la relació Catalunya - Espanya és que cadascú tiri per la seva banda, ell diu que no creu que aquesta sigué la millor solució de moment, i que hem d'insistir a mirar d'entendre'ns.
Crec que ha fet declaracions desencertades més d'una vegada, quan en la defensa d'una moderació genèrica política, que és una de les seves qualitats positives i reconegudes, ha volgut contraposar això amb l'independentisme català, no adonant-se que amb declaracions així, crispa un ample percentatge dels seus propis votants,i a mi matix i dubtosament n'agafarà masses de nous.
Crec també que alguns dels seus plantejaments necessiten una posada al dia, doncs la regeneració d'Espanya i la reformulació d'aquesta des de dins, s'han demostrat com eines útils per al desenvolupament d'Espanya (que ja està bé i ja ho hem fet), però no per al reconeixement nacional català.
Dit tot això, exercici de sinceritat necessària perque el posicionament sigui creible.
Duran Lleida és un nacionalista català que creu en la Catalunya nació, i que com a tal, és molt el poder i reconeixement polític que li manca a Catalunya. Poder i reconeixement que venen emmarcats en l'Estatut aprovat pel poble de Catalunya en Referèndum, i en l'aprovat el 30 de setembre al Parlament de Catalunya, l'Estatut real, al qual Duran va donar suport i el va assumir com a horitzó polític per Catalunya.
Aquestes eleccions no estem decidint encara la independència de Catalunya, sinó que ha de ser la legislatura precisament de l'aplicació de l'Estatut amb fermesa i serietat, cosa que ha de servir per superar aquest període d'ignominia que pateix Catalunya, amb uns serveis que no funcionen i una sensació de maltracte i espol•li per part de l'Estat com feia molts anys que no es veia.
Aquests plantejaments, Duran els porta a terme a través d'una brillant i convictiva oratòria, envoltat d'uns qualificatius que s'ha guanyat a pols, els de la serietat, els de la moderació en les formes, els de l'eficàcia, els de l'elegància política... adjectius que l'han portat a ser el polític millor valorat de Catalunya.
Tot ben guarnit amb una més que notable influència en tots els estaments polítics, econòmics i socials de Catalunya i de l'Estat, eina clau per a l'èxit de les nostres reivindicacions nacionals.
Per tot plegat, Duran, malgrat els matitzos exposats al principi, em mereix confiança.
A més, aquesta legislatura s'ha demostrat, més que mai, que l'única diferència entre PP i PSOE és una pell de xai en forma de "talante", un és un llop tal qual, i l'altre és un llop amb una pell de xai. No podem permetre que a Zapatero li surti gratuït tot el mal que ha fet a Catalunya. És l'hora de votar partits i polítics catalans, que l'única prioritat seva sigui defensar Catalunya a Madrid amb les mans completament lliures, cosa que hores d'ara, dels candidats que s'hi presenten només compleixen Duran Lleida i Convergència i Unió.
Una abraçada a tots.
Tertulià et recomano llegir, amb profunditat i pausadament, el darrer llibre d'en Duran. "Entre una Espanya i l'altra" centra les reflexions al voltant de les dos Espanyes i com n'és d'important el paper de la 3a Espanya.
Aquella Espanya centrada, allunyada dels extrems de les dretes i les esquerres.
Molt recomanable, es tingui el pensament polític que estingui. Les reflexions d'en Duran són profundes i molt ben estructurades, mullant-se sobre tots aquells temes davant dels quals la major part de polítics pretenen passar de puntetes.
Per què els partits catalans (CiU, ERC) competeixen per veure qui pacta amb Zapatero, en comptes de competir per veure qui serveix millor els interessos de Catalunya?
Per què els partits catalans (CiU, ERC) s’esbatussen contínuament per qualsevol motiu, en comptes d’assumir que els uneixen moltes més coses del què els separen?
Per què els partits catalans (CiU, ERC) no s’adonen que no els cal necessàriament un pacte de govern per a defensar Catalunya, però sí que els cal de manera absolutament imprescindible un pacte tàcit?
Per què els periodistes i bona part dels intel·lectuals catalans (propers a CiU o a ERC) no s’adonen que Zapatero i el PSOE no són de cap manera una opció més bona que Rajoy i el PP (ni una opció menys dolenta)?
Per què el PP fa tants esforços per impedir que CiU pugui fer, una vegada celebrades les eleccions, el pas de pactar-hi?
És que el PP ja té assumit que perdrà les eleccions, i els polítics populars ja només lluiten per veure qui substituirà Rajoy?
Per què, malgrat tot, les enquestes atribueixen a ERC vora dels 4 ó 5 diputats al Congrés? Són les enquestes (més) manipulades (que de costum)?
O bé hi ha una part de l’electorat sobiranista que està content amb Montilla? (i com és possible això?)
O bé Esquerra ha aconseguit fidelitzar uns votants que faran un esforç per suportar la deriva desastrosa de la cúpula del partit, tot esperant rebombori al Congrés de l’estiu?
Juan.;-)
Publica un comentari a l'entrada