Només des de la més absoluta ignorància algú pot creure que ofèn excloent Catalunya d’espanya en una festassa europea d’aquelles de xampany i conyac.Des de la més absoluta ignorància o, vist el to, des del punt de vista de qui amb la boca calenta i l’agulla de platí margina Catalunya amb una gracieta d’aquelles que s’empren amb mal gust per marcar la superioritat sobre el moro, la dona o el gai.
Perquè a l’hora de triar el nom de la nova berlina Seat no serveixen els topònims catalans que a banda de tenir una pronunciació difícil en alguns casos, es podrien trobar amb un boicot d’aquí a uns mesos quan es sol•liciti tornar a posar l’Estatut a referèndum un cop li hagin passat el raspall des del Constitucional.
És més adequat, però, esperar el tron de paraules d’un àpat opulent per a insinuar que si Catalunya vol ser independent per a millorar el finançament també haurà de ser independent a l’hora de perdre’s les coses bones, o sigui al seu entendre, engrandir la llista de noms hispànics dels models de Seat.
Com sempre hi ha qui a Catalunya s’ha emprenyat i com sempre des d’Espanya, encara que sigui per omissió, ningú ha encertat a sortir en defensa de la seva comunitat autònoma. Seria ideal el missatge i les reaccions, o la falta de reaccions, si no fos que el comentari es va fer amb la intenció d’ofendre i això fa evident fins a quin punt tenen els espanyols la consciència de ser invasors a Catalunya, de ser tota una altra cosa no catalana, de ser subjugadors, de fer bulling al llest de la classe.
I tot i que el nom del model de cotxe que millor rendiment els ha donat era d’una població de la Catalunya insular no cal que facin més esforços de concessió. Ni tampoc cal que honorin una terra i un municipi que sistemàticament han hagut d’adaptar els impostos a les seves necessitats amenaçats amb el xantatge de la deslocalització.
Vist a la distància poca cosa hauria de tenir a veure Martorell amb Còrdova, Toledo o Lleó i tot i que ens repugni el mode fatxenda que va utilitzar el President del Consell d’Administració de Seat per referir-se al nostre país hauríem de quedar-nos amb el missatge de fons, que és el nostre, i proposar que la nova berlina es digui Seat Julivert ( perejil ) en honor a la darrera conquesta bèl•lica espanyola.
7 comentaris:
El President del consell d'administració de Seat, que no és un qualsevol, descarta que els models de la firma puguin portar el nom d'un poble català i ha dit que “nosotros somos españoles”.
No hi ha cap novetat en això. Màlaga, Còrdova, Toledo, Leon, Alhambra, Marbella.... No calia que els de Seat (“seient” en anglès) confirmessin el que ja era evident: cap estima cap a Catalunya, els noms catalans son descartats per sistema.
Podríem fer el joc que fem sempre: si no volen posar noms catalans als cotxes per que son españols en el fons estan dient que Catalunya no és España. O que bé! Visca!
In-Inda-indapendècia! Ja ho hem arreglat tot. Ens odien, ens menyspreen i ens insulten i estem molt contents per que ells així mostren el fet diferencial.
Si us hi fixeu, de Seat (i que es pronuncia “Séa”) mai s'ha dit “la firma catalana”, a tot estirar ha quedat amb un “els cotxes de Martorell”. I com és d'esperar, ús costarà visitar la seva web en català, tret de que visiteu la de Seat Andorra (www.seat.ad) Seat no és ni tant sols una firma de referència a Catalunya i és normal que sigui així.
Ens hem ara de preocupar? Ells diuen que són españols. Cap problema. Nosaltres som els compradors. Cap problema, oi?
Jo no m'escalfaré ara el cap i no em feia cap falta que m'ho diguessin. Potser per això ja tinc un cotxe Japonès. I no cal dir que és molt millor que un Seat de merda, les coses pel seu nom.
Des de la prestigiosa firma Siempre Estaras Apretando Tornillos (SEAT) diuen que no son catalans però mai han tingut cap problema per demanar subvencions. No cal recordar que els diners públics son els de tots nosaltres, els que vivim en pobles de nom català.
Amb aquests diners podríem invertir en sectors de futur i deixar de viure amb la caqueta de “seat ens deixa”, o fer escoles i quatre transvasaments, qua falta fan. Aquest any SEAT presenta beneficis, tindrà un detall amb els que hi hem posat tants calers?
I posats a demanar, podríem demanar a SEAT que fes anuncis dignes d'una vegada. A qui dirigeix els espots quan hi surten barriades tipus Bellvitge? I quan surt un dient un “cuando te guegalan un guegoj...”?
Diuen que qui riu l'últim, riu millor!
ja veurem quants en venen, de moment, la "flema" anglesa o el "no coment", crec que és el millor!
Però com nosaltres no ens ho creiem, només pensem a barallar-nos i a més ens deixem enredar, doncs tal dia fara un any i el 2014 tres-cents.
No ens hauríem d’enganyar més i ser conscients que no ens volen, només volen els diners, els territoris i poc més. Potser caldria dir-li en aquest tal García Sanz, que SEAT ha estat una empresa que el règim de Franco va crear a Catalunya amb l’objectiu de espanyolitzar Catalunya amb l’arribada de mà d’obra de fora del principat. Per sort, en lloc d’això, han estat milers els andalusos, murcians, extremenys, castellans, gallecs... que s’han fet catalans, s’han cassat amb catalanes i han tingut fills catalans al venir a la nostra terra per fer gran SEAT i guanyar-se la vida. És evident que també hi ha desagraïts en aquest món. A SEAT també i el primer el seu president. En lloc de menysprear el país que acull la seu administrativa, la part principal de la fabricació i el centre de disseny de la marca, hauria d’agrair la tasca social i política que s’ha fet per SEAT per part de Catalunya i la seva gent.
Que pensi en els milers de cotxes que la Generalitat de Catalunya compra pel cos del MdE o l’ Ajuntament de Barcelona per la GU. Potser haurien de comprar Toyota, que són models híbrits i contaminen menys o Nissan que també té centres de producció a Catalunya.
El que més cou, que no hagi demanat disculpes i que el govern del meu país, no hagi fet massa soroll, no sigui que es molestin si els diem alguna cosa.
Perquè parlen de “l’español Pau Gasol” quan els interessa i quan no és “el catalán”? Potser no ens hem adonat encara? Ens volen només quan els hi convé. Quan poden extreure un rèdit, de qualsevol tipus, econòmic, polític, social... si no és per beneficiar-se, els catalans som com la sogra a la que només volem veure prop per deixar-li les criatures i sortir de nit, tot esperant que l’ espitxi i cobrar l’herència.
¿ Donde me puedo comprar, ese seiscientos, para hacer el cabra por el pueblo?. besitos
I el que fot mes de tota aquesta història, és que aquí molts pensem el mateix, ells son Espanya i nosaltres no.
Però perquè a l’hora de fer els passos per institucionalitzar-ho de veres, a aquests bocamolls sempre se’ls arronsa “el coratge” de chulo de bar del que fan gala quan algú els escolta fent-se el graciós, és queden solament en el gest i ens diuen que no?.
Quan te la compares amb la dels teus amics, García, també deus ésser el qui la té mes grossa, no?
Publica un comentari a l'entrada