29.1.08

ELS SALARIS DE LES FAMILIES

Duran afirma que la principal preocupació del govern hauria de ser que els salaris de les famílies i les pensions no perdin poder adquisitiu
28/01/2008
Duran ha dit que la protecció del poder adquisitiu no es resol amb una paga de 400 euros d’aquí a sis mesos sinó amb propostes que es poden fer ara com les que proposa CiU de reduir un 5% les retencions dels salaris i de les pensions
El cap de llista per a les properes eleccions generals, Josep A. Duran i Lleida, ha comparegut avui en roda de premsa després de reunir-se amb experts i catedràtics del món econòmic.
Duran ha assegurat que “podem parlar de crisi, recessió, de desacceleració i el que cal fer és prendre-se-la molt seriosament amb propostes serioses i prudents”. I ha afegit que “el conjunt de mesures que proposen per el PSOE i el PP no són les més adients i menys la manera com es proposen. La proposta dels 400 € és frívola i insuficient per afrontar aquesta situació que s’ha de prendre amb la màxima seriositat possible”.Duran ha dit que “aquesta situació i com l’enfoquen Zapatero i Rajoy trasllada a la ciutadania unes mesures amb una filosofia que són tot el contrari del que necessita ara la situació econòmica de la societat espanyola i de la catalana en particular: la filosofia d’estirar més el braç que la màniga i quan es practica després no es pot exigir als ciutadans que facin sacrificis”.
Duran ha explicat que CiU “vol allunyar-se tant com sigui possible d’aquestes promeses de precampanya populistes i, fins i tot, frívoles” i ha afegit que “la situació s’ha de prendre molt seriosament, i també cal fugir del catastrofisme. Ningú és capaç de determinar l’abast i la durada d’aquesta crisi o recessió”.
Duran ha remarcat “els problemes reals de la nostra economia”: la inflació, la productivitat, el dèficit exterior i l’endeutament de les famílies o la seva manca d’estalvi. Segons Duran “tenim aquests quatre problemes perquè, tal i com hem anunciat aquests darrers temps: el gran creixement de l’economia espanyola s’ha sostingut exclusivament en el creixement de la construcció i en la demanda i el consum interior.
Més enllà d’això, la nostra economia no és competitiva ja que tenim una inflació per sobre de la europea, tampoc ho és en la pròpia cotització euro versus dolar. Tenim una economia basada en el consum que no ha fomentat l’estalvi”.
I ha assegurat que “aquests quatre problemes no es resolen amb anar donant més diners, ni compensant als contribuents” sinó que “són altres les mesures per solucionar el problema econòmic”.
Duran ha assegurat que “d’aquí al 9 de març, CiU només proposarà tres mesures. Després del 9 de març, quan ja s’hagi constituït un nou Congrés i un nou Senat, creiem que seran altres les que s’hauran de prendre per intentar que aquesta crisi tingui la mínima repercussió possible per l’economia”.
Duran i Lleida ha explicat les propostes de CiU:
1. Reformes estructurals especialment en el sector energètic per poder combatre la inflació sobretot l’increment de les matèries primeres, i especialment, la del petroli.
2. Productivitat. No hi ha altra manera d’aconseguir-ho que intentant treballar més i donant suport al teixit productiu a partir d’utilitzar la reforma fiscal: abaixar l’impost de societats, el de patrimoni, que d’altra banda és una mesura que impulsarà l’estalvi.
3. Reforma laboral. Cal lligar el concepte de productivitat amb el de salari. És necessari introduir al lèxic que ja incorpora les condicions de Lisboa en el llenguatge de la Unió Europea. ‘Flexiseguretat’, és a dir, lligar flexibilitat i seguretat en el món de la ocupació, lligar productivitat al salari.
4. Pla d’internacionalització de la nostra econòmica.
5. Recuperar els incentius per l’estalvi a llarg termini. Mesura que el govern socialista ha limitat fins a l’extrem de suprimir-lo.
El dirigent socialcristià ha dit que “tot això el que comporta és afermar el sector productiu intern: l’autònom i el petit emprenedor, i cal fer-ho amb la màxima prudència possible” recordant que no s’ha de “llançar la casa per la finestra, ja que si avui tenim un superàvit públic molt important, propostes com les d’aquests dies podrien posar el nostre superàvit en una situació difícil

Duran ha subratllat que “el fet que ahir el president del govern i el PSOE prometin la devolució de 400 euros als contribuents demostra que els plantejaments que fa CiU són els correctes, de fet les avala: rebaixar un 5% les retencions que l’Estat fa als contribuents en els salaris o les pensions. Això ajudarà a que el consum no caigui en picat i això és important perquè si no, a més de la crisi de la construcció, tindríem també la crisi del consum”.
Duran ha explicat que “de la mateixa manera que el govern demà sotmetrà a consideració de les Corts espanyoles a la seva Diputació Permanent un Reial decret llei aprovat el 18 de gener per dotar al ministeri de Treball d’un crèdit extraordinari de 200 milions d’euros, té l’obligació de prendre aquesta decisió de rebaixar un 5% les retencions que se’ns fan als ciutadans per ajudar a que no caigui el consum i perquè psicològicament hi hagi una sensació més positiva”. I la segona mesura a curt termini proposada per CiU és “recórrer el tipus reduït d’IVA, el del 7% per la factura de gas i electricitat”. “Un cop estiguin constituïdes les noves Corts la primera mesura que s’haurà aplicar serà la rebaixa de la tarifa de l’IRPF i les reformes estructurals abans esmentades”, ha subratllat el dirigent de la federacióFinalment, el cap de llista de CiU a Corts Generals ha destacat que “valorem molt positivament la reunió d’avui” i ha anunciat que “amb totes les persones que avui hi han participat hem decidit que a partir d’avui es constitueixen com un grup assessor de CiU, no només durant la campanya sinó més enllà de la data del 9 de març. Ens veurem un altre cop abans del final de la campanya electoral per avaluar quina és la pròpia evolució de la situació econòmica”.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja es veurà, però molt em temo que donareu sempre suport a Espanya i a l'Espanya de sempre, les tradicions en el vostre partit no es trenquen d'un dia per l'altre i amb el candidat que presenteu encara trencaran menys.
Però també t'haig de dir a favor d'en Duran, perquè així ho crec, que actua amb honestetat ideològica.
En Duran no és independentitsta i ho manifesta i, és més, em penso que qualsevol manifestació a favor de l'independència el deixa com fora de lloc i espantat. Assolir la dignitat nacional plena no entra en el seu tarannà, així ho penso. Crec que és un home que encara creu amb una possible influència a la modernització ideològica i política d'Espanya des de Catalunya com a comunitat autònoma i integrada a Espanya pels segles dels segles amén. La història ens ha demostrat, una i latra vegada que voler millorar i influïr en una Espanya que sempre serà igual mani qui mani, ha acabat éssent una inutilitat.
Però m'estimo més saber quin és el tarannà d'un possible candidat a votar que no pas que et trobis en sorpreses de catalanistes de pela en cinc, pixos de taberna, que poden vendre's l'estatut en un tête à tête avec le Président de l'Espagne o comptar amb d'altres que poden investir com a President de la Generalitat de Catalunya en Montilla, que no és altra cosa que un espanyol de cap a peus.
El problema està en triar a qui nassos votes, perquè amb tots arribés al mateix lloc.
No sé si és millor caure al foc o a les brases; almenys, al meu entendre, el que diu en Duran són faves comptades i allò va a misa( mai millor dit) perquè és coherent.

Anònim ha dit...

No t'escarrassis..Tertulià,per exemple,el vídeo de la campanya conte tots el tòpics que es troben a la propaganda de l'extrema dreta: inseguretat ciutadana, immigrants no integrats ni integrables, manca de disciplina escolar, etc.
Al PP no li va anar malament amb aquesta filosofia... Tot depèn del vot que es vulgui buscar amb això.
Jo ja m'en faig una idea...
A fi de comptes el Duran es el llest de la coalició i sap que hi ha mes vots a guanyar competint amb el PP que competint amb els bocamolls de ERC.
Que tingueu sort!!!

Anònim ha dit...

potser si que duran tira la pedra i
amaga la mà però com a mínim genera debat ja que
si la immigració es considerat un dels 3 principals problemes
pels catalans, fer mut i a la gàbia com la majoria de partits
amb el típic és bo per la economia és no donar-li solucions al votant i que al final acabi votant partits
tipus PxC que en parlen sense embuts. A més duran centre el problema en el col.lectiu musumlà i per mi el problema són tots, ho fa d'aquesta menera pq no està en contra de la immigració ja que el sector negocis s'ha esta fent d'or amb l'explotació d'ells i la baixada de sous (oferta i demanda), sinó que ho fa per motius religiosos.

Anònim ha dit...

Mentre no siguem un País normal amb recursos i capacitat per gestionar aquest problema per nosaltres mateixos, crec que qualsevol iniciativa directa o indirecta per limitar més fluxes migratoris al País o per afavorir-ne la marxa serà bona.

Anònim ha dit...

Josep Antoni Duran i Lleida va posar algunes condicions per pactar amb Zapatero: a més de les esmentades, pacte escolar per elevar la qualitat del sistema educatiu, debat energètic, canvi en la política d´immigració, reforma del codi penal per poder perseguir bandes organitzades, política econòmica a favor de la competitivitat de les empreses, política social a favor de la família...
Esperem que a l´hora de la veritat CiU hi pensi, perquè, si no recordo malament, Zapatero ja va prometre les balances fiscals a Puigcercós, fa..., quants anys? Cal que els partits recorrin a les hemeroteques si volen estimular la gent a anar a votar.
Res d´estrany que ERC es plantegi revisar el pacte tripartit només un any després de la signatura. Veia a l´horitzó proper traspàs de Rodalies i aeroport, noves infraestructures, nou sistema de finançament, agència fiscal catalana i amb una mica de sort els pactes seran molt més a ras de terra: immigració, inspecció de treball, comunicació electrònica... De moment, malgrat les promeses, ni Rodalies ni aeroport. Les paraules se les emporta el vent. La cimera de traspassos Estat-Generalitat del passat dia 10 va treure espurnes. A la vigília, al sopar d´aniversari de S.M. el Rei, ja havien topat Montilla i Zapatero...
Ho diu tothom: les eleccions seran ajustades. Esperem que Catalunya no perdi un nou llençol en la bugada. El que encara sembla més clar és això: qui en surti derrotat, se´n va a casa.
A Zapatero el podria substituir Bono. A Rajoy, Gallardón (i, tot seguit, Piqué podria tornar a entrar al PP i rentar un xic la cara del partit).
Després del proper 9-III, hi pot haver una vida nova. Fins i tot es podria donar el cas, a l´hora dels pactes, que el partit guanyador no fos el partit de govern.
El que a Catalunya ja portem vivint sense escarafalls dues legislatures, a la metròpoli, els ho asseguro, seria un sagramental. Temps al temps.