La resposta és fàcil: pel cap baix res de bo. Molts no ens hauríem mai pogut imaginar que a Catalunya hi hauria un partit polític més ranci i caspós que el PPC, doncs estàvem equivocats.Els partidaris de la dreta més radical i que no en tenien prou amb tota l’espanyolitat tòxica del PPC van decidir anar per lliure i fer-los la feina més bruta creant Ciutadants.
Ciutadans és un partit polític que traspua odi, lleig, fosc, sinistre, anticatalà, i que l’únic objectiu que té és la creuada espanyolista contra tot allò que sigui quadribarrat o porti barretina.
No té cap més directriu que l’intoxicació i la destrucció de tot el que no sigui espanyol.És un virus pensat per infectar tot el panorama polític català, per minvar les forces dels partits nacionalistes o independentistes, per fer-se notar a la societat amb demagògia barata, incapaç d´aportar res a la ciutadania més que mal estar i divisió social.Al PP li va de perles que existeixin aquests personatges trets d’un “Bucco Diabolo”, perquè així justifica la seva política feixista argumentant que no és l’únic partit a Catalunya que demana la submissió total dels catalans a Espanya.Bé, no perdré més temps amb un projecte polític tan vil, condemnat a estar en un futur en l’ostracisme polític del país. Ara viuen de l’error que van cometre molts ciutadans que els van votar sense saber ben bé què votaven i que ara se senten penedits.
Les properes eleccions autonòmiques se’ls acabarà la moma i desapareixeran d’un parlament on mai haurien d’haver posat els peus. Per desgràcia encara els haurem d´aguantar uns anyets més. Què hi farem, paciència.
14 comentaris:
Té mala fama, però és encantadora la demagògia. Dir paraules grandiloqüents i fer servir arguments antilògics. Barrejar una cosa amb l'altra, respondre preguntes amb sil•logismes agafant el rave per les fulles, partir de premisses falses, exagerar fins a la caricatura el que ha dit l'altre per desqualificar-lo, etcètera.
La demagògia és un entreteniment fantàstic, un joc intel•lectual que proporciona altíssimes quotes de diversió. Hi ha qui diu que amb demagògia molts líders estigueren a punt de destruir el món.
El problema no són els demagogs sinó els imbècils que es prenen seriosament el que només era la proposta d'un joc. Les idees estan exposades en l'article contra els ciutadans, però és evident que la manera de formular-les, i de barrejar-les, contè un humor que qualsevol persona intel•ligent hauria de poder detectar: tota idea necessita la seva demagògia, la seva part de representació i de farsa per poder-se convertir en element de debat i de joc, de gimnàstica intel•lectual.
Un exèrcit d'homes grisos comanda la nació i el nostre poble i no hi ha fets ni paraules. Perquè no hi ha mai fets sense paraules.
Ni història sense narració, ni producte sense relat. La subversió dels nostres temps ja no necessita armes de foc.
Juga amb la demagògia ¡¡.
"La utopia és una veritat avançada"
Són uns demagogs perillossos i uns ultraespanyolistes que van de cosmopolites guays!
La intel·ligència dels seguidors d'aquest partit te uns límits prou evidents, però la seva estupidesa es evident que no en té.
Salut.
El millor de Riviera, es que a dia d'avui encara es militant del PP..
En aquest Blog només llegeixo bajanades i tonteries.
Deixeu de fer volar coloms, que és el que feu sempre, i deixeu de plorar i feu oposició com Déu mana, que és el que us convé i us toca en aquest moment.
Mira Sr/a anonim/a, crec que tens tota la raó. Tota. No et puc contradir en res perquè estic completament d’acord amb tu.
Però si que vull fer públicament una reflexió que faig cada vegada que algú diu coses com les que tu dius (i que comparteixo).
La reflexió és la següent: els votants de CiU som gent seriosa, catalans de pedra picada, d’aquells als que els agrada la feina ben feta, exigent amb si mateix i amb els altres, treballadors, complidors, amb valors com l’esforç personal i comú en la consecució d’objectius, persones com cal, en definitiva. Per això som exigents amb el partit que ens representa i volem no un bon candidat sinó el millor candidat. I això és així i per aquest motiu tens raó. A nosaltres, per exemple no ens serviria un candidat com en Montilla o en Rivera que no saben ni escriure ni llegir, que no saben parlar, que no ténen ofici conegut i que la foscor en els seus “negocis” l’envolta.
A nosaltres no ens servirien candidats insolvents. Per això fem reflexions com la que tu fas.
Però ara som en una “guerra”, el país està en perill, els nostres valors, tradicions, objectius, esperances, el nostre futur, el país dels nostres fills… tot està en risc.
I per aquest motiu cal anar a votar CiU. I cal anar-hi encara que no tinguem uns bons candidats, cal anar-hi perquè els futurs candidats són a la línia de sortida i falta només un instant per iniciar la cursa.
I ara que tenim davant un escenari de classe política (tant al PSOE, com al PP, com a ...., etc) pitjor que mediocre, indocumentats, insolvents, gent que no té cap carisma, cap gràcia, gent que a mi em cauria la cara de vergonya si fos dels meus, gent que només és a la política per guanyar-se la vida, gent que no voldríem ni com a veïns… doncs ara si CiU n’hi posa algú no tan bo doncs mirem cap a un altre costat però votem CiU i fem-la forta.
I quan començarem a créixer (que començarem ja) demanarem, exigirem, que surtin els nostres millors, aquells que són ja a la línia de sortida.
Ciutadans = PP.
Pues, quiero anunciaros..Que se plantean seriamente, la candidatura en este pueblo, para las proximas elecciones....No es broma y al dia de hoy, esta mas que elegido el candidato a nuestra alcaldia. Iros acostumbrando. besitos
Cuan mes serem mes riurem.
I en lloc de qui?Un poble amb 8 partits,es un desastre i a mes ja es desastre amb 7.
No tenim remei¡¡
Agredits i enganyats
La legislatura que avui s’acaba, amb la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions generals pel proper nou de març, ha tingut un argument principal que és Catalunya.
O si voleu, i ja em perdonareu la llicència, com fotre a Catalunya.
I dos protagonistes implicats en la facècia: en Rodriguez Zapatero i el PP.
Els demes son FUM¡¡¡
A poc més de dos mesos de les eleccions generals, es por dir que el Sr. Rodríguez Zapatero ha tingut el mèrit d’esgotar la legislatura. Dic que ha estat un mèrit, no només perquè aquests quatre anys es preveien mogudets, com evidentment així ha estat, ni tampoc perquè aquest govern ha passat més penes que glòries, sinó també perquè a Catalunya, a diferència de l’estat espanyol, ens estem acostumant a què les legislatures s’esgotin en tres anys.
La finalitat que persegueixo amb aquest comentari, no és valorar els quatre anys de govern de l’esquerra espanyola a les Cortes Generales, sinó portar a terme una simple reflexió, feta en termes de país, de cara a les eleccions del proper mes de març.
Ha quedat palès durant aquesta legislatura, que malgrat els esforços de molts per intentar vestir el seu discurs polític amb ornaments com la plurinacionalitat de l’Estat, o el federalisme, a la pràctica, els dos grans partits polítics espanyols comparteixen el mateix model d’estat caduc i arcaic, d’una Espanya nacionalista i centralista.
Ahir mateix, es va evidenciar que quan és l’hora de complir les promeses, i començar a cedir part de les competències estatals a la Generalitat de Catalunya, o quan s’ha de fer front a les aspiracions legítimes del nostre poble, ja sigui en termes econòmics o d’autogovern, els governants de Madrid, siguin del color que siguin, sempre tenen un NO per Catalunya. Crec que durant aquests quatre anys ja n’hem tingut prou de “talante”, promeses incomplertes, mentides i menyspreus, per això, crec que es pot demar a tots els ciutadans de Catalunya que aquest cop reflexionin abans d’anar a votar el proper 9 de març.
Fa quatre anys, els atemptats islamistes de Madrid van tenir una incidència brutal en el sentit del vot de molts espanyols, però desgraciadament també, de molts catalans.
El proper mes de març, el vot útil s’ha de quedar a casa, i d’una vegada per totes, els catalans, catalanistes i independentistes, i tots aquells que estimem el nostre país, i que estem cansats que el nostre destí es marqui des de la Moncloa, hem de votar massivament a aquells partits que realment defensin els nostres interessos com a poble, ja es digui Esquerra com Convergència. Només essent forts a Madrid, els nacionalistes catalans podrem començar a marcar el futur del nostre poble.
Ara bé, aquest només és el primer pas, el què hem de fer tots i cadascun de nosaltres, després arribarà l’hora dels nostres polítics, a qui els demano que, en un acte de responsabilitat, deixin de banda les seves batalles, i comencin a caminar plegats en la nostra construcció nacional.
CIU si que estima Catalunya, fent pactes amb el PP, o ja no queda memòria. ELs de CIU sou uns "jetas"
Dius: Els vots catalanistes s'han de quedar a casa. I qui ens assegura que després no els cedireu per un plat de llenties? CiU ha estat molt anys fent de frontissa, amb una senyera al cap, això sí.
Si ets d'ERC diràs que has de fer un vot per la independència, clar, d'esquerres i útil (no sigui que les CUP, o els nous partits independentistes, o l'abstenció o el "nul·lisme" els cardin més diputats dels que ja sembla que perdran...).
Si ets de CiU la cosa és semblant... Cal fer un vot en clau catalana (és a dir, a CIU) evitant aquells partits sucursalistes (tot i que intentaran, des de CiU, condicionar la política catalana des de Madrid, "mana ous") i aquells partits que han fet seguidisme del PSOE i que s'han entregat al PSOE de Catalunya... No sigui que els vots que ERC va "robar" en les darreres generals s'hi quedin per sempre... Ja no hi ha Cases Grans ara...
I la resta de partits? No actuen en clau catalana?
IC-Verds-EUiA: No, no, no, que estan amb el superllamazares, per molt que vagin de catalans i hagin forçat un doble portaveu...
Ciutadans: No, no, no, que són els més espanyols del món i ja se sap que espanyol i català és incompatible...
PP? No, no, no, que sempre van en contra de Catalunya... I ara tenen al Pizarro!
PSC? No, no, no, que no tenen ni grup parlamentari propi, per molt que al Senat hagin fet un acord, o per molt que el President Montilla es planti davant el Zapatero amb temes com les rodalies, o la mateixa formació del Govern de la Generalitat...
En fi... que avui m'he llevat de bon humor.
Publica un comentari a l'entrada